Pa de Sant Jordi

(English version below)

(Click here for the English version)

Sant Jordi és un dia especial. Molt especial. No només per la festa en sí, sinó també per l'ambient que es desprèn. Recordo els Sant Jordi al poble com el començament de la recta final del curs, les primeres sensacions d'estiu i l'ambient càlid, recordo les paradetes de llibres de l'escola on ens canviàvem llibres durant tres dies i ens passàvem el dia al pati de l'escola. Ara el Sant Jordi, tot i treballar, em continua recordant al començament d'alguna cosa, potser la primavera o el bon temps, però sempre l'imagino i recordo com un dia optimista i alegre. 

A banda dels llibres i les roses, cada any apareixen a moltes panaderies aquests pans de Sant Jordi que, per cert, aquest any fa 25 des que el panader Eduard Crespo, els va crear. Jo el vaig provar per primera vegada  no fa gaires anys, i recordo que després vaig estar uns anys buscant-ne però no en trobava, especialment a Tarragona. Aquest any, per evitar la cerca i decepció de les cerques a última hora, vaig decidir fer-ne. 

El pa de Sant Jordi no és una recepta difícil si ja estàs una mica acostumat a fer pa, però si que pot ser una mica més entretinguda, ja que el muntatge és diferent. El pa és format per tres masses: una blanca amb formatge, una altra amb sobrassada i la última, amb nous. Amb la massa de formatge i la de sobrassada farem les barres roges i grogues de la senyera, amb la de nous farem un embolcall per les barres. Jo us explicaré el muntatge, però sense cap dubte, us recomano aquest vídeo del mateix creador del pa on ens ensenya el muntatge i ho fa tot molt més entenedor. 

Aromas, una proposta per Sant Jordi.

Com si d’una fotografia es tractés, hi ha certes coses que ens serveixen de marc en la nostra vida. Una tarda, una nit o només un minut de vida queda emmarcat en un temps o un lloc, però també en una cançó, un soroll o una olor. Plenament inconscients, desenvolupem la vida en un marc molt específic que, sense saber-ho, algun dia ens tornarà a la memòria quan algun dels factors d’aquell marc, es repeteixi.

D’aquesta manera, sense voler, anem acumulant vida, futurs records classificats en olors, llocs o sorolls, perfectament relacionats amb les vivències i emocions que potser no tornem a reviure, però que guardem esperant que es despertin amb una capa gruixuda de melangia, com pols. 

El llibre que us porto avui n’és una mostra. L’exemple de com s’explica la vida en olors: pura vida explicada a través d’històries curtes basades en olors; pinzellades de records odorífers que ens marquen el ritme vital.

La cuina és un dels espais vitals arrebossat de sentits on l’olfacte juga un paper primordial en tot el procés: des dels ingredients en la seva forma primària fins al plat resultant, passant per tot el procés de cocció, les olors es desprenen de cada ingredient, transportant-nos a llocs i, fins i tot, desempolsant faccions de persones oblidades a contracor. Quan cuinem, inundem tota la casa d’olors de temporada, imposant futurs records no només a nosaltres, sinó també als que ens envolten. Els aromes del que cuinem ens converteixen en protagonistes dels records dels altres, d’igual manera que els personatges involucrats en la novel·la s’ho han convertit per Philippe Claudel, l’autor.

Sigui com sigui, Aromas et pren a través del viatge vital i sensorial de l’autor, obligant-te a recordar el teu. Un llibre on el lector es converteix en un coprotagonista de la història, creant i recordant, paral·lelament, les olors del seu camí a través de l’inevitable i, també injust, pas del temps.

Una de les meves recomanacions per aquest Sant Jordi, la nova novel·la de l’autor que ja ens va fer perdre la respiració amb La néta del senyor Linh .

Aromas de Philippe Claudel

Editorial Salamandra