06 de desembre 2012

Coques de crema i fruita ( i vacances a Londres)


Avui porto una recepta molt senzilla i també una petició de recomanacions i consells sobre Londres, i és que la setmana que ve començo una setmana de vacances que aprofitaré per visitar aquesta ciutat. Quan tenia catorze anys imaginava el meu futur vivint a Londres i sent una espècie de Bridget Jones; era quan havia descobert els llibres de la Helen Fielding i els llegia i rellegia una i altra vegada... què us he de dir? Encara ara  els agafo de quan en quan o miro alguna de les pel·lícules. 

Encara és aviat per fer consideracions deterministes sobre com serà el meu futur, però per ara estic força lluny d'aquesta imaginació d'adolescent, tant pel bo com també pel menys bo. El fet és que als disset anys vaig visitar Londres per primera vegada, encara plenament immersa amb la il·lusió de viure-hi alguna vegada. Ara ja m'ha passat, però quan em vaig posar a pensar què podia fer per aquests dies de vacances, i eliminant a contracor la possibilitat de tornar a Nova York, Londres va aparèixer com una bona alternativa. Ja no recordo gaire res d'aquella primera visita llampec, i com que no he tingut temps de preparar i planificar massa, us demano si teniu alguna recomanació per mi. Ja sabeu, llocs i racons, però també botigues de rebosteria (ja he posat una maleta més per la tornada perquè em coneixo), bakeries interessants, llocs barats on menjar... tot el que us vingui al cap. 

Sobre la recepta, aquesta n'és una de molt fàcil (si teniu la pasta de full comprada o feta) però també molt bona i resultona. Va ser una tarda d'aquelles en les quals sents que necessites alguna cosa dolceta per berenar, però tampoc qualsevol cosa, així que em vaig posar a mirar i de seguida van aparèixer aquestes coques. Em vaig aixecar del sofà i en mitja hora ja ho tenia tot fet, i menjat! Boníssimes i molt fàcils. Jo vaig posar-hi poma i fruites vermelles que tenia al congelador, però és apte per qualsevol fruita que us apeteixi. 





- Pasta de full
- 500ml de llet
- 2 rovells d'ou
- 100g de sucre
- 40g de farina de panís
- pell de llimona
- rameta de canyella
- fruita

Deixem descongelar la pasta de full, si la tenim al congelador. Mentrestant, escalfem tres quartes parts de la llet en un casso, juntament amb la pell de llimona i la canyella i ho portarem a ebullició. Alhora, batrem els rovells dels ous amb la resta de la llet, el sucre i la farina de panís i ho afegirem a la llet quan bulli. Sense deixar de remenar, esperarem a que es comenci a solidificar la crema, veureu que fa una espècia de xup xup que ens avisarà que ja està feta. Deixarem refredar una mica.

Posem el forn a escalfar a 180º.  Escampem la pasta de full i amb un bol anirem fent la forma de les coques. Punxem la pasta de full amb una forquilla i hi posem una mica de crema escampada per sobre i hi afegirem la fruites tallades per sobre.  Enfornem durant un quart d'hora o vint minuts fins que es comencin a enrossir les vores.  Les podeu pintar amb melmelada calenta o amb gelatina per donar una mica de brillantor. Ràpides i boníssimes per aquests dies de festa. 




Com entendreu, durant aquests dies no publicaré. Quan torni us poso al dia de Londres. Moltes gràcies per les recomanacions!


03 de desembre 2012

Panettone amb xips de xocolata





No és del tot estrany que la cuina serveixi de teràpia, estic segura que qualsevol persona, en algun moment, ha trobat a la cuina una via de canalització d'emocions, d'escapatòria de mal humor o, fins i tot, d'estrés. I és que la cuina ensenya, no només tècniques de cuina, sinó fins i tot relaxació i paciència. En referència a això, us proposo aquest documental sobre el zen a la cuina, Cooking your life o cuinant la teva vida. 

Hi ha receptes que demostren tot això clarament: la paciència, la concentració i l'estar present i atent a una sola cosa però també el valor de les coses fetes a poc a poc, amb el seu temps, el valor de prendre's una estona de diumenge al matí per esmorzar amb companyia. Tot això és aquest Panettone; paciència, tendresa i companyia. Potser per això és tant típic del Nadal, quan acostumem a fer celebracions familiars. Sigui com sigui, el Panettone té una recepta que implica temps, tot i que no dificultat, i per tant, s'ha de planificar tot el procés i prendre's-ho amb moltes ganes. Tot i això, aquest Panettone encara va ser prou ràpid, només dos dies, ja que la recepta original implica fer el llevat natural i ja hi afegeix de tres a cinc dies més. 

Us he de dir que vaig tenir problemes per trobar motlles típics de Panettone a Barcelona. Hi ha botigues online que sí el tenen, però no tenia temps per demanar-lo i que m'arribés abans del cap de setmana. A algun a botiga havien d'arribar, però encara no en tenien. Igualment, estaria bé que deixéssiu un comentari si n'heu trobat, per evitar aquest problema en futures ocasions!






Tot i aquesta trampa i sense ànims d'exagerar, el Panettone va sortir deliciós, molt esponjós i amb el punt de dolçor perfecte. Sense cap dubte, val la pena la inversió de temps i l'esforç de fer-lo. He d'avisar, però, de dos coses. La primera és que si no tenim màquina d'amassar el procés és força més feixuc, però amb una mica de paciència acaba sortint, no desespereu; la segona és que la massa és una mica complicada de treballar perquè és (i ha de ser així) enganxifosa. El fet que el Panettone quedi tant lleuger i esponjós de dins implica que la massa no ha de portat tota la farina que nosaltres posaríem si fos un pa normal. 

La recepta l'he extreta d'aquí, i per mi, ja és LA recepta. Comencem doncs...





Biga o massa mare:

- 80g de farina de força
- 15g de llevat fresc
- 40g d'aigua

Desfem el llevat amb l'aigua tèbia i hi afegim la farina. Amassem fins que quedi una massa llisa i posem en un bol tapat amb paper transparent. Deixem llevar durant 4-8 hores o fins que dobli el volum. Jo la vaig deixar tota la nit. 

Primera amassada: 

- 90g de la massa mare.
- 260g de farina de força
- 70g de mantega pomada
- 70g de sucre
- 2 rovells
- 170g d'aigua

Agafem la massa mare i l'aigua i hi anem afegint la farina mentre amassem. Treballem la massa durant uns minuts i quan estigui ben integrada hi anem afegint els rovells, d'un en un, sense deixar d'amassar. Hi afegim el sucre i per últim la mantega. Treballem la massa a la taula, amb una mica de farina, però compte de no passar-nos, només afegim la farina indispensable per poder treballar la massa amb condicions. Si s'enganxa podem mullar-nos els dits amb oli.

Ens quedarà una massa molt elàstica, i ben fina. Agafem un recipient ben gran (ens creixerà molt) i tapem amb paper transparent. Deixarem reposar de 4 a 8h fins que ens dobli o ens tripliqui el volum. Jo la vaig deixar més de des de bon matí fins a la tarda, sens problema.

Segona amassada:

- la primera amassada
- 60g de farina
- 20 de mantega fosa (però que no estigui calenta)
- 20g de sucre
- 10g de mel
- 2 rovells d'ou
- extracte de vainilla
- xips de xocolata al gust (intercanviable per panses o el que us vingui de gust)

Pastem la primera amassada amb la farina i la mel, hi afegim el sucre, i amassem fins que estigui tot ben integrat i homogeni. Afegim els rovells d'ou i la mantega fosa. Posem una mica de farina per poder amassar amb condicions i hi afegim les xips de xocolata o les panses i anem integrant-les a la pasta mentre anem amassant.

Posem la massa al bol, tapem i deixem reposar 1 hora. Passat aquest temps, amassem una mica per treure l'aire i el posem a dins del motlle de Panettone. Deixem llevar durant 8 hores o tota una nit.

Al matí, escalfem el forn i el posem a 180º durant tres quarts. Vigileu, el meu va estar fet en només mitja hora. Comproveu amb un punxó o amb un espagueti i si us surt net, ja el tenim.




Ara, segons la recepta original, s'ha de penjar cap avall per tal que la massa no es desinfli. Jo m'ho vaig saltar perquè ja teniem ganes d'esmorzar; la massa va aguantar perfectament les poques hores que va durar el Panettone. 

Us recomano que us hi poseu, no us decebrà en absolut. L'olor de llevat que desprèn a la cuina durant tot el procés és sorprenent, però encara ho és més quan està al forn. Una recepta per regalar aquestes festes i un Panettone més barat que els de les botigues, segur. 

25 de novembre 2012

Baklava d'avellanes i nous






No és la primera vegada que us porto cuina otomana al bloc, després de les vacances a Bòsnia ja us en vaig parlar. Ho podeu recordar aquí. Quan vaig veure que la proposta del Whole Kitchen d'aquest mes era el Baklava vaig pensar que era una bona oportunitat per provar aquesta recepta que, si no fos així, no sé si hauria provat de fer. Al principi no em feia gaire el pes, després vaig decidir intentar-la i quan em vaig posar a fer-la i la cuina es va començar a omplir d'una flaire de llimona, canyella, mel i fruits secs, em vaig enamorar. Cada vegada m'atreu més aquesta gastronomia mediterrània, tant llunyana i a la vegada tant propera... Així doncs, Whole Kitchen en la seva proposta dolça del mes de novembre ens invita a preparar un clàssica persa, el Baklava. De Baklaves n'hi ha de molts gustos i ingredients, jo em vaig decidir per un d'avellanes i ametlles, ja que els festucs no són el meu fort. 





Tot i que pot semblar que sigui una recepta difícil, us he de dir que no ho és gens. El Baklava es prepara amb un quart d'hora com a molt i la única complicació que ens podem trobar és que s'assequi la massa si tardem molt en fer el muntatge, per això, és necessària certa rapidesa en el procés. Pel demés, no té cap complicació.

Ingredients

- Un paquet de pasta filo
- 225g de mantega fosa
- 200g de nous picades.
- 100g d'avellanes
- 100g de sucre morè
- una cullerada de canyella

Per al xarop:
- 250ml d'aigua
- 115g de sucre
- una rameta de canyella
- pell de llimona
- 180g de mel.



Tal i com us he comentat, el muntatge del Baklava ha de ser ràpid i per tant, millor que tinguem tots els ingredients preparats: un bol amb les nous, les avellanes picades, el sucre morè i la canyella, tot ben barrejat; un bol amb la mantega fosa i un pinzell per mullar la massa amb aquesta. La massa ha d'estar a temperatura  ambient, així que descongelem durant tota la nit o la deixem un parell d'hores fora de la nevera.

Agafem el recipient i untem amb la mantega desfeta. Agafem la primera fulla de pasta filo, la posem i escampem amb el pinzell una mica de mantega fosa a sobre. Repetim fins que tinguem vuit capes. No és excessiu, de veritat, aquesta massa és molt prima. Quan ho tinguem, escampem la meitat del farcit i tapem amb un altre full de pasta filo, untat amb mantega. Hi posem un altre full de filo i hi posem l'altra meitat del farcit. Un cop ho tenim, hi posem un altre full de pasta filo, untem amb mantega fosa i repetim fins que tornem a tindre vuit capes de pasta filo. És a dir, vuit fulls (amb mantega fosa a cada), farcit, dos fulls, farcit i vuit fulls més amb mantega.

Un cop ho tinguem, posem una última capa de mantega fosa amb el pinzell i amb un ganivet ben afilat, tallem amb quadrats o triangles. És important fer-ho ara, perquè després del forn no ho podrem fer sense que es trenquin.

Enfornem amb el forn preescalfat a 180º durant tres quarts d'hora. Mentrestant, però, farem el xarop per tirar-ho per sobre. Per fer-ho, posem a bullir l'aigua, el sucre, la canyella i la pell de llimona durant un quart d'hora. Després d'aquest quart d'hora, hi afegim la mel i deixem bullir durant dos minuts més. Traurem la pell de llimona i la canyella i sense deixar refredar, ho tirarem per sobre del Baklava quan surti del forn. 

Abans de menjar, deixem refredar del tot! Ja ho tenim... segur que us ha quedat la cuina amb una olor que embriaga... 













22 de novembre 2012

Pa de sègol




Ja fa tres anys del primer pa. Crec que és un fet que no s'oblida. Vivia al barri de Sant Martí i estava sense feina, era un dia fred i plovia i no podia anar a recollir signatures pel carrer (activitat amb la qual subsistia), així que em vaig quedar al pis  i vaig decidir agafar la farina. En aquell moment feia alguna massa de pizza, algun coc ràpid, cuinava el menjar de cada dia, però no tenia bloc, ni era algo que se'm passés pel cap. 

El pa va quedar bé, una mica massa de gust a llevadura, però per ser el primer pa va ser tot un orgull. De fet, crec que fins i tot encara tinc una fotografia al facebook. El fet és que des d'aquell dia que he anat fent pa de quan en quan, menys del que m'agradaria, però la qualitat ha anat millorant i mai em decep. Després d'aquells pans van arribar els panets amb gustos, els de ceba i nous que podeu trobar aquí o el deliciós pa Grant aquí

La setmana passada vaig tornar a tenir ganes de tornar a pastar, vaig començar a llegir una mica i a mirar vídeos i vaig descobrir en Richard Bertinet i la seva particular manera d'amassar. Al cap de dues hores ja tenia les mans a la massa i ja m'estava barallant amb aquesta manera d'amassar que em nego a explicar-vos-la perquè em veig completament incapaç. Us sortirà molt millor si mireu el seu vídeo una o dues vegades i us quedeu amb el moviment de les seves mans i la massa i especialment, com tanca la massa amb el punt d'unió. Us el deixo aquí.  La principal diferència del seu mètode és que no va afegint farina per tal que la massa agafi consistència, sinó que ho fa a través del seu amassat, el que ens dóna com a resultat una molla amb consistència i molt, molt bona. 





Jo continuaré practicant-la, perquè la veritat és que costa una mica a agafar-li els moviments si estàs acostumat a fer el mètode "d'anar afegint farina fins que la massa ja no en vulgui més", però la veritat és que em declaro fan d'aquesta manera d'amassar i serà la que faré a partir d'ara en aquest tipus de masses. 

Amb els ingredients que us poso em van sortir una barra i un panet petit, que és el de la fotografia. 

- 500g de farina
- 350 aigua
- 10g llevat fresc
- un pessic de sal

En un bol, posem la farina i hi afegim el llevat fresc desmollat amb les mans. Mesclem amb les mans i hi afegim el pessic de sal. Ara hi posarem l'aigua i ho anirem barrejant amb les mans, o amb la rascleta, com fa ell al vídeo. A partir d'ara, us deixo amb el vídeo per tal que veieu com la massa agafa la textura amb els cops i els moviments que fa ell. I el més important, com la plegarem i la doblegarem per tal que ens agafi el punt d'unió. Deixem reposar una hora i continuarem amb el procés de plegar la massa sobre ella mateixa, tal i com ens explica. Formem els pans i els fem les marques a sobre. 

Enfornem amb el forn preescalfat a 180º durant 20 o 25 minuts. La manera de saber si està fet és pegar-li uns copets a la base, si fa el soroll de buit, el pa està bé, si no, ho deixem cinc minuts més. 

No dubteu en enviar-me un mail si teniu dubtes. 



19 de novembre 2012

Galetes de llimona (meltaways)



Em vaig enamorar d'aquestes galetes quan vaig descobrir el bloc de l'Aran Goyoaga. Suposo que la coneixeu, tant si sí com si no, no deixeu de meravellar-vos amb les seves receptes i, sobretot, la seva fotografia, al seu bloc, Cannelle et vanille. Una de les moltes receptes que té és aquesta; no sé si per les fotografies o per la pinta que tenien, em van cridar l'atenció descaradament, i van passar als llocs de sortida de receptes pendents. 

La situació climatològica i també, per què no dir-ho, la comoditat casolana d'aquest cap de setmana, ha fet que trobés els moments perfectes per preparar la massa i també per fornejar-la. El resultat és unes galetes que, com diu el seu nom en anglès, es derreteixen a la boca, es desfan. A més, la llimona les fa refrescants i delicioses, totalment recomanables i totalment diferents.





Ingredients:

- 160 g de mantega pomada
- 260g de farina
- 20g de farina de panís (maizena)
- 125 sucre de llustre
- ratlladura de dues llimones
- 2 cullerades soperes de suc de llimona
- un pessic de sal
- una culleradeta de vainilla



Per aquestes galetes, la massa ha de reposar unes hores a la nevera, a poder ser, tota la nit. Batrem la mantega pomada i hi afegirem el sucre, la ratlladura de llimona, la vainilla i el suc de llimona. Ho mesclarem tot fins que quedi ben integrat. Hi afegirem els ingredients secs: la farina, la farina de panís i la sal i ho mesclarem tot fins que estigui ben barrejat. 

Agafarem paper de film i posarem la massa, donant-li forma de tub, d'uns cinc centímetres de diàmetre, o al vostre gust. Embolicarem bé amb el paper i  ho deixarem a la nevera per unes hores, o tota la nit. 






Passades les hores, ho traurem de la nevera i ho desembolicarem. Preescalfem el forn a 180º i amb un ganivet ben afilat li fem els talls d'un centímetre a la massa. Enfornem les galetes durant 15 minuts a 180º. Les deixem refredar i quan encara estiguin tèbies, les ensucrem amb sucre de llustre. 



15 de novembre 2012

Melmelada de figues






Ja fa unes setmanes que demanem una cistella de fruita i verdura ecològica. Vam arribar a aquest punt després de la dificultat de trobar fruiteries de qualitat a la ciutat i del tancament de la única que teniem a prop de casa. Amb la cistella ens assegurem que a més de verdura i fruita ecològica d'arreu del territori, ajudem a un projecte social important, alhora que ens acostumem a menjar completament de temporada. 

Un dels "problemes" de la cistella és que no podem triar el que volem que porti, però la part positiva és que he de pensar i imaginar receptes variades i gustoses amb productes que no acostumava a comprar abans. Em va passar amb les figues; si en tinc, en menjaré un parell, però després ja no m'apeteixen tant. Així que vaig pensar en fer una melmelada de figues. 

Fins ara les melmelades encara eren un món nou per mi, però són tant fàcils i versàtils que a partir d'ara en faré de quan en quan. Aquesta melmelada de figues pot servir tant per unes torrades dolces per esmorzar com per fer aperitius salats amb formatge. 






Com que les figues ja són prou dolces, aquesta melmelada porta poc sucre i a més, no cal ni pelar les figues! 

Ingredients per un pot de melmelada:

- 500g de figues
- 100g de sucre
- 50ml aigua
- dos cullerades de suc de llimona

Netegem bé les figues i les tallem en quarts. Posem tots els ingredients en una olla i portem a ebullició durant 25 o 30 minuts. Passat aquest temps, la textura de la melmelada potser encara és una mica massa líquida, però fins que no es refreda no agafa la consistència més sòlida. Remeneu de quan en quan per tal que no se'ns cremi.

Quan la tingueu, la podeu triturar o colar per tal que quedi més suau si encara hi ha trossos de figues. Amb aquesta quantitat en surt un pot de melmelada, si la voleu consumir properament la poseu al pot i la deixeu refredar abans de posar a la nevera, si no, podeu fer bullir els pots al bany maria i guardar fins que la necessiteu. 








12 de novembre 2012

Muffins de fruits vermells



Suposo que passa a tothom, però el fet que es faci fosc tant aviat em desactiva una mica. Sortim a passejar, cuinem, però, cap a les sis i poc, ja és fosc i només tens ganes de relaxar-te, dutxar-te i fer un sopar lleuger. Però arriba el cap de setmana i tens una llista d'espera de coses per fer i plats per cuinar que has anat recollint durant tota la setmana, capritxos o antulls que relegues al cap de setmana, quan tinguis temps, quan tinguis llum per fer fotografies. 

I llavors arriba el cap de setmana. És l'hora de donar vida a tot allò que envelleix a la nevera; ara una melmelada, ara un bon sofregit... i després passes al congelador, i et trobes unes bosses de fruites vermelles congelades i s'obre el llum: uns muffins.




I llavors acudeixo a l'arxiu de receptes pendents (amb una mica de sort serà un grapat de papers rebregats a l'estanteria) i trobo aquesta recepta que, a més, em serveix per provar què és això del buttermilk (sèrum de llet), que veig a tot arreu i no he provat mai. I el resultat és deliciós: uns muffins esponjosos, gens secs i amb un toc diferent que li dóna el sèrum de llet. Perfectes per un esmorzar de diumenge. 

Amb aquesta recepta participo a Memòries d'una cuinera per la proposta del mes de novembre, les magdalenes. 






Ingredients:

240 ml de llet i una cullerada de suc de llimona per la buttermilk
1 ou
100ml oli
325g farina
100 sucre
2 culleradetes de cafè de llevat química
1 culleradeta de bicarbonat
- un pessic de sal
- 200g de fruites vermelles (podem canviar de fruites)






Uns moments abans de començar barrejarem la llet amb el suc de llimona per fer la buttermilk i ho deixarem reposar 10 minuts. Mentrestant, també posarem a escalfar el forn a 180º. 

Posarem la farina, el sucre, el bicarbonat i el llevat en un bol i ho mesclarem una mica. Hi afegim ara les fruites vermelles i ho mesclem amb compte. Si les fruites vermelles són congelades, pot ser que es trenquin i ens tenyeixin la massa, cap problema. 

En un altre bol batrem l'ou amb l'oli i hi afegirem el sèrum de llet o buttermilk quan ja hagin passat els deu minuts.  Ara ajuntarem les dues mescles amb una espàtula fins que estiguin ben integrades. Agafem les càpsules de magdalena i les emplenarem fins uns tres quarts de càpsula. Enfornem durant 25 minuts, comprovem si estan fetes punxant-les. Molt senzilles.  



05 de novembre 2012

Formatge fresc casolà





La situació econòmica sempre recau més negativament als més febles, sempre és així, i des de fa un temps es poden veure com els petits comerços, i alguns de no tant petits, baixen persianes. Just al voltant de casa ja han tancat 3 botigues i les que queden dubto que tardin gaire. Tant és si són de decoració o de fils, les caigudes brusques de consum derivades de les polítiques econòmiques del país incideixen directament a la seva existència. Per això, topar-te amb un petit comerç nou al barri és gairebé motiu per treure el mocador blanc i sacsejar-lo, i encara més si es tracta d'un negoci alimentari al carrer de dalt d'una gran superfície. 

Però si em coneixeu una mica, intuireu que per mi encara va ser més emotiu quan vaig veure que era una lleteria artesanal: iogurts, formatges, llets fresques i tots els derivats possibles que em van obrir un món de receptes noves i que ja tenia ganes de provar, els formatges casolans. 




Aquest va ser el primer intent, una recepta de formatge fresc molt fàcil i deliciosa. No es necessita quall químic, sinó unes cullerades de suc de llimona o vinagre i dóna de resultat un formatge fresc molt suau, que tant es pot untar com esmicolar al damunt d'una amanida. Aquesta recepta és una mica flexible amb la temperatura de la llet, però m'apunto a la llista un termòmetre  per poder controlar-ho millor. 

Ingredients:
- 700 ml de llet fresca, pot ser sencera, semi o desnatada.
- 200 ml de nata
- 3 cullerades sopares de suc de llimona
- sal (opcional)

Posem la llet, la nata i la sal a escalfar en un cassó i esperem fins que es comencin a formar les bombolles als voltants del cassó (si tenim termòmetre, als 85º). Quan arriba a aquesta temperatura, tanquem el foc i apartem la llet dels fogons i hi afegim el suc de llimona acabat d'exprimir. Removem una mica i ja veurem com la llet es talla i es comença a formar el quall. Deixem reposar cinc minuts. 

Passat aquest temps, colarem la mescla per un colador folrat d'un drap tipus gasa de cotó, per tal de separar el quall del xerigot i ho deixarem reposar durant una hora mínim. Aquí dependrà de la consistència que vulguem, com més el deixarem colar més consistència tindrà. Jo el vaig deixar durant una hora i mitja. Passat aquest temps, el posem en un recipient ben tapat i a la nevera. 

Hem de tenir en compte que no és un producte que aguanti gaire temps, així que vigilem que no es faci malbé.



31 d’octubre 2012

Amic Invisible Gastronòmic 2012!!!



Quan vaig decidir a començar el bloc no era conscient de com funcionava aquesta societat virtual; no coneixia ni les propostes mensuals ni els concursos, no coneixia gaires blocs ni rebia o feia massa comentaris. Poc a poc t'adones que la gastrosfera és com una petita societat on les relacions socials són un dels pilars centrals, t'adones que cada dia vas formant un grup de coneguts o amics a qui visites i comentes a cada entrada, de manera igual als amics físics i reals que truques per saber com els ha anat la setmana. També tens aniversaris, quedades i cafès virtuals, els reptes mensuals, els cercles i... l'amic invisible gastronòmic!

Aquest any l'AIG l'ha organitzat la Joana de Mis recetas bordadas, així que abans que res, he d'agrair-li la seva organització i empenta. Us he de dir que el meu AIG va ser molt ràpid i molt previsor, just em va arribar l'endemà de començar a enviar els paquets! El dijous ja vaig rebre un missatge dient que la Vero m'havia enviat un paquet i divendres a la tarda ja va arribar! La Vero és una noia de Caceres, encara que viu a Sevilla i que té un bloc molt interessant que es diu el Chef Coli, on té plats suculents i deliciosos que comparteix amb tothom. Moltes gràcies Vero!

Com veieu a la fotografia, l'AIG estava format per uns quants regals que anaven dins una capsa preciosa: dos paquets de talladors de galetes de diferents formes que m'aniran de perles, ja que no en tenia, un conjunt de saler i pebrer, un recipient per posar les cebes començades a la nevera, un drap amb el dibuix de l'ou ferrat i un paquet d'encens. Ah! I un paquet de dolços de Sevilla que van volar ràpid! 




Cuando decidí comenzar el blog no era consciente de cómo funcionaba esta sociedad virtual, no conocía ni las propuestas mensuales ni los concursos, no conocía muchos blogs ni recibía o hacía demasiados comentarios. Después de un tiempo te das cuenta que la gastrosfera es como una pequeña sociedad donde las relaciones sociales son uno de los pilares centrales, te das cuenta de que cada día vas formando un grupo de conocidos o amigos a los que visitas y comentas a cada entrada. Tienes cumpleaños, quedadas y cafés virtuales, los retos mensuales, los círculos y ... el amigo invisible gastronómico!

Este año el AIG lo ha organizado la Juana de Mis recetas bordadas, así que ante todo, debo agradecerle su organización y empuje. Os tengo que decir que mi AIG fue muy rápido y muy previsor, justo me llegó al día siguiente de empezar a enviar los paquetes: el jueves ya recibí un mensaje diciendo que Vero me había enviado un paquete y el viernes por la tarde ya llegó! Vero es una chica de Caceres, aunque vive en Sevilla y que tiene un blog que se llama el Chef Coli, donde tiene platos suculentos y deliciosos que comparte con todos. Muchas gracias por el regalo Vero!

Como veis en la fotografía, el AIG estaba formado por unos cuantos regalos que iban dentro de una caja preciosa: dos paquetes de cortadores de galletas de diferentes formas que me irán de perlas, ya que no tenía, un conjunto de salero y pimentero, un recipiente para poner las cebollas empezadas en la nevera, un paño con el dibujo del huevo frito y un paquete de incienso. Ah! Y un paquete de dulces de Sevilla que se terminó en muy poco tiempo!

Me hizo mucha ilusión! Me apunto a la participación del próximo año, seguro!




29 d’octubre 2012

Macarons de maduixa i vainilla




Amb la meva curta experiència amb els macarons he descobert que és una recepta on es posen a prova algunes característiques personals com la paciència, l'ambició o la modèstia. Paciència, perquè els macarons no et sortiran mai si no els deixes assecar com cal, i això port portar entre mitja hora i dues hores o més i no val enfornar si els toques i deixes la marca del dit, per molt que ho provis, no sortiran. L'ambició, perquè si vas a fer per primera vegada els macarons, no pots pretendre fer-ne de vint-i-cinc colors i farcits, més val anar al segur, has de saber controlar i dir no a les receptes on surten meravelloses escales de colors fetes amb els macarons. Modèstia, perquè la única forma que et surtin és si abans t'has passejat per molts blocs, llegit desenes de consells i veure algun vídeo per conèixer, del cert, la textura de la base, és a dir, si t'has deixat ensenyar. 

Dit això sembla que fer macarons sigui una experiència vital i en certa manera ho és: una recepta tant mitificada com aquesta, quan veus que surten els peus et dóna molta satisfacció alhora que autoestima culinària. I una vegada t'ha sortit, descobreixes que no és una recepta gens difícil, però sí una recepta d'aquelles on necessites estar centrat amb el que estàs fent i seguir els passos. 

Aquesta recepta és, a més, la meva aportació a Memòries d'una cuinera per aquest mes d'octubre, que tocava galetes. Una mica justa de temps, ja ho sé!



Per cert, ja ha arribat el meu AIG, faré una entrada especial amb les fotografies, perquè encara no les he pogut treure de la càmera. La Vero de El Chef Coli va ser la meva amiga invisible culinària i em va enviar una capsa preciosa plena de coses des de Sevilla! (Vero, muchísimas gracias por el regalo, en la próxima entrada publico las fotos!)

                                        


Uns quants consells abans de començar amb el procés:

  • Les clares d'ou han de ser envellides, és a dir, 24 hores abans de fer els macarons separarem els rovells de les clares, i deixarem les clares en un bol tapat amb film a la nevera. Un parell d'hores abans de començar ho deixarem a temperatura ambient. 
  • És molt important tamisar la farina d'ametlla i la sal. Ho farem abans de començar i també mentre afegim aquests ingredients al merengue. 
  • Procureu assegurar-vos que no hi ha rastre d'oli ni greixos a les varetes de la batedora o al bol on les batreu, sinó no pujaran les clares com cal. 
  • El punt que ens interessa és quan agafem les varetes de la batedora, fem una remenada a les clares d'ou muntades, aixequem les varetes lentament i s'ha quedat un pic de merengue amb la punta ben vertical. Si la punta es tomba, continuem batent. Sé que és confós, per això és important mirar algun vídeo per saber la textura específica que necessitem. Aquest vídeo us anirà genial, però és en anglès: Joy of Baking
  • El punt més important, i que és determinant per portar-nos al fracàs o a l'èxit, és el procés d'afegir la farina i el sucre. És important que tinguem clars els moviments que hem de fer amb l'espàtula: voregem el bol pels laterals i fem moviments envolvents de dalt a baix vorejant tota la massa. Al principi sembla que no s'hagin d'integrar mai els ingredients, però després de 40 o 45 voltes a la massa, ja els tindrem. Les clares es desinflen una mica, però ja és el que volem. 
  • Per tal de fer les formes de la mateixa mida per tots els macarons, podem fer una base pintant les rodones al paper vegetal. 
  • A l'hora d'enfornar, hem d'assegurar-nos que el forn està a 150º, els macarons s'han de fer a una temperatura no massa alta, i no s'han de torrar. És important anar vigilant. 




                                

Ingredients ( 12-15 macarons)
- 70g de clares d'ou envellides.
- 90g de farina d'ametlla 
- 120g de sucre de llustre
- 40g més de sucre de llustre o normal
- sal
- colorant en gel

Pel farcit:
- 50g de mantega pomada
- 100 g de sucre
- Una cullerada de llet.
- Una culleradeta de postres de vainilla. 

Posem en un bol el sucre, la farina d'ametlla i la sal i ho tamisem. No us salteu aquest pas, jo no tamiso mai els ingredients, però aquí sí que és important, i ho farem no una, sinó dues vegades. Un cop ho tinguem tamisat, reservem. 

Agafem les clares d'ou envellides, comencem a batre a velocitat baixa fins que tinguem la textura d'aigua amb sabó, que serà com a molt després d'un minut de començar a batre. Parem i hi afegim els 40g de sucre. Tornem a batre, ara amb velocitat ràpida, sense parar fins que tinguem ja les clares ben muntades a punt de neu. En aquest punt és important saber quan parar, llegiu el consell o mireu el vídeo que us he aconsellat per saber-ho. La textura del merengue que us ha de quedar és brillant, suau i ferma, i amb pics. Ara és el moment d'afegir el colorant i batre una vegada més per tal que ens quedi homogeni. 

Quan ja tenim el merengue, és el moment d'afegir els ingredients secs. Els afegim tots de cop, mentre els anem tamisant. Comencem a integrar la farina i el sucre al merengue, amb compte i procurant que no ens baixin molt les clares d'ou. Quan ja les tinguem ben integrades, és el moment de donar forma als macarons. 

Posarem part de la massa a una mànega pastissera amb un broquet de punta rodona (o una bossa de congelar tallant la punta), agafarem la safata del forn, hi posarem un paper vegetal i començarem a fer les formes rodones. Si hem fet la massa bé, aquesta no se'ns escamparà. Quan ho tinguem, agafarem la safata i picarem contra la taula, suaument, per tal que la massa s'aplani i tregui una mica l'aire, si en té. 

Ara és el moment de la paciència, deixem reposar fins que quan toquem els macarons no se'ns enganxi el dit. 

Posem el forn a escalfar a 150º i hi posem la safata dels macarons a mitja altura, durant 8 minuts. Passats els 8 minuts, girarem la safata i els deixarem 5 minuts més al forn. El peu dels macarons acostuma a sortir al cap de tres o quatre minuts d'haver-los enfornat. 

Els deixem refredar del tot a la safata abans de farcir. Per farcir-los, agafem una manega pastissera (o una altra bossa de congelat amb un tall a la punta) i anem posant la buttercream. 





25 d’octubre 2012

Brownie d'ametlla i farina integral

 



L'agost blocaire em va fer venir ganes de publicar més al bloc i participar en totes aquelles propostes mensuals dels blocs gastronòmics. He començat a participar més assíduament a Memòries d'una cuinera, a la Recepta del 15 i avui m'estreno al Cercle Whole Kitchen, i la veritat és que aquests reptes van molt bé per descobrir noves receptes o repetir-ne (sempre es queixen que no repeteixo receptes, i si n'hi ha alguna que els encanta, no la tornen a provar!) o redissenyar ingredients, com en la proposta d'avui. 

Així que, el Cercle Whole Kitchen, en la seva proposta dolça per aquest mes d'octubre, ens invita a preparar un clàssic dels Estats Units, els Brownies. Aquesta és la segona recepta de Brownies que podeu trobar al bloc, en podeu veure una aquí, així que vaig decidir variar una mica: la farina blanca es va convertir en farina d'ametlla i integral, a més del sucre morè i la xocolata negra. Aquesta és una d'aquelles receptes que facis el que facis, la xocolata sempre li dóna el gust espectacular i sempre queda bo. 

Recordo la primera vegada que vaig tastar-lo, era als Pirineus, amb uns amics, i l'Anna es va posar a fer-lo. Que bo era, crec que va volar tot en una menjada. Em va passar el mateix amb aquest, quan vaig anar a fer les fotografies ja només quedaven aquests dos trossos i al cap de dues fotos ja en quedava un i mig! 

No us deixeu enganyar, tot i que els brownies són un dels pastissos més lletjos que podeu trobar, si us agrada la xocolata, és una perdició. 





- 150g de xocolata
- 90g de mantega
- 170 de sucre morè
- 2 ous
- 30g de farina d'ametlla
- 30g de farina integral
- nous
- un pessic de sal

Preescalem el forn a 180º. Posem a fondre la mantega i la xocolata al bany maria o, en el seu defecte, al microones. Mentrestant batem els ous amb el sucre i, després, hi afegim la xocolata i la mantega prèviament fosa. Combinem les farines i la sal en un bol i comencem a integrar-ho a la mescla líquida, procurant barrejar bé. Per últim, hi afegim les nous. 

Folrem el motlle amb paper de forn i aboquem la mescla. Enfornem durant 20 o 25 minuts, o fins que es formi una crosta a sobre, però compte, la part de dins ha de quedar tendra, així que si punxem amb un escuradents, ens sortirà encara amb massa. Aquest és el punt. 


18 d’octubre 2012

Pannacota de iogurt amb mel i magrana



Encara que el canvi climàtic fa que la tardor cada vegada sigui més calorosa, i aquest any no n'és una excepció, els seus fruits encara no noten tant els seus efectes i comencen a aparèixer puntuals als arbres o als mercats (pels menys afortunats). Castanyes, moniatos, magranes i carabasses per tot arreu, i també als blocs de cuina, i és que després d'haver pogut menjar maduixes insípides al desembre i taronges a l'agost, som molts els que ens quedem i valorem, cada vegada més, els fruits de temporada, tant pel seu gust com pel seu preu. 

Ja us vaig dir fa uns dies, aquí, que tenia unes quantes magranes del tros del pare i que volia intentar integrar-les a les menjades diàries, provar noves receptes i variar una mica de les magranes amb sucre o vi o a l'amanida. I la veritat és que van molt bé combinades amb les postres i especialment amb el iogurt; ja us vaig portar el Parfait de iogurt amb magrana, i avui, vario recepta però no ingredients i us porto una Pannacotta de iogurt amb magrana i mel. 

    


Sabeu també que les pannacottes m'encanten, especialment la típica amb nata, tant dolça i cremosa... però, després d'un cap de setmana de menjar bastant, volia unes postres lleugeres però gustoses, i vaig pensar en provar aquesta pannacotta de iogurt que no em va decebre gens ni mica. 

Jo la vaig fer amb un iogurt natural i un altre ensucrat, podeu fer-los amb els dos naturals i després combinar-ho amb la mel o afegir una mica de sucre, la dolçor va al vostre gust. 

Ingredients:
- 2 iogurts ensucrats o naturals
- 200ml de llet
- 2 fulles de gelatina
- mel 
- llavors de magrana

Posem les fulles de gelatina en un bol en aigua freda perquè s'hidratin. Mentrestant, escalfem la llet (si voleu posar-hi sucre, l'afegim a la llet) fins que estigui a punt de bullir. Abans que comenci a bullir l'apartem del foc i hi afegim les fulles de gelatina hidratades, barregem fins que es desfacin i hi afegim els iogurts. Posem la mescla en els recipients que hem escollit i els deixem a la nevera per unes hores, si podem, tota una nit. Al moment de  servir, hi afegim la mel i les llavors de magrana. 

Fàcil, no?






15 d’octubre 2012

Raviolis farcits de carabassa i formatge de cabra


Ja tornem a ser dia 15 i com aquest dia indica, toca la Recepta del 15. Aquest mes ha tocat un ingredient molt de tardor, com no podia ser d'una altra manera aquest mes d'octubre, la carabassa. No recordo que ma mare fos gaire aficionada a fer-la servir a la cuina, tret del cabell d'àngel i les cremes de carabassa, delicioses, suaus i gustoses. La veritat, però, és que aquest fruit dóna molt de joc, i jo, intento fer receptes diferents i variades per aconseguir integrar-la a la dieta de tardor. No costa gens, ho posa fàcil. Aquests dies estic veient un munt de receptes amb carabasses i totes queden espectaculars. 



Jo vaig decidir aprofitar l'ocasió i treure la màquina de fer pasta de l'armari i provar de fer aquests raviolis de carabassa i formatge de cabra, que no van decebre a ningú de la família, i més quan van anar acompanyats d'una salsa de formatge gorgonzola, això sí, molt suau per no treure gust a la pasta. 

Fer pasta a casa és molt fàcil i encara més si tens una màquina per estirar-la. La primera vegada que vaig fer-ne, els raviolis de ceba caramel·litzada i formatge, els vaig fer amb el corró i em va costar molt fer la pasta fina. Ara, amb la màquina, tot i que pot ser una mica engorrosa si no hi estàs acostumat, en un moment ho tens fet.  

Ingredients per 4 racions:

- 4 ous 
- 400g de farina
- sal

Fem un volà amb la farina i la sal i hi posem els ous al mig. Anem integrant la farina amb els ous amb els dits i  amassem la massa durant deu minuts. Ens ha de quedar llisa i elàstica, sense cap grumoll i que no s'enganxi als dits. Si s'enganxa a la mà, hi posem una mica més de farina; per contra, si ens hem passat de farina, hi podem posar una cullerada d'aigua. Quan la tinguem, emboliquem amb paper de film i ho deixem reposar durant mitja hora. 

Mentrestant farem el farcit. Agafarem la carabassa i la passarem per la picadora. La posem a sofregir amb un raig d'oli a la paella, fins que estigui tova. Quan estigui, hi afegirem el formatge de cabra a trossos i el barrejarem fins que es desfaci amb la carabassa. Deixem refredar.



Si no tenim màquina de pasta, estirem la massa amb el corró fins que quedi ben fina. Si tenim màquina, l'anem passant pels diferents nivells fins arribar al penúltim nivell, ja estarà prou fina. Posem una planxa de massa, fem munts amb la massa procurant deixar prou separació entre ells i els tapem amb una altra planxa de pasta. Amb l'ajuda d'un tallador de raviolis, si en tenim, o amb un got, fem la forma i procurem que quedin ben tancats per tal que no se'ns escapi el farcit al bullir. 

Ja podem posar-los a bullir durant uns 4 o 5 minuts, ja que la pasta fresca es fa amb molt poc temps i hi posem la salsa que més ens agradi. 




11 d’octubre 2012

Pastís de pastanaga amb crema de formatge (i curs de fotografia)



                            




El cap de setmana passat va ser bastant complert. El dissabte pel matí vaig tenir curs de fotografia gastronòmica amb en Martí Sans, de 365mm, un jove cuiner-fotògraf-pastisser, que es dedica a la fotografia gastronòmica i que fa alguns cursos pràctics de quan en quan. Va ser un curs de tres hores, on en Martí ens va donar unes pinzellades sobre tècnica i composició i després ens vam dedicar a practicar amb una amanida, unes fruites i uns quants plats, tovallons i coberts. Per mi va ser especialment interessant la introducció a l'ús dels reflectors, que encara no havia provat mai, i que començaré a fer servir d'aquí poc (quan pugui anar a comprar el cartró pluma i les pinzes!). Si teniu ganes de profunditzar una mica o d'iniciar-vos en aquest món, feu una mirada a la seva web, a més de consells genials trobareu la informació dels cursos. A baix us deixo unes quantes imatges que vaig fer durant el curs... ja podeu criticar lliurement!

Però a més a més del curs, els meus pares van venir a fer una visita i em vaig passar mitja tarda a la cuina preparant el dinar del diumenge: uns canelons de bolets amb beixamel de gorgonzola, dels quals no tinc fotos, i un pastís de carlota amb crema de formatge que va quedar deliciós i al que, aviso, no vaig tenir temps de fer fotos com calia... 

El pastís de carlota va ser boníssim; molt tendre i esponjós de dins i cruixent de les vores. La crema de formatge, a més, li encaixa perfectament. La recepta base la vaig agafar del bloc de l'Alba, Le Fabuleux  destin du chocolat, tot i que el vaig modificar perquè no portés tant d'oli. Com ella diu al seu bloc, és el millor pastís de carlota, i jo en dono fe. Aquesta serà una d'aquestes receptes que penso repetir per molts dies més i crec que és una bona recepta per convertir-la en pastís d'aniversari!





                                   




Ingredients ( per un motlle de 20 cm)

- 4 ous
- 480g sucre
- 400g de farina
- 1 culleradeta de canyella
- un pessic de sal
- 1culleradeta de bicarbonat
- 2 culleradetes de llevat quimic
- 200 ml oli de girasol
- 200 g de pastanaga ratllada i escorreguda. 
- nous

Preescalfem el forn a 180º. Batem els ous i el sucre fins que tinguem una massa emblanquinada. Afegirem també l'oli i reservarem. Mentrestant, posem la farina, el sucre, la sal, el bicarbonat, el llevat i la canyella en un bol i mesclem. Combinarem les dues parts, afegint els ingredients secs a poc a poc i procurant barrejar bé abans d'afegir-ne  més. Quan ho tinguem tot ben barrejat, hi afegirem la pastanaga ratllada i les nous i tornarem a remenar. 
Agafarem el motlle i l'untarem amb oli per tal que no se'ns enganxi. Afegirem la massa i ho posem al forn. El pastís estarà uns tres quarts mínim al forn, aneu comprovant punxant-lo amb un escuradents fins que aquest surti del tot net. Jo el vaig tenir gairebé una hora, però tot depèn del vostre forn...

Deixarem refredar el pastís deu minuts al seu motlle i després el desmotllarem i el deixarem refredar del tot per untar-lo amb la crema.


Per la crema de formatge:

- 250 crema de formatge
- 4 cullerades de llet
- 200 g de sucre de llustre
- 40 g de mantega pomada


Batem la mantega pomada i la crema de formatge fins que estigui ben homogènia i barrejada, normalment 2 minuts. Hi afegim les cullerades de llet i comencem a integrar el sucre de llustre poc a poc. No ho feu tot de cop si no voleu empolsinar tota la cuina. Batem durant dos o tres minuts més per acabar-la. Compte, si us passeu de temps, se us tallarà. 

Decoreu el pastís amb la crema i les nous al vostre gust. 


Aquí us deixo algunes de les fotografies del curs de dissabte passat. Bon cap de setmana!!






















Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...