Amb això ja podeu intuir que continuo amb la línia de la mancança d'hores i com totes i tots haureu passat per una mudança, sabreu com són d'odioses... caixes, bosses i tot el pis de cap per avall durant tot el mes. Sempre he tingut massa apego a les cases i és una cosa que per molta gent costa d'entendre. En els últims cinc anys he fet cinc mudances, tres de les quals entre diferents ciutats, i sempre m'ha sabut greu marxar de cada un dels pisos, fins i tot quan hi deixava persones importants i grans relacions que ja no m'emportava.
Però aquest, aquest és el marc d'un gran creixement personal, és el piset al bell mig de l'Eixample, a dos carrers de la casa Batlló i a cinc minuts de Plaça Catalunya a peu; un pis centenari, amb una cuina gran i massa vella, un lavabo de motor i sòls hidràulics preciosos.
