Ahir ma mare va fer anys. Ella sempre és l'encarregada de fer els pastissos d'aniversari de tota la família, fins i tot del seu, no sé quant de temps devia fer que ningú li feia un pastís a ella, així que vaig decidir que ja era hora d'enfrontar-me als pastissos importants, i alhora, al fondant. A més, a finals de mes hauré de fer-ne un altre i necessitava fer-lo amb aquest ingredient, així que vaig creure que podria ser una bona oportunitat per practicar. Us he de dir que no és gens complicat treballar amb fondant, encara que us faci una mica de respecte... ja veureu que n'és de fàcil.
Hi ha moltíssims pastissos de fondant, amb unes decoracions espectaculars, elegants i senzilles; també n'hi ha d'altres que semblen tot plàstic i només de veure'ls, marxen totes les ganes de pegar cullerada. Suposo que a vosaltres també us passa. Així que vaig triar una decoració senzilla, que fos acceptada pels paladars de la meva família, encara menys acostumats que jo a aquest tipus de coses.
Us he de dir que la decoració original no era aquesta, però al final vaig aconseguir arrencar-la sense malmetre gaire la capa de fondant, i la vaig refer. Després vaig veure que m'agradava més l'altra, però ja era tard. Igualment, el pastís va agradar i el que és més important, va fer molta il·lusió a la mare. Ah, i en contra del que jo pensava, a la única a qui no va acabar d'agradar el fondant va ser... a mí! Jo el vaig anar apartant, però tots els altres se'l van menjar gairebé tot.
El farcit era de crema de formatge i melmelada de maduixa, i va ser tot un èxit, fins i tot més que l'exterior! Ma mare ja em va encomanar la tasca de fer els pastissos de la família, però jo vull que els continui fent ella, o el que és millor, juntes.
El pa de pessic elegit va ser de tipus genovesa i us he de dir que em declaro fan incondicional d'aquest: fàcil de fer, sense mantega ni oli i molt, molt suau i esponjós. Sé que pel fondant es fa servir un pa de pessic que sigui més dens i pugui aguantar el pes del fondant, però vaig pensar que per la poca decoració que portava no em feia falta, i va ser un encert. Així doncs, porta tres pisos de genovesa, un pis farcit de crema de formatge (buttercream de formatge) i un pis de melmelada de maduixa. Però, pas per pas, us sembla?
Al ser el primer pastís de fondant que feia, vaig voler curar-me en salut i fer les coses amb temps. Un dia vaig fer una genovesa i la vaig congelar, dos dies abans de l'aniversari vaig fer l'altra i vaig muntar el pastís i l'últim, vaig posar el fondant i vaig decorar.
Per les genoveses (en vaig fer dos, d'un total de sis ous)
- 6 ous
- El mateix pes dels ous amb closca, de sucre.
- La meitat del pes dels ous amb closca, de farina.
He vist moltes receptes de genoveses diferents, jo faig servir aquesta que és la que sempre ha fet ma mare i queden perfectes. Pesem els ous i preparem els ingredietns d'acord amb el pes. Pugem les clares a punt de neu i reservem. Mentrestant, batem els ous amb el sucre i l'afegim a les clares, poc a poc, de manera que no ens baixin gaire. Quan ho tenim ben barrejat, hi afegim la farina, poc a poc fins que quedi ben integrada. Ja ho tenim, posem la mescla al motlle que haurem untat amb mantega per tal que no s'enganxi i ho posarem al forn, preescalfat a 180º, durant uns vint minuts. Vigileu, es fa bastant ràpid, podeu punxar amb un escuradents per veure si surt net.
Aquest tipus de pa de pessic es pot congelar o ens pot aguantar uns tres dies en perfectes condicions. Si el congeleu, recordeu de treure'l en antelació.
Quan anem a muntar el pastís, abans de farcir-lo el mullarem amb almívar per tal que sigui més flonjo quan el mengem.
Per l'almibar:
- 100g de sucre
- 100 ml d'aigua.
- el suc de mitja llimona
Posem el sucre, l'aigua i la llimona en un cassó i ho posem al foc durant uns 15 minuts fins que s'espessia. Abans de farcir, mullem les capes amb aquest almívar amb l'ajuda d'un pinzell.
Per la buttercream de formatge:
- 400g de formatge per untar (no val el light!)
- 125g de mantega
- 350g de sucre de llustre
- suc de mitja llimona
Agafarem la mantega pomada i la batrem. Hi afegirem el formatge i batrem fins que estiguin ben barrejades, llavors, a poc a poc, començarem a afegir el sucre, integrant bé abans d'afegir-ne més. Al final, hi afegim el suc de llimona i continuem batent uns dos minuts més. Ens quedarà una crema, però no ha de quedar líquida. Untem un pis amb aquesta crema, posem l'altra capa de pa de pessic i atenció, ara hem de fer, amb l'ajuda de l'espàtula, un dic de crema de formatge a la part exterior de la capa, per tal que la melmelada de maduixa, que és més líquida, no se'ns escapi pel costat i ens mulli el fondant després.
Quan ho tinguem, hi posem la melmelada i tapem amb l'altra capa de pa de pessic. Per tal que el fondant s'apegui al pastís, el cobrirem amb una capa de crema de formatge que ens ha sobrat, per sobre i els costats. Un cop ho tinguem, jo el vaig deixar a la nevera durant tota la nit, per tal que els gustos s'integressin.
L'endemà al matí vaig procedir a cobrir el pastís amb fondant. Per això, escampem una mica de sucre de llustre a la taula i comencem a amassar el fondant. Jo el vaig comprar, però trobareu moltes receptes per internet. Hem de fer una capa d'entre 3 i 5mm, procurant que no se'ns enganxi a la taula. Quan el tinguem, el cobrim i amb la ma anem folrant-lo, procurant que no quedin plecs ni arrugues. Tallarem la massa que ens sobri.
Hi ha multitud d'eines que ens ajudaran amb el fondant, però, sincerament, si no hem de fer-ne molts o per fer el primer, no cal que els compreu. El corró de fusta, ben ensucrat us servirà perfectament, els ganivets us ajudaran a tallar i amb les mans, ben netes, podreu aplanar el fondant i pegar-lo bé al pastís.
La decoració la vaig tenyir amb colorants alimentaris i la vaig fer amb uns talladors de fulles que vaig comprar. El que us recomano és que feu una cerca a internet, hi ha molts blocs que tenen tutorials que estan molt bé, i sobretot, molts vídeos que us ajudaran a l'hora d'amassar i cobrir amb el fondant. Si us queda algun dubte, podeu contactar per correu o pels comentaris.