06 de desembre 2012

Coques de crema i fruita ( i vacances a Londres)


Avui porto una recepta molt senzilla i també una petició de recomanacions i consells sobre Londres, i és que la setmana que ve començo una setmana de vacances que aprofitaré per visitar aquesta ciutat. Quan tenia catorze anys imaginava el meu futur vivint a Londres i sent una espècie de Bridget Jones; era quan havia descobert els llibres de la Helen Fielding i els llegia i rellegia una i altra vegada... què us he de dir? Encara ara  els agafo de quan en quan o miro alguna de les pel·lícules. 

Encara és aviat per fer consideracions deterministes sobre com serà el meu futur, però per ara estic força lluny d'aquesta imaginació d'adolescent, tant pel bo com també pel menys bo. El fet és que als disset anys vaig visitar Londres per primera vegada, encara plenament immersa amb la il·lusió de viure-hi alguna vegada. Ara ja m'ha passat, però quan em vaig posar a pensar què podia fer per aquests dies de vacances, i eliminant a contracor la possibilitat de tornar a Nova York, Londres va aparèixer com una bona alternativa. Ja no recordo gaire res d'aquella primera visita llampec, i com que no he tingut temps de preparar i planificar massa, us demano si teniu alguna recomanació per mi. Ja sabeu, llocs i racons, però també botigues de rebosteria (ja he posat una maleta més per la tornada perquè em coneixo), bakeries interessants, llocs barats on menjar... tot el que us vingui al cap. 

Sobre la recepta, aquesta n'és una de molt fàcil (si teniu la pasta de full comprada o feta) però també molt bona i resultona. Va ser una tarda d'aquelles en les quals sents que necessites alguna cosa dolceta per berenar, però tampoc qualsevol cosa, així que em vaig posar a mirar i de seguida van aparèixer aquestes coques. Em vaig aixecar del sofà i en mitja hora ja ho tenia tot fet, i menjat! Boníssimes i molt fàcils. Jo vaig posar-hi poma i fruites vermelles que tenia al congelador, però és apte per qualsevol fruita que us apeteixi. 





- Pasta de full
- 500ml de llet
- 2 rovells d'ou
- 100g de sucre
- 40g de farina de panís
- pell de llimona
- rameta de canyella
- fruita

Deixem descongelar la pasta de full, si la tenim al congelador. Mentrestant, escalfem tres quartes parts de la llet en un casso, juntament amb la pell de llimona i la canyella i ho portarem a ebullició. Alhora, batrem els rovells dels ous amb la resta de la llet, el sucre i la farina de panís i ho afegirem a la llet quan bulli. Sense deixar de remenar, esperarem a que es comenci a solidificar la crema, veureu que fa una espècia de xup xup que ens avisarà que ja està feta. Deixarem refredar una mica.

Posem el forn a escalfar a 180º.  Escampem la pasta de full i amb un bol anirem fent la forma de les coques. Punxem la pasta de full amb una forquilla i hi posem una mica de crema escampada per sobre i hi afegirem la fruites tallades per sobre.  Enfornem durant un quart d'hora o vint minuts fins que es comencin a enrossir les vores.  Les podeu pintar amb melmelada calenta o amb gelatina per donar una mica de brillantor. Ràpides i boníssimes per aquests dies de festa. 




Com entendreu, durant aquests dies no publicaré. Quan torni us poso al dia de Londres. Moltes gràcies per les recomanacions!


03 de desembre 2012

Panettone amb xips de xocolata





No és del tot estrany que la cuina serveixi de teràpia, estic segura que qualsevol persona, en algun moment, ha trobat a la cuina una via de canalització d'emocions, d'escapatòria de mal humor o, fins i tot, d'estrés. I és que la cuina ensenya, no només tècniques de cuina, sinó fins i tot relaxació i paciència. En referència a això, us proposo aquest documental sobre el zen a la cuina, Cooking your life o cuinant la teva vida. 

Hi ha receptes que demostren tot això clarament: la paciència, la concentració i l'estar present i atent a una sola cosa però també el valor de les coses fetes a poc a poc, amb el seu temps, el valor de prendre's una estona de diumenge al matí per esmorzar amb companyia. Tot això és aquest Panettone; paciència, tendresa i companyia. Potser per això és tant típic del Nadal, quan acostumem a fer celebracions familiars. Sigui com sigui, el Panettone té una recepta que implica temps, tot i que no dificultat, i per tant, s'ha de planificar tot el procés i prendre's-ho amb moltes ganes. Tot i això, aquest Panettone encara va ser prou ràpid, només dos dies, ja que la recepta original implica fer el llevat natural i ja hi afegeix de tres a cinc dies més. 

Us he de dir que vaig tenir problemes per trobar motlles típics de Panettone a Barcelona. Hi ha botigues online que sí el tenen, però no tenia temps per demanar-lo i que m'arribés abans del cap de setmana. A algun a botiga havien d'arribar, però encara no en tenien. Igualment, estaria bé que deixéssiu un comentari si n'heu trobat, per evitar aquest problema en futures ocasions!






Tot i aquesta trampa i sense ànims d'exagerar, el Panettone va sortir deliciós, molt esponjós i amb el punt de dolçor perfecte. Sense cap dubte, val la pena la inversió de temps i l'esforç de fer-lo. He d'avisar, però, de dos coses. La primera és que si no tenim màquina d'amassar el procés és força més feixuc, però amb una mica de paciència acaba sortint, no desespereu; la segona és que la massa és una mica complicada de treballar perquè és (i ha de ser així) enganxifosa. El fet que el Panettone quedi tant lleuger i esponjós de dins implica que la massa no ha de portat tota la farina que nosaltres posaríem si fos un pa normal. 

La recepta l'he extreta d'aquí, i per mi, ja és LA recepta. Comencem doncs...





Biga o massa mare:

- 80g de farina de força
- 15g de llevat fresc
- 40g d'aigua

Desfem el llevat amb l'aigua tèbia i hi afegim la farina. Amassem fins que quedi una massa llisa i posem en un bol tapat amb paper transparent. Deixem llevar durant 4-8 hores o fins que dobli el volum. Jo la vaig deixar tota la nit. 

Primera amassada: 

- 90g de la massa mare.
- 260g de farina de força
- 70g de mantega pomada
- 70g de sucre
- 2 rovells
- 170g d'aigua

Agafem la massa mare i l'aigua i hi anem afegint la farina mentre amassem. Treballem la massa durant uns minuts i quan estigui ben integrada hi anem afegint els rovells, d'un en un, sense deixar d'amassar. Hi afegim el sucre i per últim la mantega. Treballem la massa a la taula, amb una mica de farina, però compte de no passar-nos, només afegim la farina indispensable per poder treballar la massa amb condicions. Si s'enganxa podem mullar-nos els dits amb oli.

Ens quedarà una massa molt elàstica, i ben fina. Agafem un recipient ben gran (ens creixerà molt) i tapem amb paper transparent. Deixarem reposar de 4 a 8h fins que ens dobli o ens tripliqui el volum. Jo la vaig deixar més de des de bon matí fins a la tarda, sens problema.

Segona amassada:

- la primera amassada
- 60g de farina
- 20 de mantega fosa (però que no estigui calenta)
- 20g de sucre
- 10g de mel
- 2 rovells d'ou
- extracte de vainilla
- xips de xocolata al gust (intercanviable per panses o el que us vingui de gust)

Pastem la primera amassada amb la farina i la mel, hi afegim el sucre, i amassem fins que estigui tot ben integrat i homogeni. Afegim els rovells d'ou i la mantega fosa. Posem una mica de farina per poder amassar amb condicions i hi afegim les xips de xocolata o les panses i anem integrant-les a la pasta mentre anem amassant.

Posem la massa al bol, tapem i deixem reposar 1 hora. Passat aquest temps, amassem una mica per treure l'aire i el posem a dins del motlle de Panettone. Deixem llevar durant 8 hores o tota una nit.

Al matí, escalfem el forn i el posem a 180º durant tres quarts. Vigileu, el meu va estar fet en només mitja hora. Comproveu amb un punxó o amb un espagueti i si us surt net, ja el tenim.




Ara, segons la recepta original, s'ha de penjar cap avall per tal que la massa no es desinfli. Jo m'ho vaig saltar perquè ja teniem ganes d'esmorzar; la massa va aguantar perfectament les poques hores que va durar el Panettone. 

Us recomano que us hi poseu, no us decebrà en absolut. L'olor de llevat que desprèn a la cuina durant tot el procés és sorprenent, però encara ho és més quan està al forn. Una recepta per regalar aquestes festes i un Panettone més barat que els de les botigues, segur. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...