(Click here for the English version)
Després de les mudances, les vacances a Galícia i la tornada a la ciutat i a la feina, he trobat ja el moment de retornar a les pàgines en blanc del bloc i d'entrar a la cuina del nou pis. Amb el procés de mudances vaig emportar-me la majoria dels meus estris de cuina cap al poble, amb l'excepció de la bàscula de cuina, la batedora de mà i la gelatera. Així que sense la cuina, a la qual ja estava acostumada, i sense les meves coses de cuina i del bloc, anava posposant la tornada fins que amb la calor d'aquesta setmana no he pogut evitar abraonar-me contra la gelatera desesperadament.
Vaig comprar la gelatera fa un parell de mesos, abans que comencés tot l'enrenou de les mudances i just a temps per començar a practicar fent les postres dels sopars de comiat. El gelat de vainilla, el sorbet de llimona i el gelat de coco van ser les primeres receptes amb ella i no, no busqueu la recepta, perquè no vaig ni tenir temps de fer fotografies. Tot i el meu odi a l'acumulació de trastos de cuina per se, considero que la gelatera és un element indispensable si teniu pensat de fer gelat a casa; encara recordo quan vaig fer el gelat de maduixa sense gelatera, la incomoditat d'anar batent la barreja cada poques hores per tal que no acabes de congelar. Pot semblar poc funcional pel fet que s'hagi de posar el recipient al congelador unes hores abans, però tampoc no ocupa tant d'espai i jo ja ho tinc totalment automatitzat: quan acabo de fer-ne un, rento el recipient i cap al congelador una altra vegada. A més a més, el que més m'interessa de fer el gelat és poder controlar tant els ingredients que porta com la qualitat d'aquests, i amb la gelatera tot són facilitats.
D'entre els ingredients en destaca el sucre invertit. Us he de dir que és la primera vegada que el faig servir, ja que en les anteriors ocasions el substituïa per unes cullerades de mel, però crec que el gust de la mel, i a més, de la mel del poble que és més intensa, hi deixava una petjada massa important i acabava traient protagonisme als altres ingredients. El sucre invertit, o la mel, impedeixen la cristal·lització del gelat i fa que quedi ben cremós i suau. Hi notareu la diferència si els feu servir en la recepta. Podeu fer el sucre invertit vosalteres mateixos (trobareu moltes receptes a la xarxa i no és difícil) però jo, en aquesta ocasió, el vaig comprar.
Animeu-vos amb els gelats, si els feu a casa sempre podeu adaptar els ingredients a les necessitats específiques de cadascú i els podreu fer sense sucre, sense lactosa o sense ou; amb nata, iogurt o llet evaporada (molt recomanables!), reduint o augmentant el contingut calòric o fins i tot fer sorbets de fruites, molt mes lleugers i sense greix.
- 250ml llet (jo la vaig fer servir desnatada)
- 300ml nata ben freda- xocolata negra picada
- 90 g sucre blanc
- 2,5 cullerades soperes de sucre invertit
Abans de començar, assegureu-vos que tant la llet com la nata estan ben fredes, no només perquè així costa menys muntar-la, sinó també perquè com més freda estigui la base del gelat, menys tardarà la gelatera en fer-lo. Per tant, si no ho teniu a la nevera, poseu-la al congelador una estona.
En un bol posem la nata amb el sucre i la comencem a muntar. No cal que la muntem del tot, només que pugi una mica i que comenci a agafar la consistència cremosa. Hi afegim la llet i el sucre invertit i ho mesclem tot amb moviments suaus de baix a dalt, per tal que perdem el mínim volum possible.
Posem la gelatera en marxa i hi tirem la base del gelat. Deixem funcionar la màquina segons les instruccions de cada fabricant i a l'últim moment, hi afegim la xocolata picada.
feia temps que no en menjava, i l'altra dia en vaig demanar a un restaurant. Mira que es bo, em recorda la contessa en plan desestructurada! petons
ResponEliminaOstres!!! L'Albert (la meva parella) si sap que he vist una recepta de gelat d'stracciatella i que no li he fet, buenooo, com es posarà!! Ara ja no tinc excusa per no preparar-li!!! Li encanta, tot el que troba d'stracciatella, cap a casa! hahaha
ResponEliminaAixí que moltes gràcies per la recepta, perquè realment és fantàstica i el resultat es veu deliciós!
Petonets!
Que bo!!! dels meus preferits!!! Precisament ahir vaig fer gelat de vainilla, sense geladora, no en tinc :( Enlloc de posar-hi sucre, com faig sempre hi vaig posar xarop d'atzavara, no perquè sabés que hi anava millor, com la mel, sinó per substitució de sucre, i si, tens raó, va funcionar millor que amb sucre, no va cristal·litzar tan, i no ho sabia pas això que diu tu del sucre invertit (això si, jeje) i la mel.
ResponEliminaEn tinc moltes ganes de tenir una geladora, és un estri que a casa no pararia, igual que la panificadora. Ho demanaré als reis, jeje, a veure si és possible!
Gràcies, guapa, i ben tornada!!!
Aquest gelat encara no l'he preparat mai...ara amb aquesta recepta no me'n podré estar gaire temps més...! Una abraçada!
ResponEliminafa molts dies que no passava per aquí!sóc al bloc trossets de cuina????? he hagut de mirar el teu perfil per veure si erets la Cinta, quin canvi d'imatge tant preciós!! m'encanta, m'encanta i m'encanta! enhorabona!! i el gelat: mmmm.... boníssim! de fet jo no faig lleig a cap gelat!
ResponEliminapetonets
Tots plegats m'esteu posant molt difícil el no caure en la temptació de comprar-me una geladera!! aquest gelat fa molt bona pinta, a la meva parella li encanta el d'stracciatela així que me l'apunto!
ResponEliminaDurant molt de temps aquest va esser el meu gelat preferit, ara m´has fet venir moltes ganes de tornar-lo a menjar :) i ho faré amb la teva recepta, ha de ser boníssim. Un petonet, MJ
ResponEliminaMmmmmmm, ese helado entra bien prácticamente a cualquier hora del día para refrescarse!!!
ResponEliminaUn besito,
Sandra von Cake
Tiene una pinta estupenda. Gracias por la receta
ResponEliminaGenial Cinta els gelats són un tema pendent per mi!!
ResponElimina