Setembre...

Hauria d'haver-me pres l'estiu de descans en general, també blocaire. Això és el que m'he repetit les últimes setmanes; m'atreviria a dir que gairebé cada dia. Sembla mentida, però un bloc és com un compromís no només amb tu mateixa, sinó també amb tots els lectors i amics que et segueixen i el fet de saber que tenia prou temps per continuar com sempre i no trobar mai les ganes ni el moment, em feia i, em fa, sentir terriblement culpable. Però sé que no és un estiu habitual i que amb tots els canvis (deixar el pis, la mudança, les vacances, el nou pis...) he trencat el ritme blocaire i d'alguna manera també, el meu. 

Tal i com ja intuíem des de feia temps, els canvis no seran tant temporals com deiem o, alguns dies, confiàvem. El que havia de ser un pis temporal fins que al setembre en cerquéssim un altre es converteix no només en un canvi de pis, sinó també de país. Marxem a Irlanda.

Els que em coneixeu sabeu que sempre m'he quedat amb les ganes de marxar una temporada fora i ara la situació és la idònia per fer el pas. De moment doncs, tot i que no m'ocupa tot el meu pensament perquè encara no ho tinc assimilat, aquests canvis fan que tingui moltes coses a la llista de prioritats per davant de la cuina, desgraciadament.  A més, la mudança m'ha deixat amb la meitat dels meus trastos al poble i ara ja no em val la pena carregar-los amunt per tornar-los avall en breu, així que estic només amb l'indispensable. Però cuino, i tinc receptes pendents, i moltes ganes de continuar amb el bloc i encara més poder-vos anar ensenyant la nostra nova vida allà, sense els productes mediterranis que estic acostumada a tenir tant a l'abast...l'oli d'oliva de casa per exemple (encara que la garrafa ja té el lloc reservat a la maleta). 

Però l'estiu no ha segut només pensar en el futur, sinó també i gairebé principalment, viure el present ara més que mai. Començo a aprendre que el que és present ara, aviat seran només records i que com diu la Meri, els records de l'experiència és l'únic que ens emportem, al cap i a la fi. Així que això estic fent, empapant-me de present, absorbint la rutina d'avui que ja no serà la de demà, disfrutant de totes aquelles persones a qui, si bé no acabes de deixar enrere, acabes dient un fins després. 

Tinc receptes pendents de publicar abans de marxar, tot i això, no sé fins a quin punt em serà possible anar publicant aquests dies, ni tampoc les properes setmanes fins a estar instal·lats. Suposo que serà qüestió d'una mica de paciència...