21 de febrer 2013

Panets d'hamburguesa

Panets d'hamburguesa



Us he repetit moltes vegades que fer pa a casa és una de les experiències més recompensades que es poden fer. Des que comences a barrejar els ingredients fins que el treus del forn, cada un dels processos ofereix l'exercici d'un sentit diferent. Començant pel procés d'amassat, tocar com la massa pren força, com es va estructurant l'interior del que serà el pa, entendre-la i saber què necessita en cada moment o quan pots parar d'amassar, és un procés totalment tàctil, no necessitaries cap més sentit que les teves mans en aquest moment. El moment del llevat, on la vista t'ajuda a saber si la massa ja ha crescut prou o necessita més temps, prendre't el teu temps i, potser, fer-te un té mentrestant. L'enfornat, on tant important és la vista com l'olfacte, quan descobreixes que la casa ja comença a fer la inconfusible olor de pa recent fet. Pot semblar difícil i llarg, potser la primera vegada tingueu la sensació que no val la pena, però no és cert. Fer pa és fàcil i si t'organitzes pots aprofitar el temps de llevat per fer moltes altres coses. 

Aquests panets d'hamburguesa us sorprendran, no només pel fàcils que són de fer, sinó perquè, com podeu veure a les fotos, l'interior és una delícia. Són completament tous i esponjosos, i a mi em van convèncer no només com a panets d'hamburguesa, sinó per a fer entrepans per a mig matí. Com veureu, són fets amb oli d'oliva i llet, sempre intentant treure la mantega de les receptes i aprofitar que tenim un oli d'oliva boníssim del poble. Proveu-los, ja us dic que no serà la primera vegada que els fareu. 

18 de febrer 2013

Cupcakes de fruits vermells i mascarpone


Cupcakes de fruits vermells

(Click here for the english version)

Han passat uns quants mesos des que vaig fer els últims cupcakes; era l'estiu quan vaig fer els cupcakes de cervesa i llimona, una recepta molt refrescant que era perfecta pels dies calorosos d'estiu. Aquests dies em trobo a mi mateixa desitjant que arribi l'escalfor i la llum dels dies de primavera, les tardes llargues on pots obrir finestres, airejar la casa durant hores i sentir com l'aire fa girar el molinet de colors del balcó. M'agrada l'hivern, però no sé perquè aquest se'm està fent més llarg del normal, tot i no ser, en absolut, fred.

He aprofitat tot el temps que aquest cap de setmana m'ha donat per estar a la cuina. Despertar-me aviat, seguint el rellotge dels dies laborals, anar a fer un cafè a la cafeteria del cantó, tant acollidora que em passaria hores prenent cafés, i posar-me a la cuina: cupcakes, panets d'hamburguesa, massa mare de pa i, finalment, pa per tota la setmana. Era tant aviat que quan era hora per sortir i disfrutar passejant ja havia acabat amb fotografies.

La recepta d'avui no és només el resultat de tenir mascarpone i fruits vermells a punt de fer-se malbé, sinó també provar noves receptes de cupcakes que portin menys mantega de l'habitual. La base és perfecta, tan esponjosa i flonja que ja s'ha convertit en la recepta base dels cupcakes; el frosting té el punt de dolç adequat per no ser empalagosos. Delicisosos. Sense cap dubte, ajuden a passar aquests últims dies d'hivern i a recordar-nos, que sempre torna a sortir el sol i a venir la primavera.



13 de febrer 2013

Bundt cake d'aranja




(English recipe below)


No sé perquè, però aquesta setmana no tinc ni una engruna de temps per cuinar o publicar alguna recepta, o potser és que mentalment estic una mica esgotada i no aconsegueixo trobar mai el moment. Potser també que no m'acabin d'agradar les fotografies d'aquesta entrada, fetes amb pressa i sense llum natural. El cas és que els dies han passat sense publicar. 

Vaig descobrir aquest motlle de bundt cake a l'armari de la cuina del pis. No sabia que existia, sinó ja l'hauria fet servir abans, i no em vaig poder resistir.... El diumenge per la tarda, gairebé a deshores, em vaig posar a fer aquest pastís per esmorzar a la feina el dilluns. Un dilluns qualsevol també es pot celebrar i donar-se el gust, no? 

A més, tenia unes aranges de la cistella ecològica i les llavors de rosella del pastís de cítrics que havia de consumir, així que vaig inventar aquesta recepta que no va decepcionar. 





07 de febrer 2013

Pastís de filloas amb crema


(English recipe below)

Les filloas o com les coneixem nosaltres, crêpes, són unes postres gallegues típiques de la temporada del carnaval. Són unes de les postres més versionades que podem trobar al món, ja que d'alguna manera o d'una altra, són típiques a un gran nombre de països, des dels pancakes anglosaxons, les crêpes franceses o fins i tot el parentesc amb la pasta filo més oriental que fem servir al baklava

L'elaboració de les filloas és molt senzilla  i no ens calen gaires ingredients, a més, són un producte que es pot congelar molt fàcilment -en posem 4 o 5 a cada bossa de congelat i traiem del congelador una hora abans de consumir- i són un esmorzar ràpid i perfecte pel cap de setmana. D'aquesta manera, a més, ens estalviem temps, ja que tot i que l'elaboració no té cap complicació, amb la massa que us porto en surten una trentena i fer-les, i menjar-les, totes és una estona. 




04 de febrer 2013

Galette de carabassa, ceba caramel·litzada i formatge de cabra



(English version below)

Sempre he pensat que no hi ha decisions incorrectes. Hi ha conseqüències positives o negatives de les decisions preses, però una decisió sempre és correcta. Una decisió és, o hauria de ser, el resultat d'haver-te pres un temps analitzant el què sents, el què vols i les possibilitats d'acció; d'haver-te compromès amb tu mateix i d'haver pres la determinació d'avançar, o fins i tot de retrocedir, en un context molt específic i no extrapolable a un altre moment. Una decisió és un procés molt conscient que fas en un moment molt concret, totalment subjectiu. Per tant, una decisió és un acte ferm a partir d'un procés molt conscient i no es pot considerar incorrecta. L'acció de decidir sempre és correcta i mai infravalorable. Ara bé, pot ser que la decisió, és a dir, el procés de decidir com a tal, hagi donat conseqüències no positives. En aquest cas, no podem fer res més que acceptar-les i tirar endavant, perquè varem ser nosaltres mateixos els que, plenament conscients, vam escollir aquest camí. 

Per contra, és probable que el que ens hagi portat a la situació desavantatjosa no sigui una decisió conscient, sinó una no-decisió. I les no-decisions sí que són perilloses. Les no-decisions fan que ens deixem portar pel camí a la voluntat de tots menys la nostra, fan que ens moguem a voluntat del context social, les costums o els discursos inconscients, portant-nos a ser no el què som, sinó el que hauríem de ser. La no-decisió és quan t'abandones a la sort, quan no fas res per redreçar el camí, quan esperes alguna recompensa imaginària sense que sigui necessària la teva voluntat, el teu esforç o la teva consciència. L'acció de no-decidir sempre, sempre, és equivocada, sempre és incorrecta i, tot i que sempre sigui còmoda perquè sents el recolzament extern del context, les tradicions i el discurs predominant, sempre t'acabes adonant de l'error, i també sempre, és massa tard per fer quelcom per solucionar-ho. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...