No és del tot estrany que la cuina serveixi de teràpia, estic segura que qualsevol persona, en algun moment, ha trobat a la cuina una via de canalització d'emocions, d'escapatòria de mal humor o, fins i tot, d'estrés. I és que la cuina ensenya, no només tècniques de cuina, sinó fins i tot relaxació i paciència. En referència a això, us proposo aquest documental sobre el zen a la cuina, Cooking your life o cuinant la teva vida.
Hi ha receptes que demostren tot això clarament: la paciència, la concentració i l'estar present i atent a una sola cosa però també el valor de les coses fetes a poc a poc, amb el seu temps, el valor de prendre's una estona de diumenge al matí per esmorzar amb companyia. Tot això és aquest Panettone; paciència, tendresa i companyia. Potser per això és tant típic del Nadal, quan acostumem a fer celebracions familiars. Sigui com sigui, el Panettone té una recepta que implica temps, tot i que no dificultat, i per tant, s'ha de planificar tot el procés i prendre's-ho amb moltes ganes. Tot i això, aquest Panettone encara va ser prou ràpid, només dos dies, ja que la recepta original implica fer el llevat natural i ja hi afegeix de tres a cinc dies més.
Us he de dir que vaig tenir problemes per trobar motlles típics de Panettone a Barcelona. Hi ha botigues online que sí el tenen, però no tenia temps per demanar-lo i que m'arribés abans del cap de setmana. A algun a botiga havien d'arribar, però encara no en tenien. Igualment, estaria bé que deixéssiu un comentari si n'heu trobat, per evitar aquest problema en futures ocasions!
Tot i aquesta trampa i sense ànims d'exagerar, el Panettone va sortir deliciós, molt esponjós i amb el punt de dolçor perfecte. Sense cap dubte, val la pena la inversió de temps i l'esforç de fer-lo. He d'avisar, però, de dos coses. La primera és que si no tenim màquina d'amassar el procés és força més feixuc, però amb una mica de paciència acaba sortint, no desespereu; la segona és que la massa és una mica complicada de treballar perquè és (i ha de ser així) enganxifosa. El fet que el Panettone quedi tant lleuger i esponjós de dins implica que la massa no ha de portat tota la farina que nosaltres posaríem si fos un pa normal.
La recepta l'he extreta d'aquí, i per mi, ja és LA recepta. Comencem doncs...
Biga o massa mare:
- 80g de farina de força
- 15g de llevat fresc
- 40g d'aigua
Desfem el llevat amb l'aigua tèbia i hi afegim la farina. Amassem fins que quedi una massa llisa i posem en un bol tapat amb paper transparent. Deixem llevar durant 4-8 hores o fins que dobli el volum. Jo la vaig deixar tota la nit.
Primera amassada:
- 260g de farina de força
- 70g de mantega pomada
- 70g de sucre
- 2 rovells
- 170g d'aigua
Agafem la massa mare i l'aigua i hi anem afegint la farina mentre amassem. Treballem la massa durant uns minuts i quan estigui ben integrada hi anem afegint els rovells, d'un en un, sense deixar d'amassar. Hi afegim el sucre i per últim la mantega. Treballem la massa a la taula, amb una mica de farina, però compte de no passar-nos, només afegim la farina indispensable per poder treballar la massa amb condicions. Si s'enganxa podem mullar-nos els dits amb oli.
Ens quedarà una massa molt elàstica, i ben fina. Agafem un recipient ben gran (ens creixerà molt) i tapem amb paper transparent. Deixarem reposar de 4 a 8h fins que ens dobli o ens tripliqui el volum. Jo la vaig deixar més de des de bon matí fins a la tarda, sens problema.
Segona amassada:
- la primera amassada
- 60g de farina
- 20 de mantega fosa (però que no estigui calenta)
- 20g de sucre
- 10g de mel
- 2 rovells d'ou
- extracte de vainilla
- xips de xocolata al gust (intercanviable per panses o el que us vingui de gust)
Posem la massa al bol, tapem i deixem reposar 1 hora. Passat aquest temps, amassem una mica per treure l'aire i el posem a dins del motlle de Panettone. Deixem llevar durant 8 hores o tota una nit.
Al matí, escalfem el forn i el posem a 180º durant tres quarts. Vigileu, el meu va estar fet en només mitja hora. Comproveu amb un punxó o amb un espagueti i si us surt net, ja el tenim.
Ara, segons la recepta original, s'ha de penjar cap avall per tal que la massa no es desinfli. Jo m'ho vaig saltar perquè ja teniem ganes d'esmorzar; la massa va aguantar perfectament les poques hores que va durar el Panettone.
Us recomano que us hi poseu, no us decebrà en absolut. L'olor de llevat que desprèn a la cuina durant tot el procés és sorprenent, però encara ho és més quan està al forn. Una recepta per regalar aquestes festes i un Panettone més barat que els de les botigues, segur.
M'has fet venir ganes d'iniciar-me amb el Pannettone, amb lo flonjos i bons que són mare meva...
ResponEliminaQuina gola de panettone!! Crec que m'has convençut per fer-ne un (però amb truites confitades, em perden XD) i regalar-li a la meva mare.. Li encanten els panettone XD Quan s'acaba la temporada de nadal sempre se'n compra moltíssims per a tenir-ne durant un parell de mesos més, hahah :)
ResponEliminaLi donaré una sorpresa ^^
Molts petons :D
M'encanten aquests panettone!
ResponEliminapetons
Cada any tinc ganes de fer-ne però ho trobo laboriós i penso...un altre any ho faré... i així estic sempre! jejejj a veure si m'animo perque te una pinta tant bona... petons
ResponEliminaJo tinc mltes ganes de fer-ne! així q m'apunto la teva recepta! i més si dius q queda tant bó!!
ResponEliminaAl final com vas solucionar el problema dls motlles??
Ah! i m'agrada mlt la idea d les xips de xoco, q les panses no m'acaben de barrufar...
ptns!!
Al final vaig agafar paper de forn, vaig fer dos capes (per tal que fos més gruixut, vaig mesurar la circumferència del motlle (el meu era de 20 cm)i vaig unir els papers de forn amb grapes tot donant-li la forma del motlle. De manera que el paper de forn sobresortia uns 20cm del motlle, que és que acostuma a pujar el Panettone!
EliminaGràcies x la resposta! aqt cap de setmana m'hi posaré i ja et diré!!
Eliminaptns!!
Impressionant Cinta!!! M'encanta el panettone, però em sembla molt difícil :)
ResponEliminauauuu t'ha quedat fantàstic ehh!!! jo no m'hi atreveixo amb el panetonne, massa feina! Jajja algun dia segur que ho provaré! petons
ResponEliminaUau! Cinta, que valenta!! Mai m'hi he atrevit, amb el panettone, sempre diuen que és tan complicat...!!! Te n'has sortit molt bé, m'encanta! I farcit amb xoco, que bo!!! Petons
ResponEliminaQuin Panettone més bo, impressionant, jo tinc pendent de fer-lo però crec que és molt difícil. El teu és perfecte
ResponEliminaQue bo aquest panettone i a sobre amb xocolate. Em quedo pel teu blog.
ResponEliminaPetons.
http://hogardiez.blogspot.com.es/
Hola Cinta, jo he trobat els motlles però en format industrial (100unitats!!!) i potser algun per regalar en faci; però no 100 (uns 25euros).Aquest t'ha quedat ben macu!
ResponEliminaHola Cinta! A mi també m'ha agradat el teu blog, i mira, aquest any volia fer el meu primer panettone però amb passa això del motlle, que no tinc el motlle ideal. Jo miraré l'opció de comprar-lo per internet, perquè per a qui a Girona no crec que en trobi. Si de cas tinc sort t'ho diré. El teu t'ha quedat espectacular, preciós, m'agrada!!!
ResponEliminaMiraré el video. Per mi la cuina és teràpia pura, igual que el blog, la meva vida i la manera de veure les coses han fet un gir gràcies a la cuina, m'omple!
Una forta abraçada, bonica!
gracias por tu visita Cinta, me encanta este panetone, qué bien te ha subido, yo quiero hacerlo esta semana, quiero además seguirte por e-mail y no veo el enlace:)bsts
ResponEliminaho acabo d'habilitar! petons!
EliminaCinta, m'encanta el panettone... si n'he de fer un, que em venia be de fer-lo, seria el teu.
ResponEliminaUn petò!
El panettone és la massa fermentada que exiteix més difícil de fer. I a tu t'ha quedat espectacular! Em trec el barret, felicitats!
ResponEliminaEl Nadal està aquí mateix, oi? ;)
Quin goig que fa aquest panettone!! jo cada any en faig, però encara no he trobat un que quedi prou digne per publicar-lo..m´apunto la teva recepta. Et felicito pel bloc, es maquíssim... petons,
ResponEliminaHola,
ResponEliminaEncantada de conocerte, me ha encantado tu blog, que rico el panettone, con trocitos de chocolate toda una delicia!
Un besito.
No conocía tu blog, pero me ha encantado!! Sobre todo al encontrarme con este pedazo de panettone!!!
ResponEliminaTiene una pinta fantástica! Te felicito!!!!
Me quedo por aquí como seguidora para no perderme más entradas como esta! y, además, te robo la receta!
Un besazo!
Genial!!!!!! aquest any farem aquest!! ara m'hi poso!!
ResponEliminaEm va agradar tant la teva recepta de Panettone que vaig dir, l'any vinent el faig, i apa!!! ja hi som ja no arribo a temps a Nadal, ainx....Petons des de Barcelona
ResponElimina