No sé si sóc només jo, però últimament el temps se'm escola sense ser conscient de com l'ocupo. Quan m'adono, ja és massa tard per fer la majoria de coses, i no sé com he arribat a aquell moment. No noto que tingui més ocupacions, però sí que la llista de coses pendents és cada vegada més inacabable. Confio en que l'estiu sigui sinònim d'hores lliures, de posar-me al dia amb tot allò que ara vaig deixant, doncs el que deixo pendent és realment l'important.
Tot i això, la setmana passada em vaig posar a fer uns quants canvis que tenia pendent aquí, com reestructurar les etiquetes, fer un índex una mica especial que encara no està del tot acabat, i variar una mica la imatge en general, ja em direu què us sembla i si hi ha alguna cosa que us resulti incòmoda. Espero que en els propers dies pugui donar una empenta al bloc amb noves entrades de gelats (sí, tinc la gelatera!) i amb algunes recomanacions de restaurants, i és que em va tocar el Pasaporte Gourmet que sortejava l'Òscar! Moltes gràcies!
Mentrestant, sempre ens quedaran els records i les receptes per poder recordar moments de tranquil·litat, de passió o simplement, aquells moments especials. I la recepta d'avui n'és una d'aquelles que et transporta a un lloc i un moment en concret, en aquest cas, Nova York al desembre del 2011. Ja vareu poder seguir una mica el viatge, i si no, ho podeu recordar en aquestes entrades sobre Nova York. El New York Cheesecake el vaig provar mentre estava asseguda a les escales de la Biblioteca Pública, el vaig comprar a l'estació de tren Grand Central, per fer temps mentre esperava el tren cap a Pelham. A partir d'aquell moment, em rondava pel cap fer-ne un i no va ser fins fa un parell de setmanes que em vaig animar.
És senzill de fer, cremós i consistent alhora. És un pastís per ser compartit.
Per un motlle de 20cm.
Per la crosta:
- 200g de galetes digestive.
- 50ml de mantega fosa.
Posem el forn a escalfar a 180º. Triturem les galetes amb la picadora i les mesclem amb la mantega fosa. Ens quedarà amb la textura de sorra humida, però serà suficient per fer aquesta crosta dolça i saborosa. Agafeu un motlle desmuntable i, amb els dits, aneu aixafant-la a la base del motlle i també pels costats, ha de quedar ben repartida i ben compactada. Tapeu el motlle amb paper de film i deixeu-ho a la nevera mentre preparem el farcit.
Pel farcit:
- 400ml formatge per untar.
- 3 ous- 100g de sucre
- 80 ml iogurt grec
- pell de llimona ratllada
Aquesta massa no s'ha de batre amb excés, ja que el farcit ha de quedar cremós però compacte, sense bombolles. Per tant, només s'ha de batre fins a barrejar els ingredients i prou. Comencem amb el formatge per untar i el sucre, ho batem fins que estigui suau i ben integrat, sense grumolls. Continuem amb els ous, un a un, procurant que barrejar bé abans d'afegir-ne un altre. I finalment, hi afegim el iogurt grec i la ratlladura de llimona. Barregem fins que tot estigui ben homogeni i aboquem la mescla al motlle amb la crosta.
El posem al forn als 180º durant 15 minuts, després baixem la temperatura del forn a 120º i el coem durant 45-60 minuts. Potser que necessiti més temps de cocció, per saber quan està fet, movem una mica el pastís: ha de quedar ben fet de les vores, però el centre s'ha de moure una mica, encara. El traiem del forn i el deixem refredar. El reservem durant unes hores a la nevera.
me encanta tu pastel de queso :)
ResponEliminaespectacular las fotos y todo el post entero
un besote
oohh el fas igual igual que jo , pero amb l'afegit del iogurt! ho provaré!és boo ehhh... ;-) petons
ResponEliminaVaig veure que normalment l'hi posen nata, però ja era prou dens, així que vaig intentar alleugerir-lo amb iogurt!
EliminaTe una pinta espectacular, així tan alt. A mi tan grans no m'hi queden, hauré de copiar-te la fòrmula, jeje!
ResponEliminaEl bloc queda molt bonic, està molt bé l'enllaç de receptes sota la capçalera, m'agrada molt, amb icones d'imatges. Perfecte!!! De tan en tan els hi hem d'anar netejant la imatge, que sigui tot més entenedor, cada cop els tenim més farcits de continguts.
A mi m'agradaria molt viatjar a NY, seria un viatge molt especial, impactant pels meus fills, però haurem d'esperar una mica, jeje!
Gràcies per compartir-ho, guapa!
Ja veuràs com algun dia hi podreu anar. Jo hi vaig anar de rebot, per casualitat. M'alegro que t'agradin els canvis. Petons!
EliminaRico, noooo, riquísimo tien que estar esta New York Cheese Cake!!! Mmmmmm
ResponEliminaUn besito,
Sandra von Cake
Gracias por comentar en nuestro blog y darme la oportunidad de venir a degustar este trozo de pastel de queso que según parece me corresponde, porque si es un pastel para compartir yo me brindo gustosa a degustarlo.
ResponEliminaUn abrazo
Blanca de JUEGO DE SABORES
Quin tall més maco... quines ganes de provar-lo!!! T'ha quedat genial, tant d'aspecte, com de textura i segur que de gust está bo, bo, bo!!
ResponEliminaMolts petons!
Tin moltissimes ganes de fer el New York Cheesecake, he fet molts pero aquest mai. Em guardo la recepta. Petons
ResponEliminaTé una pinta impressionant. M'encanten aquesta mena de pastissos de formatge!
ResponEliminaMarta
Ostres, ben bé com els de New York!!! Una passada!
ResponEliminaSe ve deliciosa, seguro que me la devoro en 2 segundos, ¡es mi preferida!
ResponEliminaLxx
De versions de pastís de formatge existeixen les que volguem, però aquesta és una de les que s'haurien de provar de fer.
ResponEliminaEl què m'agradat més del bloc és la subtilesa, felicitats!!
Nina, mira que fa dies que busco una bona recepta de New York cheesecake, que sigui com el que vaig provar allà, i no la trobava! Ara ja no ho puc dir, la faré ben aviat!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Prova-la!! ja veuràs com t'agrada.
EliminaRico Rico!! i aixo que no em mata el pastis de formatge eh... pero potser aquest me guanya! :D
ResponEliminaImpresionante!!! que buena pinta
ResponEliminaBss
M'encanta aquest pastís, és el meu preferit!! T'ha quedat genial! petons
ResponEliminaVal, simplement...
ResponEliminaI love NY
:)
Això de que el temps s'escola i no saps per on, em sona!!! però si a tu te s'escola per fer aquests pastissos, no et preocupis, que l'aprofites d'allò més bé! ja en faria una queixalada! I les fotos fantàstiques!!!
ResponEliminaPetonets, Gemma.
Oh que macu t'ha quedat . Segur que era bonissim. No se com era abans pero m'agrada molt tal i com el tens ara el blog.
ResponEliminapetons
Mare meva!!! pinta molt molt be!!! petons
ResponEliminaOstres! Té una pinta impressionant! A casa sempre triomfen els pastissos de formatge! :D Tastarem el teu, i tant! Sobretot després de tastar unes galetes de llimona que vas fer i que van encantar al laboratori i per casa, hahah
ResponEliminaPetonets :)
Un clàssic deliciós. T'ha quedat espectacular, quin tall!!!!
ResponEliminaPetons
Cinta, i love NY, però encara més aquest deliciós pastís.
ResponEliminaUna abraçada,
Nani
Aquest pastís és preciós, Cinta. A més del gust deliciós que deu tenir! no ho sabia, això de Ney York.
ResponEliminaapuntat queda Cinta! a casa som uns gran fans dels pastissos de formatge!!! petonets
ResponEliminaUn corte perfecto, para mi me lo pido con una cucharada de mermalada de fresa, no lo puedo evitar¡
ResponEliminaLa imagen me gusta, a todos se nos escapan los minutos, horas y dias volando, peroooo una cosa después de la otra y a disfrutar cuando hacemos. Un beso grande, Teresa
Uf!!! Només de veure la foto m'has fet recordar al tall de pastís que també em vaig menjar del Grand Central Terminal!! Quins records i quines ganes de menjar-lo!! Em guardo la recepta! :)
ResponEliminaI took a seat in front of the unit, and Trask touched a emblem on the display’s upper corner, 온라인 카지노 selected a field on the show that ensured I would get a bonus round, and advised me to hit the spin button. The Wheel of Fortune-style bonus round featured a clip of Rachel saying, "Happy birthday, Grandma!" sporting a marriage gown. The player can wager either 10 or one hundred Qi coins when using a slot machine.
ResponElimina