Agost a Barcelona, proposta 23: Setembre

Som 31 d'agost. Aquesta és la vint-i-tresena publicació de l'Agost a Barcelona. Estic contenta, no només perquè demà despertarem al setembre, amb tot el que això significa, sinó també perquè he aconseguit  publicar tots els dies que m'havia proposat, d'una manera més o menys digna. 

La última proposta volia que signifiqués el final d'estiu (perquè pot continuar fent calor, però estiu, estiu, no ho serà, eh...), així que tenia pensat proposar un sopar a la platja. I em va passar el que passa quan deixes una cosa per l'últim moment: es va posar a ploure i no vaig poder fer el pícnic nocturn. Com que ja ho veia venir, vaig decidir anar a la platja a mitja tarda, a fer unes fotografies.

                                                 

La tarda era grisa i el mar estava alterat, perfecte per als surfistes, que eren els únics ocupants de les platges, tret de les gavines i els socorristes.

M'encanta el setembre. La sensació que l'estiu s'acaba, que deixes el soroll de les vacances enrere, que la calor afluixa i les jaquetes, encara que primes, comencen a aparèixer als penjadors. És el moment de començar de nou, de fer net i de propòsits, molt més que per cap d'any. I sovint, és un estiu prorrogat amb més del bo i menys de dolent; fa menys calor, però encara suficient com per anar a platja; pots sortir a les nits i passejar, sopar a la platja o prendre quelcom sense formar part de la massa humana de turistes que sí hi ha a l'agost, i després, quan acabis, tornes a casa i dorms tapat amb el llençol i potser amb algun pantaló llarg. 

 I cap a finals de mes, les jaquetes ja comencen a ser gruixudes, els dies de platja es van fent escassos i la ciutat retorna als que hi habiten. La pluja anirà fent-se més assídua (esperem) i els llençols potser ja aniran amb alguna manta... però, sempre ens quedarà el record de l'estiu i el soroll de la platja, com aquesta maduixera del balcó, que torna a florir com si fos primavera.

No sé quin serà el ritme del bloc a partir d'ara que ja m'havia acostumat a que fos diari, però aquest mes he reconectat molt amb el Trossets de Cuina, així que em proposo que sigui, com a mínim, setmanal. Moltes gràcies a totes les persones que ho heu anat seguint i heu deixat algun comentari. Que tingueu un bon inici de setembre, i no us poseu gaire melancòlics, ja veureu com la tardor també té coses molt gratificants. Jo em quedo veient com s'escola aquest últim dia d'agost i com el setembre em retorna tot allò que m'agrada. 

I qui sap, potser torna a haver un altre agost laboral, potser no serà, però, a Barcelona.

Agost a Barcelona, proposta 22: Descobrint nous ingredients... i un rave!

Una de les coses que acostuma a apetir quan tens molt de temps lliure, és experimentar. I aquest agost si una cosa he fet constantment, ha estat aquesta, experimentar. I es pot experimentar a tot arreu, fins i tot a l'hora d'omplir el rebost, i d'aquest munt de temps lliure ve la proposta d'avui. Fa uns dies vaig comprar uns quants ravenets, perquè no recordava haver-ne menjat mai i suposo, també, una mica empesa pel munt de receptes i fotografies gastronòmiques on havia vist aquest ingredient; tantes, que vaig acabar tement haver-me perdut una delícia, barata, durant tot el que porto de vida. 

I al sopar següent em vaig fer una amanida i n'hi vaig posar. Ostres, quin gust... que estrany... però tot i que em va sorprendre que tingués el toc picant que té, no em va desagradar, perquè la combinació que tenia l'amanida l'acabava equilibrant força bé. El fet és que per moltes amanides que m'he fet, no he aconseguit acabar-los tots, així que ahir, quan els vaig veure a la nevera, i com que m'he proposat de no llençar absolutament res a les escombraries, vaig decidir experimentar receptes i a més, practicar una mica amb les fotografies, perquè si una cosa tenen aquests raves és que són molt fotogènics. No us ho semblen?

Així que vaig començar a buscar possibles receptes per un sopar lleuger i saludable i van sortir aquestes dues: una amanida de ravenets i unes torrades amb crema de formatge, espècies i ravenets. El cert és que aquí, almenys al meu voltant, és un ingredient que s'ha subestimat una mica; a la cuina francesa, per exemple, és molt comú acompanyar aquests raves amb una mica de mantega, o rostir-los també, i crec que deu ser una bona combinació, perquè la dolçor de la mantega de contrarestar l'acidesa del rave. Però com jo no sóc gaire amant de fer servir la mantega com a acompanyament, vaig acabar variant la recepta una mica. 

Per l'amanida no fa falta que us digui els ingredients que necessitem, simplement aconsellar-vos que talleu els raves el més fins possibles i que hi tireu una mica de sal per sobre. No em direu que no fan bona pinta...

Per la segona recepta, les torrades amb formatge, espècies i raves, agafarem el formatge per untar i li afegirem una mica de pebre negre i herbes provençals, o les que us agradin més. Ho batrem una mica i hi afegirem els raves ben tallats a sobre. Molt senzilles. 

Potser no us acabarà de fer el pes el seu gust, però no perdeu res per provar coses noves... a vegades ens quedem estancats sempre amb la mateixa rutina, o la mateixa amanida, o el mateix camí cap a la feina... i, què passa si un dia canviem? I un rave??

Agost a Barcelona, proposta 21: Palau de la Generalitat

Avui serà el primer dia d'aquest projecte d'agost que faig trampa. Totes les altres propostes les he fet i les he explicat el mateix dia, o el dia anterior, però aquesta no. Però tinc explicació! El Palau de la Generalitat només obre a les visites els caps de setmana (amb cita prèvia), el dia 11 de setembre i, si no recordo malament, el dia de Sant Jordi. I jo hi vaig anar un diumenge. 

Sempre havia tingut ganes de visitar-lo i un dia vaig descobrir que es podia visitar els caps de setmana, però ho havies de demanar en avançat. Tot i així no costa i no tarden gens a donar-te dia i hora, per tant, és una proposta que segurament us interessarà.

Es tracta de visites guiades arreu del Palau. Podreu veure alguns dels llocs més interessants, però no us espereu que us l'ensenyin tot, perquè només veureu una petita part i no, no us deixaran sortir al balcó a proclamar la república ni la independència...  Tot i això, en tindreu prou per adonar-vos que és tota una obra d'art. 

El Palau es va començar a construir al 1400 (us passaran un vídeo explicatiu d'uns deu minuts) i després es va anar ampliant, per tant, veureu el canvi d'estils i d'arquitectura  de cada moment i també veureu com l'han anat modernitzant, intentant combinar els elements antics amb noves decoracions. 

Ja sabeu que a mi m'encanten els claustres i els porxos gòtics, i el Palau en té de molt ben conservats, com ara el pati dels tarongers, que suposo que molts de vosaltres coneixereu perquè s'hi fan moltes recepcions.

Com us dic, es tracta d'un lloc on admirar cada un dels detalls, perquè hi ha art per tot arreu. Escultures, vitralls, columnes, pintures...

Òbviament, també podreu visitar algunes de les dependències polítiques més importants, com la Sala Tàpies, on cada dimarts es reuneixen els membres del Govern.

Potser us semblarà una entrada avorrida, però una mica de cultura no fa mal i estic segura que molts de vosaltres no hi heu anat mai! Així que us recomano que reserveu visita i que, si és un diumenge, us allargueu fins al Parlament, al parc de la Ciutadella, i també el visiteu. Els diumenges hi fan visites i el Parlament és un lloc preciós també.

Agost a Barcelona, proposta 20: Focaccia farcida de formatge

Aquesta és la vintena proposta d'aquest agost. Només en queden tres i ja veig que m'he deixat molts llocs per proposar, però en canvi, he cuinat més del que em pensava que cuinaria. Si al començament us vaig dir que no m'agradava cuidar per mi sola, ara us he de dir que ja he trobat la manera de fer-ho: es tracta de cuinar com si res i anar regalant als que tens al voltant. D'aquesta manera, he alimentat una mica més als companys de feina i la companya de pis, que es trobava cada matí alguna nota amb regal. Gràcies a aquest mes d'agost estic ratificant el que ja sabia: m'agrada més cuinar que menjar. I això és una gran sort, per mi i pels que estan al voltant. Sigui el que sigui, el mes gairebé ha passat i estic contenta de com està anant tot. 

Aquesta és la primera focaccia que faig, i es veu que aquesta és una mica diferent de les comunes. La recepta l'he tret del llibre Pizza, Focaccia i Calzone, de la Maxine Clark. No és la primera recepta que faig d'aquest llibre, però sí és la primera focaccia. Es tracta de la focaccia farcida de formatge, molt típica de la zona de Gènova on es fa amb un formatge que es diu crescenza, que sembla ser un formatge força cremós. La recepta original del llibre està feta amb mozzarella, però jo la vaig fer amb el formatge tendre que tenia a la nevera. Tot i això, ja aviso que no era el formatge més adequat perquè va acabar fent-se massa. 

La recepta és senzilla i té la particularitat que no porta llevat, així que la crosta queda fina i cruixent, i ja estic pensant unes quantes receptes on adaptar-la! Aquesta focaccia és un bon aperitiu si és per compartir i estic segura que amb una copa de vi blanc i unes olives entra genial. 

 Ingredients

- 250 g de farina

- 100 d'aigua tíbia

- tres cullerades d'oli

- formatge

- sal i pebre

Una hora abans de cuinar-la, hem de preparar la massa, ja que s'ha de deixar reposar. Fem un volcà amb la farina, hi posem l'aigua, l'oli i la sal i comencem a integrar-ho tot. Si necessitem més aigua l'anem incorporant a cullerades, però amb les mesures no us farà gens de falta. Amassem uns minuts fins que tinguem una massa llisa i homogènia i la deixem en un bol, tapada amb paper de film o un drap humit durant una hora. 

Quan hagi passat aquest temps, preescalfem el forn a 250º; necessitem el forn molt calent per tal que es cogui la massa ràpid però que no li doni temps al formatge a cremar-se. Tallem la massa en dues parts iguals i, ben enfarinada la taula, la comencem a aplanar amb el corró. Ha de quedar una massa molt molt fina, tot el que pugueu sense que es trenqui. Quan la tinguem ben escampada, podem muntons de formatge, separats entre sí i si voleu, escampeu una mica de pebre. Aplanem també l'altra part de la massa per fer la coberta, de la mateixa manera que hem fet amb l'anterior i la posem a sobre. Amb l'ajuda d'un got, tanquem es voltants del formatge per tal que no s'escampi quan es fongui i per acabar, tanquem la focaccia amb una vora que uneixi les dues parts. Abans de posar al forn, la pintem una mica amb oli. 

Enfornem durant 15 minuts o fins que estigui torrada per sobre. Servim quan encara està calenta. 

Agost a Barcelona, proposta 19: Cake de llimona, mel i timó.

L'olor del timó em transporta automàticament a tardes llunyanes, fredes d'hivern, a casa els iaios. Em recorda els plats de sopes de timó per sopar, aprofitant les restes del pa del dia abans. Encara tinc la imatge totalment nítida d'aquells plats i també recordo la seva olor, perfectament. Aigua, timó, pa sec, un bon raig d'oli i, no sé si em falla la memòria, però diria que també, un tomàquet. Senzill, econòmic... tendres records.

Més gran, i ja sense els iaios, el timó i la mel em servien per passar els constipats. Infusions de timó i mel del poble o mel i llimona, per la gola. A casa sempre tinc un pot de vidre pel de timó sec. Aquest el vaig collir amb la mare, un dia, mentre feiem un passeig, per setmana santa. Em sembla recordar que diuen que si el culls per setmana santa i l'asseques, la flor aguanta tot l'any, i així va ser, la flor encara hi és. El timó, a banda de les seves aplicacions naturals és perfecte per les seves propietats aromàtiques. El podem posar a  qualsevol carn, salsa, també a la pasta i perquè no, també als dolços. 

Jo encara no l'havia fet servir mai per fer dolços, així que vaig decidir fer aquest pa de pessic de llimona, mel i timó, i s'ha convertit en un dels preferits de seguida. Ha quedat esponjós, es nota el gust de la mel, el timó s'olora per tot arreu i l'interior ha quedat cromàticament irresistible, amb tonalitats que van des del taronja fins al groc, suposo que degut a la mel i la seva cristal·lització. 

Ahir va ser la primera tarda de l'estiu en què semblava que ja iniciava la seva decadència; la calor va afluixar, el vent ja va fer caure algunes fulles dels arbres ressecs i el cel es va enfosquir. Va ser una tarda perfecta per berenar un tros del pa de pessic com aquest. 

Per cert, aquesta recepta va dedicada a la Dolça, de No tot són postres... a la cuina, que per celebrar el seu quart aniversari del bloc ens anima a fer una recepta per completar les seves 59 receptes de cócs! Enhorabona per tots aquests anys i per totes les receptes!

Ingredients:

- 3 ous

- 50g de mantega fosa.

- 50g de sucre

- 120g de mel

- 250g de farina

- Pell d'una llimona i el suc de dues llimones. 

- 7g de llevadura química

- 1 culleradeta de bicarbonat.

- timó

En un bol batem els ous, el sucre i la mel. En un altre bol disposem la farina, el llevat i el bicarbonat i comencem a barrejar-ho amb la mescla líquida. Quan tinguem la farina ben integrada, hi afegim la mantega fosa, el suc de les llimones, la pell ratllada de llimona i el timó. Agafem el motlle, escampem una mica de mantega per tal que no s'enganxi la massa i aboquem la mescla, de manera que quedi ben repartida. Enfornem al forn preescalfat a 180º durant un 40 minuts. Vigilem que no es cremi, estarà bé quan el punxem amb un escuradents i, aquest, surti net. 

Agost a Barcelona, proposta 18: Dos oasis al Gòtic.

Els que em coneixeu sabeu que sóc una persona tranquil·la i poc amiga de les multituds; m'encanta el silenci quan no acaba sent incòmode, la tranquil·litat i les coses senzilles. A vegades, trobar tranquil·litat en una ciutat com Barcelona, sense haver de recórrer als barris alts i als parcs allunyats, és difícil, i encara més a l'estiu. No sé qui va dir que a l'agost Barcelona és tranquil·la, jo l'únic que he notat és menys trànsit i menys cues als supermercats; però el centre continua sent el que és durant la resta de l'any, o més, i el metro tampoc no va tant buit a primer hora del matí. 

Tot i això, després d'alguns anys vivint aquí, ja tinc la llista de llocs del centre on acudir si vull estar tranquil·la i, encara de quan en quan, en vaig descobrint algun altre, com un dels dos racons que us porto avui. El primer és l'esglèsia de Santa Anna i, especialment, el seu claustre. Ja us vaig comentar fa poc que els claustres em fascinen i el romànic m'apassiona. Així que aquesta església te tots els factors per fer que sigui un racó perfecte per mi. S'hi pot accedir pel carrer Santa Anna, just abans d'arribar a Plaça Catalunya pel portal de l'àngel o encara millor, pel carrer del costat del Hard Rock Café i que jo pensava que no tenia sortida; doncs sí que en té, i fa cap just aquí. El racó de l'església i el claustre fa una placeta que no acostuma a ser gaire concorreguda, i just a molt pocs metres de Plaça Catalunya!

El segon és un descobriment molt recent i pel que es veu, és un lloc desconegut per la majoria de la gent; ara entendreu perquè. Es tracta dels jardins de la casa d'Ignacio Puig, al carrer Boqueria, a pocs metres de la rambla i enmig del gòtic.  Aquest lloc és desconegut perquè per accedir-hi, s'ha d'entar a l'hotel Petit Palace Opera Garden. El vaig trobar quan estava passejant per aquest carrer i, a la façana de l'hotel, hi vaig veure la senyalització de parc públic. Com que no em vaig poder aguantar, indignada com estava perquè un hotel s'havia apropiat d'un lloc públic, hi vaig entrar. No hi havia ningú. 

 
 

El jardí és petit, però té bastants llocs on asseure's i és molt acollidor. A més, pel que sembla, a la nit ha de ser un lloc genial perquè es deuen il·luminar aquestes llums llàgrima. Pel que he llegit, al carrer Aroles, hi ha l'ascensor que et porta al jardí, però no funciona, probablement prefereixen saber qui hi va i per això fan passar per dins l'hotel. És indignant. Així que des d'aquí us recomano que no dubteu en anar-hi i passar una estona tranquils, i reclamar el nostre dret a l'accessibilitat a aquests llocs públics. A això em refereixo quan dic que ens han de retornar la ciutat als ciutadans. 

Agost a Barcelona, proposta 17: Cupcakes de cervesa rossa i cobertura de llimona i cervesa.

Ja sé que és contradictori queixar-me de la calor i, alhora, portar-vos propostes que impliquen fornejar... i a més, quan ahir, mentre estava fent els cupcakes, la temperatura de la cuina va arribar als 30,5º!  La veritat és que patir per patir, ja prefereixo patir a la cuina i després poder tenir un berenar com el que us presento avui...

Aquesta és una d'aquelles propostes que tenen doble intenció. Per una banda, ajudar a passar el mes i presentar-la com a proposta; per altra, participar a un concurs culinari. Es tracta del concurs de receptes amb cervesa que organitza la revista Cuina  adreçat a blocaires culinaris, emmarcat en el primer dia Cuina. Encara no tenia decidit si participar o no, però ahir com que vaig tenir ganes de fer-me alguna cosa dolça, vaig aprofitar per fer alguna recepta per participar-hi.

Us he de dir que són els millors cupcakes que he fet fins ara. La cervesa és un ingredient genial, no només aporta una textura increïblement esponjosa a la massa, sinó que el gust que aporta, amb la combinació de la llimona, és sorprenent refrescant per aquests dies. 

                               

Ingredients per a 12 cupcakes: 

 Per la magdalena:

- 85g de mantega

- 190g de sucre

- 140 g de farina

- 1 cullerada de llevadura química

- sal

- 140ml de cervesa rossa (una mica més per mullar-la després)

- 30ml de llet 

- 2 ous

- 1 culleradeta d'essència de vainilla

Per la cobertura: 

- 125g de sucre de llustre
- 75g de mantega
- 2 cullerades de suc de llimona
- 2 cullerades de cervesa

Posem el forn a escalfar a 180º. Mentrestant, agafem un bol i barregem la farina, la llevadura i la sal, reservem. En una tassa hi posem la llet i la cervesa i també reservem. Agafem el bol de la batedora i comencem a batre la mantega pomada i el sucre durant dos minuts, després hi afegim els ous i la vainilla, per tal d'acabar de fer una mescla homogènia i brillant. 

Ara, hem d'anar integrant els elements líquids i la farina i llevadura amb la mescla del sucre, els ous i la mantega. Es tracta d'anar afegint una part de la farina, i una part de líquid, assegurar-nos que queda ben integrat i tornar a afegir una altra part de farina i una de líquid, així fins que s'acabin. 

Disposem els papers per les magdalenes a la safata del forn i els anem omplint amb la massa, fins a 2/3 parts de la seva capacitat, perquè ens pujaran al forn. Els enfornem a 180º per uns 15-20 minuts, fins que els punxem amb un escuradents i ens surti net. Quan els tinguem, els deixem refredar damunt en una reixa per tal que puguin respirar per sota i punxem la part superior amb una forquilla, per aquest forats mullarem, cuidadosament, la massa amb una mica de cervesa, amb l'ajuda d'una cullereta. Us podeu saltar aquest pas si creieu que ja tindran prou gust a cervesa. 

Mentrestant, anem a fer la cobertura. Agafem la mantenga pomada, el sucre de llustre, la cervesa i el suc de llimona i ho batem fins que ens quedi una crema sense grumolls i brillant, uns 3 minuts. Tasteu-la i poseu més llimona si us agrada amb més gust de cítrics. 

Quan tinguem els cupcakes refredats, els decorem amb la cobertura. Podeu fer-ho amb mànega pastissera, o amb una espàtula, com en aquest cas. Ratlleu-hi una mica de pell de llimona per sobre per acabar de decorar-los. 

Agost a Barcelona, proposta 16: Timbal de paté d'escalivada i formatge de cabra fos.

La proposta d'avui, la setzena, torna a ser una recepta. Entendreu que no tingui gaires ganes de descobrir racons de la ciutat aquests dies, així que passar una estona a la cuina s'ha convertit amb l'activitat del dia. Ahir, quan vaig acabar de fer les fotografies de la proposta i la vaig tastar, vaig pensar que aquesta era una de les receptes més bones que havia fet en molt de temps...

Aquest cap de setmana vaig marxar del poble carregada d'aubergínies, primentons de tots colors, carabassons i melons per tota una família, així que ara em trobo amb la nevera plena i només una persona per alimentar. Estic constantment pensant a veure què en puc fer, perquè no vull haver de llençar res a la brossa. 

Ahir se'm va ocórrer fer una coca de recapte, així que vaig pensar en la idea d'escalivar algunes coses al forn. En plena onada de calor, al final vaig desistir, però vaig pensar que ho podia provar de fer al microones. Sí, ja sé que no acaba de ser escalivada si no es fa al foc directament o, com a molt, al forn amb paper de plata, però, la qüestió és que el microones és una solució relativament ràpida, vint minuts, i no tant calorosa com fer foc o estar davant del forn. 

Al final vaig acabar variant completament el procediment; vaig tallar les verdures i les vaig posar netes enlloc de fer-les senceres, les vaig posar dins un recipient apte per al microones amb un bon raig d'oli i les vaig tapar amb paper de film, on hi vaig fer uns quants forats per tal que sortís el vapor. 

Quan anava a fer la massa per la coca de recapte, vaig veure que m'havia quedat sense llevadura, així que al final, vaig decidir canviar la recepta. Enlloc de posar la verdura escalivada, vaig decidir fer una espècie de paté o crema amb l'escalivada triturada i fondre una mica de formatge per sobre, i va ser un encert, és un aperitiu deliciós. 

Elaboració:

Agafeu escalivada si ja la teniu feta o escaliveu les aubergínies, pebrots vermells i les cebes amb el mètode que vulgueu. Si us serveix, podeu fer trampa com jo i posar-les al microones vint minuts, tal i com he explicat a dalt. Quan la tinguem, la triturem amb un raig d'oli, sal i una mica de formatge en crema, estil Philadelphia,  per donar-li una textura una mica més suau i homogènia. 

Agafem una llesca de pa de motlle i la passem per la torradora. Quan la tinguem, li donem la forma rodona amb un estri d'emplatar o amb un got, com us vagi bé. Hi posem una bona capa de paté d'escalivada i hi posem el formatge de cabra que, prèviament, haurem passat per una paella durant uns segons, banda i banda. Poseu un rajolí de vinagre de mòdena per acabar de donar-li un toc àcid. 

La recepta de la torrada d'escalivada amb formatge de cabra és molt tradicional però aquest paté d'escalivada encara us agradarà més i dóna molt de joc per fer molts plats. Podeu conservar-lo amb un pot de vidre i una mica d'oli a la nevera, us aguantarà uns quants dies. 

Agost a Barcelona, proposta 15: Batut de vainilla

El descans d'ahir va anar bé, encara que la calor va ser terrible, com ja haureu patit... Vaig acabar netejant i anant a comprar com si no tingués res dins al cap, rajant-me la suor com si estès a ple sol. En dies com aquests s'agraeix moltíssim no treballar a l'aire lliure, de veritat que no sabem el que tenim els que no hem d'aguantar el sol directe o el fred d'hivern. 

Quan vaig acabar, en un intent de refrescar-me una mica, em vaig preparar aquest batut de vainilla amb una mica de xocolata en pols. És molt senzill de fer, tot i que us he de dir que jo prefereixo els que són una mica més lleugers, amb iogurt i fruita i no amb gelat, com aquest. Però també he d'acceptar que els batuts que estan fets amb gelat són boníssims, i que de quan en quan no fa mal a ningú. 

Per fer aquest batut vaig batre una bola de gelat de vainilla i una mica de llet. La quantitat de llet dependrà de la textura que li vulgueu donar, com us agradi més. Després jo li vaig afegir una cullerada de gelat de vainilla sencera i un polsim de xocolata en pols. Un berenar llépol, llépol que em va ajudar a recuperar-me després de la calor que vaig patir netejant. 

Agost a Barcelona, proposta 14: descansem?

Algun dia havia de passar, per avui no tinc cap proposta més que tornar a omplir el rebost i netejar el pis. Ja em perdonareu, o ja em perdonaré jo, per agafar-me un dia de descans de la ciutat... Avui l'únic que faré serà anar a comprar, netejar i estar al sofà. Per no deixar sense publicar, però, us deixo unes fotografies de les vacances... com es troben a faltar!

Torno demà, a veure si puc portar-vos alguna cosa interessant! 

Agost a Barcelona, proposta 13: Cafè d'estiu

M'acabo d'adonar que aquesta ja és la tretzena proposta d'aquest agost, i encara que tinc la sensació que ha passat molt de temps des que vaig tornar de vacances (just només un mes!), aquests últims dies amb les propostes han passat prou ràpid, i m'adono que realment, la intenció d'aquest projecte, que era la d'autoentretenir-me, s'està complint. I ja tornem a ser divendres, el tercer d'agost, i divendres significa una mica més de ganes de sortir, d'entretenir-nos i de riure, sobretot. Així que la proposta d'avui és una mica més de divendres.

Alguns ja deveu saber on està aquesta terrassa i el bar, el Cafè d'estiu, altres potser no. Jo vaig descobrir aquest pati (us he dit mai que els patis i els claustres em meravellen?) un dia d'hivern i durant els mesos d'hivern no hi ha ni el bar ni la terrassa; hi vaig tornar cap al juny i ja hi era. El pati és al Museu Frederic Marés i forma part dels edificis del que era l'antic Palau Major. A banda dels arcs i les portalades precioses i la font on fan ballar l'ou per corpus, té molts bancs per poder asseure's a llegir o a prendre la fresca si no us voleu gastar ni un euro a la terrassa. 

El Cafè d'estiu, doncs, és el bar que es munta durant els mesos d'estiu i que ocupa només un racó de la terrassa. Com deveu endevinar ja, no és un lloc on els preus siguin una ganga, però tampoc és especialment car per ser Barcelona. Podeu pegar-hi una mirada i si no us convenç, segur que trobareu lloc a algun dels molts bancs que hi ha per tot el pati. 

El lloc és un oasi, al mig de la ciutat, i forma part del meu recorregut especial pel gòtic. Us animo a que us hi acosteu  i us hi esteu una estona, o mitja tarda si us apeteix. Encara que està situat al bell mig del gòtic i a pocs metres de la catedral, no és un lloc especialment concorregut, tret dels turistes que hi treuen el cap entre explicació i explicació del guia. 

I no l'oblideu a l'hivern, encara us hi trobareu més a gust, especialment als matins, quan el sol escalfa una mica i la ciutat sembla que està tota a l'oficina. Un lloc relaxant, al mig de la ciutat. Un dels molts secrets que la ciutat  guarda de quan en quan. 

Agost a Barcelona, proposta 12: Passeig per Gràcia

Aquesta setmana han començat les festes de Gràcia, de fet, les meves primeres festes de Gràcia, i duraran tota la setmana. Es veu que són unes festes força concorregudes, així que us recomano que si només voleu veure les decoracions dels carrers, aneu a hores de poca gent, o molt matí o cap al tard, abans que s'ompli de gent de festa. Però jo us recomano que no només aneu a veure els concerts sinó que aprofiteu al màxim les activitats que es fan per tots els carrers i totes les actuacions que es fan al llarg dels dies, a pesar de la calor...

Després de tota aquesta setmana portant receptes, avui ja tocava una activitat per moure'ns una mica no? Com que no he estat els altres anys, no puc comparar les decoracions, però a mi em va agradar que aprofitessin per reivindicar-se contra la barbaritat de l'Eurovegas. A més, hi ha un escenari on es fan actuacions i activitats relacionades amb això, no us ho perdeu. 

En tot cas, passegeu pels carrers i gaudiu de les decoracions dels veïns, del bon ambient del barri i del mes d'agost en general, una vegada més.

  

Agost a Barcelona, proposta 11: Suc de meló i fruites del bosc.

Avui, festiu, m'he despertat a la mateixa hora que cada dia laboral. Ja sabia que m'acabaria passant tot i haver anat a dormir més tard de l'habitual ahir per la nit. Així que, resignada, he llegit els diaris, he agafat el llibre i m'he posat a vaguejar pel llit fins que he decidit anar a fer el cafè.

M'apetia un suc de taronja natural, però com que a Barcelona no baixa dels 3€ he desistit immediatament, així que he acabat amb el cafè amb llet de sempre. El cafè ha resultat ser un d'aquells que al primer glop ja veus que no te'l podràs acabar... Així que després de prendre'l, com que encara tenia l'antull del suc de taronja, he decidit treure'm el regust amb un suc de les fruites que tingués per la nevera. 

I aquí el teniu, suc de meló i fruites del bosc... l'antull ha acabat esdevenint una de les combinacions més bones que he provat mai. El meló era del tros de mun pare, boníssim, i les fruites del bosc les tenia al congelador, així que encara ha estat millor perquè li han donat el toc refrescant que li feia falta. Una recepta extraordinàriament senzilla i senzillament extraordinària! 

No crec que faci falta posar l'elaboració, simplement bateu les fruites i si voleu, afegiu-hi una mica de gel picat, serà un granissat boníssim. 

Ahir vaig estar repassant fotografies i vaig intentar buscar fotografies del 15 d'agost d'altres anys; en vaig trobar algunes, especialment perquè en els últims anys, durant aquest dia d'avui, sempre he estat al mig d'algun viatge, o finalitzant-lo, o a punt per començar... he segut molt afortunada sí. Ho vaig trobar divertit, així que vaig agafar els 15 d'agost passats i n'he fet un collage; sempre està bé recordar on érem, per saber on som.