02 de setembre 2013

Setembre...



Hauria d'haver-me pres l'estiu de descans en general, també blocaire. Això és el que m'he repetit les últimes setmanes; m'atreviria a dir que gairebé cada dia. Sembla mentida, però un bloc és com un compromís no només amb tu mateixa, sinó també amb tots els lectors i amics que et segueixen i el fet de saber que tenia prou temps per continuar com sempre i no trobar mai les ganes ni el moment, em feia i, em fa, sentir terriblement culpable. Però sé que no és un estiu habitual i que amb tots els canvis (deixar el pis, la mudança, les vacances, el nou pis...) he trencat el ritme blocaire i d'alguna manera també, el meu. 

Tal i com ja intuíem des de feia temps, els canvis no seran tant temporals com deiem o, alguns dies, confiàvem. El que havia de ser un pis temporal fins que al setembre en cerquéssim un altre es converteix no només en un canvi de pis, sinó també de país. Marxem a Irlanda.





Els que em coneixeu sabeu que sempre m'he quedat amb les ganes de marxar una temporada fora i ara la situació és la idònia per fer el pas. De moment doncs, tot i que no m'ocupa tot el meu pensament perquè encara no ho tinc assimilat, aquests canvis fan que tingui moltes coses a la llista de prioritats per davant de la cuina, desgraciadament.  A més, la mudança m'ha deixat amb la meitat dels meus trastos al poble i ara ja no em val la pena carregar-los amunt per tornar-los avall en breu, així que estic només amb l'indispensable. Però cuino, i tinc receptes pendents, i moltes ganes de continuar amb el bloc i encara més poder-vos anar ensenyant la nostra nova vida allà, sense els productes mediterranis que estic acostumada a tenir tant a l'abast...l'oli d'oliva de casa per exemple (encara que la garrafa ja té el lloc reservat a la maleta). 





Però l'estiu no ha segut només pensar en el futur, sinó també i gairebé principalment, viure el present ara més que mai. Començo a aprendre que el que és present ara, aviat seran només records i que com diu la Meri, els records de l'experiència és l'únic que ens emportem, al cap i a la fi. Així que això estic fent, empapant-me de present, absorbint la rutina d'avui que ja no serà la de demà, disfrutant de totes aquelles persones a qui, si bé no acabes de deixar enrere, acabes dient un fins després. 


Tinc receptes pendents de publicar abans de marxar, tot i això, no sé fins a quin punt em serà possible anar publicant aquests dies, ni tampoc les properes setmanes fins a estar instal·lats. Suposo que serà qüestió d'una mica de paciència... 





17 comentaris:

  1. Molta sort en aquesta nova etapa! aquí t'estaré esperant per quan estiguis instal.lada i tinguis temps per dedicar al blog. Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Eva, espero que aviat puguem tornar a agafar el ritme al bloc. Petons!

      Elimina
  2. Unes imatges maquíssimes!!!! La resta, prent-ho amb calma, ja saps que les presses no són mai bones... Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marta, a l'estiu és tant fàcil trobar imatges boniques... Una abraçada

      Elimina
  3. Una entrada ben inspiradora, que el cami et sigui ben abellidor tinguis molts bons records que posar al sarró :)

    ResponElimina
  4. Unes fotografies molt maques! I les vacances envejables!! jejej petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Roser, llàstima que ja s'han acabat!

      Elimina
  5. He ha encantado el post!!!! Muchas felicidades por tu próxima aventura y vida en Irlanda!!! Me gusta mucho saber de la gente que al igual que yo se ha embarcado en una aventura viajera!! Yo estoy en Alemania y estoy la mar de contenta!!!

    Espero que en breve nos cuentes cositas de tu estancia por tu nuevo país de residencia!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tus ánimos, yo también te voy siguiendo por tu nueva casa. Un beso!

      Elimina
  6. Moltíssima sort Cinta en aquesta nova etapa!!! Irlanda és un país meravellós amb una gent molt maca, llàstima del temps... petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies!! Sí, a veure com va el temps... Pablo no té problema perquè és gallec... jo no sé com ho portaré! petons

      Elimina
  7. Hola! Acabo de tornar de les vacances i passo a saludar, tinc molta feina atrassada amb els blogs :)
    Ostres, quants canvis, a Irlanda!!!! Que tinguis molta sort allà, nosaltres et seguirem igualment, i ens encantarà que ens acostis les costums culinàries de la teva nova casa. Ànims i molta sort!

    ResponElimina
  8. Molta sort Cinta! Em fa molta gràcia que prenguis l'oli de casa. Es troba molt a faltar. Les meves filles quan marxaven prenien l'oli i fuets, tots els que podien. T'esperarem i que vagi tot molt bé.
    Nani

    ResponElimina

Amb els vostres comentaris, el bloc es manté viu! Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...