24 de maig 2012

Chocolate chocolate chip cookies i posta de sol




Fa uns mesos vaig provar les chocolate, chocolate chips cookies de la Nigella Lawson quan una amiga ens va invitar a prendre cafè a casa seva. Estaven fetes amb xocolata negra i eren espectaculars, totalment xocolateres... A mi no m'agrada massa la xocolata negra, així que a casa no n'acostuma a haver mai, per tant, vaig haver d'adequar la recepta a la disponibilitat del rebost, que no era per tirar coets un diumenge a la tarda...  Tot i així, són les millors galetes que he fet mai i ja estic buscant el moment per repetir-les.

Aquesta setmana sembla que és la dels cuiners mediàtics, ja us vaig parlar del Jamie Oliver a l'última entrada, ara és el torn de la Nigella Lawson, que de ben segur també coneixeu tots... Podeu trobar la recepta original d'aquestes galetes amb la xocolata negra fàcilment, aquí us deixo la meva versió amb xocolata amb llet i bastanta menys mantega, però sincerament, continuen sent espectaculars. Veureu que he canviat, a més del tipus de xocolata, la quantitat de mantega, i he combinat mel i sucre. Jo em quedo amb la meva recepta...

Ingredients
- 1 ou
- 120g de xocolata amb llet
- 150g de farina
- 100g de gotes de xocolata
- 30g de mantega
- 75g de sucre
- 2 cullerades soperes de mel
- 1 culleradeta de sal
- 1 culleradeta de bicarbonat
- rameta de vainilla

Preescalfem el forn a 180º. Posem en un bol la xocolata amb llet i la fonem al microones o al bany maria, com vulgueu. Mentrestant, agafem la farina, el bicarbonat i la sal i ho posem tot en un bol. Alhora, batrem la mantega a temperatura ambient amb el sucre, i hi afegirem la xocolata desfeta i la mel. A aquesta mescla, hi afegim l'ou batut i l'interior de la rama de vainilla, que haurem rascat amb un ganivet. Ara, anem afegint els ingredients secs als líquids, en dues o tres vegades, mentre ho mesclem tot ben barrejat. Quan ho tinguem tot incorporat hi fiquem les gotes de xocolata i ho barregem. La massa és bastant sòlida, per tant, podeu fer boles amb les mans i posar-les a sobre la safata del forn. Si no us agrada tocar massa, ho podeu fer amb una cullera de gelat. No aplaneu les boles, l'escalfor ja les farà baixar; l'únic que heu de procurar és deixar suficient espai entre elles per tal que no s'arribin a tocar.

Enforneu i aneu vigilant, amb 20 minuts ja haurien d'estar ben fetes. Comproveu-ho amb un ganivet o un escuradents. Deixeu-les refredar sobre una reixa, i fet!

Us deixo una fotografia d'una posta de sol d'aquests últims dies; va ser una sorpresa sortir al balcó a veure com estaven madurant les maduixes i trobar un moment així... Preciosa veritat?






21 de maig 2012

Amanida cruixent de chourizo



Suposo que molts de vosaltres ja coneixeu Jamie Oliver, un cuiner jove i sense manies, que ha fet molts programes de cuina i llibres de cuina italiana i que a més, té alguns programes molt recomanables i crítics amb el menjar ràpid i l'alimentació de les escoles d'Anglaterra o els Estats Units mitjançant el que ell anomena Food Revolution. Per que us feu una idea, us deixo un tros d'un dels seus programes que més impacta, on ensenya a un grup de nens com fan els nuggets de pollastre a la majoria de restaurants fast food; a pesar del fastigós que és el procés que mostra, la majoria de nens continua afirmant que s'ho menjaria sense cap problema... per posar-se les mans al cap...

Aquesta és una recepta que Jamie Oliver va fer en una de les seves rutes pels diferents països, jo l'he adaptada a la meva manera, traient-li l'all sofregit, però això depen de la resistència estomacal de cada un. Aquí teniu el vídeo de la seva versió.

La meva és una simple amanida amb uns trossets de chourizo gallec passat pel foc. Per fer-ho, tallem els trossets i amb unes gotetes d'oli el posem a la paella i anem movent-lo. A mi em va agradar torrat perquè li dóna un punt cruixent a l'amanida que és boníssim, però el podeu treure més aviat. Abans de treure'l del foc li vaig afegir una mica de vinagre tal i com apareix a la recepta de Jamie. Aprofiteu una mica de l'oli que ha tret el xoriço per amanir l'enciam.







14 de maig 2012

Entrepà de pit de gall d'indi, pesto i espinacs.



Cada mes em proposo participar en algun dels molts reptes de cuina que es fan entre tots els blocs de cuina, però no hi ha manera... sempre se'm obliden, o sempre trobo alguna excusa per no fer aquella recepta que no m'atreu... La qüestió és que aquest mes m'he plantat i m'he dit que ja n'hi ha prou, o també deu ser que la recepta d'aquest mes és fàcil, no ho sé, però el fet és que aquí teniu el meu entrepà per La recepta del 15.

Els qui em coneixeu sabeu que m'encanta el pesto i que sempre en tinc un pot a la nevera, i fins i tot alguns direu que és una mica obsessió, però almenys una vegada per setmana jo menjo pesto, i si és amb pasta de ricotta i espinacs, encara millor. Però avui és una mica més especial perquè ha coincidit en que tenia l'alfabreguera del balcó demanant ser buidada, així que el pesto és casolà. 

Els ingredients? Un bon pa, pit de gall d'indi, el pesto casolà i unes fulles de rúcula o el que preferiu, i us quedarà un entrepà genial. Si el voleu fer encara millor, poseu-hi una mica de bri fos... 



Espero que la meva participació a la Recepta del 15 no continui sent tant esporàdica.... 



11 de maig 2012

Batut de maduixes




Avui us porto una recepta tant senzilla que gairebé fa vergonya... però així ens recorda que hi ha coses molt fàcils de fer que podem fer a casa en qualsevol moment!

Ja és cap de setmana i a més, avui la calor ja es fa notar amb força. Personalment, la calor em molesta i tot i que jo no sóc de les que prefereix l'estiu, accepto que hi ha coses d'ell que m'encanten... Ja us he parlat de les llimonades aquí, així que avui és el torn dels batuts de fruites, que conjuntament amb els granissats, els sorbets, l'orxata i la llet merengada, fan que una pensi directament en asseure's a una terrassa i veure passar la tarda.

No cal dir que aquesta és una recepta de dificultat zero o menys, així que és perfecta per qualsevol tarda o moment d'aquest calorós cap de setmana. A mi, directament, em recorden a quan era petita; sempre m'han agradat molt les maduixes i sempre que veia aquells batuts a la tele, amb uns gots llargs i grans fets de gelats,  demanava a la meva mare que me'n fes un. Òbviament, els seus portaven llet enlloc de gelat i hi afegia alguna galeta per donar més consistència. Aquest no n'hi porta, ja que hi vaig posar iogurt líquid que li va donar una textura realment de batut sense haver de posar-hi gelat. 

Totalment recomanable per als més i menys petits de la casa. Bon cap de setmana i bona entrada a la calor!

Triturem les maduixes, amb iogurt líquid i sucre al gust i decorem amb uns trossets de maduixes per sobre. Així de fàcil, gairebé insultant!



09 de maig 2012

Pizza calzone





Suposo que és comú en tots els que cuinem que quan provem de fer alguna cosa que habitualment comprem feta,  i ens surt bé, ja no la tornem a comprar mai més. És el cas de la massa de pizza. Un cop li trobes les proporcions d'ingredients perfectes per fer la massa al teu gust, mai, però mai més, tornes a comprar les masses mantegoses de la botiga, i molt menys encara, les congelades.

Arriba un punt quan t'acostumes a posar les mans a la massa, en el qual ja no necessites pesar els ingredients, sinó que aprens com és la massa la que et diu què necessita; això passa no només en la massa de les pizzes sinó en la gran majoria. En el cas de la pizza però, ara ja sé què necessito per tenir una massa cruixent i fina com a mi m'agrada, així que és una de les receptes que acostumen a ser recurrents cada setmana. 

Ahir vaig veure que tenia massa de pizza congelada de la setmana anterior, així que la vaig deixar descongelar a temperatura ambient durant tota la tarda i vam aprofitar per fer aquestes calzone, una de formatge i una altra de tonyina. Si feu massa i la congeleu veureu que gairebé no es perd les propietats, com a molt li notareu una textura una mica diferent a l'hora d'escampar-la, però el resultat serà molt satisfactori. 

Ingredients:

- Farina
- Mig got d'aigua 
- Llevat químic 7g o de forner 15g
- Oli i sal

Si feu servir el llevat natural, l'haureu de diluir en aigua tebia, en compte que no cremi perquè ens faria malbé el llevat. Si feu servir el químic, no farà falta, el podeu barrejar amb la farina. En tot cas, posem l'aigua en un bol i hi afegim el llevat i un rajolí d'oli. Mesclem i comencem amb la farina, poc a poc, primer amb una forquilla, després amb els dits, anirem integrant la farina amb l'aigua. Sabreu que hi ha prou farina quan podreu amassar sense que se us omplin els dits de la massa. Si se us enganxa la massa, agafeu farina amb les mans i continueu amassant. 

La textura correcta de la massa ha de ser la d'una mescla homogènia, fina al tacte i elàstica. La massa tindrà prou farina quan a banda de tenir aquestes característiques no s'enganxi a la superfície on l'esteu treballant. Un cop la tinguem, la posem dins d'un bol tapada amb un drap humit i la deixem reposar, com més temps millor, però la podeu consumir al cap d'una hora. Òbviament, la massa varia molt en la seva textura si la deixem llevar tranquil·lament. 

Passat aquest temps, enfarinem la superfície de treball i escampem la massa de la pizza, ajudant-nos del corró i els dits. Aquí podeu triar si voleu la pizza normal, o una calzone com és cas. Si decidiu com nosaltres, trieu el farcit al gust i poseu-lo en una meitat de la calzone, de manera que el tomàquet no arribi immediatament a les vores. Ara, agafem l'altra meitat i la tanquem pessigant les vores, procurant no deixar res obert per on se'ns pugui escapar el farcit. 

Enfornem la pizza, amb el forn sempre preescalfat, durant uns 20 o 25 minuts. La calzone estarà llesta quan s'infli una mica i es torri una mica de fora. Abans de menjar, afegiu-hi un rajolí d'oli i orenga per sobre i, sobretot, deixeu refredar abans de menjar, perquè el vapor es queda una estona a dins. 

A disfrutar!



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...