30 gener 2014

Sablé bretó amb crema de llimona i fruita (3r aniversari del bloc)

     


Els que em seguiu per les xarxes socials ja deveu haver vist que el dimarts el Trossets de cuina va fer 3 anys. No sé si quan el vaig començar pensava que arribaria a fer tres anys, però el fet és que a mi el temps m'ha passat volant i no he deixar de disfrutar en cada recepta que faig i que comparteixo aquí. I he aprés molt i de moltes coses, gràcies al bloc. Em puc tornar a repetir, però podeu trobar els motius del bloc i les conseqüències a l'entrada del segon aniversari (així també podeu recordar el pastís de cítrics!). 

No volia deixar passar l'ocasió de celebrar-ho, almenys íntimament, amb alguna cosa dolça i acolorida per contrarestar els dies grisos irlandesos (menys del que ens esperàvem però grisos, igualment). Així que ahir, una mica tard, em vaig posar a fer aquests mini pastissos amb massa de sable bretó, típica de la Bretanya, i que ja aviso que s'ha convertit en la meva massa preferida per aquest tipus de dolços. A més de ser fàcil de fer, aquesta massa és a mig camí entre una galeta cruixent i un pa de pessic, doncs les vores queden ben torrades i cruixents com una galeta de mantega i el centre és una mica més tova. Queden delicioses, de veritat. A més, quan surten del forn, el centre de les bases està més abaixat que les vores, així que és perfecte per farcir. A sobre hi vaig posar una crema de llimona que es fa al bany maria, que era la primera vegada que la feia i era ben bona, però em vaig passar de suc de llimona, així que va quedar un pèl massa àcida. Ja sé que no és temporada de gerds ni de móres, però no em vaig poder aguantar al veure que estaven d'oferta!



27 gener 2014

Pa de llavors i espiga de pa. (mètode Bertinet)

Pa de llavors, espiga de pa, mètode Bertinet

A vegades costa molt trobar el ritme habitual a les coses, i a mi m'està costant el retorn al bloc. Estic en un moment on tinc projectes nous als que dedico molt de temps del meu dia, però el que costa més temps és tirar endavant, intentar sortir-se'n. Tot i això, hi ha coses que no paren mai, com el ritme de fer pa. Aquestes vacances he tingut un retrobament idíl·lic amb el pa del poble, cada dia anava a buscar el pa i en menjava sense cap remordiment de consciència, doncs el pa irlandès no té la crosta que les nostres barres si tenen. 

I jo sóc de crosta. De molta crosta. Per això no em vaig poder aguantar de fer aquesta espiga amb sis cantons! La propera vegada la faré ben gran, així de cada cantó em sortirà un entrepà....Ja vareu poder llegir la meva primera experiència amb el mètode Bertinet al Pa de sègol i ara ja puc dir que la tinc mig dominada! A la recepta del pa de sègol veureu l'enllaç al vídeo on ensenya com és aquest mètode d'amassat francès i la veritat és que es nota de valent en l'estructura del pa. 

Unes receptes per a bons panarres que segur que us encantaran i que són les meves preferides: el pa amb llavors i l'espiga de sis cantons!





Tot i que amb les fotografies podeu pensar que són barres molt grans, la veritat és que el forn d'aqui és més aviat petit i vaig haver d'adaptar-me. Amb la recepta de mig kg de farina em varen sortir aquestes dues barres de llavors petites i les dues espigues. Són una mida perfecta per fer un parell d'entrepans de berenar o un si heu fet molta gana. 

La base del mètode d'amassat francès és que no hi afegim més farina de la que porta la recepta, així que peseu els ingredients. Amb l'amassat ja anireu guanyant consistència, i tot i que sembli difícil, us asseguro que així passa.

Massa bàsica

- 500g de farina de pa
- 350g d'aigua
- 10g de llevat fresc o 4g de llevat sec
- 10g de sal marina

Mesclem a farina i la sal i hi desmollem el llevat fresc amb els dits. Hi afegim l'aigua i barregem ben bé amb una forquilla o una cullera fins que tot estigui ben integrat i barrejat. En aqust punt la massa serà molt tova i enganxifosa, però ja és així. Aboquem la massa a la superfície de treball, sense enfarinar!, i comencem amb el mètode d'amassat. 

El primer pas és agafar la massa per sota amb les dues mans, l'aixequem  fins que la tinguem vertical i amb la part inferior de la massa estirada, colpegem a la superfície de treball i deixem caure la part superior de la massa tot embolcallant la part inferior que ja tenim a la superfície de treball. Ja sé que sembla complicat, per això és millor que mireu el vídeo abans! Un cop tornem a tenir la massa a la superfície de treball, repetim els passos d'agafar, estirar, colpejar i plegar. Quan portem uns vint minuts fent-ho, la massa haurà guanyat estructura sense afegir-hi més farina. 

Bertinet diu que amb la pràctica el temps d'amassat baixa a uns deu minuts, però, de moment, ja podem estar contents si ens surt amb els vint minuts! 

Un cop la tinguem, l'aixafem una mica i hi fem un plec cap a un punt central de la massa, portant-hi totes les puntes de la massa cap aquest mateix punt que li conferirà força. Ara sí, deixem reposar fins que dobli el volum. 





Un cop passat el repòs, posarem la massa sobre la superfície de treball i amb els dits li donarem forma de rectangle per fer-hi uns plecs. El plec consisteix en portar la banda superior del rectangle cap al centre, és a dir, plegar per la meitat un costat i després el costat inferior. Per acabar, pleguem també la part superior del rectangle resultant cap al costat inferior i ho aixafem amb els dits, que quedi ben tancat. 

Amb l'ajuda d'un ganivet, tallarem la massa en trossos similars i hi donarem forma. Per fer les barres, tornarem a fer el plec que hem fet abans i amb les mans com si fossin un corró, li donarem la forma a la barra.

Deixarem reposar fins que tornin a doblar el volum. Ara és el moment d'engegar el forn a 200º.



Per fer l'espiga

Agafarem una barra que haurem deixat reposar i amb unes tisores començarem a fer talls a profunds a la barra i col·locant el tros que hem tallat encarat cap a un costat o altre, alternativament. Amb compte, no hem d'arribar a fer els talls fins a baix de tot perquè la trencariem!

Per al pa de llavors

Mullarem la superfície del pa amb una mica d'aigua i hi repartirem les llavors procurant que quedin ben enganxades. 

Enfornarem al forn preescalfat fins que el pa estigui ben daurat i quan el colpegem soni a buit. Per fer una crosta més consistent, poseu un recipient apte per al forn amb aigua un moment abans de posar-hi el pa, així crearà vapor i la crosta quedarà ben cruixent. 






Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...