Més de 2 anys i pastís de cítrics amb llavors de rosella

El Trossets de cuina ha fet dos anys; o va fer, perquè creia que era avui, però es veu que va ser dilluns, així que avui fem una mica més de dos anys. Sigui com sigui, són dos anys, 734 dies, 125 entrades, 34.000 visites, 117 seguidors, moltíssims coneguts i gairebé amics, innumerables estones a la cuina i molta, molta satisfacció. I és que el Trossets de cuina no només és un bloc amb receptes i alguns llocs, no... és molt més.

El Trossets de cuina és un full en blanc que es va començar a escriure per contrarestar la manca de reptes que em provocava la meva situació professional. És el remei que em va ajudar a centrar-me; a retrobar-me amb voluntats perdudes i aspiracions enterrades en algun lloc dels últims nou anys; a recordar què és el que vull i, sobretot, que és el que no vull; a adonar-me que sóc un 70% d'on vinc i un 30% el context en què visc; a fer-me veure que no puc viure sense sentir passió per tot allò que m'omple el dia i a empènyer-me lluitar per a que així sigui. 

I algunes coses més tangibles: a comprar-me la primera reflex, un trípode (massa) barat i cartró ploma blanc a mode de difusor; a omplir l'armari del menjador de trastos de cuina i trossos de roba; a recuperar tots els plats i coberts dels iaios escampats per les casetes del camp; a comprar plats i cassoles sense pretendre que siguin aixovar; a que els repartidors de l'amazon sàpiguen la meva adreça gairebé de memòria; i la última: a inscriure'm en un curs de "food writing" en anglès, així, impulsivament. 

I tot això ho ha fet el Trossets de cuina, però també, i sobretot, els que esteu a l'altra banda de pantalla, perquè la meva satisfacció més gran seria que en algun moment mentre llegiu, us agafin ganes de provar les galetes de les que parlo, a fer una buttercream o a preparar unes borranyes. El meu sincer agraïment. 

El pastís d'avui porta el pa de pessic amb llavors de grosella que li afegeix, a la textura suau de la molla, un toc de textura i cruixent i el suc de llimona i llima, que li porta el punt aromàtic a la cullerada. El farcit i el frosting, és una barreja de la suavitat sedosa del mascarpone i la nata muntada, amb la textura de la pell d'aranja, taronja i llima; de decoració, llimona i llima confitada. 

Natilles amb pinya caramelitzada

(English recipe below)

Ja som dia 28, data màxima de presentar propostes per Memòries d'una cuinera, i com sempre, la meva proposta arriba just a temps. La proposta d'aquest mes són les natilles i no poden ser més encertades, ja que són perfectes pels berenars dels mesos freds d'hivern, i encara millor si són acabades de fer. 

No he acabat d'entendre mai perquè hi ha coses que no es poden menjar fins que no es refredin: el pa, per exemple, quan era petita sempre em deien que no es podia menjar el pa calent, que donava mal de panxa; quan ma mare feia natilles o crema pastissera, o qualsevol dolç, no ho podia tastar fins que passés una estona. I sincerament, hi ha coses que estan molt millor si les menges acabades de sortir del forn... Amb les natilles passa igual, després de fer-les, esperes cinc minuts per no cremar-te el paladar i a berenar. Són delicioses. 

Per acompanyar aquestes natilles, vaig aprofitar un pot de pinya amb Contreau que tenia del regal de Nadal  i les vaig caramel·litzar. Són una bona opció per decorar-les i li donen un toc especial, 

Scones escocesos

English recipe below

La primera vegada que vaig provar el que intueixo que eren Scones va ser en un petit poble de la costa oest d'Escòcia, Fort William. Era un poble de pescadors, petit, a mig camí entre Glasgow i la illa d'Skype, el nostre següent destí. I dic intueixo, perquè en aquell moment no sabia què eren els Scones, només sabia que era una de les opcions que ens deixaven triar per esmorzar, torrades o el que se suposa que eren Scones. Vam decidir agafar un de cada, per si no ens acabava d'agradar. No ens va tornar a passar cap altre dia, els Scones serien la nostra elecció, sense cap dubte. Que gustosos, que bons, i que bé compensaven la poca gràcia del cafè escocès. 

No n'havia tornat a menjar, així que quan vaig veure que Whole Kitchen, en la seva proposta de gener, ens invitava a preparar aquest clàssic escocès, em va fer il·lusió poder recordar el gust que tenien. Pels que encara no heu tingut la sort de poder visitar Escòcia, els Scones són les nostres torrades d'esmorzar, és l'acompanyament perfecte per una tassa de te o un cafè amb llet, uns panets petits que, encara sortits del forn i amb una bona melmelada, es converteixen en un esmorzar o berenar càlid i acollidor, perfecte per aquest mes de gener. 

Rotllets de cabell d'àngel

(English version below)

Aquesta és una recepta/excusa per practicar el mètode d'amassat francès que ja us vaig comentar a la recepta del Pa de sègol i de la qual podeu trobar nombrosos vídeos que us ajudaran moltíssim a aprendre-la. Jo encara segueixo practicant, esperant que algun dia pugui amassar d'aquesta manera amb una mica menys de temps i més gràcia, però començo a sentir autèntica devoció per aquest home i ja tinc tots els seus llibres a la llista de desitjos. 

Aquesta recepta l'he treta d'aquí, i és la recepta dels rotllets de canyella que tan famosos són a alguns països, especialment als Estats Units. Vaig adaptar la massa per posar-li oli d'oliva enlloc de la mantega i el cabell d'àngel enlloc de canyella i mantega. No sóc una especial fan del cabell d'àngel, però aquests rotllets eren perfectes per un berenar i van agradar molt a casa. Al vídeo podeu veure, a més de l'amassat francès, una manera original i efectiva de tallar els rotllets sense escarxar-los ni aplanar-los: amb el fil dental!

Pastís mousse de cava amb fruits vermells

Aquestes van ser les postres de la nit de cap d'any; hi vaig estar pensant tot el dia anterior, a veure què podia fer i vaig pensar en fer un pastís de cava. A més, tenia fruites vermelles al congelador i de seguida em van venir les ganes de fer-lo. La veritat és que resulta ser un pastís molt fàcil i molt vistós. Alguns ja vareu veure les alguna fotografia al Facebook quan l'estava fent, però tenia tanta cua de receptes per publicar que el vaig haver de deixar aparcat uns dies. Surt a la llum la setmana de festes majors del meu poble, qui sap si algú s'animarà a fer-lo per després de qualsevol dels dinars copiosos que ens esperen...

Ja sé que sembla masoquista fer les Festes Majors just després de festes de Nadal, de fet, no dóna temps a descansar l'estòmac, ni la butxaca, gairebé, però té una explicació molt senzilla: al gener, la gent del meu poble, tradicionalment pagesa, tenia més disponibilitat de diners perquè començaven a vendre els fruits de la terra, i per tant, aprofitaven aquest temps de bonança econòmica per fer les festes. Ara ja no és ben bé així, però continua la tradició. Sigui com sigui, per nosaltres l'alimentació saludable no comença fins ben entrat el gener...

Ara sí, el pastís. Us avanço que no vaig pensar en fer fotografies amb el pastís desemmotllat, en vaig fer unes quantes quan l'estava fent però se'm va oblidar fer-ne més... l'haureu de fer per veure com queda.

Borranyes (borraines o borratges) amb mel del Perelló

Us vaig dir que ja s'havien acabat les receptes de Nadal, i us vaig enganyar o bé, almenys sí que s'havien acabat les del Nadal modern, però encara quedava aquesta recepta tant especial del Nadal de tota la vida. Aquest plat de borranyes eren, juntament amb les figues arrebossades, les postres del Nadal al meu poble i a bona part de les Terres de l'Ebre. I és que en uns territoris on el creixement econòmic no ha estat mai igualat al d'altres, aquestes postres simbolitzen la forma de vida i la manera de fer de les nostres terres: aprofitar els productes locals i tot allò que ens dóna la terra. Per si no ho sabeu, el meu poble és el principal productor de mel de Catalunya, i la mel del Perelló és bastant coneguda per la seva qualitat. Essent així, aquest ingredient és present a la majoria de postres típiques del poble. 

La borranya, borraina o borratja, és una planta que creix en terres baixes i assolellades i forma part de la gastronomia tradicional catalana, tot i que gairebé ha desaparegut dels mercats i les cuines tret de llocs específics on la cuinem com a postres, o fins i tot com a verdura. Abans el seu conreu era molt habitual i és per això que en algunes zones, al meu poble per exemple, n'hi ha per tot arreu, ja que són restes d'aquests conreus antics. 

Tortell de reis

A casa el tortell de reis és sagrat, ma mare sempre s'encarrega de fer-ne, no un, sinó tres o quatre: crema, cabell d'àngel, xocolata... el que fos, com més millor, perquè sempre volaven. Aquest any, i com que passava els reis al poble, em venia de gust ajudar-la i fer-ne algun, així que vaig posar-me a mirar receptes alternatives per anar provant, i  vaig topar amb la de l'Iban Yarza i la vam adaptar. Deliciosa, molt esponjosa i amb una molla tova i suau. No sé si serà la definitiva, però per ara està en molt bon lloc. 

Amb les quantitats de l'Iban surten dos tortells bastant grans. Sé que la decoració és, de fet, inexistent, però és que a la família no ens agrada la fruita confitada i sempre preferim que estigui ben farcit de crema que no pas que porti massa coses per sobre. Senzill i deliciós, tal qual. 

Aquesta massa, com la del Panettone, també és de les difícils de treballar, ja que és una massa molt tova, i ho ha de ser si volem que sigui un tortell esponjós. 

Torró dur i torró de nata amb nous.

Ja sé que ara no apeteix, ho sé... però no volia quedar-me amb aquestes receptes a la carpeta fins l'any vinent... i qui sap? Potser encara hi ha algú que tingui ganes de gaudir d'uns torrons casolans, o de regalar-los, o vés a saber. Així que he decidit treure-les a la llum, tot i l'empatx generalitzat, però fer-ho amb les dues receptes a la vegada. Em queda al tinter la recepta del torró de xocolata cruixent, que aquesta sí que la reservo per al proper Nadal. 

Aquests turrons van formar part dels regals que va cagar el tronc de Nadal, un assortit de turrons casolans, uns Panettone deliciosos (la recepta, aquí), uns vins i uns caves, i és que cada vegada més tendeixo cap als regals de proximitat. 

Apunteu-vos-els per l'any vinent. Per als motlles, és tant fàcil com fer servir un bric de llet partit per la meitat. 

Torró de nata amb nous

- 80ml de nata

- 170 d'ametlla mòlta 

- 130 de sucre

- nous trossejades al gust, com més, millor. 

Posem la nata a escalfar amb el sucre fins que aquest es dissolgui totalment. No ha de bullir, així que quan veiem que comença a fer bombolles traiem del foc. Hi afegim l'ametlla mòlta sense parar de remenar fins que ho tinguem tot integrat. Afegim les nous trossejades al gust i ho posem als motlles. Podem decorar amb unes nous senceres per sobre. Deixem refredar a temperatura ambient o, si portem molta pressa, posem a la nevera. Almenys un dia de repòs. 

Torró del dur

Aquest torró no agrada a massa gent, però si el feu a casa, us prometo que serà dels primers en desaparèixer... A mi em va quedar un pèl massa tou, però això no dóna més que avantatges!

- una clara d'ou.

- 130g de mel

- 100g de sucre

- 250g d'ametlles torrades (com més, millor)

Posem la mel i el sucre a fondre fins que sigui una mescla homogènia i una mica més densa. Traiem del foc i hi afegim les ametlles torrades. Deixem reposar mentre muntem la clara d'ou a punt de neu. Barregem la clara muntada a les ametlles, poc a poc i barrejant bé. Si tenim oblies, posem la mescal entre les dues. Si no, aboquem al motlle i deixem refredar. Almenys, un dia de repòs. 

Bombons de nutella i ametlles.

Abans de començar amb la recepta i les excuses per haver desaparegut tot el mes de desembre, gairebé, deixeu-me desitjar-vos un 2013 ple de passió, salut i bones decisions, a totes i tots. Quan a principis de desembre us vaig dir que marxava de vacances a Londres, no m'imaginava que al final m'acabaria agafant tot el mes, però així va ser i, tot i que he cuinat molt, no tenia gaires ganes, ni internet, per escriure i visitar les vostres entrades. Així que, ja us podeu imaginar que: tinc una llista inacabable de receptes per llegir i comentaris per fer; tinc una llista, encara més inacabable, de receptes per penjar.... i la majoria són nadalenques, així que, sentint-ho molt, us espera un mes més de nadal gastronòmic. Em perdonareu no? 

Espero que hagueu passat un bon mes de desembre i unes bones festes, quan acabi amb aquest llistat de receptes, espero fer alguna entrada del viatge a Londres (gairebé oblidat ja...). Espero que aquest any ens porti tots els projectes que volem i que a més, ens surtin bé, que trobem molts moments per posar-nos a la cuina i que tinguem molta gent amb qui compartir-los. 

I ara, comencem amb la recepta. He de dir que va ser el meu primer intent amb el temperament de la xocolata. Jo abans era de les que trossejava la xocolata, a fonia al microones i santes pasqües. Però des que vaig anar a un taller amb el Marc Rodellas, ja no ho puc fer, (o ho faig, però sentint-me tremendament culpable per maltractar la xocolata d'aquesta manera); ara, l'escalfo al microones, en poso tres quartes parts al marbre, la intento moure amb l'espàtula, controlo la temperatura, rondino mil i una vegades i em surt la suor quan intento tornar a posar-la al bol. Però temps al temps, al final aconseguiré escurçar el temps i així evitar que la xocolata es refredi massa abans d'haver aconseguit posar-la al bol. 

Aquests bombonets  van ser un dels experiments nadalencs i la veritat és que van sortir prou bé. Vaig utilitzar glaçoneres i unes oueres d'ous de guatlla per donar la forma. Els bombons porten una capa de xocolata blanca, van farcits de Nutella i una ametlla i, per tancar, tornen a portar una capa de xocolata, blanca o negra. 

Per uns 25 o 30 bombons

- Una rajola de xocolata blanca per fondre

- Una rajola de xocolata negra del 60% o al vostre gust. 

- Nutella

- Ametlles o avellanes, al gust. 

- oueres, termòmetre de cuina i espàtula o rasqueta de pastisser. 

Preparem el recipient per fer els bombons i trossegem la xocolata blanca que posarem a fondre al microones, vigilant cada 30 segons que no es cremi. Quan la tinguem fosa, aboquem dues terceres parts de la xocolata a una superfície per treballar-la, millor si és marbre. Amb l'ajuda de l'espàtula, anem movent la xocolata a banda i banda fins que baixi la temperatura als 25 o 26º. Quan la tinguem a aquesta temperatura, barregem al bol on tenim la part restant i controlem que la temperatura de la xocolata sigui entre 27 i 28º. Si està més freda, sentint-ho molt, haurem de tornar a repetir el procés. 

Quan la tinguem ben temperada, posarem una capa de xocolata blanca a les oueres i ho posarem a la nevera uns 5 minuts. Passat aquest temps, amb l'ajuda d'una cullereta de cafè, farcirem els bombons amb una mica de Nutella i una ametlla o avellana. 

Ara, procedirem a fondre i temperar la xocolata negra. Compte, les temperatures varien depenent de la xocolata! Aquí ens interessarà moure la xocolata fins que estigui als 28-29º i quan la barregem, procurarem que estigui als 31-32º per començar a treballar. Ara, amb compte, acabarem d'emplenar les oueres o glaçoneres amb la xocolata i posarem a la nevera durant uns 10-15 minuts, fins que els bombons estiguin freds. 

Desemmotllem amb compte. Ja tenim llepolies per a dies. 

Segurament, si no heu sentit mai el procés del temperament, necessitareu fer una petita cerca per la web. Prometo que quan comenci a tenir més traça amb el procés, faré una entrada només dedicada a això. De moment, em sembla molt millor que llegiu alguns dels articles dels experts que, de segur, trobareu fàcilment.