Més de 2 anys i pastís de cítrics amb llavors de rosella

El Trossets de cuina ha fet dos anys; o va fer, perquè creia que era avui, però es veu que va ser dilluns, així que avui fem una mica més de dos anys. Sigui com sigui, són dos anys, 734 dies, 125 entrades, 34.000 visites, 117 seguidors, moltíssims coneguts i gairebé amics, innumerables estones a la cuina i molta, molta satisfacció. I és que el Trossets de cuina no només és un bloc amb receptes i alguns llocs, no... és molt més.

El Trossets de cuina és un full en blanc que es va començar a escriure per contrarestar la manca de reptes que em provocava la meva situació professional. És el remei que em va ajudar a centrar-me; a retrobar-me amb voluntats perdudes i aspiracions enterrades en algun lloc dels últims nou anys; a recordar què és el que vull i, sobretot, que és el que no vull; a adonar-me que sóc un 70% d'on vinc i un 30% el context en què visc; a fer-me veure que no puc viure sense sentir passió per tot allò que m'omple el dia i a empènyer-me lluitar per a que així sigui. 

I algunes coses més tangibles: a comprar-me la primera reflex, un trípode (massa) barat i cartró ploma blanc a mode de difusor; a omplir l'armari del menjador de trastos de cuina i trossos de roba; a recuperar tots els plats i coberts dels iaios escampats per les casetes del camp; a comprar plats i cassoles sense pretendre que siguin aixovar; a que els repartidors de l'amazon sàpiguen la meva adreça gairebé de memòria; i la última: a inscriure'm en un curs de "food writing" en anglès, així, impulsivament. 

I tot això ho ha fet el Trossets de cuina, però també, i sobretot, els que esteu a l'altra banda de pantalla, perquè la meva satisfacció més gran seria que en algun moment mentre llegiu, us agafin ganes de provar les galetes de les que parlo, a fer una buttercream o a preparar unes borranyes. El meu sincer agraïment. 

El pastís d'avui porta el pa de pessic amb llavors de grosella que li afegeix, a la textura suau de la molla, un toc de textura i cruixent i el suc de llimona i llima, que li porta el punt aromàtic a la cullerada. El farcit i el frosting, és una barreja de la suavitat sedosa del mascarpone i la nata muntada, amb la textura de la pell d'aranja, taronja i llima; de decoració, llimona i llima confitada. 

Per parts:

Pel pastís:

- 175g de farina amb llevat incorporat.

- 1 culleradeta de llevat químic

- 150g de mantega a temperatura ambient

- 150g de sucre

- 3 ous

- suc de mitja llimona i mitja taronja

- 50g de llavors de rosella

Com sempre, posem el forn a escalfar a 180º abans de començar. En un bol, batem la mantega i el sucre durant dos o tres minuts. Hi afegim els ous, d'un en un, procurant que tot quedi ben mesclat abans d'afegir-ne un altre, i els sucs de llimona i taronja. Ara és l'hora dels ingredients secs: en un altre bol, mesclem la farina, el llevat i les llavors de rosella i barregem bé. Anem afegint la mescla al bol dels ingredients líquids, per parts i procurant que quedi tot ben incorporat abans d'afegir-ne més. Disposem la barreja al motlle que prèviament haurem untat amb oli i enfarinat per tal que no se'ns enganxi i enfornem durant 20 o 25 minuts o fins que al punxar amb l'escuradents, aquest surti net.

Pel farcit i l'untat:

- 250g de mascarpone
- 250ml de nata per muntar.
- 50g de sucre de llustre.
- suc de mitja llimona i la mitja taronja restant.
- pells ratllades.

Batem el mascarpone amb el sucre per una part, i per l'altra, muntem la nata. Barregem les dues mescles i hi afegim els sucs i les pells ratllades. Com veieu, no és una quantitat de sucre excessiva, així que si ho creieu convenient, afegiu-ne més.

Per la llimona i la llima confitada:

- 100ml d'aigua
- 75g de sucre
- talls de llimona i llima, fins.

En un cassó, afegim l'aigua i el sucre i posem a escalfar per fer l'almívar. Quan el sucre estigui ben fos, afegir els trossos de fruites ben escampats per tota la superfície del cassó. Deixem coure a foc lent fins que estiguin transparents. Jo els vaig deixar durant uns vint minuts.