24 de febrer 2011

Raviolis farcits de ceba caramelitzada i formatge



Aquesta és la recepta que més m'ha omplert de les que he fet fins ara; potser per la meva devoció per la pasta o potser perquè em pensava que mai donaria el pas de fer-la jo a casa. Suposo que deu ser la combinació d'aquesta elaboració artesanal i a més, el fet d'encertar totalment el farcit, la primera vegada. Òbviament, no us enganyaré dient que m'ha quedat insuperable la primera vegada, ja que el fet de no tenir els estris adequats (màquina per estirar la  pasta i tallador en forma de ravioli), s'ha notat i m'ha quedat una pasta un pèl massa gruixuda i amb una forma una mica precària. 

Tot  això, ja us dic, era la persona més feliç del món mentre la menjava i pel que he vist, el qui m'acompanyava dinant també ha quedat ben content!

En realitat, la massa és senzillíssima i tampoc no és tant costosa de temps... mentre la massa reposava a la nevera, jo feia el farcit. I a més, encara vaig poder congelar una mica de pasta que em va sobrar...! En resum,  no serà la última vegada que en faci i potser, fins i tot, em pensi comprar-me la màquina...

Ingredients:

Per fer la pasta:

- Per cada 100 g de farina, un ou. Jo en vaig fer 500 g i per tant, també 5 ous.
- Oli
- Sal

Pel farcit:

- Ceba
- Formatge 
- Aigua
- Sucre
- Sal i oli.

Elaboració:

Abans que res, fem la pasta. Posem la farina i els ous en un bol, un rajolí d'oli i uns pessics de sal. Ho anem barrejant amb una forquilla fins que no puguem més: ara amassem amb les mans. Hem d'estar uns 10 minuts amassant, fins que ens quedi una massa sense grúmols i homogènia. Si s'enganxa molt als dits, hi afegim farina.

Quan la tinguem, la deixem reposar mitja hora a la nevera tapada amb una mica de paper de film o un drap.

Mentrestant, sofregirem la ceba ben tallada amb una mica d'oli. Quan comenci a estar tova, hi anem afegint sucre (tot de cop no) i aigua (poca també), i anem deixant que es redueixi. Aquest pas s'ha de fer fins que la ceba estigui tova del tot i ens sembli bé de gust. Vigileu amb el sucre, tampoc és cas de fer caramels de ceba! La salem una mica al gust i hi posem una mica de formatge a la barreja. Jo vaig fer servir formatge d'untar i una mica de ratllat, ja que s'ha de procurar que no quedi un farcit massa líquid. Ho deixem refredar.

Un cop passada la mitja hora de la massa, com a mínim, enfarinem la superfície i tallem la massa en tres o quatre parts per poder-la estirar bé. Ara és qüestió de deixar.la ben plana, els qui no tenim màquina amb el corró fins deixar-la el màxim de fina possible. Penseu que a l'hora de bullir sempre creixerà una mica més. Quan la tinguem ben estirada, fem la forma amb el que tinguem (en el meu cas, amb un got petit) i hi posem una cullerada de farcit. Posem un altre tros de pasta a sobre, i ho tanquem amb els dits (he sentit a dir que si mullem una mica les vores es tanca amb facilitat... un truc que vaig veure massa tard!).

És qüestió d'anar fent raviolis ara. Si us sobra pasta o us canseu, l'emboliqueu amb paper de film i al congelador. Quan vulgueu, ja els podeu bullir! Us encantaran!

22 de febrer 2011

Pastís de carn


Aquest és el primer pastís de carn amb pasta de full que faig, suposo que deu ser més una quiche que un pastís, però com mai m'han fet massa gràcia aquesta mena de pastissos vaig preferir fer una mica d'invenció pròpia. Va ser l'intent de treure'm de sobre la fulla de pasta de full que encara hi havia pel congelador i que ja feia massa temps que l'anava movent de lloc, però mai definitivament. Tot i això, el resultat va ser bo i va acabar sortint una recepta bona i fàcil, amb infinitat de possibilitats i ingredients per fer servir.

Ingredients:

- 1 fulla de pasta de full
- Carn picada
- Tomàquet
- Formatge
- 1 ou
- Ceba
- Sal, oli.

Elaboració:

Sofregim la ceba i hi afegim la carn quan estigui toveta. Seguidament hi tirem el tomàquet triturat i esperem que es faci bé. Hi podem posar una mica de sucre perquè perdi l'acidesa, i recordem també de salpebrar.
Mentrestant, estirem bé la pasta de full amb una mica de farina sobre el pedrís. Agafem un recipient adequat, i  posem la pasta de full ben escampada, procurant que sobri una mica de pasta per les vores. Recordem de punxar-la perquè no pugi massa! Quan el sofregit estigui bé, l'afegim damunt la pasta i hi posem una mica de formatge a trossets. Ara també hi posem l'ou batut, per tal que qualli el sofregit; només faltarà el formatge ratllat. Ho posem al forn: 180 graus uns 20 minuts, però anem vigilant que no es cremi ni quedi crua la pasta. Ja ho tenim!

15 de febrer 2011

Espinacs a la crema



Aquest cap de setmana vaig estar al poble, així que vaig aprofitar per venir amb la maleta plena de coses, entre elles, els espinacs. Al principi creia que acabaria fent una lasanya o simplement, una crema d'espinacs... però després vaig pensar amb els espinacs a la crema, que no n'havia fet mai però m'havien agradat molt.

Hi ha més versions d'aquesta recepta, també es pot fer amb nata de cuina però, com que no en tenia, m'he decantat per una beixamel lleugera, amb llet desnatada. Algun dia però, provaré la versió amb la nata, a veure com queda. Al final, aquests espinacs a la crema, em van convèncer, així que crec que es convertirà en una de les receptes recurrents per poder menjar espinacs sense arrugar el nas!

Ingredients:
- Espinacs
- Ceba
- Llet
- Farina
- Nou moscada, sal i pebre.

Elaboració:

Bullim els espinacs, mentres, aprofitem per anar fregint una ceba ben trossejada. Un cop escorreguts els espinacs, els tallem ben trossejatsi els afegim a la ceba. Els sofregim una mica, fins que comencin a ser foscos.
Aquest és el moment de tirar una mica de llet a la paella, i reservar-ne una mica per anar desfent la farina. Quan ja la tinguem ben barrejada amb la llet, la tirem també a la paella i anem remenant, fins que es vaig fent la salsa amb una textura més sòlida. Si ens queda molt espessa, o volem més beixamel, hi tirem una mica més de llet. Hi afegim ara el pebre, la sal i la nou moscada.

13 de febrer 2011

Menjar blanc


Aquestes són unes postres típiques del Camp de Tarragona, encara que jo sempre les he vistes de quan en quan a casa. Es diu que és d'origen medieval, i que els ingredients principals continuen sent més o menys els mateixos. Tot i això crec que la recepta orginal era feta amb ametlla, i en aquesta no n'hi ha. Són unes postres molt fàcils de fer, rapidíssimes i sense cap dificultat, i decorades amb una mica de canella en pols, estan boníssimes!

Ingredients (per cinc racions)
- 750 ml llet
- 5 cullerades soperes de sucre
- 3 cullerades grans de farina d'arròs.
- Canyella en rama
- Pela de llimona.

Elaboració:
Es posa la llet en una cassola, i es posa al foc. Reservem però, una mica de llet per barrejar amb la farina d'arròs abans de tirar-ho a la cassola. A la llet que ja és al foc, hi afegim el sucre, les peles de llimona i la canyella en rama i ho deixem fins que arrenqui el bull. Un cop comenci a bullir hi tirem la mica de llet amb la farina d'arròs i remenem sense parar. Quan torni a agafar el bull, ho treiem del foc Recordeu de treure les peles de llimona i la canyella abans, ho podem colar. Ho repartim entre els bols o les flameres que vulguem i quan ja estigui fred, hi podem tirar la canyella en pols per sobre. Ja està, facilíssimes de fer!

10 de febrer 2011

Patates rústiques i ràpides



Quan ets petit les patates fregides et fan moltíssima il·lusió, i sempre en demanes; quan et fas gran, et continuen fent la mateixa il·lusió, però ja te'n estàs més... la quantitat de calories que arriben a portar fan que només en mengis (sense tenir mala consciència) en poques ocasions.. Per això fem servir aquesta recepta,  perquè es pot convertir en un plat més o menys lleuger (encara que les patates no en són mai, de lleugeres); o  per contra, si vols, el pots anar complementant, afegint trossets de formatge a sobre. Tot és qüestió de gustos, i de consciències doncs...

La recepta, a més, destaca per la seva senzillesa i per ser un plat rapidíssim, ja que amb deu minuts, tirant llarg, el tens. És un exemple més d'aquesta cuina ràpida, però que s'allunya del menjar ràpid que coneixem.

Ingredients:

- Patates
- Sal, pebre, espècies.
- Oli
- Formatge (opcional)

Elaboració:

Tallem les patates en rodanxes de pocs milímetres (si les fem molt, molt primes, quedaran ben seques, com si fóssin patates de bossa), i les anem col·locant en un plat, ben esteses. Hi tirem sal, pebre, i les espècies que vulguem, en aquest cas, herbes provençals. Per sobre, hi tirem un raig d'oli, sense passar-nos (en menys quantitat si hem de posar formatge, ja que aquest en deixarà anar). 

Les posem al microones, a màxima potència entre cinc i set minuts. Podem anar comprovant com estan, punxant-les amb una forquilla. Quan ja estiguin toves, hi posem el formatge (si volem), i les deixem un minut més al microones per a què es fongui. Compte amb el plat, que cremarà força!

08 de febrer 2011

Rissotto de rovellons



Aquest és un plat típic de tardor, però com encara quedaven uns quants rovellons en conserva, doncs he aprofitat per treure'ls del rebost. El rissotto és una bona manera de canviar la forma de menjar arrós, i per mi, gairebé la única que m'agradi...

Us he de dir que gairebé cada vegada que el faig canvio coses, hi poso més ingredients o en trec depenent del que m'apeteixi o de la disponibilitat de la despensa. Aquesta vegada no li vaig posar el rajolí de vi blanc, ni cervesa, ni res que s'hi assembli, per contra, vaig posar una mica de nata de cuina, que no n'acostumava a posar mai. La veritat és que la nata li acaba donant una textura diferent, amb una cremositat que difícilment aconseguirem sense ella. Tot i això, jo recomano posar-hi el vi blanc, que sempre li dóna un bon punt. 

Ingredients:

- Arròs llarg
- Rovellons o bolets
- Ceba
- Nata de cuina (i vi blanc)
- Parmesà
- Brou de carn
- Aigua
- Sal i pebre

Elaboració:

Posem a sofregir la ceba ben tallada, amb una mica d'oli. Quan ja estigui tova hi afegim els rovellons i deixem que perdin una mica d'aigua. Aprofitem per salar, i seguidament hi tirem l'arròs. Anem remenant, procurant que no se'ns enganxi l'arròs i quan vegem que comença a posar-se transparent, hi tirem el brou de carn, que el cobreixi. El líquid l'haurem d'anar afegint fins que ja estigui bé l'arròs, o sigui que no el tirem tot a l'hora. L'anem afegint a mesura que el vagi necessitant i anem provant la duresa de l'arròs. En aquest cas, he posat meitat de brou i meitat d'aigua, per suavitzar-lo una mica. Quan ja falti poc per tenir l'arròs al punt, hi afegim una mica de nata de cuina, i després el parmesà. 

Procurem que no es begui tot el líquid, sinó que quedi melós. Podem tornar a posar una mica de formatge abans de menjar-lo. Au, a disfrutar-lo!

06 de febrer 2011

Hamburgueses i ketchup casolans



La majoria de vegades només de sentir el nom d'hamburgueses ja ens imaginem quelcom greixós, amb un pa fet a base de mantega i un tros de plàstic aformatjat per acompanyar-lo, tot junt amb unes patates-xiclet... tot sortit d'un "restaurant" que ens porta a un ritme estrepitós... Doncs no, no té perquè sempre ser així, i queda demostrat que una hamburguesa feta amb bons productes, a casa, pot ser un plat deliciós, i fins i tot ens arribarà a sorprendre gratament!

Així va ser en el meu cas...i en el de tothom que la va provar. Segur que aquest queda establert com un dels menjars preferits del pis, i la veritat, no m'esperava tant d'una hamburguesa...  Però a més, acompanyada del ketchup casolà era perfeta, encara que de fet, l'hamburguesa era tant bona i melosa, que no necessitava cap salsa d'acompanyament.

Per les hamburgueses:

- 700 grams de carn picada, barrejada.
- 1 ceba ben picada
- 2 ous
- Pa ratllat
- Sal, oli, pebre i espècies.

Posem tots els ingredients en un bol, i hi afegim una mica de pa ratllat per tal que doni una mica de consistència a la carn. No hem d'arrebossar, només en necessitarem un o dos grapats. Posem les espècies que vulguem, en el cas de la fotografia, porten pebre negre, orenga, i herbes provençals. Un cop ho tenim, fem boles i les aplanem fins donar-li la forma. Hem de tenir en compte que com més dobles seran, més ens costarà fer-les, o sigui que si no les volem crues, vigilem. 

Suposo que l'ingredient clau per fer unes bones hamburgueses és la carn, en el meu cas, no n'hi ha de més bona que la del poble!

Per al ketchup:

- Tomàquet fregit de casa.
- Vinagre de mòdena
- Sucre i sal
- Pebre

No té més secret que fregir el tomàquet, o posar-lo a la paella, i tirar-li un rajolí de vinagre de mòdena, sucre, sal i pebre, provar-lo fins que ens sembli la combinació correcta i deixar-lo al foc, per tal que perdi aigua i ens quedi una salsa amb bona consistència. La veritat és que fa ganes de fer-ne per posar-lo en conserva...

Bon cap de setmana a tothom! 

03 de febrer 2011

Crema de carabassó



Les cremes de verdures són la millor opció per un sopar lleuger i acompanyades d'una mica de carn o peix, el converteixen en el menú ideal per no omplir massa la panxa abans d'anar a dormir. A més, aquesta és una crema perfecta per qualsevol estació de l'any, calenta l'agraeixes quan fa fred, i freda et refresca qualsevol nit d'estiu. A mi, la crema de carabassó m'agrada especialment per ser una de les més suaus i que em permet menjar aquesta verdura, que d'altra manera és difícil de fer-la encabir a la cuina, almenys a la meva.

Ingredients:

- 3 carabassons
- 2 cebes
- 1 patata
- Oli, sal, pebre.
- Aigua.

Elaboració:

Agafem una cassola i hi posem un rajolí d'oli, hi tirem els carabassons sense pelar i les cebes trossejades, hi afegim sal i  ho deixem uns minuts sofregint-se, fins que la ceba estigui una mica tova i els carabassons hagin soltat una mica de l'aigua. La finalitat no és que s'acabi de sofregir del tot, per tant, al cap d'un moment ja tirem l'aigua fins cobrir les verdures, i hi afegirem la patata a trossos també. 

Quan ja estigui tot ben tou, ho traiem del foc i ho triturem tot. Si hem posat massa aigua, en traiem una mica perquè no ens quedi massa aigualit, la podem reservar per si al final ens en queda poca. Quan ja ho tinguem trituat, corregim de sal i pebre, i hi posem una mica de formatge ratllat per sobre, o una mica de pa torrat. Quedarà boníssima!


01 de febrer 2011

Macarrons a les fines herbes i més..



Aquest no és ni de lluny un plat sofisticat, però m'ha fet un gran favor quan he arribat al migdia a casa i no tenia res que menjar...Sí, que ens agradi cuinar no vol dir que no et puguis trobar un dia sense res per dinar...!! I llavors mirant a la nevera, i ja, inconscientment, amb el paquet de macarrons a la mà he mirat i remirat possibles acompanyants. I els he trobat! Amb ells, en un moment he tingut un plat senzillíssim, lleuger i deliciós!

Ingredients:
- Macarrons
- 2 cullerades soperes de formatge per untar a les fines herbes (o en el seu defecte, formatge per untar i espècies del rebost).
- Espècies varies, en el meu cas, alfàbrega i pebre negre.

Elaboració:

El procediment és tan senzill que és gairebé innecessari. Bullim els macarrons amb un rajolí d'oli i un pessic de sal fins que estiguin al gust; mentrestant, en una paella, fonem el formatge per untar i hi barrejem totes les espècies que vulguem. Podem posar també una mica de crema de llet o llet, depenent de si volem un plat més dens o no. Jo no hi he posat res més!

Un secret: hi he afegit una mica de salsa al pesto que tenia per la nevera i que ja demanava ajuda, li ha donat un gust molt molt bo.

Per acabar, hi podem afegir una mica de formatge ratllat, però la veritat és que no hi feia falta. Una recepta molt fàcil, ràpida i realment bona! La opció perfecta per un dia amb molt poc temps...i molta gana!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...