30 de novembre 2011

Propera aturada del bloc: Nova York



Aquesta és una entrada més aviat de trossets de vida que del Trossets de Cuina, però segur que també hi teniu molt a dir. Diumenge marxo a Nova York; m'hi estaré dues setmanes visitant una amiga que ja fa un parell d'anys que és allà. Per tant, anuncio una nova aturada de la cuina, encara que no del bloc, ja que intentaré anar explicant alguna de les coses que visito... i que menjo també. He anat fent una recopilació de llocs a visitar, museus i coses per fer, però també de llocs on tastar coses, com la típica Magnolia Bakery o la gelateria Serendipity, així com també tot el menjar ràpid i barat existent a la ciutat, encara que això no serà per voluntat pròpia sinó més aviat per defecte, degut als preus dels restaurants seriosos allà.

He descobert alguna botiga de coses de cuina on anar, com la New York Cakes, on hi ha multitud de motlles i coses per decorar els pastissos, Macy's i Williams Sonoma on disfrutar de les vistes de les Kitchen Aid a preu rebaixat i alguna que altra pastisseria on provar el mític New York cheesecake

Tot i això, segur que els que ja hi heu estat teniu mil i una recomanacions de llocs per visitar, coses per fer i coses per menjar, o algun lloc especial... el que sigui. Per tant, m'agradaria que em feu recomanacions d'aquesta ciutat i de Washington, on també hi passarem un parell de dies. 

Espero poder-vos anar contant el que faig aquells dies i poder seguir els vostres consells! Ens veiem a la tornada.

29 de novembre 2011

Pannacotta de crema d'orujo




El fet que hi hagi un gallec a casa fa que sempre tinguem licor café o crema d'orujo casolans. La veritat és que a mi no m'agrada ni un ni l'altre, ja que són molt forts, però reconec que aquest últim, tant dolçet com és i ben fred, apeteix. L'altre dia estava buscant maneres de buidar una mica la garrafa, sense que això signifiqués tenir ressaca l'endemà i vaig decidir provar aquesta recepta. 

Pels meus gustos, és una recepta excessivament dolça però va agradar força i el congelador s'ha buidat ràpidament de les que vaig deixar en reserva. No cal dir que com totes les pannacottes, la recepta és molt fàcil de fer i sempre queden boníssimes. Acompanyades amb una mica de melmelada o xarop de maduixa o caramel, sempre queden genials. 

- crema d'orujo
- 500 ml de nata
- 200 ml de llet
- 5 fulles de gelatina.
- sucre

Posem la nata amb la llet al foc, hi tirem la crema d'orujo (la quantitat va al nostre gust) i el sucre (teniu en compte que la crema d'orujo ja és molt dolça). Remenem mentre es va acalentant fins que arribi a ebullició. No hem de deixar que bulli, quan veiem que està a punt, tanquem el foc. Hi afegim les fulles de gelatina (que prèviament haurem deixat en aigua freda durant 10 minuts) i remenem fins que es fonguin i quedi tot ben barrejat. Ho posem als motlles i ho deixem refredar una mica. Després, els fiquem a la nevera unes hores o al congelador fins quan els necessitem. Es poden congelar tranquilament. 

24 de novembre 2011

Magdalenes clàssiques (Recepta per al Gran Recapte d'Aliments)



Avui és un dia especial pels que tenim un bloc gastronòmic, ja que un grup de blocaires es van unir per ajudar a fer difusió d'una iniciativa solidària que es durà a terme demà. Es tracta d'una recollida d'aliments que organitza el Banc dels Aliments de Catalunya, sota el nom de Gran Recapte d'Aliments, i que busca superar les 4 tones d'aliments que l'any passat es van recollir per arribar a les 8 tones aquest 2011.

Totes i tots tenim contacte amb la pobresa ja diàriament i no només pels mitjans de comunicació com fa uns anys... La situació és molt difícil i avui en dia ens hem de sentir afortunats només per tenir un plat a taula i un sostre on dormir. És el retorn als inicis, és hora de prendre consciència de tot el que tenim i de comprendre que som afortunats només tenint les necessitats bàsiques cobertes, que res més es fa necessari. Jo sóc una ferma creient del decreixement i busco aplicar-lo en cada part del meu dia a dia.

Però quan hi ha gent com jo, que hem viscut en la comoditat de tenir tot el que necessitàvem i que ara ja creiem en no voler l'innecessari, en el decreixement, encara hi ha gent que no té les necessitats bàsiques cobertes. En aquests temps que corren, les relacions de solidaritat, que s'havien oblidat en la cerca d'un individualisme cada cop més creixent i més destructor socialment, s'han de recuperar. Aquesta campanya vol promoure-ho i per això és tant important. Aquí trobareu tota la informació de com fer les donacions i quins aliments es recomanen: Gran Recapte d'Aliments

Mentrestant, la meva aportació per a Blocs contra la Fam és una recepta de magdalenes clàssiques ben senzilla, amb alguns dels ingredients que em promou que es donin com l'oli i la llet.

- 3 ous
- 250 de farina
- 150 de sucre
- 1 sobre llevadura
- 125 oli
- 60 ml llet

Batem els ous amb el sucre, la llet i l'oli. Quan ho tinguem ben barrejat, anem afegint la farina i el llevat i ho remenem fins obtenir una massa homogènia. Posem la massa dintre els papers de magdalenes de manera que s'ompli dues terceres parts dels motlles. Enfornem al forn precalentat a temperatura mitja. Podeu posar-hi una mica de sucre a sobre abans d'enfornar. Anem vigilant-les fins que estiguin ben fetes.


21 de novembre 2011

Pa de la Doris Grant





Per fi m'he decidit a fer pa aquesta temporada, ja que ara feia molts mesos que no amassava... La recepta elegida va ser aquesta que es va inventar la Doris Grant, encara que de ben segur que la meva versió no li agradaria gens, ja que vaig fer servir farina blanca, ecològica, això sí... La Doris Grant va ser una ferma defensora de la farina integral, una enemiga de l'ús abusiu de les farines refinades. Part de raó segur que té, el problema és que un diumenge al matí no podia anar a buscar farina integral ecològica enlloc, ni d'espelta com a la recepta original... Així que, com que tenia moltes ganes de provar aquesta recepta de pa sense necessitat de ser amassat, em vaig decantar per provar-lo amb la farina blanca ecològica. I sincerament, el resultat és espectacular. 


La sensació que em va quedar a mi és d'un pa amb una crosta fina per fora i una molla molt esponjosa, gairebé com de pa de motlle. A més, la cullerada de mel li dóna un sabor deliciós. I tot això, sense necessitat d'amassar els ingredients ni de deixar llevar hores i hores... El recomano per tots els que encara no heu provat de fer mai pa, ja que és molt fàcil de fer i el resultat us enganxarà completament. 

A veure si la propera vegada arribo a temps a la La recepta del 15, que sempre m'ho proposo i al final acabo fent el plat sempre fora de termini, ja que inconscientment veig receptes i receptes del mateix tipus de plat i m'entren ganes de fer-lo... i després veig que era la recepta del mes! RECTIFICO! Gràcies a les organitzadores, amb aquesta recepta participo per primera vegada en aquest projecte! Gràcies!





- 10 g de llevadura fresca de panader
- 500 g de farina ecològica.
- 250 ml d'aigua tíbia
- Sal
- 1 cullerada de mel


Posem un un bol gran la farina i la sal barrejades, fent un volcà, és a dir, amb un forat al mig. En un altre bol petit desfem la llevadura en una mica de l'aigua tíbia i hi posem també la cullerada de mel. Ho deixem reposar deu minuts. Passat aquest temps, tirem aquesta barreja líquida a la farina, juntament amb la resta d'aigua que no hem fet servir abans i comencem a barrejar, de dins cap enfora. Barregem tots els líquids amb el dits fins que quedi tota la farina integrada. Compte, per aquells que ja hem fet pa abans, ens donarà la sensació que falta farina, ja que tindrem una massa més humida del que acostumem a tenir quan fem el pa normal. Un cop tinguem els ingredients barrejats, ho posem dintre el motlle o fem la forma del pa que vulguem i deixem mitja hora de repòs mentre posem el forn a escalfar. 

Quan ja hagi passat la mitja hora i la massa hagi pujat, enfornem uns 30 o 40 minuts a 220º. Anem vigilant que no es cremi. Per saber quan està fet, el traiem del forn i li donem uns copets al cul del pa; si sona a buit, ja ho tenim, si no, ho tornem al forn. 






18 de novembre 2011

Cupcakes de mandarina amb formatge


Quan arriba la tardor, a casa entra la vitamina C de la ma de quilos i quilos de mandarines i taronges que porto a la maleta des del poble. És la època de portar maletes grans i pesades de carregar al tren, però que després agraeixo durant tots els dies. El fet de tenir les mandarines i les taronges de casa és un regal cada hivern i permet defugir de la fruita amb gust de plàstic i encerat de la majoria de botigues de Barcelona. Aquestes mandarines i taronges són tant gustoses i perfumades que després de pelar-ne una t'has de netejar les mans a consciència; això si no t'agrada que l'olor de mandarina t'acompanyi tot el dia, com a mi.

Aprofitant la ocasió, em va venir al cap de fer alguna recepta amb mandarina. Abans acostumava a fer moltes amanides amb trossos de mandarina i potser algun cóc amb la pell ratllada, però volia innovar una mica i em van venir al cap els cupcakes.





Aquesta vegada he intentant de totes formes eliminar la gran quantitat de mantega que porten i fer-los una mica més lleugers, i així ha estat. La massa només porta 25 grams de mantega i el frosting està fet amb formatge d'untar. La magdalena ha quedat una mica menys esponjosa, però molt millor del que pensava que quedaria. Així que crec que eliminaré, parcialment, la mantega de la recepta. Una altra alternativa seria fer servir oli de girasol o d'oliva suau, però com que ahir estava especialment motivada, vaig decidir experimentar a veure què passaria si els fes sense cap d'aquestes opcions, només amb els 25g de mantega... i el resultat no decepciona gens ni mica.









Per a la massa:

- 3 ous
- 25g de mantega.
- llet
-150 farina
- mig sobre de royal
-150 de sucre
- un pessic de sal
- suc de 3 o 4 mandarines, al gust.
- pell de mandarina ratllada

Per al frosting:

- 200 g de formatge per untar
- 100 g de sucre de llustre o fi.
















Barregem la mantega a temperatura ambient, amb el sucre. Després hi tirem els ous, una mica de llet i el suc de mandarina i la pell. Mesclem tots els ingredients i comencem a afegir-hi la farina i el llevat fins que ens quedi tota la farina afegida i amb una massa homogènia i fina. Posem la massa dintre els motlles i enfornem, amb el forn preescalfat a temperatura mitja, uns 150-160º.

Mentrestant, posem el formatge per untar en un bol i hi afegim el sucre de llustre fins que quedi ben barrejat.

Quan els cupcakes surtin del forn, els deixem refredar a sobre de la reixa de forn i els decorem amb la barreja de formatge i sucre, com més us agradi. La barreja de sabors queda realment bona i sincerament, el frosting de formatge és deliciós!










15 de novembre 2011

Pastís de carabassó i patata


Aquests dies he estat intentant cercar maneres de cuinar les verdures que no siguin les de sempre, com les cremes i el bullit, però que tampoc fossen especialment pesades per l'estomac. Aquesta és una bona opció. Es tracta d'una mena de pastís de verdures molt fàcil de fer i que dóna moltes opcions pel que fa als ingredients principals i els acompanyants. 

En el meu cas, com que sóc tant formatgera, ho tenia clar. La veritat és que el formatge de cabra és el complement perfecte per acompanyar aquestes verdures.

Ingredients

- Patata
- Carabassó
- Porro
- Ous
- Formatge de cabra
- Sal, oli i espècies

Elaboració:
Ratllem els ingredients per tal que sigui més fàcils coure'ls al forn, amb el ratllador més gran. Quan ja els tinguem ratllats, hi afegim els ous batuts (òbviament dependran de la quantitat de verdura que tinguem). Salpebrem i hi afegim una cullerada de formatge per untar, ben barrejat. Ho  posem al recipient per al forn i hi posem el formatge de cabra a sobre, fins que estigui cuit. 

Molt senzill. 





07 de novembre 2011

Hummus





L'hummus és un plat molt senzill de fer i que es serveix generalment com un aperitiu. Tal i com el seu nom indica en àrab, cigrons, aquest plat és bàsicament un puré de cigrons que s'acompanya d'altres ingredients per tal de fer-lo una mica més suau. Es menja, generalment, com un aperitiu per escampar-lo sobre el pa o per acompanyar alguns vegetals. 


Jo el faig sevir com a substitut perfecte al típic plat de cigrons amb sal i oli... que odio des de ben petita. Durant anys no hi ha hagut manera de menjar els cigrons i la veritat és que amb aquesta recepta me'ls menjo molt a gust com un puré i prou, sense pa. 


Cal dir que la recepta original acostuma a portar més ingredients com espècies o all. Jo he fet una adaptació als meus gustos i al meu rebost, però no fa falta massa condiments perquè ens quedi bé. 


Elaboració

Triturem els cigrons cuits amb una mica d'oli perquè ens sigui més fàcil. Hi posem el suc d'una llimona i afegim pebre mòlt, pebre vermell i sal. Ho reguem amb un bon raig d'oli. Per suavitzar-lo si ens queda molt pastós també s'hi pot afegir una mica d'aigua.  

S'hi poden posar altres ingredients, al vostre gust. La propera vegada hi afegiré una mica de iogurt natural, segur que li ha de donar molt bona textura. 






03 de novembre 2011

Galette rústica d'escalivada i llonganissa



Sempre he estat una persona molt impulsiva i ahir quan estava al sofà mirant receptes i vaig veure les galettes em van entrar ganes de fer-la de seguida. Em vaig posar a pensar en els ingredients i vaig recordar que encara  tenia una mica d'escalivada i llonganissa al congelador que estaven esperant el moment de convertir-se en coca de recapte. Així que de cop, em vaig aixecar del sofà i en dos minuts ja tenia les mans plenes de farina. 

Sincerament, quan vaig llegir que la massa només portava farina, mantega i aigua em va estranyar, i quan vaig començar a amassar-la i vaig veure que no hi havia manera de lligar-la i que quedés una massa homogènia i fina com les que acostumo a fer, vaig acabar assumint que m'havia deixat de posar algun ou o algun altre ingredient. Les sospites es van confirmar quan intentant estirar-la circularment, s'intentava trencar. Igualment la vaig acabar i tal i com podeu veure a la foto, es va acabar trencant una mica. La meva sorpresa ha estat quan he començat a buscar una mica per la xarxa i he vist que aquesta massa ja és així, i que es tracta de pasta brisa o trencadíssa. Així que sense saber-ho, m'he iniciat en aquesta nova massa. 

Però com no tot són flors i violes, l'error va ser la meva impaciència de treure-la abans d'hora del frigorífic i potser la falta de delicadesa en estendre-la. Tot i així, queda apuntat per la propera vegada, que segur que n'hi haurà, ja que el resultat ens va agradar moltíssim. 

Ingredients:

Per la massa:
- 120 grams de farina
- 50 de mantega.
- Aigua molt freda.
- Un pessic de sal.

Pel farcit:
- Escalivada
- Llonganissa
- Unes cullerades de tomàquet fregit.
- Pebre, romer i sal.
- Formatge.

Elaboració:

Posem la farina i la sal en un bol i hi afegim la mantega, freda,  a trossos. Anem desfent la mantega i mesclant amb la farina amb els dits, poc a poc, fins que quedi un granulat. Hi afegim dues cullerada d'aigua i continuem amassant. Quan tinguem la farina tota incorporada, fem una bola amb la mescla i la tapem amb paper transparent. Deixem reposar la massa 30 minuts a la nevera. 

Passat el temps, l'estirem amb el corró de manera que quedi un cercle (a mi em va sortir quadrada). Poc a poc, ja que aquesta massa es trenca amb molta facilitat. Quan ja estigui ben estirada hi posarem el farcit.

Per fer el farcit, posem la llonganissa a trossets en una paella amb una mica d'oli, deixem que es faci una mica i hi afegim l'escalivada i les cullerades de tomàquet fregit per lligar-ho tot. Posem la sal i el pebre i les herbes aromàtiques que ens agradin més. 

Col·loquem el farcit a la massa deixant les vores lliures, hi podem posar una mica de formatge per sobre i intentem tancar les vores de manera que cobreixin una part del farcit. Podeu fer-hi plecs si és una base rodona, en el meu cas va ser quadricular. 

Enfornem fins que quedi la massa torradeta i ja ho tenim.




31 d’octubre 2011

Cupcakes de maduixa amb xocolata blanca



Ja fa molt de temps que sentia a parlar dels cupcakes però mai n'havia fet cap. Últimament s'han posat molt de moda i n'hi ha amb mil gustos diferents. Ja fa temps que em passaven pel cap però no m'acabava de decidir sobre quina recepta fer o sempre em faltava algun ingredient a casa, així que quan la setmana  passada vaig trobar colorant natural i gust a maduixa en una botiga de coses angleses, de seguida vaig saber què en faria. 

A la xarxa hi ha moltes receptes dels cupcakes i moltes pàgines interessantíssimes sobre ells, segur que hi ha més receptes que no siguin tant dolces com aquesta i segur que trobeu la recepta adient al que teniu pel rebost. Sobre aquests, la veritat és que van quedar boníssims i al final no vaig fer servir tanta mantega com creia. Això sí, la barreja de la base amb la buttercream de xocolata blanca (que com indica el nom és literalment, crema de mantega) fan que tinguem un resultat molt i molt dolç, així que la propera vegada canviaré la xocolata blanca per una crema de formatge o similar que ho alleugereixi. No obstant, un dia és un dia....i aquests van volar.

Abans de començar amb la recepta, us he de dir que no tinc ni idea de les quantitats que vaig acabar fent servir; després de les mudances he descobert que no tinc cap instrument per mesurar les quantitats, ni una balança ni culleres de mesurar, ni tampoc estic segura de la quantitat dels gots del pis, així que va ser tot a ull, intentant que s'assemblés a les quantitats que tenia escrites. Tampoc no tenia ni batedora, ni màniga pastelera... sí, ho sé, he començar a invertir més en cuina!


Ingredients

Per la base:
- 2 ous
- 100 g de sucre
- 100 g de farina
- 100 g de mantega
- una culleradeta de royal.
- llet
- jo hi vaig posar colorant i gust de maduixa, però podeu variar els sabors amb vainilla o xocolata i sense colorant.

Per la buttercream de xocolata blanca:

- 75 g de xocolata blanca
- sucre fi
- llet

Elaboració.

Agafem la mantega, que ha d'estar a temperatura ambient, i la barregem amb el sucre. Aquí, si teniu batedora utilitzeu-la, sinó, ho podeu fer a mà com jo però costa molt. Quan ja sigui homogeni, hi adjuntem els ous, un rajolí de llet, la cullerada de colorant i el gust, si s'escau. Barregem bé i hi afegim la farina amb el llevat, remenant la massa fins que quedi ben suau i homogènia, sense grumolls. 

Agafem els papers de magdalenes i hi posem la massa. Procureu que quedi a tots més o menys igual per tal que el temps de cocció sigui el mateix per tots! Amb les quantitats que posa aquí en surten uns 12. Ho posem al forn (atenció, prèviament escalfat!) i ho posem  uns 160º, d'aquesta manera no creixeran molt i es quedaran  plans per posar la buttercream a sobre. 

Mentrestant, fonem la xocolata blanca al microones i hi afegim una mica més de mantega, jo crec que en vaig posar 25 grams més. Hi anem afegint sucre llast, per tal que quedi una massa mig sòlida. Aquesta crema es queda sòlida quan la posem per sobre i en cap cas a de gotejar. Sincerament, aquesta part és la que acaba de convertir el cupcake en una bomba calòrica, però aquesta versió de xocolata blanca no necessita gaire quantitat de sucre perquè la xocolata ja aporta un punt de sòlid.

Quan els cupcakes estiguin fets i una mica freds, els decorem amb la buttercream. Jo com ja he dit, no tenia cap instrument per decorar, així que ho vaig fer amb la cullereta i donant forma amb les puntes de la forquilla, però segur que podeu trobar alguna màniga pastissera i donar-li la forma que vulgueu.

Modèstia a banda (jeje) per ser la primera vegada, em van quedar genials i no necessiten tant de temps com pensava. Repetirem segur, però amb altres gustos i intentant reduir el nivell de sucre i mantega. Tot i això, no dubteu en provar-los.

07 d’octubre 2011

Truita de bajoques


Hi ha verdures que sempre les faig de la mateixa manera i aquesta acostuma a ser bullides i amb patata, el que acaba fent que no trobi mai el moment adequat per treure-les de la nevera. No es que em desagradin, però quan arribo a casa després de tot el matí morta de gana i penso que em toca menjar les bajoques... em poso de mal humor. Així que fent una lluita per evitar el bullit i la patata i també la meva mala llet, que acaben pagant els del voltant, vaig trencar-me una mica el cap per buscar una recepta alternativa. I aquí la teniu!

Del bullit no me'n vaig poder escapar, perquè igual s'han de bullir abans, però de la patata, sí. Ah, no crec que ningú tingui problemes, però les meves bajoques són les mongetes verdes o tendres de tota la vida. Encara recordo la cara d'alguns després de sentir que dinava bajoques amb pataca...

La qüestió és que vaig trobar la recepta ideal per menjar les bajoques sense posar-me de mal humor i amb una pinta molt apetitosa. Us la recomano.

Elaboració:
Bullim les bajoques fins que estiguin toves. Mentrestant, batem els ous i hi afegim sal. Jo també hi vaig posar una mica de formatge per untar, que li va donar una cremositat i un gust molt bo. Barrejem les bajoques amb l'ou i ho posem a la paella amb una mica d'oli calent. Quan tinguem un costat fet, la girem i deixem fer l'altre.
Ja ho tenim!

28 de setembre 2011

Moussaka


Sempre m'ha agradat la combinació de beixamel amb carn i tomàquet, i de fet, tenim un munt de receptes similars com la lasanya, els macarrons al forn, el pastis de carn, la pizza, les albergínies farcides de carn amb beixamel....i també aquesta, la Moussaka. Aquesta recepta  té formes i gustos tant dispars com els seus cuiners, però la base general és aquest muntatge d'albergínia amb capa de carn i tomàquet, acabada amb salsa beixamel; o potser és el que ens ha arribat a nosaltres, qui sap.

Segons he llegit es tracta d'un plat comú a tots els països balcànics amb petites diferències. Aquesta és la versió grega.

Per donar-li un to especial hi vaig posar canella al sofregit, tot és provar!

Ingredients:
- Albergínia 
- Carn picada
- Tomàquet fregit casolà.
- Ceba, porro.
- Espècies, sal.
- Vi blanc.

Per la beixamel:
- Farina.
- Llet
- Nou moscada.

Elaboració:

Tallem l'albergínia de forma allargada, la passem per la farina i la fregim. Si no voleu afegir calories, la podem fer al forn o fins i tot a la planxa, jo la vaig fer d'aquesta última manera. Mentrestant, posem a sofregir la ceba (jo també hi vaig posar un porro que tenia per la nevera), quan tinguem la ceba ben dorada, hi afegim la carn. Jo hi vaig afegir també una mica de vi blanc quan la carn ja es començava a daurar per fora, després ja hi vaig afegir la tomata fregida casolana i vaig deixar reduir la salsa fins que la carn es cogués. Rectifiquem de sal i afegim les espècies que vulguem, en aquest cas hi vaig afegir pebre negre i canyella. 

Per fer la beixamel, posem llet a escalfar en una paella. Agafem un got i diluïm bé la farina amb una mica de llet, evitant tots els grumolls. Quan la llet de la paella estigui a punt d'arrancar el bull, tirem el got amb la farina i la llet i remenem sense parar. Rectifiquem de sal i posem la nou moscada. 

Ara només queda muntar la moussaka. Fem una capa d'albergínia a una font per al forn. A sobre, hi posem una capa de carn, tornem a posar albergínia, una altra capa de carn, ho tapem amb la última capa d'albergínia i per sobre, hi afegim la beixamel. Tirem una mica de formatge ratllat i ho posem al forn a gratinar. 

23 de setembre 2011

Croissants (primera prova)



Aquests són els primers croissants que provo de fer. A la cuina cada dia es presenten nous reptes i cada vegada t'animes a fer alguna cosa més complicada que l'anterior que has fet; els croissants i aquest tipus de masses de fulls en són un exemple. Per ser la primera vegada van quedar força bé, per la següent miraré de canviar alguns punts de la recepta per tal que quedin més mollosos i tous. Tot i això, aconseguir fer la recepta i, tenir prou paciència per fer-la, em va omplir d'orgull.

Sincerament, els croissants demanen molt de temps. Potser les següents vegades ja vagi agafant un ritme diferent, o aprofiti un dia de pluja dels que no surts de casa per posar-m'hi. En tot cas, has de tenir clar que invertiràs ben bé 7 o 8 hores fins que no et posaràs el primer croissant a la boca.

L'elaboració, a base d'anar plegant i estirant la massa i deixant-la reposar al congelador, és entretinguda. En aquest intent la vaig plegar tres vegades. A l'elaboració us comento com ho vaig fer; si no us queda clar, a la xarxa podeu trobar mil i un llocs on us mostren i, fins i tot, dibuixen com fer-ho.

Continuaré intentant la recepta perfecta pel meu gust, mentrestant, seguiré menjant algun croissant de la Hofmann de tant en tant...

Ingredients (per uns 12-15 croissants mitjans)

- 500grs de farina (jo la vaig fer servir normal, però la propera vegada serà de força)
- 1/4 aigua
- Sal
- 50 g de sucre
- 20 g de llevadura fresca
- 200 g de mantega


Per la massa mare:
- 100 g de farina
- 100 ml d'aigua
- un pessic de sal

- 5 g de llevadura fresca


Elaboració:

Abans que res, recomano llegir la recepta un parell de vegades per tenir-la esquematitzada, jo crec que em vaig despistar més d'una vegada entre anar fent la massa i tornant a llegir... Primer hem de fer la massa mare, dissolem la llevadura amb l'aigua tíbia i hi afegim la sal i la farina, poc a poc, mentre amassem. Quan la tenim ben homogènia, la reservem en un bol tancat amb paper transparent durant un mínim de dues hores. Si ho preferiu, la podeu deixar tota la nit. 

Quan hagi reposat farem la resta de la massa. Agafem un altre bol i dissolem la llevadura amb aigua, tirarem la sal i el sucre i seguidament, començarem a incorporar la farina, poc a poc i amassant bé. Com sempre, el procés d'amassar ha de ser pacienciós! Ara l'hem de deixar reposar fins que dobli el volum, que acostumen a ser ben bé tres quarts d'hora. 

L'agafem i l'estenem en forma de rectangle. Hem de fer el mateix amb la mantega, l'estenem amb ajuda del paper transparent fins que sigui un rectangle una mica més petit que la massa. Els ajuntem, un damunt de l'altre. Ara sí, comencem a doblegar. Hem de tenir el rectangle horitzontal i hem de doblegar els cantons cap endins, de manera que formi un rectangle més petit o gairebé un quadrat. Ara, haurem de doblegar els cantons del quadrat que no hem doblegat abans, és a dir, el costat de dalt i el de baix cap endins, com si fos un sobre. 

Ara el deixem reposar, pero haurà de ser dins del congelador, perquè la mantega no ha d'arrbar a ser líquida en cap moment del procés. Mitja hora més. Quan el traiem, el tornem a aplanar amb el corró i tornem a doblegar de la manera que hem dit abans. Mitja hora més al congelador.

Hi ha moltes receptes que el dobleguen més vegades, jo aquí ja vaig parar, però la propera vegada en faré un més, com vegeu. Si voleu parar, estenem la massa fins arribar a fer un rectangle de pocs mil·limetres; podeu separar la massa en dos parts si us és difícil de fer. Tallem els triangles per als croissants, que siguin més o menys de la mateixa mida (jo ho vaig fer amb un tallador de pizza i va ser molt còmode).

Si voleu fer croissants amb forma de cranc, agafem el triangle i  a la base més ampla, li fem un tallet de dos cm just al centre. Estirem una mica cada una de les bandes (això són les puntes) i anem enrotllant. Si us serveixen en forma de caragola, enrotlleu directament sense fer el tallet, de la part ampla a l'estreta.

I ara, cap al forn. Els podeu mullar amb una glaça de sucre o simplement, podeu ensucrar-los després; també podeu afegir-hi xocolata dins junts abans de plegar-los. Això ja va al vostre gust!


20 de setembre 2011

Pollastre Tikka Masala



Feia dies que tenia ganes de tornar a menjar aquest pollastre amb salsa Tikka Masala i l'altre dia vaig trobar la salsa a un dels apartats de productes de fora d'un supermercat. Ja sé que no queda bé dir-vos que he comprat la salsa feta, però sincerament, el Tikka Masala porta un munt d'ingredients que si els haguès comprat, ara mateix ocuparien tot el rebost i, a més, de la majoria d'ells no sabria què fer-ne. La meva principal funció al plat va ser condimentar la salsa per deixar-la apta pel meu estòmac, ja que era bastant forta.

El pollastre Tikka Masala és un plat típic Indi, encara que diuen que es més britànic que indi, ja que es va fer famós amb la immigració índia al país anglès i els propis indis se'n desdiuen una mica. Suposo que deu ser com la majoria de receptes que ens arriben aquí, que ben bé són més invencions "comercials" que no pas receptes típiques; l'arròs tres delícies o els rollitos de primavera, per exemple. En tot cas, no renegaré d'aquesta recepta gustosa, que a més, acompanyada d'un bon pa per sucar, és un dels millors regals que et pots trobar un migdia famolenc.

El més comú és acompanyar-lo d'una mica d'arròs llarg o salvatge, a banda del pa...

Ingredients:

- Pollastre tallat a trossets.
- Tikka Masala (podeu fer servir la pasta, la salsa o el conjunt d'espècies, condimenteu depenent del cas)
- Nata de cuina.
- Tomàquet fregit casolà.
- Cebes


Elaboració:

Poseu a sofregir la ceba ben tallada a una paella amb oli. Quan estigui dorada, afegiu el pollastre fins que es rossegi una mica. Afegiu la salsa Tikka Massala i una mica de tomàquet fregit, casolà a poder ser... Deixeu que faci xup-xup fins que es redueixi l'aigua. Per suavitzar la salsa jo vaig afegir una mica de nata de cuina, el típic és afegir-hi llet de coco, però a mi no m'agrada. Deixeu que es redueixi una mica la salsa i comproveu que el pollastre està cuit.

15 de setembre 2011

Mini pastissos de creme frâiche amb cor de xocolata i melmelada.






Fa uns quants caps de setmana vaig tenir moltíssimes ganes de menjar tartaletes de creme frâiche amb fruites vermelles. Sí, mira... a vegades em passen coses així.... A més, considero que encara tinc un lligam fort amb el meu cos i sé que quan em demana alguna cosa en concret és perquè el meu cos necessita el que m'aporta aquest desig. L'exemple més clar és el de la Fanta de taronja. És curiós però mai demanaria una fanta de taronja si anés a prendre algo, en canvi, hi ha dies que m'entra un desig immens de fanta de taronja i la prenc; suposo que deu ser que el meu cos necessita sucre i és una de les maneres més ràpides d'aconseguir-lo. 

El dia de les tartaletes, vaig correr a buscar creme frâiche i al final vaig acabar comprant tots els ingredients fets, les tartaletes i la melmelada de maduixa... cinc minuts després ja m'havia atiporrat i fins i tot cansat. Em va quedar gairebé el pot sencer de creme frâiche i no sabia ben bé què fer-ne. Així que vaig anar mirant receptes i vaig acabar amb aquests pastissos, que van acabar de mostrar-me que encara estic a anys llums de fer coses increïbles amb la rebosteria; com diuen sempre però, sucat a la llet és tot millor!

No és que tinguessin mal gust i fins i tot la xocolata de dins quedava molt bé... és simplement, que esperava alguna cosa diferent. Penjaré la recepta quan estigui millorada.




09 de setembre 2011

Fideus xinesos amb verdures



Aquesta recepta és una barreja de cuina japonesa, xinesa i una mica índia; de la xina tenim els fideus o noodles, del Japó la salsa de soja i de la Índia, el curry. No acostumo a cuinar aquest tipus de receptes, ja que la cuina xinesa no és de les meves favorites, ni de ben lluny. Però l'altre dia vam passar per un súper on hi ha secció de productes estrangers i vam agafar els fideus sense saber ben bé què fer-ne; no havia cuinat mai amb ells. Així que ahir, de camí cap a casa vaig estar pensant com els podia fer i em va sortir la recepta més típica i fàcil per fer amb ells: fideus amb verdures, d'aquesta manera ja em treia de sobre alguna cosa de la nevera també. 


Sincerament, el resultat va ser molt millor del què ens pensàvem, la idea de posar-li curry amb el típic rajolí de salsa de soja, va ser tot un encert. Quan vam fer la primera forquillada (els palets són només decoratius...) no ens podíem creure que fos tant bo. I a més a  més, una recepta senzilla.






Ingredients:

- Fideus xinesos
- Porro
- Carlotes
- Pebrot verd
- Salsa de soja
- Curry, sal i oli.

Tallem el porro, el pebrot i les carlotes (aquestes en forma de juliana, ja que així no costaran tant de coure's), posem una paella (o wok millor, si en teniu) amb una mica d'oli i ho sofregim tot. Mentrestant, bullim els fideus durant 4 minuts, els escorrem i els reservem. Quan les verduretes estiguin toves, comprovem la sal i hi tirem el rajolí de soja i la cullerada de curry. 

Posem els fideus a la paella de les verdures i els deixem sofregir una mica. Quan estiguin els fideus rossos, ja ho tenim. A disfrutar!


07 de setembre 2011

Tornant de vacances (repàs gastronòmic de Bòsnia)

Ja fa uns dies que vaig tornar de la parada del mes d'agost. La veritat és que va ser un mes que em va permetre fer moltes coses, anar a molts llocs, compartir molt de temps i sobretot, tornar-me a situar de nou, acceptant i assimilant totes les coses i tots els canvis que van venir i que vénen. Ara ja he tornat a la rutina i ja torno a sentir-me bé amb el dia a dia. No obstant, després de les mudances, encara estic en procés d'habituar-me a la nova cuina, molt més àmplia i acollidora que l'anterior, però amb els fogons i el forn diferents del què estava acostumada.

Mentre teixeixo relacions amb aquesta nova cuina, aprofito per postejar una mica del que vam viure a Bòsnia i Herzegovina, especialment les vivències més aviat comestibles. No obstant, us he d'advertir que se'm va oblidar totalment fer una fotografia del seu plat més característic, el Cevapcici, un plat format per unes botifarretes de carn especiada molt gustoses i boníssimes, acompanyades de pa turc, ceba crua trossejada i un formatge fresc deliciós. Podeu googlejar-ho si voleu veure alguna foto. És un dels plats tiípics balcànics, un dels més emblemàtics, i a més, dels més barats, ja que una ració podia valer com a molt 4€.

Un dels plats típics que vam trobar, i que és herència de l'imperi otomà són els bureks. N'hi ha de tres tipus, el Sirnica farcit d'un formatge típic de la zona, el Zeljanica, farcit amb espinacs i formatge i el Krompiruša, farcit de patata. Aquest és un de patata.



Una bona opció per acompanyar els plats és amb una cervesa Sarajevsko, la cervesa de la ciutat de Sarajevo, una cervesa rossa molt fina. 

Una altra de les herències de l'imperi otomà és el cafè que serveixen a molts llocs de Sarajevo i del país en general: cafè al mode turc. A nosaltres ens el van servir per sorpresa, i la veritat és que si no ets molt cafeter millor que no el demanis. És un cafè molt fort i més espès del que estem acostumats a beure aquí, acompanyat, a més, d'una mena de llaminadura similar a una fruita confitada amb gust a roses. A més, un costum molt útil a tots els Balcans és acompanyar el cafè d'un bon got d'aigua, per beure després de prendre'l; en aquest cas ho vam agrair! 








Un dels bons records que em queden del viatge són les catximbes que ens feiem al vespre, al mig del barri turc de Sarajevo, entremig dels carreronets de l'antic basar Baščaršija. Aquesta en particular, és de poma amb la fruita natural embolicada amb el paper de plata i la brasa a sobre.


Intentaré guardar les imatges d'aquest viatge pels moments que necessiti prendre el meu cap a algun altre lloc, desconnectar i relaxar-me. Va ser un gran viatge que em va donar forces per continuar fins al proper....





17 de juliol 2011

El perquè de la meva absència...


He tingut el bloc inactiu des del maig. No és que m'hagi cansat ja eh, ni que no cuini, ni que estigui passant per la primera crisi del bloc, sinó que el motiu és molt més transcendental i molt més bonic, o bonica millor dit. El 26 de maig, va nàixer la meva fillola i com a bona padrina que vull ser, vaig deixar la càmera al poble perquè li poguessin fer moltíssimes fotografies d'aquests moments tant especials. 

D'aquí poc ja tornaré a tenir la càmera i ja podré tornar a l'activitat normal. Em sap greu no haver pogut fer fotos a tots els plats especials que he fet durant aquests dos mesos, però així ja tinc l'excusa perfecta per tornar-los a fer. Així doncs, ens tornarem a veure aviat, només espero que la desconnexió de les vacances d'agost no allargui massa la inactivitat.

Ens veiem en breu!


18 de maig 2011

Magdalenes, recepta Xavier Barriga



La setmana passada vaig escriure aquesta entrada, però amb els problemes de blogger es va borrar. He estat esperant per veure si tornava (d'alguna manera màgica, que sé jo!) però resulta que s'ha perdut. I no la vaig guardar a cap lloc, la vaig escriure directament aquí... No la podré tornar a repetir, però almenys, que continui estant aqui.

Són les magdalenes del Xavier Barriga, la primera prova. Realment, com ja vaig dir, la recepta és boníssima i per mi, em dono per satisfeta amb aquesta.... aquesta serà la recepta de magdalenes que faci per ara! Potser algun dia en trobo una que m'agradi més, ara per ara però, aquesta és la millor amb diferencia que he provat de fer.

Les de la fotografia són la primera versió que vaig fer i com podeu veure, no em van pujar massa. En la segona versió, sí que ho van fer; vaig descobrir que no tenia el forn prou calent quan les vaig posar a dintre... Així que aquest punt és important!

Quan la vaig publicar la setmana passada, vaig veure com també sortia publicada en diferents blocs... deu ser que a tots ens ha donat per fer magdalenes! Aquesta és la recepta del Xavier Barriga, un forner català molt famós... i a partir d'ara, un dels autors culinaris de referència per mi. Segur que no us defraudarà la recepta!

Ingredients:

- 3 ous
- 190 oli girasol
- 5g de royal
- 210 farina
- 60 ml llet
- 150 sucre

Elaboració:

Batem els ous amb el sucre, ben batuts, fins que ens quedi una barreja una mica blanquinosa. Quan ho tinguem, hi afegim l'oli i la llet i continuem barrejant bé. Seguidament, hi afegim la farina i la llevadura  poc  poc, fins que ho tinguem tot ben homogeni. Deixem reposar la massa a la nevera una hora mínim, i després posem la barreja als motlles. El forn ha d'estar ben calent prèviament, i quan posem les magdalenes baixem una mica la temperatura fins als 180º.

Anem vigilant fins que es comencin a enrossir i ja les tenim! Us encantaran!

10 de maig 2011

Pizza d'espinacs i formatge de cabra



Des que vaig aprendre a fer la massa a casa de la pizza a casa, s'ha convertit en un recurs que utilitzem bastant sovint. Aquesta vegada, he canviat la recepta que fem servir habitualment (la podeu trobar a la recepta de pizza amb botifarra) i he eliminat el llevat per cervesa. Encara tenia alguns espinacs al congelador, així que vaig decidir acabar amb ells fent aquesta pizza i una lasanya, que no tardaré a publicar.

Per combinar amb els espinacs, el formatge de cabra... m'encanta! Es fan molt bona companyia... La veritat és que em sembla que he fet servir un munt de receptes d'espinacs en aquest bloc, potser fins i tot podria fer una etiqueta especial!

Ingredients:
- Cervesa
- Farina
- Oli d'oliva
- Sal

- Espinacs
- Formatge de cabra
- Vinagre de mòdena caramelitzat.
- Formatge ratllat

Per fer la massa, posem la farina amb la cervesa, un rajolí d'oli i un pessic de sal. Ho barregem tot, primer amb la forquilla i després amassant amb les mans fins que tinguem una massa homogènia i que no s'enganxi. La deixem reposar mitja hora. 

Quan la tinguem, l'estirem amb el corró i hi repartim els ingredients al gust. No vaig posar tomàquet a la base, em semblava que no combinava bé amb els espinacs. Només vaig posar un rajolí d'oli i orenga. Quan tinguem els ingredients disposats, hi afegim el formatge ratllat per sobre i unes gotes de vinagre de mòdena caramelitzat per sobre. Cap al forn!

08 de maig 2011

Pannacotta


El mes d'abril va ser molt poc productiu a la cuina... a veure si per aquest mes de maig la cosa va millorant, la veritat és que així ho sembla, ja que tinc algunes receptes en llista d'espera!

Vaig descobrir la pannacotta no fa molts anys i només l'havia tastada dos cops abans de decidir fer-la. La veritat és que són unes postres molt senzilles, si no fós per les calories que porten en menjaria cada dia... Ara ja feia dies que no en menjava i he decidit fer-ne algunes. Només n'he deixat dos a la nevera, les altres les he congelades per no caure en la tentació cada dia...

Ingredients (per sis pannacottes)

- 500 ml de nata.
- 300 de llet
- 150 sucre
- 5 fulles de gelatina neutra

Elaboració:

Posem les fulles de gelatina neutra en un aigua freda uns 10 minuts, o segons ens indiquin les instruccions del sobre. Mentrestant, posem en una cassola la nata, la llet i el sucre i ho posem  a calentar. Anem remenant, procurant que es desfaci el sucre. Hem de tenir la nata i la llet al foc però no han d'arribar a agafar el bull, quan veiem que ja volen començar a bullir tanquem el foc. Hi tirem les fulles de gelatina ben escorregudes i ho barrejem fins que es fonguin. 

Als motlles hi podem posar una mica de caramel, com en aquest cas, o melmelada de maduixa... al vostre gust! Posem la barreja als motlles i ho deixem a la nevera o el congelador, depenent del temps que tinguem fins que les mengem! 

Són boníssimes!

28 d’abril 2011

Xoriços a la cervesa






Estem agafant el costum de fer unes tapes els dies de futbol important, la setmana passada ja en vam fer unes quantes, i ahir no podia ser menys. Com que a més, s'esperava un partit mogut i amb bastants nervis, vam decidir fer unes receptes amb un nivell calòric una miqueta elevat, entre elles aquests xoriços a la cervesa o com diuen els gallecs (la recepta és gallega), uns chourizos á cervexa (cervesa Estrella Galícia, faltaria més).

La recepta no és difícil, però em queda la sensació que haurien d'haver estat més estona a foc lent amb la cervesa... m'ho apunto per la propera vegada. La cervesa pot ser canviada per cava, vi o sidra, depenent del líquid que hi poseu tindran un gustet més fort o més suau...i la única manera de saber-ho és fent totes les receptes en totes les seves variants!

Ingredients:

- Xoricets o xoriço tallat en parts.
- Cervesa o altres licors.
- Oli.

Elaboració:

L'elaboració no té cap secret, almenys aquesta recepta. Si els xoricets són sencers, hem de fer uns talls a la pell perquè pugui sortir el greix i barrejar-se amb la cervesa. Posem a la paella un rajolí d'oli i els donem una mica de color, quan ja els tinguem marcats, afegim la cervesa fins que els cobreixi i a foc lent, deixem que es vagi evaporant. Podem afegir una fulla de llorer o alguna altra espècie, com vulgueu. Quan tinguem la cervesa reduïda, ja ho tindrem! 

Encara sort que el partit va acabar sent mogut i que vam poder gastar una mica de calories mentre el miràvem!


26 d’abril 2011

Sopa de ceba



Aquesta recepta és més típica de la tardor o l'hivern, quan apeteix més un plat de sopeta calent per sopar. Tot i això, a mi aquesta sopa m'encanta i ara, encara que sigui una mica menys calenta, encara m'apeteix. A més, es tracta d'una sopa que és mig crema i que a més, és complerta per un sopar ràpid. La veritat és que sigui com sigui, la ceba és un dels meus ingredient favorits (junt amb el formatge, clar!) i m'agrada en totes les seves formes: fregideta, caramelitzada, al forn, crua, gratinada.... ufff... de totes maneres i a gairebé totes les receptes en poso.

Aquesta és una recepta manllevada de la cuina francesa, encara que amb algunes variacions. La recepta completa porta formatge ratllat i pa torrat per sobre, però tot depén del vostre gust. 

Ingredients:

- Cebes
- Brou de carn
- Oli i una mica de mantega
- Pebre i Sal
- Formatge ratllat
- Llesques de pa torrades.
- Una cullerada de farina

Elaboració:

Tallem la ceba ben fina en juliana o en rodantxes fines. Agafem una olla amb una mica d'oli i un quadradet de mantega i deixem que es fongui. Quan ho tinguem, hi tirem la ceba. Per tal que la recepta quedi bé, la ceba ha de quedar ben tova i transparent, però sense que s'hagi cremat; per tant, haurem de moure-la sovint. El meu consell és que mentre es faci, ho tapeu amb la tapa, de manera que no es ressecarà tant. Salpebrem al gust.

Quan ja la tinguem tova, hi afegim una cullerada de farina i la deixem fer un moment. Després ja comencem a tirar el brou de carn (hi podeu afegir un rajolí de conyac abans), i ho portem a ebullició. Corregim de sal  i abans de servir, posem unes llesques de pa acabat de torrar per sobre i una mica de formatge ratllat.

Ja ho tenim!

19 d’abril 2011

Brownie de xocolata


Aquest mes d'abril no estic massa cuinera.... tinc la sensació que passo amb qualsevol cosa de menjar. Deu ser el canvi d'estació o també que he estat més ocupada del normal... tot una mica. La qüestió és que els dies passen i avui feia un any que vaig començar a treballar al Departament, així que vaig decidir preparar un brownie pels companys. És el primer brownie que faig i com que no té cap secret, va sortir boníssim!

Ingredients:

- 200 g de sucre
- 120g de xocolata
- 2 ous
- 90g mantega
- 90g farina
- Nous

Elaboració:

Desfem la mantega amb la xocolata al microones. Mentrestant, batem els ous i hi afegim el sucre. Quan ho tinguem ben barrejat afegim als ous i al sucre, la xocolata fosa i la mantega i ho anem mesclant suaument. Poc a poc hi afegim la farina i per últim les nous.

Millor que fem servir un recipient baixet, ja que el brownie no ha de pujar i així el podrem tallar amb facilitat. Podem posar una mica de mantega al recipient perquè no s'enganxi. Ho posem al forn durant mitja hora però ho anem vigilant, el brownie no ha de quedar massa fet. L'anem punxant i quan no quedi líquid, ja està!






31 de març 2011

Mel i mató amb nous



Avui una recepta senzillíssima i ràpida, també en la línia de la cuina tradicional catalana. No cal massa explicacions per aquesta recepta, només s'ha de tenir en compte que tant el mató com la mel siguin de qualitat, en aquest cas la mel del poble i el mató fresc. El podeu menjar sol, però en aquest cas hi vaig posar unes quantes nous que li donen una companyia boníssima. 

M'encanta el mató amb totes les seves opcions, però especialment amb el flam de mató. Tinc pendent la seva recepta i em sembla que quan la provi no deixaré de fer-la mai.

Bon cap de setmana a totes i tots!!


29 de març 2011

Pollastre a la cassola


El pollastre a la cassola és un dels plats que encara he de practicar molt... no és que no em quedi bo, però fins a aconseguir el que fa la mare de quan en quan, encara em queda un camí llarg. Aquesta és una recepta tradicional, d'aquelles que es feien més abans que ara, però continua sent un plat emblemàtic de la nostra gastronomia. 

Quan vaig començar el bloc vaig dir que no em deixaria emportar per la necessitat d'elaborar receptes massa modernes i originals, sinó que intentaria recuperar aquells plats característics que ara menyspreem per ser massa tradicionals. I mentrestant em pregunto, quantes vegades mengem aquest plat tant bo i quantes mengem kebab? Jo sóc una de les que es ruboritzaria al respondre-la... Sí, faré pollastre a la cassola més vegades de les que el faig ara... a més, és un plat saníssim!

Ingredients:

- Carlotes
- Porro
- Ceba
- Cuixes de pollastre
- Vi blanc
- Aigua
- Oli, sal i pebre.

Elaboració:

Posem una mica d'oli a la cassola i daurem una mica les cuixes de pollastre. Després, hi posem la ceba, el porro i les carlotes trossejades. Quan estiguin les verdures tovetes, afegim un raig de vi blanc i deixem que les cuixes s'impregnin. Afegim l'aigua de manera que no arribi a cobrir les cuixes de pollastre; mentre es couen, les anem girant de quan en quan. Corregim de sal i pebre i deixem reduir l'aigua, quan tinguem les cuixes ben cuites i l'aigua reduïda, ja ho tenim. Vigileu que no se us passi, sinó no podreu sucar el pa!

26 de març 2011

Filloas





Les filloas són unes postres típiques gallegues que s'acostumen a fer per l'entroido que li diuen ells, o el nostre carnestoltes. Es troben postres similars en molts altres països, les crêpes franceses per exemple.  Originariament però, les filloas es feien amb sang de porc però han anat sortint versions i evolucionant fins arribar a aquestes que us porto avui, que són amb llet. 

La recepta és molt fàcil, l'únic que fa falta és una mica de pràctica al girar-les...a nosaltres se'ns van trencar algunes. Les podeu fer farcides, com aquestes, o soles. Els ingredients del farcit van al vostre gust! 


Ingredients:
- 2 ous
- un got de llet
- mig got de farina
- mantega o oli per untar la paella.

Elaboració:

Barrejem tots els ingredients i deixem reposar la massa uns 10 minuts. Posem la paella al foc i la untem amb una mica de mantega o oli perquè no se'ns enganxi. Tirem la mescla a la paella i deixem que es cogui d'una banda. Quan comenci a aixecar-se de la paella la girem amb compte i la deixem coure de l'altra banda. Ja les tenim!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...