Propera aturada del bloc: Nova York

Aquesta és una entrada més aviat de trossets de vida que del Trossets de Cuina, però segur que també hi teniu molt a dir. Diumenge marxo a Nova York; m'hi estaré dues setmanes visitant una amiga que ja fa un parell d'anys que és allà. Per tant, anuncio una nova aturada de la cuina, encara que no del bloc, ja que intentaré anar explicant alguna de les coses que visito... i que menjo també. He anat fent una recopilació de llocs a visitar, museus i coses per fer, però també de llocs on tastar coses, com la típica Magnolia Bakery o la gelateria Serendipity, així com també tot el menjar ràpid i barat existent a la ciutat, encara que això no serà per voluntat pròpia sinó més aviat per defecte, degut als preus dels restaurants seriosos allà.

He descobert alguna botiga de coses de cuina on anar, com la New York Cakes, on hi ha multitud de motlles i coses per decorar els pastissos, Macy's i Williams Sonoma on disfrutar de les vistes de les Kitchen Aid a preu rebaixat i alguna que altra pastisseria on provar el mític New York cheesecake. 

Tot i això, segur que els que ja hi heu estat teniu mil i una recomanacions de llocs per visitar, coses per fer i coses per menjar, o algun lloc especial... el que sigui. Per tant, m'agradaria que em feu recomanacions d'aquesta ciutat i de Washington, on també hi passarem un parell de dies. 

Espero poder-vos anar contant el que faig aquells dies i poder seguir els vostres consells! Ens veiem a la tornada.

Pannacotta de crema d'orujo

El fet que hi hagi un gallec a casa fa que sempre tinguem licor café o crema d'orujo casolans. La veritat és que a mi no m'agrada ni un ni l'altre, ja que són molt forts, però reconec que aquest últim, tant dolçet com és i ben fred, apeteix. L'altre dia estava buscant maneres de buidar una mica la garrafa, sense que això signifiqués tenir ressaca l'endemà i vaig decidir provar aquesta recepta. 

Pels meus gustos, és una recepta excessivament dolça però va agradar força i el congelador s'ha buidat ràpidament de les que vaig deixar en reserva. No cal dir que com totes les pannacottes, la recepta és molt fàcil de fer i sempre queden boníssimes. Acompanyades amb una mica de melmelada o xarop de maduixa o caramel, sempre queden genials. 

- crema d'orujo

- 500 ml de nata

- 200 ml de llet

- 5 fulles de gelatina.

- sucre

Posem la nata amb la llet al foc, hi tirem la crema d'orujo (la quantitat va al nostre gust) i el sucre (teniu en compte que la crema d'orujo ja és molt dolça). Remenem mentre es va acalentant fins que arribi a ebullició. No hem de deixar que bulli, quan veiem que està a punt, tanquem el foc. Hi afegim les fulles de gelatina (que prèviament haurem deixat en aigua freda durant 10 minuts) i remenem fins que es fonguin i quedi tot ben barrejat. Ho posem als motlles i ho deixem refredar una mica. Després, els fiquem a la nevera unes hores o al congelador fins quan els necessitem. Es poden congelar tranquilament. 

Magdalenes clàssiques (Recepta per al Gran Recapte d'Aliments)

Avui és un dia especial pels que tenim un bloc gastronòmic, ja que un grup de blocaires es van unir per ajudar a fer difusió d'una iniciativa solidària que es durà a terme demà. Es tracta d'una recollida d'aliments que organitza el Banc dels Aliments de Catalunya, sota el nom de Gran Recapte d'Aliments, i que busca superar les 4 tones d'aliments que l'any passat es van recollir per arribar a les 8 tones aquest 2011.

Totes i tots tenim contacte amb la pobresa ja diàriament i no només pels mitjans de comunicació com fa uns anys... La situació és molt difícil i avui en dia ens hem de sentir afortunats només per tenir un plat a taula i un sostre on dormir. És el retorn als inicis, és hora de prendre consciència de tot el que tenim i de comprendre que som afortunats només tenint les necessitats bàsiques cobertes, que res més es fa necessari. Jo sóc una ferma creient del decreixement i busco aplicar-lo en cada part del meu dia a dia.

Però quan hi ha gent com jo, que hem viscut en la comoditat de tenir tot el que necessitàvem i que ara ja creiem en no voler l'innecessari, en el decreixement, encara hi ha gent que no té les necessitats bàsiques cobertes. En aquests temps que corren, les relacions de solidaritat, que s'havien oblidat en la cerca d'un individualisme cada cop més creixent i més destructor socialment, s'han de recuperar. Aquesta campanya vol promoure-ho i per això és tant important. Aquí trobareu tota la informació de com fer les donacions i quins aliments es recomanen: Gran Recapte d'Aliments

Mentrestant, la meva aportació per a Blocs contra la Fam és una recepta de magdalenes clàssiques ben senzilla, amb alguns dels ingredients que em promou que es donin com l'oli i la llet.

- 3 ous

- 250 de farina

- 150 de sucre

- 1 sobre llevadura

- 125 oli

- 60 ml llet

Batem els ous amb el sucre, la llet i l'oli. Quan ho tinguem ben barrejat, anem afegint la farina i el llevat i ho remenem fins obtenir una massa homogènia. Posem la massa dintre els papers de magdalenes de manera que s'ompli dues terceres parts dels motlles. Enfornem al forn precalentat a temperatura mitja. Podeu posar-hi una mica de sucre a sobre abans d'enfornar. Anem vigilant-les fins que estiguin ben fetes.

Pa de la Doris Grant

Per fi m'he decidit a fer pa aquesta temporada, ja que ara feia molts mesos que no amassava... La recepta elegida va ser aquesta que es va inventar la Doris Grant, encara que de ben segur que la meva versió no li agradaria gens, ja que vaig fer servir farina blanca, ecològica, això sí... La Doris Grant va ser una ferma defensora de la farina integral, una enemiga de l'ús abusiu de les farines refinades. Part de raó segur que té, el problema és que un diumenge al matí no podia anar a buscar farina integral ecològica enlloc, ni d'espelta com a la recepta original... Així que, com que tenia moltes ganes de provar aquesta recepta de pa sense necessitat de ser amassat, em vaig decantar per provar-lo amb la farina blanca ecològica. I sincerament, el resultat és espectacular. 

La sensació que em va quedar a mi és d'un pa amb una crosta fina per fora i una molla molt esponjosa, gairebé com de pa de motlle. A més, la cullerada de mel li dóna un sabor deliciós. I tot això, sense necessitat d'amassar els ingredients ni de deixar llevar hores i hores... El recomano per tots els que encara no heu provat de fer mai pa, ja que és molt fàcil de fer i el resultat us enganxarà completament. 

A veure si la propera vegada arribo a temps a la La recepta del 15, que sempre m'ho proposo i al final acabo fent el plat sempre fora de termini, ja que inconscientment veig receptes i receptes del mateix tipus de plat i m'entren ganes de fer-lo... i després veig que era la recepta del mes! RECTIFICO! Gràcies a les organitzadores, amb aquesta recepta participo per primera vegada en aquest projecte! Gràcies!

- 10 g de llevadura fresca de panader

- 500 g de farina ecològica.

- 250 ml d'aigua tíbia

- Sal

- 1 cullerada de mel

Posem un un bol gran la farina i la sal barrejades, fent un volcà, és a dir, amb un forat al mig. En un altre bol petit desfem la llevadura en una mica de l'aigua tíbia i hi posem també la cullerada de mel. Ho deixem reposar deu minuts. Passat aquest temps, tirem aquesta barreja líquida a la farina, juntament amb la resta d'aigua que no hem fet servir abans i comencem a barrejar, de dins cap enfora. Barregem tots els líquids amb el dits fins que quedi tota la farina integrada. Compte, per aquells que ja hem fet pa abans, ens donarà la sensació que falta farina, ja que tindrem una massa més humida del que acostumem a tenir quan fem el pa normal. Un cop tinguem els ingredients barrejats, ho posem dintre el motlle o fem la forma del pa que vulguem i deixem mitja hora de repòs mentre posem el forn a escalfar. 

Quan ja hagi passat la mitja hora i la massa hagi pujat, enfornem uns 30 o 40 minuts a 220º. Anem vigilant que no es cremi. Per saber quan està fet, el traiem del forn i li donem uns copets al cul del pa; si sona a buit, ja ho tenim, si no, ho tornem al forn. 

Cupcakes de mandarina amb formatge

Quan arriba la tardor, a casa entra la vitamina C de la ma de quilos i quilos de mandarines i taronges que porto a la maleta des del poble. És la època de portar maletes grans i pesades de carregar al tren, però que després agraeixo durant tots els dies. El fet de tenir les mandarines i les taronges de casa és un regal cada hivern i permet defugir de la fruita amb gust de plàstic i encerat de la majoria de botigues de Barcelona. Aquestes mandarines i taronges són tant gustoses i perfumades que després de pelar-ne una t'has de netejar les mans a consciència; això si no t'agrada que l'olor de mandarina t'acompanyi tot el dia, com a mi.

Aprofitant la ocasió, em va venir al cap de fer alguna recepta amb mandarina. Abans acostumava a fer moltes amanides amb trossos de mandarina i potser algun cóc amb la pell ratllada, però volia innovar una mica i em van venir al cap els cupcakes.

Aquesta vegada he intentant de totes formes eliminar la gran quantitat de mantega que porten i fer-los una mica més lleugers, i així ha estat. La massa només porta 25 grams de mantega i el frosting està fet amb formatge d'untar. La magdalena ha quedat una mica menys esponjosa, però molt millor del que pensava que quedaria. Així que crec que eliminaré, parcialment, la mantega de la recepta. Una altra alternativa seria fer servir oli de girasol o d'oliva suau, però com que ahir estava especialment motivada, vaig decidir experimentar a veure què passaria si els fes sense cap d'aquestes opcions, només amb els 25g de mantega... i el resultat no decepciona gens ni mica.









Per a la massa:

- 3 ous
- 25g de mantega.
- llet
-150 farina
- mig sobre de royal
-150 de sucre
- un pessic de sal
- suc de 3 o 4 mandarines, al gust.
- pell de mandarina ratllada

Per al frosting:

- 200 g de formatge per untar
- 100 g de sucre de llustre o fi.
















Barregem la mantega a temperatura ambient, amb el sucre. Després hi tirem els ous, una mica de llet i el suc de mandarina i la pell. Mesclem tots els ingredients i comencem a afegir-hi la farina i el llevat fins que ens quedi tota la farina afegida i amb una massa homogènia i fina. Posem la massa dintre els motlles i enfornem, amb el forn preescalfat a temperatura mitja, uns 150-160º.

Mentrestant, posem el formatge per untar en un bol i hi afegim el sucre de llustre fins que quedi ben barrejat.

Quan els cupcakes surtin del forn, els deixem refredar a sobre de la reixa de forn i els decorem amb la barreja de formatge i sucre, com més us agradi. La barreja de sabors queda realment bona i sincerament, el frosting de formatge és deliciós!

Pastís de carabassó i patata

Aquests dies he estat intentant cercar maneres de cuinar les verdures que no siguin les de sempre, com les cremes i el bullit, però que tampoc fossen especialment pesades per l'estomac. Aquesta és una bona opció. Es tracta d'una mena de pastís de verdures molt fàcil de fer i que dóna moltes opcions pel que fa als ingredients principals i els acompanyants. 

En el meu cas, com que sóc tant formatgera, ho tenia clar. La veritat és que el formatge de cabra és el complement perfecte per acompanyar aquestes verdures.

Ingredients

- Patata

- Carabassó

- Porro

- Ous

- Formatge de cabra

- Sal, oli i espècies

Elaboració:

Ratllem els ingredients per tal que sigui més fàcils coure'ls al forn, amb el ratllador més gran. Quan ja els tinguem ratllats, hi afegim els ous batuts (òbviament dependran de la quantitat de verdura que tinguem). Salpebrem i hi afegim una cullerada de formatge per untar, ben barrejat. Ho  posem al recipient per al forn i hi posem el formatge de cabra a sobre, fins que estigui cuit. 

Molt senzill. 

Hummus

L'hummus és un plat molt senzill de fer i que es serveix generalment com un aperitiu. Tal i com el seu nom indica en àrab, cigrons, aquest plat és bàsicament un puré de cigrons que s'acompanya d'altres ingredients per tal de fer-lo una mica més suau. Es menja, generalment, com un aperitiu per escampar-lo sobre el pa o per acompanyar alguns vegetals. 

Jo el faig sevir com a substitut perfecte al típic plat de cigrons amb sal i oli... que odio des de ben petita. Durant anys no hi ha hagut manera de menjar els cigrons i la veritat és que amb aquesta recepta me'ls menjo molt a gust com un puré i prou, sense pa. 

Cal dir que la recepta original acostuma a portar més ingredients com espècies o all. Jo he fet una adaptació als meus gustos i al meu rebost, però no fa falta massa condiments perquè ens quedi bé. 

Elaboració

Triturem els cigrons cuits amb una mica d'oli perquè ens sigui més fàcil. Hi posem el suc d'una llimona i afegim pebre mòlt, pebre vermell i sal. Ho reguem amb un bon raig d'oli. Per suavitzar-lo si ens queda molt pastós també s'hi pot afegir una mica d'aigua.  

S'hi poden posar altres ingredients, al vostre gust. La propera vegada hi afegiré una mica de iogurt natural, segur que li ha de donar molt bona textura. 

Galette rústica d'escalivada i llonganissa

Sempre he estat una persona molt impulsiva i ahir quan estava al sofà mirant receptes i vaig veure les galettes em van entrar ganes de fer-la de seguida. Em vaig posar a pensar en els ingredients i vaig recordar que encara  tenia una mica d'escalivada i llonganissa al congelador que estaven esperant el moment de convertir-se en coca de recapte. Així que de cop, em vaig aixecar del sofà i en dos minuts ja tenia les mans plenes de farina. 

Sincerament, quan vaig llegir que la massa només portava farina, mantega i aigua em va estranyar, i quan vaig començar a amassar-la i vaig veure que no hi havia manera de lligar-la i que quedés una massa homogènia i fina com les que acostumo a fer, vaig acabar assumint que m'havia deixat de posar algun ou o algun altre ingredient. Les sospites es van confirmar quan intentant estirar-la circularment, s'intentava trencar. Igualment la vaig acabar i tal i com podeu veure a la foto, es va acabar trencant una mica. La meva sorpresa ha estat quan he començat a buscar una mica per la xarxa i he vist que aquesta massa ja és així, i que es tracta de pasta brisa o trencadíssa. Així que sense saber-ho, m'he iniciat en aquesta nova massa. 

Però com no tot són flors i violes, l'error va ser la meva impaciència de treure-la abans d'hora del frigorífic i potser la falta de delicadesa en estendre-la. Tot i així, queda apuntat per la propera vegada, que segur que n'hi haurà, ja que el resultat ens va agradar moltíssim. 

Ingredients:

Per la massa:

- 120 grams de farina

- 50 de mantega.

- Aigua molt freda.

- Un pessic de sal.

Pel farcit:

- Escalivada

- Llonganissa

- Unes cullerades de tomàquet fregit.

- Pebre, romer i sal.

- Formatge.

Elaboració:

Posem la farina i la sal en un bol i hi afegim la mantega, freda,  a trossos. Anem desfent la mantega i mesclant amb la farina amb els dits, poc a poc, fins que quedi un granulat. Hi afegim dues cullerada d'aigua i continuem amassant. Quan tinguem la farina tota incorporada, fem una bola amb la mescla i la tapem amb paper transparent. Deixem reposar la massa 30 minuts a la nevera. 

Passat el temps, l'estirem amb el corró de manera que quedi un cercle (a mi em va sortir quadrada). Poc a poc, ja que aquesta massa es trenca amb molta facilitat. Quan ja estigui ben estirada hi posarem el farcit.

Per fer el farcit, posem la llonganissa a trossets en una paella amb una mica d'oli, deixem que es faci una mica i hi afegim l'escalivada i les cullerades de tomàquet fregit per lligar-ho tot. Posem la sal i el pebre i les herbes aromàtiques que ens agradin més. 

Col·loquem el farcit a la massa deixant les vores lliures, hi podem posar una mica de formatge per sobre i intentem tancar les vores de manera que cobreixin una part del farcit. Podeu fer-hi plecs si és una base rodona, en el meu cas va ser quadricular. 

Enfornem fins que quedi la massa torradeta i ja ho tenim.