28 de setembre 2012

Arrós amb llet de maduixa







L'arròs amb llet va entrar als Països Catalans a través dels àrabs i la primera referència documental escrita en català va ser al segle XIII. De fet, forma part d'un conjunt de receptes basades amb els mateixos ingredients i que, curiosament, podeu trobar al bloc, com la llet merengada i el menjar blanc. Tot i això, aquestes postres es fa a tot el món, variant una mica els ingredients, i el nom. Són unes postres força contundents al portar l'arròs, així que jo les prefereixo fer per un berenar o un dinar molt lleuger. 

Hi ha moltes formes de cuinar-la: uns bullen l'arròs amb aigua abans de posar-lo a la llet, els altres el bullen directament amb llet. Jo vaig agafar la recepta de la Simone Ortega, que primer es bull en aigua per tal de escurçar el temps de cocció, i després es passa a la llet amb canyella i sucre. El cert és que la recepta em va agradar perquè aconsegueix un arròs amb la quantitat de líquid que fa que estigui solt i que li aporta la lleugeresa que m'agrada. 

Tal i com us vaig dir, tinc un pastís pendent per aquests dies i vaig aprofitar que ja havia comprat els ingredients, entre ells la pasta de maduixa, per tal d'afegir-li aquest gust a maduixa que també podreu aconseguir afegint-hi puré de maduixes naturals o melmelada. 






Per sis persones (jo vaig fer-ne la meitat)

- 6 cullerades soperes d'arròs
- 3/4 de llet
- 8 cullerades de sucre
- pell de llimona
- canyella 
- aigua
- un pessic de sal

Posarem a bullir un cassó amb aigua i un pessic de sal i quan comenci l'ebullició hi tirarem l'arròs, que deixarem bullir durant deu minuts. Mentrestant, en un altre cassó, posarem a escalfar la llet, la llimona, la canyella i el sucre. Quan hagin passat els minuts de l'arrós, l'escorrerem i el posarem al cassó de la llet. El deixarem 12 minuts més bullint. Controlem si l'arròs està al punt abans de treure del foc. Retirem la pell de llimona i la canyella.

Si li voleu donar gust, hi afegim la pasta de maduixa o la melmelada i remenem fins que estigui barrejat. Deixem refredar abans de servir, de fet, pel meu gust, millora després d'unes hores de nevera!









26 de setembre 2012

Mini amanides amb plat de parmesà i 11 respostes!




Aquesta setmana el bloc està salat (i molt formatger!). Però no us penseu, eh, que a finals de setmana ja tornarem a tenir previsió de... pastissos!! He de dir que cada dia disfruto més amb la faceta dolça del bloc i si tinc pastissos per fer a la vista, com ara, encara més. Planifico, imagino i penso combinacions de sabors, ingredients i dissenys, fins al punt que crec que enlloc d'un, en faré dos, perquè no m'acabo de decidir! Només penso en no haver de fer mudances en molt de temps, perquè no paro d'acumular trastos...

Per avui però, us porto una recepta que és un aperitiu accidental. Accidental perquè pretenia fer una crosta de parmesà prou gran, amb forma de bol  per només una amanida, però al final, vaig decidir que seria més còmode fer mini amanides a mode d'aperitiu per menjar d'un mos. I va ser un encert. 






La recepta és molt senzilla, es tracta de fer crostons de parmesà que ens puguin servir per fer de suport a l'amanida, que quedin cruixents i daurats... si us agrada el parmesà tant com a mi, us serà un vici. 

Per fer els crostons de parmesà, agafem una paella, sense posar res d'oli, i la posem al foc. Quan es comenci a escalfar, hi tirem el parmesà ratllat i deixem que es desfaci i comenci a daurar-se. Ara, podeu fer dues coses: si voleu el crostons en forma de bol, traiem el crostó de la paella i el posem damunt d'un bol, la banda torrada per fora i pressionem una mica per donar-li la forma del bol; si volem un crostó pla, quan tinguem una banda daurada, el tombem i fel fem de l'altra banda. Compte de trencar-los! Quan els tinguem refredats, preparem l'amanida i la repartim per damunt del crostó, amb els ingredients que vulgueu, jo hi vaig posar tomàquet i una mica de formatge tendre (per si no en tenia prou!)...



I ara, les 11 respostes! Resulta que la Lídia de Va de teca (si no la coneixeu, us recomano que li feu una visita!), m'ha atorgat un premi, que serveix per donar a conèixer els blocs amb menys de 100 seguidors i que tracta d'explicar 11 coses sobre mi, respondre les 11 preguntes que m'ha fet la Lídia i triar 11 blocs per que responguin les preguntes. Déu n'hi do quina feinada... a veure:


Les regles del premi són:
- explicar 11 coses sobre tu.
- respondre les 11 preguntes sobre tu.
- triar 11 blocs i nomenar-los al post.
- seguir a la persona que t'ha nomenat.
- visitar tres dels blocs nomenats.


11 coses sobre mi:

- Sóc politòloga (encara que això ja ho sabeu si heu llegit el " Sobre mi"
- Una de les meves passions és viatjar, molt, tot el que puc.
- La meva segona vocació és escriure guies de viatge. (ejem, s'accepten ofertes!)
- La vocació frustrada (per ara) és ser periodista. 
- Una de les coses que més m'agraden, avui en dia, és sentir com la meva fillola el toca els cabells. 
- Sóc tímida, reservada, i tendeixo a ser massa responsable.
- M'agrada llegir. De fet, llegeixo fins i tot els pots de xampú. 
- M'agradaria tenir mil i una teles de roba i objectes de decoració per les fotos, però per qüestió d'espai i diners, no puc. 
- Em continua agradant més la cuina de la mare que no pas la meva... sempre. 
- El meu record culinari preferit és el plat de macarrons que em feia la iaia... i que ja fa molts anys que no provo. 
- A vegades sento que la ciutat em comença a cansar, i molt. 

Les respostes a les 11 preguntes que em fan:

- Com et definiries? 
  Mmm... com una persona amant de les coses senzilles i els petits moments, alegre i forta. 

- Quin és el teu plat preferit?
 Les croquetes de la mare (però una bona pizza de quatre formatges també!)

- Prefereixes cuinar o que et cuinin?
Crec que cuinar gairebé sempre, però en moments puntuals, necessito que em cuinin.

- Quines són les teves postres preferides?
Maduixes amb nata... (hi ha coses que no canvien mai)

-Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?
Les cebes. Les poso a tot arreu. 

- Quin és el millor viatge que has fet?
Uff... Crec que repetiria sense pensar-m'ho Nova York i Irlanda. 

- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?
Probablement a casa els meus pares.... sí, no sóc gaire de restaurants (o no me'ls puc permetre...)

- T'agrada més la carn o el peix? 
Doncs en menjo poc de les dos...però potser m'agrada una mica més el peix, ja... (m'estic fent gran, ja ho veig)

- Quin és el teu formatge preferit?
Pregunta trampa, TOTS els formatges són els meus preferits. 

- Xocolata negra o amb llet?
Si és per prendre sola, amb llet; si és per cuinar, negra. 

- Quin és el pitjor plat que has provat mai? 
Doncs no sóc capaç de recordar-ne cap ara mateix....

Els 11 blocs als qui atorgo el premi: 


Les 11 preguntes que faig són les mateixes que jo he respost!


Us animeu?






24 de setembre 2012

Memòries d'una cuinera: macarrons al mode de Picadillo





Com us vaig explicar quan vaig tornar de vacances a Galícia, vaig venir carregada no només de xoriços, formatges i empanades, sinó també d'un llibre de cuina que es deia Cocina Práctica de Picadillo. (podeu veure el llibre aquí). Us en vaig parlar i el podeu veure a la recepta de la Llet Merengada. És un llibre de principis de segle XX i l'altre dia, fullejant-lo, vaig veure aquesta recepta de macarrons gratinats que volia provar des del primer moment que la vaig veure. Són uns macarrons que es fan amb un procediment diferent del bullir i barrejar amb la salsa, i sembla ser que hi ha moltes receptes que els fan d'aquesta manera. A més, aquest mes el repte de Memòries d'una Cuinera era fer macarrons, així que aquests em van perfectes per participar-hi. 




- Macarrons
- Formatge parmesà ratllat i en peça.
- Aigua

Per fer-los, només necessitem els macarrons, formatge parmesà i aigua, i ho farem aixi: en una olla, posem una capa de formatge parmesà a talls prims, hi afegim una capa de macarrons i tapem amb formatge parmesà ratllat; a sobre, tornem a posar una capa de parmesà, una de macarrons i una de parmesà ratllat, fins que acabem els macarrons que hi volem posar. Quan ho tinguem, hi afegim l'aigua fins que ho cobreixi i ho posem al foc. L'aigua serà suficient per coure els macarrons i deixar-los cremosos, no  patiu. Quan els macarrons estiguin fets, els posem en un recipient apte per al forn i ho posem a gratinar.

És una manera de fer macarrons que jo desconeixia, però he parlat amb algú que m'ha dit que sí que els fa així, i no només amb formatge sol, sinó que també hi afegeix el sofregit als macarrons crus i l'aigua. Queden més cremosos que bullin per separat la pasta, segur que us agraden.









21 de setembre 2012

Bàsics de cuina: pesto genovès






Avui us porto una recepta molt senzilla, d'aquelles que es considera un fons de rebost de cuina. M'he adonat que tot i que el faig servir moltíssim, mai havia publicat la recepta, així que per si de cas encara hi ha algú que no sap com es fa (cosa bastant difícil perquè és una recepta molt popular), aquí us la deixo. 

Alguna vegada us he dit que sóc fanàtica del pesto? Però ja gairebé obssesiva? Els que estan al meu voltant avorreixen el pesto quan estan amb mi. I jo, en menjo cada setmana, almenys una vegada. La pasta amb pesto és com un refugi per mi; tant se val com em trobi ni on estigui, sé que si bullo pasta i em compro pesto, sempre se'm posa bé. 

Sí, habitualment el compro... no és el cas de fer publicitat, però he aconseguit trobar el pesto preferit, el més natural possible i a un preu reduït, i el compro. Amb el ritme que en menjo hauria de fer-ne cada setmana i el problema és que si en tinc a la nevera, en menjo a diari: ara a la pasta, ara en una amanida, ara amb formatge de cabra... no pararia mai.

Però, de quan en quan, em poso a fer-lo a casa i és boníssim i molt ràpid de fer. No tingueu por de fer-ne massa, es pot congelar o amb un pot i amb oli, a la nevera us aguantarà ben bé més de dues setmanes. Tampoc no us puc assegurar quant de temps, perquè a mi no em dura gens....





50g de pinyons
100g de parmesà
150ml d'oli d'oliva
2 grans d'all
sal

Podem fer el pesto amb un morter a mà, o també ho podem fer tot a la picadora. Ja sé que la segona opció us tempta més que la primera, però no sé perquè quan ho fas a mà té un gust diferent. Jo trio una o l'altra depenent del temps que tingui a cada moment.

Agafem els pinyons, els alls i la sal i ho comencem a picar o triturar. Anem afegint les fulles d'alfàbrega fresca a la mescla, procurant picar-les ben bé. Quan tinguem les fulles,posem el parmesà i hi comencem a afegir l'oli d'oliva mentre anem barrejant. Si ho conservem a la nevera, poseu-li una altra capa d'oli a sobre perquè es conservi en condicions òptimes. A disfrutar!


19 de setembre 2012

Galetes de crema de formatge i xips de xocolata




Últimament no faig res més que penjar receptes de dolços, ja ho sé. Suposo que tot va per èpoques i que ja arribarà el moment en el qual m'apetirà més cuinar salat. El fet és que el menjar del dia a dia tampoc té massa d'especial o és perquè cuinar dolços era molt desconegut per mi, fins fa poc, i suposo que s'ha convertit en una mena de repte de superació. Vés a saber. El fet és que en el que porto de mes, he fet dos pastissos amb fondant (els va agradar tant el primer que el vaig haver de repetir!) i ahir em vaig posar a fer unes galetes, que feia dies que no en feia, i no deixo de pensar en què puc cuinar més... però sempre dolços. 

Sort que encara tinc pendent la recepta de Memòries d'una cuinera d'aquest mes, que espero fer el cap de setmana, i podré contrarestar un mes de receptes dolces. Mentrestant, us porto aquestes galetes que són una mica diferents de les habituals ja que no porten ou, sinó crema de formatge (philadelphia o similars) que el substitueix. 

La primera vegada que vaig fer galetes ja vaig intuir que m'acabaria enganxant i tot i que no deixen de ser galetes, cada recepta és tant diferent l'una de l'altra que ja no sóc capaç de dir quines m'agraden més. En tot cas, encara que hagueu arrufat el nas al sentir que portaven formatge, no les subestimeu, el formatge, la xocolata i la llimona combinen perfectament i converteixen aquestes galetes en una recepta amb el punt de dolçor perfecte. 

Per unes dotze galetes:

- 90g de crema de formatge 
- 50g de mantega
- 200 g de sucre (si podeu, poseu-hi la meitat de sucre moreno i del refinat)
- 200 g de farina
- un pessic de sal
- una culleradeta d'extracte vainilla
- ratlladura d'una llimona
- una culleradeta de bicarbonat
- xips de xocolata

En un bol, batem la mantega en pomada i la crema de formatge fins que estigui la mescla ben batuda i barrejada. Hi afegim el sucre, la sal i el bicarbonat i continuem barrejant fins que estiguin ben incorporats tots els ingredients. Hi afegim la ratlladura de llimona i la vainilla. Començarem a afegir la farina poc a poc i procurant mesclar bé abans d'afegir-ne més. Quan la tinguem incorporada, hi afegim els xips de xocolata. Veureu que la mescla de galetes no és massa líquida, però no us preocupeu, així al forn mantindran la forma. 

Amb el forn preescalfat a 180º, posem la safata amb una fulla de paper i anem fent petits muntons de massa. Procureu deixar prou espai entre ells, perquè la mescla s'expandirà fins agafar la forma de les galetes. Calculeu unes sis galetes a cada fornada. Les deixem uns 10-12 minuts, fins que es comencin a daurar les vores i els traiem; deixem-les reposar a la safata uns minuts, ja que les galetes continuen la seva cocció quan estan a fora i es van endurint. Ja les tenim. Què us sembla si en mengem alguna? Ja se sap que "quien parte y reparte...."




Ah! M'oblidava d'agraïr a la Gemma de Pel plaer de cuinar que m'hagi donat el premi Primavera! És una iniciativa per donar a conèixer blocs que tenen pocs seguidors i ara em toca repartir-lo a cinc blocs més. Vaig a revisar blocs, mentrestant, perquè no visiteu la seva pàgina? I de pas, perquè no us feu seguidors del Trossets de Cuina? Gràcies!!!














14 de setembre 2012

La Recepta del 15: Frozen Hot Chocolate (recordant Nova York)



Ja tornem a ser dia 15 i com que he decidit que intentaré assistir a tots els esdeveniments culinaris blocaires possibles, aquí estic amb la recepta d'aquest mes, la xocolata. He de dir que no sóc gaire de xocolata, però em va venir al cap buscar la recepta del Frozen Hot Chocolate, i quan la vaig trobar em vaig posar a  fer una versió bastant menys pretensiosa que la original, així que us porto la meva, però també la orginal, en foto i en records. 




Era el meu segon dia a Nova York i plovia. La Jèssica treballava i jo vaig decidir aprofitar el dia gris per anar de museus, el Metropolitan primer, el d'Història Natural, després. Així que, ens vam aixecar, vam esmorzar uns gofres (no tant grans com els que coneixem aquí, eh) amb xarop d'auró (maple syrup) i vaig marxar cap a l'estació en busca del tren cap a Grand Central.

Vaig arribar a la ciutat, sense paraigües i amb pluja, així que va ser una bona excusa per agafar el metro per primera vegada. Vaig comprar la Metro Card, vaig agafar la línia 6 de l'atrotinat metro novaiorquès i em vaig plantar a la 77. Al sortir del metro diluviava, així que vaig entrar a una espècie de ràpid i em vaig comprar un paraigües. Vaig continuar caminant fins arribar a Central Park i vaig vorejar-lo fins al Metropolitan Museum. Òbviament, no era la única que havia fet el pensament de dia de pluja, dia de museus... Si mai aneu Nova York, teniu en compte que el Museu Metropolità i el d'Història Natural són d'entrada voluntària, és a dir, ells posen un preu recomanat d'entrada (vora els 25$!!), però és això, recomanat, i tu pots decidir què vols donar o fins i tot, si vols donar alguna cosa. És algo que la gent no acostuma a saber, i quan vaig arribar, gairebé tothom pagava el preu recomanat. Jo, em vaig treure un bitllet de 5$ perquè pensava tornar-hi algunes vegades més, i hi vaig entrar. M'hi vaig estar tot el matí, que immens que és!

Al sortir, vaig començar a passejar pel barri, Upper East Side, i vaig acabar entrant a dinar a una hamburgueseria petita i casolana, em vaig asseure a la barra, mirant com plovia a fora. Devien ser les dues, però al desembre, a Nova York, a les quatre és fosc. Després de dinar, vaig continuar baixant downtown, intentant buscar una pastisseria on poder provar el típic cheesecake, però no hi va haver manera de trobar-ne cap que em fes el pes. Quan vaig arribar a l'altura de la 59 era de nit, no havia provat el cheesecake i l'aigua de la pluja ja traspassava les meves botes. I de cop, em va semblar recordar que per aquesta altura es trobava Serendipity, la gelateria de la pel·lícula que porta el mateix nom i que he mirat infinitat de vegades en els dies romanticons que tothom té, i ningú diu. Era un dels llocs de la llista de coses a fer, així que vaig decidir buscar-lo. 

Devia portar una hora i encara no sabia on estava. M'aturava a sota els portals de les empreses o botigues en busca del wifi per buscar-ho, però no hi havia manera. Pel camí, però, vaig trobar la botiga Williams Sonoma i els típics Bloomingdale's, així que estava ben entretinguda. Al final vaig decidir preguntar, era al carrer de dalt. En aquell moment em va semblar que hi havia cua, però ja us dic que pel que vaig veure uns quants dies més tard, aquella cua no era res comparable a l'habitual. Havia d'esperar que hi haguessin taules lliures, d'una persona, així que paciència. Al final, la noia que hi havia darrera a la cua i jo, vam decidir compartir taula. Era una noia coreana. Vam mirar la carta i vam demanar el que és típic i, fins i tot, marca registrada de la gelateria: el Frozen Hot Chocolate

Un dia plujós com aquell, amb els peus humits i amb el fred de desembre, quan vaig llegir el nom del Frozen Hot Chocolate em pensava que el hot existiria, i li vaig treure importància al frozen. Error. Quan ens van portar la copa (una per cada una, com a novates que érem...) vaig veure que m'ajudaria ben poc a passar el fred.... era xocolata desfeta, congelada. Aquí teniu una fotografia. Òbviament, no ens ho vam poder acabar, era molt bo, però jo estava gelada, ja...




Si teniu la oportunitat d'anar-hi, passeu-hi. És un lloc petit, però molt ben decorat, ple de llums de colors i ferro forjat. 

Ingredients: 
- Xocolata.
- Xocolata desfeta en pols.
- Llet-
- Gel 
- Nata 


Per fer la recepta, hem de posar la xocolata (la que més us agradi) a desfer al bany maria.  Deixem refredar. Quan estigui fred, hi afegim dues cullerades de xocolata en pols (de la que serveix per fer la xocolata desfeta), una mica de llet i hi afegim el gel. Ho triturem tot, ens ha de quedar una mena de pasta. Afegiu-la al got i poseu-li llet fins a omplir el got o la copa. Podeu fer-lo més o menys fort, al vostre gust. Com veieu, l'original porta una mica de nata i xocolata per decorar, al vostre gust.

La meva versió és amb molt menys gel, ja que aquests dies he tingut el primer mal de gola de la temporada i molt, molt més lleugera. Ja em perdonareu...







Ah! M'oblidava de dir-vos que aquest any sí he aconseguit arribar a apuntar-me per l'AIG: Amic Invisible Gastronòmic! Sempre està bé forjar relacions i més entre els blocaires gastronòmics... us animeu? Aquí teniu tota la informació! Quina entrada més complerta no?

12 de setembre 2012

Pastís fondant d'aniversari amb crema de formatge i melmelada.





Ahir ma mare va fer anys. Ella sempre és l'encarregada de fer els pastissos d'aniversari de tota la família, fins i tot del seu, no sé quant de temps devia fer que ningú li feia un pastís a ella, així que vaig decidir que ja era hora d'enfrontar-me als pastissos importants, i alhora, al fondant. A més, a finals de mes hauré de fer-ne un altre i necessitava fer-lo amb aquest ingredient, així que vaig creure que podria ser una bona oportunitat per practicar. Us he de dir que no és gens complicat treballar amb fondant, encara que us faci una mica de respecte... ja veureu que n'és de fàcil. 

Hi ha moltíssims pastissos de fondant, amb unes decoracions espectaculars, elegants i senzilles; també n'hi ha d'altres que semblen tot plàstic i només de veure'ls, marxen totes les ganes de pegar cullerada. Suposo que a vosaltres també us passa. Així que vaig triar una decoració senzilla, que fos acceptada pels paladars de la meva família, encara menys acostumats que jo a aquest tipus de coses. 

Us he de dir que la decoració original no era aquesta, però al final vaig aconseguir arrencar-la sense malmetre gaire la capa de fondant, i la vaig refer. Després vaig veure que m'agradava més l'altra, però ja era tard. Igualment, el pastís va agradar i el que és més important, va fer molta il·lusió a la mare. Ah, i en contra del que jo pensava, a la única a qui no va acabar d'agradar el fondant va ser... a mí! Jo el vaig anar apartant, però tots els altres se'l van menjar gairebé tot. 

El farcit era de crema de formatge i melmelada de maduixa, i va ser tot un èxit, fins i tot més que l'exterior! Ma mare ja em va encomanar la tasca de fer els pastissos de la família, però jo vull que els continui fent ella, o el que és millor, juntes.

El pa de pessic elegit va ser de tipus genovesa i us he de dir que em declaro fan incondicional d'aquest: fàcil de fer, sense mantega ni oli i molt, molt suau i esponjós. Sé que pel fondant es fa servir un pa de pessic que sigui més dens i pugui aguantar el pes del fondant, però vaig pensar que per la poca decoració que portava no em feia falta, i va ser un encert. Així doncs, porta tres pisos de genovesa, un pis farcit de crema de formatge (buttercream de formatge) i un pis de melmelada de maduixa. Però, pas per pas, us sembla?

Al ser el primer pastís de fondant que feia, vaig voler curar-me en salut i fer les coses amb temps. Un dia vaig fer una genovesa i la vaig congelar, dos dies abans de l'aniversari vaig fer l'altra i vaig muntar el pastís i l'últim, vaig posar el fondant i vaig decorar.




Per les genoveses (en vaig fer dos, d'un total de sis ous)

- 6 ous
- El mateix pes dels ous amb closca, de sucre.
- La meitat del pes dels ous amb closca, de farina.

He vist moltes receptes de genoveses diferents, jo faig servir aquesta que és la que sempre ha fet ma mare i queden perfectes. Pesem els ous i preparem els ingredietns d'acord amb el pes. Pugem les clares a punt de neu i reservem. Mentrestant, batem els ous amb el sucre i l'afegim a les clares, poc a poc, de manera que no ens baixin gaire. Quan ho tenim ben barrejat, hi afegim la farina, poc a poc fins que quedi ben integrada. Ja ho tenim, posem la mescla al motlle que haurem untat amb mantega per tal que no s'enganxi i ho posarem al forn, preescalfat a 180º, durant uns vint minuts. Vigileu, es fa bastant ràpid, podeu punxar amb un escuradents per veure si surt net. 

Aquest tipus de pa de pessic es pot congelar o ens pot aguantar uns tres dies en perfectes condicions. Si el congeleu, recordeu de treure'l en antelació.

Quan anem a muntar el pastís, abans de farcir-lo el mullarem amb almívar per tal que sigui més flonjo quan el mengem.
Per l'almibar:

- 100g de sucre
- 100 ml d'aigua.
- el suc de mitja llimona

Posem el sucre, l'aigua i la llimona en un  cassó i ho posem al foc durant uns 15 minuts fins que s'espessia. Abans de farcir, mullem les capes amb aquest almívar amb l'ajuda d'un pinzell.

Per la buttercream de formatge:
- 400g de formatge per untar (no val el light!)
- 125g de mantega
- 350g de sucre de llustre
- suc de mitja llimona

Agafarem la mantega pomada i la batrem. Hi afegirem el formatge i batrem fins que estiguin ben barrejades, llavors, a poc a poc, començarem a afegir el sucre, integrant bé abans d'afegir-ne més. Al final, hi afegim el suc de llimona i continuem batent uns dos minuts més. Ens quedarà una crema, però no ha de quedar líquida. Untem un pis amb aquesta crema, posem l'altra capa de pa de pessic i atenció, ara hem de fer, amb l'ajuda de l'espàtula, un dic de crema de formatge a la part exterior de la capa, per tal que la melmelada de maduixa, que és més líquida, no se'ns escapi pel costat i ens mulli el fondant després. 

Quan ho tinguem, hi posem la melmelada i tapem amb l'altra capa de pa de pessic. Per tal que el fondant s'apegui al pastís, el cobrirem amb una capa de crema de formatge que ens ha sobrat, per sobre i els costats. Un cop ho tinguem, jo el vaig deixar a la nevera durant tota la nit, per tal que els gustos s'integressin.

L'endemà al matí vaig procedir a cobrir el pastís amb fondant. Per això, escampem una mica de sucre de llustre a la taula i comencem a amassar el fondant. Jo el vaig comprar, però trobareu moltes receptes per internet. Hem de fer una capa d'entre 3 i 5mm, procurant que no se'ns enganxi a la taula. Quan el tinguem, el cobrim i amb la ma anem folrant-lo, procurant que no quedin plecs ni arrugues. Tallarem la massa que ens sobri.

Hi ha multitud d'eines que ens ajudaran amb el fondant, però, sincerament, si no hem de fer-ne molts o per fer el primer, no cal que els compreu. El corró de fusta, ben ensucrat us servirà perfectament, els ganivets us ajudaran a tallar i amb les mans, ben netes, podreu aplanar el fondant i pegar-lo bé al pastís.

La decoració la vaig tenyir amb colorants alimentaris i la vaig fer amb uns talladors de fulles que vaig comprar. El que us recomano és que feu una cerca a internet, hi ha molts blocs que tenen tutorials que estan molt bé, i sobretot, molts vídeos que us ajudaran a l'hora d'amassar i cobrir amb el fondant. Si us queda algun dubte, podeu contactar per correu o pels comentaris.



06 de setembre 2012

Sopa de meló i menta





Aquests dies de setembre encara són calorosos i la fruita i les amanides encara són els ingredients centrals de l'alimentació, almenys de la meva, tot i que la nevera està pleníssima de formatges, xoriços gallecs i pebrots de Padrón. Crec que hauran d'esperar uns quants dies encara...

Ara per ara, continuem amb menjars lleugers i frescos, com aquesta sopa de meló, que tant pot ser unes postres com part d'un sopar lleuger. La recepta, més senzilla, no pot ser; i els ingredients tampoc: meló, iogurt i menta, tot passat per la batedora, molt refrescant. 

Aquests dies estic ocupada planificant una recepta important, espero poder-la ensenyar la setmana vinent, ja que és una sorpresa. Mentrestant, continuo amb el "mono" blocaire que m'ha deixat l'agost i, per tant, no m'oblido de cuinar receptes per al bloc, encara que siguin senzilles. Tot i això, ja tinc una llista d'espera de receptes bastant important que espero poder anar fent durant aquesta tardor. 

Mentrestant, continuo treballant amb aquesta recepta sorpresa, que espero que sigui prou digna d'ensenyar, sinó, us prometo que engrandirà la secció d'erros culinaris. Mentrestant, disfruteu i mengeu de valent. 









03 de setembre 2012

Resumint l'agost


Aquest any el canvi d'agost a setembre no ha estat només amb les fulles del calendari, sinó que les temperatures han baixat considerablement, de manera que, ara per ara, ens trobem més amb temperatures de principis de tardor que de finals d'estiu. No ha passat ni una setmana d'aquelles altíssimes temperatures i ja hem hagut de moure paraigües, jaquetes primes i les primeres mantes per al llit. 

Pel que fa a mi, quan ahir vaig tornar del cap de setmana portava el neguit que havia de preparar la proposta del dia i quan pensava que ja s'havia acabat era com una mica decepcionant. Igualment, em sembla perfecte, tornar a enganxar-me al bloc era el que més necessitava ara i va ser una sort convertir l'agost en un agost blocaire completament. 

Per treure'm el cuc fins la propera entrada, us deixo els muntatges resum de les propostes d'agost. El primer, les receptes; el segon, els llocs i indrets que hem descobert. Ens veiem aviat! 

Les receptes de l'agost




Els llocs i racons de l'agost


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...