Vacances....

Avui començo les vacances de la feina, i tot i que ara fa dies que no he publicat res, del bloc també. Aquest mes de juny ha estat força complicat i ara toquen dies de no pensar en res de feina ni obligacions blocaires... ara toca sentir i palpar el dia a dia de la vida més pur, l'essència del que tenim i del que som, en estat original... Ara toca disfrutar d'uns dies de descobrir llocs i sensacions noves acompanyada de la gent més propera, i també és temps per gaudir d'una mateixa. 

Aquest any, el paisatge principal on podré fer tot això és Galícia; els que em seguiu i coneixeu, sabeu que aquest no és un viatge qualsevol, sinó que és l'anada a un lloc on ja feia temps que desitjava anar i a més, tant ben acompanyada com hi vaig...

Seran menys dies dels que havia previst, així que tornarem a l'activitat amb la crònica gastronòmica i turística de Galícia més aviat del que m'agradaria. Tornaré amb moltes recomanacions pels qui visiteu aquest petit país celta i amb moltes fotografies que hauré fet amb la nova càmara!  Mentrestant, cuideu-vos tant com jo em penso cuidar!

Bones vacances!

Trifle de fruits vermells i mascarpone

Aquesta setmana vaig provar de fer els primers macarons. Ja havia llegit que el més important de tot el procés dels macarons era l'enfornat i jo era plenament conscient que aquest punt podria ser el punt d'inflexió cara el desastre per mi, no vem vaig equivocar. El forn del pis és, sense cap ànsia d'exageració, dels anys setanta, no hi ha manera de saber com escalfa ni controlar la temperatura de cocció i amb ell he fet grans desastres degut a això... i els macarons no van ser menys. Però sóc tossuda i ho havia d'intentar, ara ja sé que l'hauré de fer al forn de casa els pares, no em rendeixo. 

Després d'aquesta experiència he intentat oblidar el forn i provar amb coses fresques, més d'acord amb la caloreta que comença a fer. Tinc pendent per aquest cap de setmana el còctel per la Recepta del 15 i les postres de mel i mató per Memòries d'una cuinera, però ja fa dies també que volia provar aquests trifles que inunden la gastrosfera quan comença l'estiu i que realment ho mereixen, ja que són exageradament fàcils i amb un gust sublim, tal i com els van qualificar quan els van provar. 

El trifle és un postre anglès que combina pa de pessic (o mil alternatives, com magdalenes, sobaos... tot el que se us acudeixi), amb fruita i algun tipus de crema (aquí també varietat d'opcions, crema, natilles, flam, crema de mascarpone, nata....). La recepta original es composa de capes d'aquests tres ingredients i també contempla la possibilitat d'afegir-hi alcohol, però com sempre, al vostre gust. Jo vaig triar crema de mascarpone i fruits vermells amb una base de sobaos que començaven a ressecar, en aquesta versió.

- Pa de pessic o similar a trossos. 

- Fruits vermells-

- Una tarrina de mascarpone

- Sucre de llustre

- Crocant per decorar.

Batem el mascarpone amb sucre llustre al gust, jo li vaig afegir un rajolí de llet per tal que fos més cremós. Agafem el recipient on el vulguem fer i hi posem una capa de pa de pessic a la base. A partir d'aquí anem alternant, cullerada de crema de mascarpone, fruits vermells i trossets de pa de pessic. No tenim perquè seguir l'estructura amb capes, podem fer-ho totalment al nostre gust. Al final, hi posarem fruts vermells per decorar i una mica d'ametlla crocant que li donarà un toc boníssim. 

Simple i fàcil. 

Pa de plàtan i xocolata

Aquesta setmana passada els virus intestinals van retornar al pis, així que em vaig dedicar a menjar arròs bullit, pa amb oli i plàtans. Com entendreu, el bloc ha estat totalment inactiu, ja que el simple fet de veure les fotografies de menjar em removia l'estomac.  La tarda anterior a l'arribada del virus vaig fer-me una mini coca de cireres i em temo que l'he aburrida per sempre...

Poc a poc hem tornat a introduir aliments habituals, fins que ahir vaig decidir fer la prova de foc amb aquest pa de plàtan i xocolata fet expressament per l'esmorzar. No havia tastat mai un pastís de plàtan, encara que són molt habituals i la recepta em va agradar molt. Crec que es convertirà en un habitual dels diumenges al matí. El toc del plàtan i la xocolata combinen a la perfecció i la textura com podeu imaginar no és de pa, sinó del típic cake anglès.

Abans de la recepta, però, vull agrair a la Roser de Cuina d'una aprenent el premi Liebster blog, uns premis simbòlics per donar a conèixer blocs entre els blocaires gastronòmics... ara em toca a mi repartir els premis, així que començaré a investigar els potencials agraciats. A veure si tinc prou temps de tot, ja que aquest mes de juny es presenta força ple, l'última embranzida abans de les vacances de juliol a Galícia...

Ingredients

- 300g de farina
- 100g de sucre
- 1 ou
- 2 plàtans madurs
- 50 ml d'oli de girasol
- 1 raig de llet
- mitja culleradeta de bicarbonat
- dos culleradetes de llevat químic
- 100g perles de xocolata


Aixafem els plàtans madurs amb la forquilla i hi afegim l'ou batut i l'oli. A partir d'aqui comencem a afegir-hi el sucre i la farina amb el llevat, i anem barrejant tota la mescla bé. Quan ho tinguem tot ben barrejat hi afegirem les perles de xocolata.

Escampem una mica d'oli al motlle que utilitzarem per tal que no se'ns enganxi el pa i ho posarem al forn, que haurem preescalfat, a 180º durant uns 40 minuts. Anem vigilant fins que estigui fet. Per saber-ho, punxem amb un escuradents, quan aquest surti net, ja ho tindrem.