23 de desembre 2013

Cóc amb mel. Recepta típica de les Terres de l'Ebre



El Nadal ja és aquí i jo ja fa dies que estic al poble, i això es nota. Es nota, principalment, perquè han disminuït les hores a la cuina i també la freqüència de publicació al bloc. Però és que amb els dies que estic aquí no he parat quieta gaire rato per la cuina i encara menys davant l'ordinador. Però ara que ja és gairebé Nadal i que finalitza l'esprint per publicar receptes que us puguin ser útils aquests dies, no podia deixar el bloc sense aquesta última recepta, una de les més especials del bloc, probablement. 

El cóc amb mel és un dels dolços festius de les Terres de l'Ebre i per tant, del meu poble. Tot i que no era una recepta tradicional per aquestes dates -era típica de setmana santa- és una bona alternativa a les postres més tradicionals i comercials del Nadal, així que no podia faltar com a part del recull de receptes per festes que he anat preparant durant aquest mes de desembre. A més, és important per mi acabar el recull reivindicant consum de proximitat i productes de la terra. 

El cóc amb mel és tradició al llarg i ample de les Terres de l'Ebre i la Franja i s'acostumava a fer amb el primer oli de l'any, quan s'acabaven les olives. Com sabeu, el meu poble és un dels principals productors de mel de Catalunya i productor d'oli d'oliva, així que aquest és un productes més emblemàtics del poble. És una recepta senzilla que dóna un cóc dens i dolç, pel que s'acostuma a servir en trossos petits. 








Cóc amb mel

Per la massa:
Prenem de mesura un got de cafè, que més o menys dóna cabuda a 80g d'oli. Comproveu que més o menys sigui així.

- 1 got d'oli d'oliva (80g)
- 1 got meitat anís i meitat de mistel·la.
- 300g de farina
- 1 ou

En un bol posem l'oli, l'anís i la mistel·la i l'ou i el batem fins que ho tinguem tot integrat. Hi afegim la farina, a poc a poc, mentre anem amassant fins que ens quedi una massa llisa i tova. Amassem una mica sobre la superfície de treball, fins que ens quedi ben llisa i integrada. Agafem el recipient i, amb compte, estenem la massa, procurant també que quedi escampada pels costats del recipient, doncs el farcit s'ha d'aguantar dins. 




Pel farcit:

- 2 gots d'oli (160g)
- 170g de farina
- 50g d'ametlla mòlta o farina d'ametlla.

En un bol barregem els tres ingredients fins que quedi tot ben integrat. Aquest farcit ha de quedar líquid, no us estranyeu. Escampem el farcit per dins al recipient i la massa i posem al forn, preescalfat, a 200º fins que estigui ben daurat. 

L'oli del farcit quan arrenca el bull amb l'escalfor del forn fa unes bombolles que són els foradets que queden després un cop fred, i que ens serviran perquè la mel arribi a tot l'interior del cóc. 

Un cop tinguem el cóc ben daurat, el traurem del forn i el deixarem reposar fins que les bombolles de l'oli hagin desaparegut. Quan això passi, hi escamparem un bon raig de mel per sobre, sense que arribi a fer una bassa de mel. 





Que tingueu unes bones festes!

20 de desembre 2013

Catànies



Com noto aquests dies que estic al poble...Tinc tantes coses a fer i tanta gent amb qui trobar-me que ni tan sols tinc gaire temps per planificar receptes ni cuinar. Suposo que seran aquests primers dies i que després el ritme baixarà, però aquests dies més atrafegats són també els pocs dies que queden fins Nadal i encara tinc moltes receptes per penjar abans dels dinars! Però com després encara vénen més festes i, alhora, també molts dies normals que es mereixen alguna cosa dolça, segur que la recepta d'avui la podreu fer cabre en algun dels dies futurs. 

Les catànies són uns bombons que es van inventar a Vilafranca del Penedès, pel xocolater Joan Trens i Ribas cap als anys 30. Són uns bombons senzills de fer a base d'ametlles caramel·litzades, arrebossades amb praliné de xocolata blanca i fruits secs i amb una capa de xocolata en pols. 

Les vaig veure per primera vegada al magnífic Cuina per a llaminers  i jo hi he afegit ametlla crocant a la pasta de xocolata blanca que crec que li donen un sentit boníssim. És una recepta ràpida de fer i el resultat és un bombó que supera amb escreix qualsevol bombó comercial. A nosaltres no ens van durar ni un cafè!






16 de desembre 2013

Farcellets de brandada de bacallà i melmelada de tomàquet. (Aperitius de Nadal)


Farcellets de bacallà i melmelada de tomàquet.


Jo, com els torrons, he tornat al poble per Nadal. Ahir a la matinada vam deixar Irlanda per tornar aquí, almenys per uns dies. La setmana anterior, a més de preparar tota la tornada temporal, va ser moguda a molts nivells, doncs varem estar d'examens i d'entrevistes de feina. Esperem doncs que aquest final d'any ens porti molt bones notícies. Mentrestant, que mai ens agafin amb l'estomac buit, així que nosaltres continuem aquí amb aquestes receptes que ens poden ajudar a donar idees per aquests dies.

La brandada de bacallà és una recepta molt tradicional i llargament estesa arreu de la geografia dels països catalans. Provinent del verb "brandar", que significa moure de banda i banda, la recepta original d'aquest plat es feia com si fos una emulsió amb bacallà i oli i, potser, patata. Podeu trobar la recepta tradicional a molts llocs, però com nosaltres just ens estem començant a iniciar amb el bacallà, varem creure que seria  millor fer la recepta alternativa a aquesta brandada tradicional fent-la una mica més suau, mitjançant una beixamel. 

És una recepta fàcil i molt gustosa que agradarà a tot tipus de comensals. A més, ens va perfecte si tenim uns quants fulls de paper filo al congelador, com aquests que em varen sobrar de fer les amanides caprese amb la cassoleta de pasta filo. Per acompanyar-la, a més, podem completar el plat amb una melmelada de tomàquet, que aportarà un contrapunt dolç al plat i que hi marida la mar de bé. 

Comencem doncs, per la recepta de la brandada. 




11 de desembre 2013

Salmó amb crosta d'ametlles, parmesà i mel.





Aquí a Irlanda el salmó és, juntament amb el bacallà, els peixos que més es poden trobar a les botigues i sobretot, a l'English Market, que és el nom del mercat de Cork, almenys pel que he vist amb el poc temps que portem aquí. Un altre dels productes amb més presència al mercat són les ostres, que costen a 0,70€ la unitat, no sembla car oi? Jo encara no m'he atrevit, doncs a més d'intuir que em disgustaran bastant, la sanitat irlandesa no és com per jugar-se-la. Però amb el peix fresc hi confio més, i si és salmó, més. 

Aquest és un plat que muda per un dia de festa. Ja veieu que l'acompanyament no acaba de dir-hi, però per això teniu els vostres gustos i la vostra imaginació, però a mi m'ha semblat una bona idea colar una mica de verd al plat, a veure si acaba sent menjat...

Aquest és un plat senzill i ràpid però ben gustós. Només un matís, no us passeu de crosta, perquè us atiparà massa. Nosaltres vam voler aprofitar-nos i realment, no cal tanta. Aquest salmó amb crosta, doncs, va directe a la secció de Nadal. 




09 de desembre 2013

Cassoleta de pasta filo amb amanida caprese. (aperitius de Nadal)



Pasta filo amb amanida caprese



L'amanida Caprese, dita així per ser originària de l'illa de Capri és, de llarg, la meva amanida preferida. La senzillesa dels productes, la celeritat en la què s'elabora i la combinació espectacular resultant dels sabors, la fan el meu sopar perfecte per qualsevol nit d'estiu. Però la seva frescor no té perquè situar-la només en nits d'estiu i dinars lleugers, sinó que pot ser un entrant perfecte i lleuger per qualsevol dia d'hivern si fem uns quants canvis. Els tomàquets, enlloc de ser frescos, els podem fer rostits al forn, amb una mica d'oli d'oliva i vinagre de Mòdena. Amb aquesta modificació ja aportem al plat una calidesa que s'agraeix els dies més frescos. 

El fet d'acompanyar-la amb la cassoleta de pasta filo fa que a més de donar-li una textura completament diferent, el sabor torrat de la pasta filo l'hi acabi de donar un punt deliciós. Sé que com a fanàtica de l'amanida caprese i el pesto no puc ser objectiva, però aquesta recepta s'ha de provar i si esteu buscant alguna recepta per equilibrar els entrants del dinar de Nadal, aquí ho teniu. 



06 de desembre 2013

Clafotís de nabius i gerds

Clafotís de nabius i gerds

El Clafotís és un pastís típic occità que s'acostuma a fer amb poma i que és a mig camí entre un púding i un flam. D'elaboració molt senzilla, aquest pastís pot ser unes bones postres per un dinar festiu i el podem combinar amb qualsevol de les fruites que ens agradin més. Al no tractar-se d'un pa de pessic dens, sinó d'un resultat més flonjo i suau, el podem menjar com a postres abans de començar amb els torrons i altres llepolies, si ens hi veiem amb cor.

El seu nom ve del verb clafir, que significa fer cabre i és graciós, però mentre es fa al forn, el clafotis puja com si haguès de sobresortir i després, quan ja està fet, torna a baixar. Aquesta recepta la trobareu també al recull de receptes per festes, que aniré ampliant durant aquests dies de desembre per si cerqueu alguna idea per fer. 

Jo, com els torrons, tornaré al poble en pocs dies, així que aquests dies que queden toca cuinar i menjar molt, per anar preparant l'estómac pels àpats de festes i per provar noves receptes interessants, com aquesta. 



04 de desembre 2013

Canelons de peix i marisc



Tot i que la recepta dels canelons tradicionals del dia de Sant Esteve es feia amb la carn que sobrava del dia anterior, els canelons ofereixen tanta versatilitat com imaginació tinguem cada un de nosaltres. Per mi, els canelons de carn tradicionals són els meus preferits, però hi ha farcits alternatius que guanyen pes i alternatives d'estiu que no deceben en absolut. Els canelons de peix i marisc són un plat ben de festa, que si no superen els de carn, els igualen completament pel que fa a sabor i melositat. 

Aquestes receptes són adaptables als gustos i butxaca de cada casa, ja que podem optar per alguns ingredients congelats que poden abaratir-ne el cost. El fet que el peix i el marisc sigui per farcir, fa que no puguem copsar completament el gust o la millora que el peix i marisc fresc aporta. Clar és que si podeu fer servir ingredients frescos i de qualitat us recomano que els compreu, però si no aneu tant distesos de cartera, podeu portar uns canelons de peix i marisc a taula per bastant menys comprant ingredients congelats i deixar una mica més de pressupost per altres coses. La festa no té perquè ser cara i us asseguro que tot i el cost dels ingredients, encara pagareu molt menys del que us demanarien per uns canelons ja fets. 


Canelons de peix i marisc

02 de desembre 2013

Xupa xups i piruletes de formatge i camembert al forn amb romer. (Aperitius de Nadal)


Camembert al forn i piruletes de formatge


Els formatges sempre són presents als dinars importants. D'una forma o d'una altra, com a aperitiu o formant part dels ingredients d'un plat, o fins i tot de postres, si esteu fets a la francesa. Sols, acompanyats amb melmelades o fruits secs, gratinats... Per això la recepta d'avui és més de format que de contingut, i és més per donar idees que per imposar o suggerir ingredients, ja que podeu adaptar-ho als formatges que més us agradin o que tingueu en un moment donat.

Aquesta és una manera senzilla de servir els formatges que a més de ser diferents, és fàcil de servir i de menjar. A més, podeu fer-los unes hores abans i posar el pal un moment abans de servir-los, o també podeu fer servir els palets salats prims que hi ha al mercat, així ho fareu del tot comestible. Pel que fa al camembert, el podeu posar al forn, just abans de servir, quan estigueu fent els altres plats (canelons, pollastre...), així aprofitem l'energia i el temps.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...