Hi ha dies que sense que hi hagi cap motiu, són grisos. Et lleves pel matí i et sents estranya, més apagada de l'habitual; jo sempre penso que és en relació al que he somniat durant la nit, però, sigui pel que sigui, l'ambient gris t'acompanya tot el dia i fins i tot va augmentant al llarg de les hores. Així, perquè sí, sense que sàpigues exactament què és el que fa que et sentis així i, potser també, amb l'ajuda de les hormones, hi ha trossos de temps que es fan difícils. Això és el que em va passar un dilluns a la tarda, després d'un dia de normalitat absoluta, quan vaig arribar a casa i em vaig asseure al sofà, quan el temps va deixar d'estar ocupat amb feina. No em sentia còmoda amb res, no tenia ganes de fer res en concret i jo mateixa em creia i em sentia insuportable, així que l'única sortida que hi vaig veure va ser aixecar-me del sofà i vaguejar per la cuina en busca d'alguna cosa per fer que em fes perdre aquella mala sensació, cercant un lloc on recloure'm.
I així va ser com vaig fer les meves primeres galetes, buscant aquesta reconciliació amb mi o amb el que fos que em feia sentir apagada. I després ja tot va millorar, vaig anar al menjador amb el plat de galetes a la mà, tota contenta i amb un somriure que va fer decaure el mantell de tristesa inesperada... No vull dir que menjar-les fes sentir-me millor, simplement el fet de crear o produir manualment... satisfà moltíssim.
I com ja comença a ser característic amb mi, són unes galetes totalment improvisades amb el que em quedava pel rebost... així que, com sempre, les mesures són una mica a ull! Tornarà a haver-hi tardes grises, però ja trobaré la manera de fer-les passar...
Ingredients:
75g de xocolata amb llet
llàgrimes de xocolata
100g de sucre de llustre
100g de farina
75g de mantega
1 ou
Abans que res, escalfem el forn. Agafem la mantega, que ha d'estar ben tova, i la barregem amb la xocolata fosa, al bany maria o al microones, ho barregem tot bé i hi tirem l'ou batut. Hi afegim el sucre i quan ho tinguem tot ben mesclat, hi anem afegint la farina.Quan sigui ben homogeni, hi tirem les llàgrimes de xocolata.
Posem un paper de forn a la safata i fem cullerades de la pasta, millor si tenim una cullera de fer boles de gelat. Hem de deixar un espai entre galeta i galeta, ja que la massa es va fent gran i sinó, s'arribaran a tocar. No cal xafar les cullerades per fer la forma plana, ja que la mateixa escalfor fa aplanar la massa i ja ens quedaran amb la forma de galeta.
Ràpides de fer i amb mil i una opcions de gustos, segur que sempre queden bones. Es poden fer amb diferents farines, afegint-hi els ingredients que vulguem, amb sucre morè, amb essència de vainilla... un munt d'opcions per cada una de les tardes grises que vénen.
Doncs ara els dies grisos passaran millor si inventes aquestes cose tan bones! Les primeres dius? Quina pinta!
ResponEliminaPetons
Sandra
i tant que sí, ara he obert la caixa de pandora de les galetes... petons!
ResponElimina