31 d’octubre 2012

Amic Invisible Gastronòmic 2012!!!



Quan vaig decidir a començar el bloc no era conscient de com funcionava aquesta societat virtual; no coneixia ni les propostes mensuals ni els concursos, no coneixia gaires blocs ni rebia o feia massa comentaris. Poc a poc t'adones que la gastrosfera és com una petita societat on les relacions socials són un dels pilars centrals, t'adones que cada dia vas formant un grup de coneguts o amics a qui visites i comentes a cada entrada, de manera igual als amics físics i reals que truques per saber com els ha anat la setmana. També tens aniversaris, quedades i cafès virtuals, els reptes mensuals, els cercles i... l'amic invisible gastronòmic!

Aquest any l'AIG l'ha organitzat la Joana de Mis recetas bordadas, així que abans que res, he d'agrair-li la seva organització i empenta. Us he de dir que el meu AIG va ser molt ràpid i molt previsor, just em va arribar l'endemà de començar a enviar els paquets! El dijous ja vaig rebre un missatge dient que la Vero m'havia enviat un paquet i divendres a la tarda ja va arribar! La Vero és una noia de Caceres, encara que viu a Sevilla i que té un bloc molt interessant que es diu el Chef Coli, on té plats suculents i deliciosos que comparteix amb tothom. Moltes gràcies Vero!

Com veieu a la fotografia, l'AIG estava format per uns quants regals que anaven dins una capsa preciosa: dos paquets de talladors de galetes de diferents formes que m'aniran de perles, ja que no en tenia, un conjunt de saler i pebrer, un recipient per posar les cebes començades a la nevera, un drap amb el dibuix de l'ou ferrat i un paquet d'encens. Ah! I un paquet de dolços de Sevilla que van volar ràpid! 




Cuando decidí comenzar el blog no era consciente de cómo funcionaba esta sociedad virtual, no conocía ni las propuestas mensuales ni los concursos, no conocía muchos blogs ni recibía o hacía demasiados comentarios. Después de un tiempo te das cuenta que la gastrosfera es como una pequeña sociedad donde las relaciones sociales son uno de los pilares centrales, te das cuenta de que cada día vas formando un grupo de conocidos o amigos a los que visitas y comentas a cada entrada. Tienes cumpleaños, quedadas y cafés virtuales, los retos mensuales, los círculos y ... el amigo invisible gastronómico!

Este año el AIG lo ha organizado la Juana de Mis recetas bordadas, así que ante todo, debo agradecerle su organización y empuje. Os tengo que decir que mi AIG fue muy rápido y muy previsor, justo me llegó al día siguiente de empezar a enviar los paquetes: el jueves ya recibí un mensaje diciendo que Vero me había enviado un paquete y el viernes por la tarde ya llegó! Vero es una chica de Caceres, aunque vive en Sevilla y que tiene un blog que se llama el Chef Coli, donde tiene platos suculentos y deliciosos que comparte con todos. Muchas gracias por el regalo Vero!

Como veis en la fotografía, el AIG estaba formado por unos cuantos regalos que iban dentro de una caja preciosa: dos paquetes de cortadores de galletas de diferentes formas que me irán de perlas, ya que no tenía, un conjunto de salero y pimentero, un recipiente para poner las cebollas empezadas en la nevera, un paño con el dibujo del huevo frito y un paquete de incienso. Ah! Y un paquete de dulces de Sevilla que se terminó en muy poco tiempo!

Me hizo mucha ilusión! Me apunto a la participación del próximo año, seguro!




29 d’octubre 2012

Macarons de maduixa i vainilla




Amb la meva curta experiència amb els macarons he descobert que és una recepta on es posen a prova algunes característiques personals com la paciència, l'ambició o la modèstia. Paciència, perquè els macarons no et sortiran mai si no els deixes assecar com cal, i això port portar entre mitja hora i dues hores o més i no val enfornar si els toques i deixes la marca del dit, per molt que ho provis, no sortiran. L'ambició, perquè si vas a fer per primera vegada els macarons, no pots pretendre fer-ne de vint-i-cinc colors i farcits, més val anar al segur, has de saber controlar i dir no a les receptes on surten meravelloses escales de colors fetes amb els macarons. Modèstia, perquè la única forma que et surtin és si abans t'has passejat per molts blocs, llegit desenes de consells i veure algun vídeo per conèixer, del cert, la textura de la base, és a dir, si t'has deixat ensenyar. 

Dit això sembla que fer macarons sigui una experiència vital i en certa manera ho és: una recepta tant mitificada com aquesta, quan veus que surten els peus et dóna molta satisfacció alhora que autoestima culinària. I una vegada t'ha sortit, descobreixes que no és una recepta gens difícil, però sí una recepta d'aquelles on necessites estar centrat amb el que estàs fent i seguir els passos. 

Aquesta recepta és, a més, la meva aportació a Memòries d'una cuinera per aquest mes d'octubre, que tocava galetes. Una mica justa de temps, ja ho sé!



Per cert, ja ha arribat el meu AIG, faré una entrada especial amb les fotografies, perquè encara no les he pogut treure de la càmera. La Vero de El Chef Coli va ser la meva amiga invisible culinària i em va enviar una capsa preciosa plena de coses des de Sevilla! (Vero, muchísimas gracias por el regalo, en la próxima entrada publico las fotos!)

                                        


Uns quants consells abans de començar amb el procés:

  • Les clares d'ou han de ser envellides, és a dir, 24 hores abans de fer els macarons separarem els rovells de les clares, i deixarem les clares en un bol tapat amb film a la nevera. Un parell d'hores abans de començar ho deixarem a temperatura ambient. 
  • És molt important tamisar la farina d'ametlla i la sal. Ho farem abans de començar i també mentre afegim aquests ingredients al merengue. 
  • Procureu assegurar-vos que no hi ha rastre d'oli ni greixos a les varetes de la batedora o al bol on les batreu, sinó no pujaran les clares com cal. 
  • El punt que ens interessa és quan agafem les varetes de la batedora, fem una remenada a les clares d'ou muntades, aixequem les varetes lentament i s'ha quedat un pic de merengue amb la punta ben vertical. Si la punta es tomba, continuem batent. Sé que és confós, per això és important mirar algun vídeo per saber la textura específica que necessitem. Aquest vídeo us anirà genial, però és en anglès: Joy of Baking
  • El punt més important, i que és determinant per portar-nos al fracàs o a l'èxit, és el procés d'afegir la farina i el sucre. És important que tinguem clars els moviments que hem de fer amb l'espàtula: voregem el bol pels laterals i fem moviments envolvents de dalt a baix vorejant tota la massa. Al principi sembla que no s'hagin d'integrar mai els ingredients, però després de 40 o 45 voltes a la massa, ja els tindrem. Les clares es desinflen una mica, però ja és el que volem. 
  • Per tal de fer les formes de la mateixa mida per tots els macarons, podem fer una base pintant les rodones al paper vegetal. 
  • A l'hora d'enfornar, hem d'assegurar-nos que el forn està a 150º, els macarons s'han de fer a una temperatura no massa alta, i no s'han de torrar. És important anar vigilant. 




                                

Ingredients ( 12-15 macarons)
- 70g de clares d'ou envellides.
- 90g de farina d'ametlla 
- 120g de sucre de llustre
- 40g més de sucre de llustre o normal
- sal
- colorant en gel

Pel farcit:
- 50g de mantega pomada
- 100 g de sucre
- Una cullerada de llet.
- Una culleradeta de postres de vainilla. 

Posem en un bol el sucre, la farina d'ametlla i la sal i ho tamisem. No us salteu aquest pas, jo no tamiso mai els ingredients, però aquí sí que és important, i ho farem no una, sinó dues vegades. Un cop ho tinguem tamisat, reservem. 

Agafem les clares d'ou envellides, comencem a batre a velocitat baixa fins que tinguem la textura d'aigua amb sabó, que serà com a molt després d'un minut de començar a batre. Parem i hi afegim els 40g de sucre. Tornem a batre, ara amb velocitat ràpida, sense parar fins que tinguem ja les clares ben muntades a punt de neu. En aquest punt és important saber quan parar, llegiu el consell o mireu el vídeo que us he aconsellat per saber-ho. La textura del merengue que us ha de quedar és brillant, suau i ferma, i amb pics. Ara és el moment d'afegir el colorant i batre una vegada més per tal que ens quedi homogeni. 

Quan ja tenim el merengue, és el moment d'afegir els ingredients secs. Els afegim tots de cop, mentre els anem tamisant. Comencem a integrar la farina i el sucre al merengue, amb compte i procurant que no ens baixin molt les clares d'ou. Quan ja les tinguem ben integrades, és el moment de donar forma als macarons. 

Posarem part de la massa a una mànega pastissera amb un broquet de punta rodona (o una bossa de congelar tallant la punta), agafarem la safata del forn, hi posarem un paper vegetal i començarem a fer les formes rodones. Si hem fet la massa bé, aquesta no se'ns escamparà. Quan ho tinguem, agafarem la safata i picarem contra la taula, suaument, per tal que la massa s'aplani i tregui una mica l'aire, si en té. 

Ara és el moment de la paciència, deixem reposar fins que quan toquem els macarons no se'ns enganxi el dit. 

Posem el forn a escalfar a 150º i hi posem la safata dels macarons a mitja altura, durant 8 minuts. Passats els 8 minuts, girarem la safata i els deixarem 5 minuts més al forn. El peu dels macarons acostuma a sortir al cap de tres o quatre minuts d'haver-los enfornat. 

Els deixem refredar del tot a la safata abans de farcir. Per farcir-los, agafem una manega pastissera (o una altra bossa de congelat amb un tall a la punta) i anem posant la buttercream. 





25 d’octubre 2012

Brownie d'ametlla i farina integral

 



L'agost blocaire em va fer venir ganes de publicar més al bloc i participar en totes aquelles propostes mensuals dels blocs gastronòmics. He començat a participar més assíduament a Memòries d'una cuinera, a la Recepta del 15 i avui m'estreno al Cercle Whole Kitchen, i la veritat és que aquests reptes van molt bé per descobrir noves receptes o repetir-ne (sempre es queixen que no repeteixo receptes, i si n'hi ha alguna que els encanta, no la tornen a provar!) o redissenyar ingredients, com en la proposta d'avui. 

Així que, el Cercle Whole Kitchen, en la seva proposta dolça per aquest mes d'octubre, ens invita a preparar un clàssic dels Estats Units, els Brownies. Aquesta és la segona recepta de Brownies que podeu trobar al bloc, en podeu veure una aquí, així que vaig decidir variar una mica: la farina blanca es va convertir en farina d'ametlla i integral, a més del sucre morè i la xocolata negra. Aquesta és una d'aquelles receptes que facis el que facis, la xocolata sempre li dóna el gust espectacular i sempre queda bo. 

Recordo la primera vegada que vaig tastar-lo, era als Pirineus, amb uns amics, i l'Anna es va posar a fer-lo. Que bo era, crec que va volar tot en una menjada. Em va passar el mateix amb aquest, quan vaig anar a fer les fotografies ja només quedaven aquests dos trossos i al cap de dues fotos ja en quedava un i mig! 

No us deixeu enganyar, tot i que els brownies són un dels pastissos més lletjos que podeu trobar, si us agrada la xocolata, és una perdició. 





- 150g de xocolata
- 90g de mantega
- 170 de sucre morè
- 2 ous
- 30g de farina d'ametlla
- 30g de farina integral
- nous
- un pessic de sal

Preescalem el forn a 180º. Posem a fondre la mantega i la xocolata al bany maria o, en el seu defecte, al microones. Mentrestant batem els ous amb el sucre i, després, hi afegim la xocolata i la mantega prèviament fosa. Combinem les farines i la sal en un bol i comencem a integrar-ho a la mescla líquida, procurant barrejar bé. Per últim, hi afegim les nous. 

Folrem el motlle amb paper de forn i aboquem la mescla. Enfornem durant 20 o 25 minuts, o fins que es formi una crosta a sobre, però compte, la part de dins ha de quedar tendra, així que si punxem amb un escuradents, ens sortirà encara amb massa. Aquest és el punt. 


18 d’octubre 2012

Pannacota de iogurt amb mel i magrana



Encara que el canvi climàtic fa que la tardor cada vegada sigui més calorosa, i aquest any no n'és una excepció, els seus fruits encara no noten tant els seus efectes i comencen a aparèixer puntuals als arbres o als mercats (pels menys afortunats). Castanyes, moniatos, magranes i carabasses per tot arreu, i també als blocs de cuina, i és que després d'haver pogut menjar maduixes insípides al desembre i taronges a l'agost, som molts els que ens quedem i valorem, cada vegada més, els fruits de temporada, tant pel seu gust com pel seu preu. 

Ja us vaig dir fa uns dies, aquí, que tenia unes quantes magranes del tros del pare i que volia intentar integrar-les a les menjades diàries, provar noves receptes i variar una mica de les magranes amb sucre o vi o a l'amanida. I la veritat és que van molt bé combinades amb les postres i especialment amb el iogurt; ja us vaig portar el Parfait de iogurt amb magrana, i avui, vario recepta però no ingredients i us porto una Pannacotta de iogurt amb magrana i mel. 

    


Sabeu també que les pannacottes m'encanten, especialment la típica amb nata, tant dolça i cremosa... però, després d'un cap de setmana de menjar bastant, volia unes postres lleugeres però gustoses, i vaig pensar en provar aquesta pannacotta de iogurt que no em va decebre gens ni mica. 

Jo la vaig fer amb un iogurt natural i un altre ensucrat, podeu fer-los amb els dos naturals i després combinar-ho amb la mel o afegir una mica de sucre, la dolçor va al vostre gust. 

Ingredients:
- 2 iogurts ensucrats o naturals
- 200ml de llet
- 2 fulles de gelatina
- mel 
- llavors de magrana

Posem les fulles de gelatina en un bol en aigua freda perquè s'hidratin. Mentrestant, escalfem la llet (si voleu posar-hi sucre, l'afegim a la llet) fins que estigui a punt de bullir. Abans que comenci a bullir l'apartem del foc i hi afegim les fulles de gelatina hidratades, barregem fins que es desfacin i hi afegim els iogurts. Posem la mescla en els recipients que hem escollit i els deixem a la nevera per unes hores, si podem, tota una nit. Al moment de  servir, hi afegim la mel i les llavors de magrana. 

Fàcil, no?






15 d’octubre 2012

Raviolis farcits de carabassa i formatge de cabra


Ja tornem a ser dia 15 i com aquest dia indica, toca la Recepta del 15. Aquest mes ha tocat un ingredient molt de tardor, com no podia ser d'una altra manera aquest mes d'octubre, la carabassa. No recordo que ma mare fos gaire aficionada a fer-la servir a la cuina, tret del cabell d'àngel i les cremes de carabassa, delicioses, suaus i gustoses. La veritat, però, és que aquest fruit dóna molt de joc, i jo, intento fer receptes diferents i variades per aconseguir integrar-la a la dieta de tardor. No costa gens, ho posa fàcil. Aquests dies estic veient un munt de receptes amb carabasses i totes queden espectaculars. 



Jo vaig decidir aprofitar l'ocasió i treure la màquina de fer pasta de l'armari i provar de fer aquests raviolis de carabassa i formatge de cabra, que no van decebre a ningú de la família, i més quan van anar acompanyats d'una salsa de formatge gorgonzola, això sí, molt suau per no treure gust a la pasta. 

Fer pasta a casa és molt fàcil i encara més si tens una màquina per estirar-la. La primera vegada que vaig fer-ne, els raviolis de ceba caramel·litzada i formatge, els vaig fer amb el corró i em va costar molt fer la pasta fina. Ara, amb la màquina, tot i que pot ser una mica engorrosa si no hi estàs acostumat, en un moment ho tens fet.  

Ingredients per 4 racions:

- 4 ous 
- 400g de farina
- sal

Fem un volà amb la farina i la sal i hi posem els ous al mig. Anem integrant la farina amb els ous amb els dits i  amassem la massa durant deu minuts. Ens ha de quedar llisa i elàstica, sense cap grumoll i que no s'enganxi als dits. Si s'enganxa a la mà, hi posem una mica més de farina; per contra, si ens hem passat de farina, hi podem posar una cullerada d'aigua. Quan la tinguem, emboliquem amb paper de film i ho deixem reposar durant mitja hora. 

Mentrestant farem el farcit. Agafarem la carabassa i la passarem per la picadora. La posem a sofregir amb un raig d'oli a la paella, fins que estigui tova. Quan estigui, hi afegirem el formatge de cabra a trossos i el barrejarem fins que es desfaci amb la carabassa. Deixem refredar.



Si no tenim màquina de pasta, estirem la massa amb el corró fins que quedi ben fina. Si tenim màquina, l'anem passant pels diferents nivells fins arribar al penúltim nivell, ja estarà prou fina. Posem una planxa de massa, fem munts amb la massa procurant deixar prou separació entre ells i els tapem amb una altra planxa de pasta. Amb l'ajuda d'un tallador de raviolis, si en tenim, o amb un got, fem la forma i procurem que quedin ben tancats per tal que no se'ns escapi el farcit al bullir. 

Ja podem posar-los a bullir durant uns 4 o 5 minuts, ja que la pasta fresca es fa amb molt poc temps i hi posem la salsa que més ens agradi. 




11 d’octubre 2012

Pastís de pastanaga amb crema de formatge (i curs de fotografia)



                            




El cap de setmana passat va ser bastant complert. El dissabte pel matí vaig tenir curs de fotografia gastronòmica amb en Martí Sans, de 365mm, un jove cuiner-fotògraf-pastisser, que es dedica a la fotografia gastronòmica i que fa alguns cursos pràctics de quan en quan. Va ser un curs de tres hores, on en Martí ens va donar unes pinzellades sobre tècnica i composició i després ens vam dedicar a practicar amb una amanida, unes fruites i uns quants plats, tovallons i coberts. Per mi va ser especialment interessant la introducció a l'ús dels reflectors, que encara no havia provat mai, i que començaré a fer servir d'aquí poc (quan pugui anar a comprar el cartró pluma i les pinzes!). Si teniu ganes de profunditzar una mica o d'iniciar-vos en aquest món, feu una mirada a la seva web, a més de consells genials trobareu la informació dels cursos. A baix us deixo unes quantes imatges que vaig fer durant el curs... ja podeu criticar lliurement!

Però a més a més del curs, els meus pares van venir a fer una visita i em vaig passar mitja tarda a la cuina preparant el dinar del diumenge: uns canelons de bolets amb beixamel de gorgonzola, dels quals no tinc fotos, i un pastís de carlota amb crema de formatge que va quedar deliciós i al que, aviso, no vaig tenir temps de fer fotos com calia... 

El pastís de carlota va ser boníssim; molt tendre i esponjós de dins i cruixent de les vores. La crema de formatge, a més, li encaixa perfectament. La recepta base la vaig agafar del bloc de l'Alba, Le Fabuleux  destin du chocolat, tot i que el vaig modificar perquè no portés tant d'oli. Com ella diu al seu bloc, és el millor pastís de carlota, i jo en dono fe. Aquesta serà una d'aquestes receptes que penso repetir per molts dies més i crec que és una bona recepta per convertir-la en pastís d'aniversari!





                                   




Ingredients ( per un motlle de 20 cm)

- 4 ous
- 480g sucre
- 400g de farina
- 1 culleradeta de canyella
- un pessic de sal
- 1culleradeta de bicarbonat
- 2 culleradetes de llevat quimic
- 200 ml oli de girasol
- 200 g de pastanaga ratllada i escorreguda. 
- nous

Preescalfem el forn a 180º. Batem els ous i el sucre fins que tinguem una massa emblanquinada. Afegirem també l'oli i reservarem. Mentrestant, posem la farina, el sucre, la sal, el bicarbonat, el llevat i la canyella en un bol i mesclem. Combinarem les dues parts, afegint els ingredients secs a poc a poc i procurant barrejar bé abans d'afegir-ne  més. Quan ho tinguem tot ben barrejat, hi afegirem la pastanaga ratllada i les nous i tornarem a remenar. 
Agafarem el motlle i l'untarem amb oli per tal que no se'ns enganxi. Afegirem la massa i ho posem al forn. El pastís estarà uns tres quarts mínim al forn, aneu comprovant punxant-lo amb un escuradents fins que aquest surti del tot net. Jo el vaig tenir gairebé una hora, però tot depèn del vostre forn...

Deixarem refredar el pastís deu minuts al seu motlle i després el desmotllarem i el deixarem refredar del tot per untar-lo amb la crema.


Per la crema de formatge:

- 250 crema de formatge
- 4 cullerades de llet
- 200 g de sucre de llustre
- 40 g de mantega pomada


Batem la mantega pomada i la crema de formatge fins que estigui ben homogènia i barrejada, normalment 2 minuts. Hi afegim les cullerades de llet i comencem a integrar el sucre de llustre poc a poc. No ho feu tot de cop si no voleu empolsinar tota la cuina. Batem durant dos o tres minuts més per acabar-la. Compte, si us passeu de temps, se us tallarà. 

Decoreu el pastís amb la crema i les nous al vostre gust. 


Aquí us deixo algunes de les fotografies del curs de dissabte passat. Bon cap de setmana!!






















09 d’octubre 2012

Parfait de magrana i iogurt






La tardor climàtica es fa d'esperar, però per sort, comencen a sortir alguns dels seus fruits més apreciats, com la carabassa, la magrana, les castanyes o els bolets. Poques estacions la igualen en ingredients tant coneguts i típics com la tardor, i no cal que us digui que és una de les meves estacions preferides. Ja vareu poder veure durant l'agost que desitjava que l'estiu acabés i és que m'agrada la sensació d'estiu decadent des de sempre. Recordo amb molta melangia quan tallaven les fulles de les moreres del meu poble per donar entrada a la tardor o la festa de la castanyada, tot i que aquestes no m'han acabat de fer mai el pes. 

Fa uns dies van començar a aparèixer les primeres magranes del tros, així que ja vaig aprofitar per agafar-ne algunes i portar-les a casa. La magrana és una d'aquelles fruites de les quals no saps gairebé què fer-ne; les fas amb sucre i vi (com les feien les iaies), les poses a l'amanida, però després ja no saps on posar-les, així que intentaré fer receptes diferents i variades durant la temporada.

Avui us en porto una de molt senzilla, un berenar o unes postres molt completes i gustoses. Són tant fàcils de fer que no crec que necessitem gaires instruccions. Els ingredients són iogurt grec, grans de magrana i cereals integrals. És tant senzill com anar combinant-ho com vulguem. 

Un parell de consells:

- Compte amb el suc de la magrana, si us taqueu costarà molt a marxar, si ho fa. 
- Una manera fàcil de fer caure els grans sense perdre la paciència és obrint-la per la meitat i amb l'ajuda de la mà de morter donar-li cops, saltaran sols. 






05 d’octubre 2012

Pastís fondant Estreleira amb buttercream de maduixa





Fa uns dies us vaig comentar que tenia algun pastís pendent per fer, i aquí el teniu. Es tractava del pastís d'aniversari de Pablo, que feia 28 anys, i com ja sabeu, és gallec. La veritat és que fer pastissos s'està convertint en una de les tasques que més m'agrada i disfruto mentre estic fent, i com més hores es necessitin, millor... i això que fa uns mesos pensava que no tenia cap mena d'aptitud per encarar-me a fer-los. Encara ara em sento una mica "patosa" mentre els faig. Per molt en compte que vagi, sempre acabo amb la cuina enfarinada de dalt a baix, esquitxos de massa arreu i buttercream de la cuina al menjador, però tot i que el procés continua sent igual de desastre, els resultats són bons, que és el que compta.

Aquests últims han estat amb fondant, però ara ja tinc ganes d'abandonar-lo i començar a practicar amb altres decoracions, així que em veig obligada a celebrar cadascuna de les ocasions que vagin venint... aviso als del meu voltant! Fer pastissos no és tant difícil com sembla, però crec que el secret és la organització, repartir els processos per tal de no atabalar-se massa i poder gaudir de cada un dels passos. Així que explicaré la recepta procés per processos amb els temps de duració, tot i que us he de dir que el pastís va estar fet en poc temps. 

Aquest pastís és de genovesa amb una capa de buttercream de maduixes, una de melmelada de maduixes i amb una capa de buttercream a sota del fondant. La decoració és l'estreleira, la bandera independentista gallega. No es pot deixar de ser reivindicatiu ni el dia del teu aniversari, i molt menys si és en període electoral!





 Pel pa de pessic (ja us ho vaig dir: jo, genovesa)

En l'altre pastís fondant (aquí), ja us vaig explicar perquè decidia seguir la recepta de la genovesa pel pa de pessic, i és que és un pa de pessic molt fàcil, molt esponjós i sense cap mena de greix, ni oli ni mantega, i com que aquests pastissos ja acostumen a portar mantega i sucre a dojo en la resta dels ingredients, considero que és millor equilibrar-los.

- 6 ous
- 180g de farina
- 180g de sucre
- extracte de vainilla

Muntem les clares i reservem. Posem els rovells i el sucre i ho batem, quan ho tinguem, afegim-ho a les clares, poc a poc per tal de no desmuntar-les. Comencem a afegir la farina, en tres parts i barrejant bé després de cada vegada. Hi afegim una cullerada d'extracte de vainilla.

Hi ha gent que hi posa el llevat també, però la genovesa típica no en porta. Si en poseu, una cullerada de postres serà suficient. També podeu escollir entre fer un sol motlle i després fer-les capes amb un ganivet de serra, o si teniu més d'un motlle, fer les capes una per una. El pa de pessic es pot fer en un parell de dies d'antelació o congelar-lo i després descongelar-lo a temperatura ambient.


Pel muntatge del pastís:

Si fem un pastís de fondant, és recomanable muntar el pastís (sense el fondant, clar) el dia abans, per tal que el pastís vagi agafant els sabors i reposi abans de decorar-lo. Jo, en aquest pastís vaig fer el muntatge tot en una tarda, i el pastís va reposar fins l'endemà ja amb el fondant. Això depèn del temps que tingueu, però us recomano que el munteu un dia i l'endemà feu la decoració.


Buttercream de maduixes

- 375g de mantega pomada
- 500g de sucre de llustre
- 1 cullerada de llet
- 1 cullerada de postres de pasta de maduixa


Tallem la mantega en trossos petits per tal que ens sigui més fàcil i es faci més tova per batre, la batem durant cinc minuts. Afegim la cullerada de llet i començarem a afegir el sucre, en tres vegades, mentre mesclem bé a velocitat mitjana. Quan ja tinguem tot el sucre integrat, continuem batent durant tres o quatre minuts i hi afegirem la pasta de maduixes. Batem per barrejar. Ja ho tenim. Si voleu més gust de maduixa, afegiu-hi més pasta, en compte, perquè té un gust molt concentrat.

Agafem el pa de pessic i el tallem en dues o tres capes. Tallem una cartolina o una base de cartró de la mida del pastís i hi posem una mica de buttercream a sobre per tal d'enganxar el pastís a al base. Hi posem una capa del pa de pessic i hi repartim buttercream per fer el primer farcit. Ho podeu fer amb una espàtula o amb la manega pastissera. Poseu-hi una capa prou dobla, per tal que el pastís no sigui massa dens. De fet, és millor si mulleu la capa amb almívar o melmelada abans de posar-hi la buttercream. Posem la segona capa a sobre i hi repartim melmelada al centre i farem un " dic" a la vora del pastís amb la manega de la buttercream. Hi posem la última capa. Ara es tracta de posar una fina capa de buttercream a tot el pastís per tal que el fondant s'enganxi sense problemes.


Pel fondant:

- 500g de fondant blanc
- Colorants alimentaris.

Amassem una mica el fondant per estovar-lo i posem sucre de llustre a tota la superfície de treball per tal que no se'ns enganxi. Amb l'ajuda del corró, comencem a aplanar-lo, procurant aixecar el fondant de quan en quan per comprovar que no s'enganxi. Quan el tinguem, el posem en compte a sobre del pastís i l'anem aplanant amb les mans. Retallem la part que ens sobra amb l'ajuda d'un ganivet.

Amb el fondant que ens sobra podem fer a decoració que vulguem, en aquest cas, va ser l'estreleira.

A disfrutar!



03 d’octubre 2012

Pancakes de carabassó




Una de les coses que més m'interessen és trobar alternatives de cocció a ingredients que abans acostumava a menjar bullits. Tenim per costum consumir les verdures després d'hores de cocció que la deixen sense nutrients, amb la meitat de vitamines i avorrida, així que de quan en quan, trobo receptes que no impliquen passar la verdura per aigua bullint i les provo, totes, i totes són boníssimes. 

Avui us en porto una, pancakes de carabassó, una recepta de Joy the Baker, una pastissera americana molt divertida que fa poc va treure un llibre de receptes, i hi surt aquesta. Hi ha moltes receptes similars com les hamburgueses vegetals, amb infinitat d'alternatives i ingredients...Tot és provar-ho. 





Ingredients per uns 6 pancakes.

- 2 carabassons ratllats
- 2 ous
- 40 g de farina
- 1 culleradeta de llevadura química
- 2 alls ben tallats
- 1 ceba 

Ratllem els carabassons i els posem en una escorredora amb una mica de sal. Deixem que escorri l'aigua i mentrestant, posem a sofregir la ceba. Quan estigui daurada, hi afegim els alls. 

En un bol, barregem els ous, la farina, el royal i una mica més de sal. Hi afegim els carabassons ratllats i la ceba i l'all sofregits i mesclem bé. Agafem la mateixa paella on hem sofregit la ceba i els alls, hi posem un raig d'oli d'oliva i hi fiquem un cullerot de la mescla i deixem que es faci d'una banda i de l'altra. Podeu acompanyar-los d'una amanida o d'una salsa de iogurt, com en aquest cas.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...