23 de desembre 2013

Cóc amb mel. Recepta típica de les Terres de l'Ebre



El Nadal ja és aquí i jo ja fa dies que estic al poble, i això es nota. Es nota, principalment, perquè han disminuït les hores a la cuina i també la freqüència de publicació al bloc. Però és que amb els dies que estic aquí no he parat quieta gaire rato per la cuina i encara menys davant l'ordinador. Però ara que ja és gairebé Nadal i que finalitza l'esprint per publicar receptes que us puguin ser útils aquests dies, no podia deixar el bloc sense aquesta última recepta, una de les més especials del bloc, probablement. 

El cóc amb mel és un dels dolços festius de les Terres de l'Ebre i per tant, del meu poble. Tot i que no era una recepta tradicional per aquestes dates -era típica de setmana santa- és una bona alternativa a les postres més tradicionals i comercials del Nadal, així que no podia faltar com a part del recull de receptes per festes que he anat preparant durant aquest mes de desembre. A més, és important per mi acabar el recull reivindicant consum de proximitat i productes de la terra. 

El cóc amb mel és tradició al llarg i ample de les Terres de l'Ebre i la Franja i s'acostumava a fer amb el primer oli de l'any, quan s'acabaven les olives. Com sabeu, el meu poble és un dels principals productors de mel de Catalunya i productor d'oli d'oliva, així que aquest és un productes més emblemàtics del poble. És una recepta senzilla que dóna un cóc dens i dolç, pel que s'acostuma a servir en trossos petits. 








Cóc amb mel

Per la massa:
Prenem de mesura un got de cafè, que més o menys dóna cabuda a 80g d'oli. Comproveu que més o menys sigui així.

- 1 got d'oli d'oliva (80g)
- 1 got meitat anís i meitat de mistel·la.
- 300g de farina
- 1 ou

En un bol posem l'oli, l'anís i la mistel·la i l'ou i el batem fins que ho tinguem tot integrat. Hi afegim la farina, a poc a poc, mentre anem amassant fins que ens quedi una massa llisa i tova. Amassem una mica sobre la superfície de treball, fins que ens quedi ben llisa i integrada. Agafem el recipient i, amb compte, estenem la massa, procurant també que quedi escampada pels costats del recipient, doncs el farcit s'ha d'aguantar dins. 




Pel farcit:

- 2 gots d'oli (160g)
- 170g de farina
- 50g d'ametlla mòlta o farina d'ametlla.

En un bol barregem els tres ingredients fins que quedi tot ben integrat. Aquest farcit ha de quedar líquid, no us estranyeu. Escampem el farcit per dins al recipient i la massa i posem al forn, preescalfat, a 200º fins que estigui ben daurat. 

L'oli del farcit quan arrenca el bull amb l'escalfor del forn fa unes bombolles que són els foradets que queden després un cop fred, i que ens serviran perquè la mel arribi a tot l'interior del cóc. 

Un cop tinguem el cóc ben daurat, el traurem del forn i el deixarem reposar fins que les bombolles de l'oli hagin desaparegut. Quan això passi, hi escamparem un bon raig de mel per sobre, sense que arribi a fer una bassa de mel. 





Que tingueu unes bones festes!

20 de desembre 2013

Catànies



Com noto aquests dies que estic al poble...Tinc tantes coses a fer i tanta gent amb qui trobar-me que ni tan sols tinc gaire temps per planificar receptes ni cuinar. Suposo que seran aquests primers dies i que després el ritme baixarà, però aquests dies més atrafegats són també els pocs dies que queden fins Nadal i encara tinc moltes receptes per penjar abans dels dinars! Però com després encara vénen més festes i, alhora, també molts dies normals que es mereixen alguna cosa dolça, segur que la recepta d'avui la podreu fer cabre en algun dels dies futurs. 

Les catànies són uns bombons que es van inventar a Vilafranca del Penedès, pel xocolater Joan Trens i Ribas cap als anys 30. Són uns bombons senzills de fer a base d'ametlles caramel·litzades, arrebossades amb praliné de xocolata blanca i fruits secs i amb una capa de xocolata en pols. 

Les vaig veure per primera vegada al magnífic Cuina per a llaminers  i jo hi he afegit ametlla crocant a la pasta de xocolata blanca que crec que li donen un sentit boníssim. És una recepta ràpida de fer i el resultat és un bombó que supera amb escreix qualsevol bombó comercial. A nosaltres no ens van durar ni un cafè!






16 de desembre 2013

Farcellets de brandada de bacallà i melmelada de tomàquet. (Aperitius de Nadal)


Farcellets de bacallà i melmelada de tomàquet.


Jo, com els torrons, he tornat al poble per Nadal. Ahir a la matinada vam deixar Irlanda per tornar aquí, almenys per uns dies. La setmana anterior, a més de preparar tota la tornada temporal, va ser moguda a molts nivells, doncs varem estar d'examens i d'entrevistes de feina. Esperem doncs que aquest final d'any ens porti molt bones notícies. Mentrestant, que mai ens agafin amb l'estomac buit, així que nosaltres continuem aquí amb aquestes receptes que ens poden ajudar a donar idees per aquests dies.

La brandada de bacallà és una recepta molt tradicional i llargament estesa arreu de la geografia dels països catalans. Provinent del verb "brandar", que significa moure de banda i banda, la recepta original d'aquest plat es feia com si fos una emulsió amb bacallà i oli i, potser, patata. Podeu trobar la recepta tradicional a molts llocs, però com nosaltres just ens estem començant a iniciar amb el bacallà, varem creure que seria  millor fer la recepta alternativa a aquesta brandada tradicional fent-la una mica més suau, mitjançant una beixamel. 

És una recepta fàcil i molt gustosa que agradarà a tot tipus de comensals. A més, ens va perfecte si tenim uns quants fulls de paper filo al congelador, com aquests que em varen sobrar de fer les amanides caprese amb la cassoleta de pasta filo. Per acompanyar-la, a més, podem completar el plat amb una melmelada de tomàquet, que aportarà un contrapunt dolç al plat i que hi marida la mar de bé. 

Comencem doncs, per la recepta de la brandada. 




11 de desembre 2013

Salmó amb crosta d'ametlles, parmesà i mel.





Aquí a Irlanda el salmó és, juntament amb el bacallà, els peixos que més es poden trobar a les botigues i sobretot, a l'English Market, que és el nom del mercat de Cork, almenys pel que he vist amb el poc temps que portem aquí. Un altre dels productes amb més presència al mercat són les ostres, que costen a 0,70€ la unitat, no sembla car oi? Jo encara no m'he atrevit, doncs a més d'intuir que em disgustaran bastant, la sanitat irlandesa no és com per jugar-se-la. Però amb el peix fresc hi confio més, i si és salmó, més. 

Aquest és un plat que muda per un dia de festa. Ja veieu que l'acompanyament no acaba de dir-hi, però per això teniu els vostres gustos i la vostra imaginació, però a mi m'ha semblat una bona idea colar una mica de verd al plat, a veure si acaba sent menjat...

Aquest és un plat senzill i ràpid però ben gustós. Només un matís, no us passeu de crosta, perquè us atiparà massa. Nosaltres vam voler aprofitar-nos i realment, no cal tanta. Aquest salmó amb crosta, doncs, va directe a la secció de Nadal. 




09 de desembre 2013

Cassoleta de pasta filo amb amanida caprese. (aperitius de Nadal)



Pasta filo amb amanida caprese



L'amanida Caprese, dita així per ser originària de l'illa de Capri és, de llarg, la meva amanida preferida. La senzillesa dels productes, la celeritat en la què s'elabora i la combinació espectacular resultant dels sabors, la fan el meu sopar perfecte per qualsevol nit d'estiu. Però la seva frescor no té perquè situar-la només en nits d'estiu i dinars lleugers, sinó que pot ser un entrant perfecte i lleuger per qualsevol dia d'hivern si fem uns quants canvis. Els tomàquets, enlloc de ser frescos, els podem fer rostits al forn, amb una mica d'oli d'oliva i vinagre de Mòdena. Amb aquesta modificació ja aportem al plat una calidesa que s'agraeix els dies més frescos. 

El fet d'acompanyar-la amb la cassoleta de pasta filo fa que a més de donar-li una textura completament diferent, el sabor torrat de la pasta filo l'hi acabi de donar un punt deliciós. Sé que com a fanàtica de l'amanida caprese i el pesto no puc ser objectiva, però aquesta recepta s'ha de provar i si esteu buscant alguna recepta per equilibrar els entrants del dinar de Nadal, aquí ho teniu. 



06 de desembre 2013

Clafotís de nabius i gerds

Clafotís de nabius i gerds

El Clafotís és un pastís típic occità que s'acostuma a fer amb poma i que és a mig camí entre un púding i un flam. D'elaboració molt senzilla, aquest pastís pot ser unes bones postres per un dinar festiu i el podem combinar amb qualsevol de les fruites que ens agradin més. Al no tractar-se d'un pa de pessic dens, sinó d'un resultat més flonjo i suau, el podem menjar com a postres abans de començar amb els torrons i altres llepolies, si ens hi veiem amb cor.

El seu nom ve del verb clafir, que significa fer cabre i és graciós, però mentre es fa al forn, el clafotis puja com si haguès de sobresortir i després, quan ja està fet, torna a baixar. Aquesta recepta la trobareu també al recull de receptes per festes, que aniré ampliant durant aquests dies de desembre per si cerqueu alguna idea per fer. 

Jo, com els torrons, tornaré al poble en pocs dies, així que aquests dies que queden toca cuinar i menjar molt, per anar preparant l'estómac pels àpats de festes i per provar noves receptes interessants, com aquesta. 



04 de desembre 2013

Canelons de peix i marisc



Tot i que la recepta dels canelons tradicionals del dia de Sant Esteve es feia amb la carn que sobrava del dia anterior, els canelons ofereixen tanta versatilitat com imaginació tinguem cada un de nosaltres. Per mi, els canelons de carn tradicionals són els meus preferits, però hi ha farcits alternatius que guanyen pes i alternatives d'estiu que no deceben en absolut. Els canelons de peix i marisc són un plat ben de festa, que si no superen els de carn, els igualen completament pel que fa a sabor i melositat. 

Aquestes receptes són adaptables als gustos i butxaca de cada casa, ja que podem optar per alguns ingredients congelats que poden abaratir-ne el cost. El fet que el peix i el marisc sigui per farcir, fa que no puguem copsar completament el gust o la millora que el peix i marisc fresc aporta. Clar és que si podeu fer servir ingredients frescos i de qualitat us recomano que els compreu, però si no aneu tant distesos de cartera, podeu portar uns canelons de peix i marisc a taula per bastant menys comprant ingredients congelats i deixar una mica més de pressupost per altres coses. La festa no té perquè ser cara i us asseguro que tot i el cost dels ingredients, encara pagareu molt menys del que us demanarien per uns canelons ja fets. 


Canelons de peix i marisc

02 de desembre 2013

Xupa xups i piruletes de formatge i camembert al forn amb romer. (Aperitius de Nadal)


Camembert al forn i piruletes de formatge


Els formatges sempre són presents als dinars importants. D'una forma o d'una altra, com a aperitiu o formant part dels ingredients d'un plat, o fins i tot de postres, si esteu fets a la francesa. Sols, acompanyats amb melmelades o fruits secs, gratinats... Per això la recepta d'avui és més de format que de contingut, i és més per donar idees que per imposar o suggerir ingredients, ja que podeu adaptar-ho als formatges que més us agradin o que tingueu en un moment donat.

Aquesta és una manera senzilla de servir els formatges que a més de ser diferents, és fàcil de servir i de menjar. A més, podeu fer-los unes hores abans i posar el pal un moment abans de servir-los, o també podeu fer servir els palets salats prims que hi ha al mercat, així ho fareu del tot comestible. Pel que fa al camembert, el podeu posar al forn, just abans de servir, quan estigueu fent els altres plats (canelons, pollastre...), així aprofitem l'energia i el temps.




29 de novembre 2013

Pollastre rostit amb prunes i pinyons. Recepta de Nadal




Pollastre  rostit amb prunes i pinyons



El pollastre amb prunes i pinyons és un plat de tradicional català que no falta a cap casa durant les festes. Amb la variació d'ingredients de cada casa, uns amb vi ranci, altres amb vermut o anís, amb canyella o sense, cada dinar d'un dia de festa té lloc per al pollastre rostit amb prunes i pinyons. La cocció a foc lent fa que la carn vagi desprenent tots els seus sucs i acabi sent melosa. A més amb la dolçor de les prunes i els pinyons i la reducció del licor elegit en cada cas, el plat acaba tenint aquell regust deliciós de les menges festives. Podeu fer-lo al forn si voleu; tot i que originàriament es feia al foc i sencer -es diu rostit humit- amb l'arribada dels forns- i també amb la influència castellana, segons llegeixo- a les cases es va passar a aquesta alternativa, que es diu rostit sec.  

Tradicionalment, el pollastre es coïa sencer i farcit amb carn, botifarra i les prunes i pinyons. Teniu en compte, però, que aquest plat era un plat únic i molt complert per un dia de festa; avui en dia és bastant estrany que per Nadal només facem un plat, per tant, podem fer-lo més lleuger sense el farcit.





La recepta no és complicada, com tot, fa falta paciència i uns bons ingredients originals, així que procurem triar un pollastre de qualitat a l'hora de fer-lo. Aquí a Irlanda, la majoria de pollastres ja són "free range" que significa que són criats a l'aire lliure i no engabiats. Això no significa que siguin ecològics, però almenys ja és un pas intermedi... Com que és difícil - i molt car- trobar vi ranci o altres licors similars, la recepta d'avui està feta amb rom i la veritat és que queda deliciosa.

Aquesta recepta és tradicional del Nadal i les festes que vénen, així que no podia deixar de ser a la llista de receptes per si encara no teniu clar què fer pels dinars familiars propers. 

27 de novembre 2013

Rotllets de salmó i cogombre amb formatge i cibulet (aperitius de Nadal)




rotllets de salmó i cogombre amb formatge i cibulet


Les festes ja comencen a arribar, de fet, aqui, des de l'endemà del Halloween que ja tenen posats tots els aparadors, llums i arbres de nadal. Ara suposo que ja deu s'ha estès a tot arreu, però a dia u de novembre no deixa de sorprendre trobar-te ja l'arbre plantat al carrer principal... 

Tot i que servidora fa com els torrons, que tornen a casa per Nadal, la cuina de Cork també estarà de festa per aquestes dates senyalades, així que necessitarem moltes idees per cobrir els àpats. Per tots aquells que també estigueu pensant què fer o què cuinar, podreu trobar una secció especial de receptes per festes al bloc i que aniré emplenant amb les receptes que vagi fent des d'ara fins Nadal i amb algunes receptes d'anys anteriors. Intentaré que siguin variades, així podreu trobar des d'aperitius a postres. 




Però plantejar receptes tradicionals, i també d'una mica diferents, és difícil quan no tens a l'abast tots els productes catalans que es fan servir a la recepta... En tot cas, avui us porto un aperitiu amb un dels productes favorits d'aquestes festes, que és el salmó fumat. Per variar de la clàssica, però bona, recepta de salmó amb mantega, aquí teniu dues alternatives sanes i fresques per abans dels plats i pesos pesants del dinar. 


25 de novembre 2013

Pizza amb massa de coliflor (o com cuinar i menjar sense esperar a les fotografies)



Comprenc que a vegades pot ser exasperant esperar per dinar perquè abans has de fer les fotografies del bloc. Si es tracta de coses dolces, pans o altres que necessiten un temps de repòs o que, fins i tot, milloren amb les hores, no hi ha problema, els cuino, espero, fotografio i menjo. Però hi ha vegades que esperar per fer tot el muntatge per la fotografia fa que el plat perdi totalment les qualitats. I quin sentit té, doncs, cuinar i fer fotografia si després el plat és incomestible? Amb el fred que tenim aquí, cada vegada que posem algo sobre la taula, tarda menys de dos minuts en gelar-se. I la pizza és un plat que si es refreda, ja no val res. 

Per altra banda, podeu pensar perquè tant d'enrenou per una pizza. Però no. Aquesta pizza la volia documentar perquè no és una pizza corrent, és una pizza amb la massa feta amb coliflor i no amb farina. Així doncs, com que volíem menjar/la pizza es gelava i la recepta era prou interessant com per fotografiar-la, la recepta d'avui té les fotografies ràpides, poc curoses i complementades. Però la pizza era deliciosa i molt interessant. Sí, massa de coliflor, sense farina ni gluten, si, ho heu sentit bé. 



21 de novembre 2013

Flam de rom



Flam de rom



Tinc un vague record de quan era una nena i a casa hi havien flams per berenar. Ma mare sempre ha segut de fer flams, menjar blanc, natilles... era bastant habitual obrir la nevera i trobar alguna llepolia per berenar. Però sempre hi havia la disputa de flams. A uns els agradaven més els flams "del niño" i als altres els "del xino" i a casa gairebé sempre hi havia els del niño. Aquest mes Memòries d'una cuinera va de flams, i ara que ja estem del tot instal·lats m'he animat a reprendre aquest tipus d'iniciatives. Però l'excusa dels flams m'ha despertat el record d'aquests flams del berenar i he hagut de posar-me a buscar les dues marques. I ric, encara, perquè no recordava el del "Flanín" de la capsa i això m'ha portat a recordar la iaia, que sempre deia "Flamíns" enlloc de flams i no sabia perquè; o paguelles, enlloc de paella... I ric, encara, sí, perquè això m'ha portat  recordar que amb les amigues sempre portàvem la conya amb aquestes paraules i acabem rient dient-nos "crompar" per comprar, "poligonodesportiu" per poliesportiu, "arie" per aire, o "flim" per film. I com rèiem...  I ja sé que no hi ve massa, ara, això, però la cuina són records, i els records, entrelligats, fan una vida.

Quin goig tenir flams fets a la nevera. Ni comparar-se poden amb els de compra, i tampoc amb els de "polvos", clar. I com en tot, si els fem nosaltres, podem controlar-ne el sucre, fer servir llet desnatada, ous de qualitat... no hi ha color. Clar també que, si teniu mainada per casa, millor deixeu de banda el rom; si sou tots adults, en podeu posar un rajolí més, si us apeteix. Recepta molt senzilla per un berenar de records. I per Memòries d'una cuinera!



18 de novembre 2013

Crema blanca de col, patata i porro i ametlles fregides amb sal


Crema de col, porro i patata i ametlles fregides


Les cremes han anat guanyant punts a favor amb el pas dels anys. Quan era petita el puré de verdures era gairebé odiós, però ara una bona crema de carabassó o de carabassa no només són un plaer per les nits fredes, sinó que fins i tot a l'estiu les menjo ben fredes. Quan el fred comença a fer-se notar estem en aquests primers dies en els quals intentem posposar l'encesa d'estufes fins que ja sigui gairebé inevitable, hi ha algunes coses que es converteixen en bons aliats, les cremes de verdures o sopes ben calentes i les mantes, són els meus preferits. No sé vosaltres, però ara a mi em pren el cor haver de menjar amanides per sopar amb aquestes temperatures, jo necessito menjar calent, i aquestes cremes són perfectes. Una vegada o dos per setmana faig una bona ollada de crema pels sopars. 


En temps de tardor, la de carabassa és de les més elegides. Poques cremes tenen la suavitat de la de carabassa... Quan hi ha rovellons, la crema de rovellons també és una bona alternativa, però aquest any ni ensumar-los! Més entrat el fred, aquesta que us porto avui és perfecta: porro, col i patata. I per no fer-la del tot avorrida, sempre hi acabo posant algun crostó de pa o, en aquest cas, unes ametlles fregides amb sal que vaig fer de les que varen sobrar dels panellets.



13 de novembre 2013

Focaccia de romer amb tomàquets secs en oli.



Foccaccia de romer amb tomàquets secs en oli.

(Click here for the english version)

Olor de pa, oli d'oliva del poble i tomàquets. Triumvirat gastronòmic mediterrani, per excel·lència, I també els ingredients més representatius del nostre plat, el pa amb tomàquet. Aquests tres ingredients desperten el lòbul temporal i em retornen a qualsevol sopar de pa amb tomàquet i embotit a Catalunya. Però aquí no hi ha ni rastre de fuets ni xoriços, així que ens hem de conformar amb la imaginació. Igualment, aquesta focaccia té prou poder i prou gust com per fer oblidar això i molt més. L'olor que desprenia el forn quan s'estava coent ja era suficient per tenir-nos encantats amb el cap al mediterrani. 

A simple vista, i deixant de banda els ingredients de damunt, la focaccia em recorda uns panets que feien alguns forns del poble i que fèiem servir quan anàvem d'excursió  per fer entrepans, els partidets o esclafades (xafades, al poble). Eren de mida individual, un pèl massa grossos, però, i també tenien uns clots similars als que hi fem a la focaccia amb els dits. A més, la molla era exactament igual, així que intueixo que també deuen tenir alguna connexió, amb aquesta recepta similar a Catalunya. 




07 de novembre 2013

Pastís de cervesa Guinness



Pastís de cervesa Guinness



Com sabreu, la cervesa Guinness és la més famosa d'Irlanda. De color negrós, densa i amb un regust de regalèssia, és la cervesa per excel·lència de les nits de pub. Tot i que s'ha de dir que hi ha moltes més cerveses interessants, cap és com aquesta, i és que a més de fer-se servir al pub, la Guinness és gairebé indispensable a les cuines irlandeses; l'estofat amb Guinness, el pa de Guinness o aquest pastís no només són souvenirs turístics. 



Amb el temps que porto aquí, ja he fet dos vegades aquest pastís i crec que serà obligatori a la taula en totes les ocasions especials. La cervesa dóna a la massa un to esponjós i fosc i un gust profund, però no destaca per tenir gust de cervesa, així que no arrufeu el nas! Acompanyat amb la crema de formatge, que imita l'espuma que aquesta cervesa fa, és un pastís amb un èxit assegurat, us ho prometo. 

Tot i que la recepta original és de la Nigella Lawson, veureu que jo he variat la quantitat d'ingredients, especialment de la mantega i sucre necessari. 





 Pastís de Guinness

- 250ml de cervesa Guinnesss
- 125g de mantega
- 2 ous
- 125g iogurt natural
- 2 cullerades de postre de bicarbonat
- 250g de sucre blanc
- 2 cullerades de postre de xocolata en pols
- 275g de farina
- un pessic de sal

Per a la crema de formatge

- 250g de formatge per untar 
- 150g de sucre llustre

Preescalfem el forn a 180º. Mentrestant, en un cassó, posem la cervesa i a mantega i ho posem al foc fins que aquesta es desfaci.  Quan la mantega estigui desfeta, hi afegim el sucre i el cacau. Deixem refredar una mica. 

Batem els dos ous amb el iogurt i ho barregem al cassó de la cervesa i el sucre. Preparem en un bol la farina, el bicarbonat i la sal i comencem a afegir-hi els ingredients líquids del cassó. Procurem que tot quedi ben barrejat i sense grumolls i ho posem al motlle, prèviament enfarinat. Posem al foc durant 40 minuts fins que quan el punxem amb un ganivet, surti tot net. Deixem refredar completament abans de decorar.

Per fer la crema de formatge, batem el formatge per untar amb el sucre de llustre fins que ens quedi ben integrat i sense grumolls de sucre, durant uns tres o quatre minuts. Podeu partir el pastís per la meitat o només posar-ne a la part de damunt, com si fos l'escuma de la cervesa. 
















03 de novembre 2013

Bulgur amb carabassa



receptes amb bulgur


El bulgur és una barreja de grans de diferents tipus de cereals, molt comuna en diferents països europeus i de l'est. És l'ingredient principal d'alguns plats com el Taboulé, i fins i tot a l'India, on l'anomenen Dalia, el mengen amb llet i sucre. Es un producte molt similar tant pel que fa a cocció com per propietats,  a l'arròs o el cuscús. 

El bulgur desprèn una olor dolça que recorda els cereals dels nens, de fet, diria que els multicereals en deuen portar. Crec que es podria integrar molt bé en postres, però de moment, les vegades que l'hem menjat com a plat principal acompanyat de verdures, ha estat un èxit. Es pot cuinar de dues maneres d'igual manera que el cuscús: per separat dels ingredients afegint-hi aigua calenta i deixant que es cogui sol o afegint-ho als ingredients i deixar coure amb una mica d'aigua o brou.


28 d’octubre 2013

Panellets d'ametlla, canyella, xocolata i llimona


Panellets d'ametlla, canyella, xocolata i llimona.


El bloc fa temps que funciona, però encara no havia penjat cap recepta de panellets. Com no són uns dolços que ens agradin massa, fins ara en menjava al poble, dels de casa. Però, quan ets fora, a vegades et vénen ganes de menjar allò que saps que no tens i que en una situació normal mai t'hauria apetit (olives i anxoves, per ara...), així que quan vaig veure l'ametlla mòlta al mercat no vaig poder aguantar: més val ser previsor i tenir ingredients a mà per si m'agafa un atac d'enyorament estacional. I no em vaig equivocar. Tot i no agradar-me en excés,n'he volgut fer uns quants, que diràs que una castanyada sense panellets queda estrany...





Aquí a Cork ja estem inundats de Halloweenades (és sorprenent el negoci que dóna, eh) però amb el grup de catalans ja estem pensant fer alguna castanyada i trobar-nos tots per compartir uns quants panellets i castanyes. Aquesta fornada és la primera, per nosaltres. Amb l'entretingut que és fer panellets segur que no serà l'última...

25 d’octubre 2013

Moniatos amb ceba caramel·litzada i formatge feta.

Moniatos amb ceba caramel·litzada i formatge feta

(Click here for the english version)

Ja m'ha arribat que la tardor aquí baix s'està fent esperar; que no plou i no vénen els rovellons; que el jardí torna a florir i les olives cauen seques. A Irlanda ja ens ha arribat, però tampoc no estic segura que sigui una tardor gaire típica per ells... Per mi és una tardor de temperatures bastant suaus, tret de dies excepcionals, i de pluges no massa abundants. A Irlanda plou, sí, sens dubte, però no és la pluja que pensava que hi hauria, ni tampoc la quantitat. La pluja irlandesa, per ara, és fina i intermitent i el temps és molt inestable, al cap del dia podem veure ploure, sortir el sol i fer vent unes quantes vegades. Hi ha força dies grisos, però hi ha els dies amb una claror tant pronunciada que ni els nostres ulls s'acostumen.



22 d’octubre 2013

Pa de soda irlandès integral


Pa de soda

(Click here for the English version)

Després de quatre setmanes per terres irlandeses, un cop instal·lats a Cork he trobat el moment per tornar a la cuina, a la càmara i al bloc, però no sense certes limitacions.... L'estricta limitació de pes de les maletes va fer que haguès de deixar totes les meves coses de cuina, la batedora i la bàscula especialment, tots els meus gadgets i el meu estimat trípode i reflector. Costarà tornar a tenir totes les coses a mà, però per ara hi ha el que hi ha i ja m'és suficient. 

Fa un parell de setmanes ja vam aconseguir trobar un pis per nosaltres i per tant, ja vaig poder tornar a la cuina, al forn i sobretot, a acostumar-me a funcionar amb el mode irlandès (i els focs elèctrics una altra vegada!). El cap de setmana passat, aprofitant que teniem la primera visita, era el moment de fer les primeres proves de cuina irlandesa i, aquest pa va ser el primer que va ser sortir del forn. 





02 de setembre 2013

Setembre...



Hauria d'haver-me pres l'estiu de descans en general, també blocaire. Això és el que m'he repetit les últimes setmanes; m'atreviria a dir que gairebé cada dia. Sembla mentida, però un bloc és com un compromís no només amb tu mateixa, sinó també amb tots els lectors i amics que et segueixen i el fet de saber que tenia prou temps per continuar com sempre i no trobar mai les ganes ni el moment, em feia i, em fa, sentir terriblement culpable. Però sé que no és un estiu habitual i que amb tots els canvis (deixar el pis, la mudança, les vacances, el nou pis...) he trencat el ritme blocaire i d'alguna manera també, el meu. 

Tal i com ja intuíem des de feia temps, els canvis no seran tant temporals com deiem o, alguns dies, confiàvem. El que havia de ser un pis temporal fins que al setembre en cerquéssim un altre es converteix no només en un canvi de pis, sinó també de país. Marxem a Irlanda.




18 de juliol 2013

Gelat d'stracciatella


Gelat d'stracciatella

(Click here for the English version)

Després de les mudances, les vacances a Galícia i la tornada a la ciutat i a la feina, he trobat ja el moment de retornar a les pàgines en blanc del bloc i d'entrar a la cuina del nou pis. Amb el procés de mudances vaig emportar-me la majoria dels meus estris de cuina cap al poble, amb l'excepció de la bàscula de cuina, la batedora de mà i la gelatera. Així que sense la cuina, a la qual ja estava acostumada, i sense les meves coses de cuina i del bloc, anava posposant la tornada fins que amb la calor d'aquesta setmana no he pogut evitar abraonar-me contra la gelatera desesperadament. 

Vaig comprar la gelatera fa un parell de mesos, abans que comencés tot l'enrenou de les mudances i just a temps per començar a practicar fent les postres dels sopars de comiat. El gelat de vainilla, el sorbet de llimona i el gelat de coco van ser les primeres receptes amb ella i no, no busqueu la recepta, perquè no vaig ni tenir temps de fer fotografies. Tot i el meu odi a l'acumulació de trastos de cuina per se, considero que la gelatera és un element indispensable si teniu pensat de fer gelat a casa; encara recordo quan vaig fer el gelat de maduixa sense gelatera, la incomoditat d'anar batent la barreja cada poques hores per tal que no acabes de congelar. Pot semblar poc funcional pel fet que s'hagi de posar el recipient al congelador unes hores abans, però tampoc no ocupa tant d'espai i jo ja ho tinc totalment automatitzat: quan acabo de fer-ne un, rento el recipient i cap al congelador una altra vegada. A més a més, el que més m'interessa de fer el gelat és poder controlar tant els ingredients que porta com la qualitat d'aquests, i amb la gelatera tot són facilitats. 

D'entre els ingredients en destaca el sucre invertit. Us he de dir que és la primera vegada que el faig servir, ja que en les anteriors ocasions el substituïa per unes cullerades de mel, però crec que el gust de la mel, i a més, de la mel del poble que és més intensa, hi deixava una petjada massa important i acabava traient protagonisme als altres ingredients. El sucre invertit, o la mel, impedeixen la cristal·lització del gelat i fa que quedi ben cremós i suau. Hi notareu la diferència si els feu servir en la recepta. Podeu fer el sucre invertit vosalteres mateixos (trobareu moltes receptes a la xarxa i no és difícil) però jo, en aquesta ocasió, el vaig comprar. 

Animeu-vos amb els gelats, si els feu a casa sempre podeu adaptar els ingredients a les necessitats específiques de cadascú i els podreu fer sense sucre, sense lactosa o sense ou; amb nata, iogurt o llet evaporada (molt recomanables!), reduint o augmentant el contingut calòric o fins i tot fer  sorbets de fruites, molt mes lleugers i sense greix.





07 de juny 2013

Pollastre al forn amb mel i llimona




Pollastre al forn amb mel i llimona


Aquest juny és i serà un mes mogut. S'apropen canvis, alguns immediats; d'altres s'intueixen al fons. Si una de les preguntes importants és: quan fa que no fas alguna cosa per primera vegada, jo, aquest mes, puc dir que tindré moltes últimes vegades i, inevitablement, alguna primera. De moment, un dels canvis d'aquest mes que em comporta més dificultats és una mudança, i el que menys, les vacances a Galícia. Entremig, molta feina.

Amb això ja podeu intuir que continuo amb la línia de la mancança d'hores i com totes i tots haureu passat per una mudança, sabreu com són d'odioses... caixes, bosses i tot el pis de cap per avall durant tot el mes. Sempre he tingut massa apego a les cases i és una cosa que per molta gent costa d'entendre. En els últims cinc anys he fet cinc mudances, tres de les quals entre diferents ciutats, i sempre m'ha sabut greu marxar de cada un dels pisos, fins i tot quan hi deixava persones importants i grans relacions que ja no m'emportava. 

Però aquest, aquest és el marc d'un gran creixement personal, és el piset al bell mig de l'Eixample, a dos carrers de la casa Batlló i a cinc minuts de Plaça Catalunya a peu; un pis centenari, amb una cuina gran i massa vella, un lavabo de motor i sòls hidràulics preciosos. 




29 de maig 2013

Pastís de formatge estil Nova York (New York cheesecake)



Pastís de formatge, New York Cheesecake


No sé si sóc només jo, però últimament el temps se'm escola sense ser conscient de com l'ocupo. Quan m'adono, ja és massa tard per fer la majoria de coses, i no sé com he arribat a aquell moment. No noto que tingui més ocupacions, però sí que la llista de coses pendents és cada vegada més inacabable. Confio en que l'estiu sigui sinònim d'hores lliures, de posar-me al dia amb tot allò que ara vaig deixant, doncs el que deixo pendent és realment l'important. 

Tot i això, la setmana passada em vaig posar a fer uns quants canvis que tenia pendent aquí, com reestructurar les etiquetes, fer un índex una mica especial que encara no està del tot acabat, i variar una mica la imatge en general, ja em direu què us sembla i si hi ha alguna cosa que us resulti incòmoda. Espero que en els propers dies pugui donar una empenta al bloc amb noves entrades de gelats (sí, tinc la gelatera!) i amb algunes recomanacions de restaurants, i és que em va tocar el Pasaporte Gourmet que sortejava l'Òscar! Moltes gràcies!

Mentrestant, sempre ens quedaran els records i les receptes per poder recordar moments de tranquil·litat, de passió o simplement, aquells moments especials. I la recepta d'avui n'és una d'aquelles que et transporta a un lloc i un moment en concret, en aquest cas, Nova York al desembre del 2011. Ja vareu poder seguir una mica el viatge, i si no, ho podeu recordar en aquestes entrades sobre Nova York. El New York Cheesecake el vaig provar mentre estava asseguda a les escales de la Biblioteca Pública, el vaig comprar a l'estació de tren Grand Central, per fer temps mentre esperava el tren cap a Pelham. A partir d'aquell moment, em rondava pel cap fer-ne un i no va ser fins fa un parell de setmanes que em vaig animar. 
És senzill de fer, cremós i consistent alhora. És un pastís per ser compartit. 




13 de maig 2013

Bruschetta amb pesto de faves




Bruschetta amb pesto de faves



La primavera ja està en el seu punt àlgid, i això es nota a tot arreu, però també a les cistelles de verdura ecològica que arriben a casa. Aquestes setmanes, les faves apareixen a cada cistella, i jo intento pensar receptes senzilles a banda de les faves ofegades, que ja impliquen botifarra i altres components. A més, intento que siguin receptes on apareguin crues, o amb una cocció curta, que permetin disfrutar-les en el seu estat més fresc. 

A més, des de fa unes setmanes hem tornat a començar a córrer uns quants dies a la setmana, i la veritat és que després de l'exercici físic, apeteixen àpats frescos, sans i gustosos. Aquesta bruschetta té totes aquestes qualitats i a més, incorpora les faves fresques, en forma de pesto, la meva salsa preferida. 

El pesto de faves, o també anomenat "salsa maró" és una salsa típica i molt usada també a certes llocs d'Itàlia, tot i que aquí no sigui tant estès com la versió original d'alfàbrega. Com tot els pestos, és un acompanayament fresc i molt saborós, i com a amant del pesto, no cal dir que és deliciós.

La bruschetta, entrant italià molt conegut, és el plat perfecte per acompanayar aquest pesto, i per fer un sopar equilibrat i sa per acabar el dia. 




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...