30 de gener 2011

Panets de ceba i nous



Avui fa un dia gris que treu les ganes de sortir, almenys de moment, així que he decidit entretenir-me per la cuina i veure què podia fer. Llavors m'ha vingut al cap la insistència dels companys de pis perquè torni a fer pa, i m'he decidit a fer-ne, però no del blanc de sempre, sinó panets petits de ceba i nous per esmorzar a la feina (i per tenir-ne al congelador, que sempre van bé).

Fer pa és tota una experiència, i més si el fas tu sense panificadora. No renego d'aquest invent, però a mi m'agrada cansar-me amassant la massa amb les mans, poder veure i fer tot el procés. Per una vegada al mes que el faig, no em passa res. I després, quan el poses al forn, t'omple la cuina i tot el pis de l'olor de pa recent fet...

Les mides dels ingredients, quan faig pa, no les calculo exactes perquè sempre em guio per com està la massa, si encara està molt enganxifosa poso més farina, si no, una mica més d'aigua. La qüestió és que et quedi una massa homogènia, i fina al tacte. Per tant, la quantitat de farina i aigua són aproximades. 

Ingredients:

Per la massa:
- 1kg de farina
- 500ml d'aigua.
- 3 cullerades d'oli
- sal
- 35 g de llevat fresc

- 1 ceba ben trossejada.
- Nous trencades.

Elaboració:
Desfem el llevat amb l'aigua que estigui calenta, però mai bullint. Hi posem la sal i les cullerades d'oli. Ho remenem tot fns que quedi ben mesclat. Comencem a incorporar la farina, poc a poc, amb una forquilla fins que ho haguem de fer-ho amb les mans. Aboquem la massa al pedrís per amassar-la millor, durant uns deu minuts, o fins que aconseguim que la massa quedi tal i com hem dit abans.  Quan la tinguem, la partim en dos parts i hi barrejem a cada una l'ingredient corresponent. Quan afegim la ceba, pot ser que la massa es torni més enganxifosa (per l'aigua de la ceba), i per tant, hi haurem de posar una mica més de farina.

Quan ho tinguem, deixem reposar la massa fins que dobli el seu volum.( acostuma a ser entre mitja hora i tres quarts). Procurem deixar-la a un lloc on no sigui massa fred ni hi hagin corrents d'aire. Passat el temps, tornem a amassar-la durant un minut, i fem la forma que vulguem.

Tornem a deixar-la durant tres quarts d'hora, fins que torni a doblar el seu volum. Mentrestant, precalentem el forn per després.  Abans de posar-los al forn, els fem un tall damunt (no com jo, que no hi pensat de fer-lo als de nous) i hi espolsem una mica de farina per tal que quedi més rústic. Finalment, al forn durant una mitja horeta, però anem controlant-los. 

I ara, a disfrutar de l'oloreta de la ceba i el pa!

28 de gener 2011

Empanada gallega



No estava planificat que l'empanada gallega fos la primera recepta del bloc, però ara mateix no se'm ocorre millor manera de començar que aquesta. Segurament seria l'equivalent al nostre pa amb tomàquet pels gallecs, i com que a casa, aquesta és la segona pàtria, em sembla com un petit homenatge a aquest petit país. 

D'empanades n'hi ha de tots els gustos i ingredients possibles, dolces i salades, i no és cap tòpic que a qualsevol casa gallega sempre n'acostuma a haver. Jo m'he decidit per la de tonyina, una mica per aprofitar que en teniem el rebost ple, però es pot canviar l'ingredient per qualsevol altre, només hi cal una mica d'imaginació i de fons de rebost...

Aquests ingredients són per una empanada de la mida de la safata de forn, però la podeu fer més petita o rodona, com les típiques. La quantitat dels ingredients és fàcil adaptar-la a la mida que vulgueu, i si us sobra massa, sempre podeu decorar-la per sobre.

Ingredients pel farcit:
- Cebes
- Primentons vermells o verds
- Una llauna de tonyina de 400 grams.
- Sal, oli, colorant alimentàri i les espècies que vulgueu.

Ingredients per la massa:
- 25 grams de llevadura fresca.
- 250 ml d'aigua 
- Sal
- Oli del farcit.
- 700g de farina (aproximadament)

Preparació
Posem la ceba i el primentó amb un bon raig d'oli a sofregir. El corregim de sal i hi posem pebre i les espècies que vulguem. Quan estiguin els ingredients tous, hi tirem l'ingredient principal, en aquest cas la tonyina i ho deixem a foc baix uns minuts més. Mentre fem la massa, ho deixem refredar. Recordeu d'aprofitar unes cullerades de l'oli del sofregit per fer la massa, li donarà un gust molt bo, i no quedarà la massa tant seca.

Per fer la massa calentem una mica l'aigua, sense que arribi a bullir i desfem la llevadura amb les mans en un bol. Barrejem la llevadura i l'aigua tíbia, i una mica de sal, fins que estigui dissolt. Comencem a tirar-hi la farina i anem amassant amb una forquilla primer, i després amb les mans sobre el pedrís de la cuina. Mentre anem introduint tota la farina, hi anem posant l'oli del farcit que hem fet. Una vegada tinguem la massa homogènia i fina, i que no estigui enganxifosa, en fem una bola i la tapem amb un drap humit. La deixem reposar fins que dobli el seu volum, si pot ser a un lloc no massa fred ni amb corrents d'aire.

Quan hagi doblat el seu volum, uns 40 o 45 minuts després, la separem en dues meitats i comencem a passar-li el corró fins que tinguem una massa estirada i fina, de la mesura de la safata o l'estri que utilitzem. La posem a la safata i la punxem amb una forquilla, abans de farcir-la amb els ingredients que vulguem. Procurem escampar bé els ingredients, de manera homogènia per tota la massa, però deixant uns centímetres per fer les vores. Després, agafem l'altra meitat i després d'estirar-la amb el corró, la posem a sobre l'altra i les tanquem fent una vora rodona o xafant-la amb el dit.

Per acabar, fem un foradet al mig de l'empanada a mode de xemeneia i la pintem amb ou batut per a què quedi brillant. La posem al forn, a uns 200 graus, durant una mitja hora. Anem vigilant que no es cremi, així podrem anar sentint l'oloreta.




Comencem...

Començo el bloc sense gaires pretensions però amb molta il·lusió. No vull fer d'aquest lloc cap intent de professionalització de la meva afició a la cuina, sinó el contrari, continuar que sigui afició i que no adquireixi cap tipus d'obligatorietat, simplement un recull de receptes on també hi hagi cabuda per les receptes de sempre, aquelles que a vegades es deixen de banda buscant complexitat i modernitat. L'objectiu principal d'aquest espai és continuar aprenent, que sigui una eina de motivació i acompanyament en aquest procés d'aprenentatge de la cuina, que tot just comença.

 I entre recepta i recepta, algun tros de vida, el que sorgeixi. Vinga doncs, comencem!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...