El Clafotís és un pastís típic occità que s'acostuma a fer amb poma i que és a mig camí entre un púding i un flam. D'elaboració molt senzilla, aquest pastís pot ser unes bones postres per un dinar festiu i el podem combinar amb qualsevol de les fruites que ens agradin més. Al no tractar-se d'un pa de pessic dens, sinó d'un resultat més flonjo i suau, el podem menjar com a postres abans de començar amb els torrons i altres llepolies, si ens hi veiem amb cor.
El seu nom ve del verb clafir, que significa fer cabre i és graciós, però mentre es fa al forn, el clafotis puja com si haguès de sobresortir i després, quan ja està fet, torna a baixar. Aquesta recepta la trobareu també al recull de receptes per festes, que aniré ampliant durant aquests dies de desembre per si cerqueu alguna idea per fer.
Jo, com els torrons, tornaré al poble en pocs dies, així que aquests dies que queden toca cuinar i menjar molt, per anar preparant l'estómac pels àpats de festes i per provar noves receptes interessants, com aquesta.
Podeu fer servir un motlle ben gran, si sou gent per dinar; o fer-los en format individual. Jo vaig fer un terç de la recepta original perquè som només dos, i van sortir 3 motlles individuals. Per tant, la recepta sencera és per uns 9 motlles o un ben gran.
Clafotís de nabius i gerds
- 3 ous
- 300ml de llet
- 75g de sucre
- 60g de farina
- canyella i un pessic de sal
- nabius i gerds o la fruita que preferiu.
- ratlladura d'una llimona
Elaboració:
Preescalfem el forn a 180º. En un bol posem la llet i els ous i els batem. Hi afegim el sucre i poc a poc, la farina. Batem bé, de manera que no quedin grumolls. Hi afegim el pessic de sal, la llimona i una mica de canyella i fem una última barrejada. Posem una capa de la massa al recipient, com un terç, més o menys i ho posem al forn fins que aquesta primera capa es solidifiqui, que seran uns deu minuts com a molt.
El traiem del forn i hi afegim els gerds i els nabius, bastants, i acabem de cobrir el recipient amb la massa, deixant una mica d'espai buit, ja que puja una mica. Posem al forn, tardarà vora uns 40 minuts, més o menys. Per saber si ja està fet, punxem i si ens surt net, ja ho tenim. Repartim una mica de sucre de llustre per sobre.
Guardada per provar-la aquestes festes...si la preparo amb gerds a ma filla mitjana la tornarà boja!!! Petons!
ResponEliminaTenen un aspecte deliciós! sens dubte jo prefereixo aquests clafotis als torrons, molt més lleugers i segur que boníssimes!
ResponEliminaQuina delícia!! Ha de ser un luxe per al paladar!
ResponEliminat'han quedat genials!
Petonets
Què bo!!! he fet moltes vegades clafoutis, però mai individual, queda molt bé i és molt pràctic!!
ResponEliminaPetonets
La clafoutís m'encanta, i servit en aquests vasets individuals queda molt vistosa.
ResponEliminaQuè bons han d'estar aquests clafoutis, jo n'he tastat amb cireres, però els nabius i els gerds també han de quedar molt bé. Unes postres molt adequades per aquestes festes, m'ho apunto! Petons.
ResponElimina