20 de març 2013

Hummus de remolatxa


Hummus de remolatxa


Hi ha certs ingredients que tendeixen a ser els grans oblidats pel rebost. Certs aliments que no només no cuinem mai, sinó que tampoc sabem què fer-ne. A la meva llista hi ha els ravenets, la xirivia, la col llombarda i, també, la remolatxa, entre altres. Són productes que no compro mai, però que si alguna vegada arriben a la nevera, sense saber gairebé com, he de buscar la manera de no malgastar-los. Aquesta setmana m'ha passat això amb els ravenets i la remolatxa. Els ravenets continuen a la nevera; la remolatxa ha estat convertida en un plat original i bo, que forma part del receptari oficial de casa no només per la recepta en sí, sinó també pel descobriment dels beneficis per la salut que aquesta hortalissa aporta.

A banda del mal de cap que ens causen en veure'ls a la nevera un dia rere l'altre, aquests moments són una bona oportunitat per conèixer i descobrir nous sabors i nous plats. I moltes vegades aquestes receptes  que venen sense voler, arriben per quedar-se. Aquest plat n'és un. 

13 de març 2013

Pastís de roses





Divendres passat va ser el meu aniversari, el vint-i-setè per ser més exactes. La setmana va ser una mica inquieta a nivell estomacal, així que fins a última hora no vaig decidir quin pastís fer, ni quan fer-lo, ja que no estava segura de poder-ne menjar. El fet és que al final vaig decidir-me per un pastís bàsic però amb una decoració una mica més vistosa, com aquest pastís de roses. 

No em veig amb ganes de fer retrospectiva de què em suposa estar als 27 anys, ni tampoc tinc ganes de parar-me a mirar el melic, pensant en què faré i que deixaré de fer, en què vull i en què no vull. No ho faré, tot i que no us enganyaré si dic que durant les últimes setmanes, i fins i tot mesos, m'he estat recreant en tot aquest debat intern. El que vull és mirar endavant i ser positiva, confiar en mi i amb els que m'envolten i celebrar aquests 27 i acceptar-los, de la millor manera possible. I aquest pastís, com qualsevol altre, ajuda. 



Pastís de roses


El pastís d'avui és de vainilla, farcit amb crema de formatge i melmelada de maduixes i decorat amb una crema de mantega i maduixa. Per la recepta de la base he provat una recepta que tenia apuntada des de fa molt temps i que ja demano disculpes, perquè no sé d'on la vaig treure. He de dir, però, que en els últims pastissos he estat buscant alguna recepta de pa de pessic que fos millor que la recepta tradicional de genovesa, una recepta amb mantega que em fes el pes per fer-la servir de base dels pastissos i, sincerament, no l'he trobada. Amb això no vull dir que no surtin esponjoses ni gustoses, sinó que per ara, no he trobat cap recepta amb mantega que sigui tant bona que em faci oblidar el fet que la genovesa, a més d'esponjosa com la que més, no porta res de mantega ni oli. Així que, si algú de vosaltres en té alguna, no dubteu en dir-ho als comentaris. 

Per la decoració, he utilitzat la broqueta 1M de Wilton i us he de dir que és molt, molt fàcil de fer. Podeu trobar molts tutorials per fer un pastís de roses, però és tant fàcil com començar de dins a fora en forma d'espiral. Us recomano que feu unes quantes proves en un paper de forn abans de començar a sobre el pastís. 

04 de març 2013

Desitjant la primavera: Coulis de fruits vermells


Coulis de fruits vermells


Les fruites de primavera ja comencen a fer-se un lloc a les parades dels mercats i les fruiteries. Tot i que encara no n'és temporada, els colors vius, vermellosos i rosats, criden l'atenció. Per ara, encara m'estic aguantant, però ja tinc temptacions de comprar alguna caixa de maduixes i tinc seriosos dubtes que no ho faci abans que acabi la setmana, ja que divendres és el meu aniversari i encara no tinc decidit el gust del pastís. El fet és que crec que encara són molt cares i poc saboroses, i em fot moltíssim il·lusionar-me amb un plat de maduixes amb nata i que després no tinguin ni rastre de dolçor ni gust, així que per ara, me'n estic. 

No obstant, aquest cap de setmana se'm va ocórrer mirar al congelador i vaig trobar una bossa de fruites vermelles congelades, mig oblidades entre pa i carn picada del poble. A més, també hi vaig descobrir unes quantes filloas que em van sobrar del pastís de filloas que vaig fer fa poc, així que de seguida vaig imaginar-me una combinació perfecta per unes postres dominicals: un coulís de fruites vermelles per acompanyar-les.

01 de març 2013

Crema de bròquil i porro

Crema de bròquil i porro


L'altre dia vaig sentir algú que deia que es sabia com havia anat l'alimentació setmanal quan obria la nevera a finals de setmana. Si estava buida era perquè s'havia comportat i havia seguit una alimentació saludable; si estava plena significava que o havia tirat massa de precuinats o havia menjat massa fora. Em vaig sentir totalment identificada. Quan arriba finals de setmana i em trobo la nevera buida em reconforta, sé que hem aprofitat tot el que havíem comprat i que no hem deixat que res es fes malbé. No sé si us passa, però en el meu cas crec que ja s'ha convertit en una obsessió. No només no es llença res de menjar, sinó que s'intenta aprofitar tot. 




Hi ha setmanes en les quals, per falta de temps i/o ganes, et trobes a mitja setmana amb encara moltes coses que ja s'haurien d'haver utilitzat. Llavors és quan t'has d'empescar alguna recepta per aprofitar, de la millor manera possible, aquells ingredients que has deixat endarrere en la cerca de "alguna cosa ràpida per sopar", que acaba sent més sovint del que m'agradaria haver d'admetre. No obstant, hi ha vegades en les quals no només acaba resultant una recepta d'aprofitament, sinó una recepta extraordinària, com aquesta d'avui: la crema de bròquil i porro. Trobareu aquesta recepta a molts altres blocs, jo encara no l'havia provat i m'ha convençut completament. Aquesta és una d'aquelles cremes suaus i delicades, d'aqulles que aporten escalfor als dies plujosos. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...