Suposo que és comú en tots els que cuinem que quan provem de fer alguna cosa que habitualment comprem feta, i ens surt bé, ja no la tornem a comprar mai més. És el cas de la massa de pizza. Un cop li trobes les proporcions d'ingredients perfectes per fer la massa al teu gust, mai, però mai més, tornes a comprar les masses mantegoses de la botiga, i molt menys encara, les congelades.
Arriba un punt quan t'acostumes a posar les mans a la massa, en el qual ja no necessites pesar els ingredients, sinó que aprens com és la massa la que et diu què necessita; això passa no només en la massa de les pizzes sinó en la gran majoria. En el cas de la pizza però, ara ja sé què necessito per tenir una massa cruixent i fina com a mi m'agrada, així que és una de les receptes que acostumen a ser recurrents cada setmana.
Ahir vaig veure que tenia massa de pizza congelada de la setmana anterior, així que la vaig deixar descongelar a temperatura ambient durant tota la tarda i vam aprofitar per fer aquestes calzone, una de formatge i una altra de tonyina. Si feu massa i la congeleu veureu que gairebé no es perd les propietats, com a molt li notareu una textura una mica diferent a l'hora d'escampar-la, però el resultat serà molt satisfactori.
Ingredients:
- Farina
- Mig got d'aigua
- Llevat químic 7g o de forner 15g
- Oli i sal
Si feu servir el llevat natural, l'haureu de diluir en aigua tebia, en compte que no cremi perquè ens faria malbé el llevat. Si feu servir el químic, no farà falta, el podeu barrejar amb la farina. En tot cas, posem l'aigua en un bol i hi afegim el llevat i un rajolí d'oli. Mesclem i comencem amb la farina, poc a poc, primer amb una forquilla, després amb els dits, anirem integrant la farina amb l'aigua. Sabreu que hi ha prou farina quan podreu amassar sense que se us omplin els dits de la massa. Si se us enganxa la massa, agafeu farina amb les mans i continueu amassant.
La textura correcta de la massa ha de ser la d'una mescla homogènia, fina al tacte i elàstica. La massa tindrà prou farina quan a banda de tenir aquestes característiques no s'enganxi a la superfície on l'esteu treballant. Un cop la tinguem, la posem dins d'un bol tapada amb un drap humit i la deixem reposar, com més temps millor, però la podeu consumir al cap d'una hora. Òbviament, la massa varia molt en la seva textura si la deixem llevar tranquil·lament.
Passat aquest temps, enfarinem la superfície de treball i escampem la massa de la pizza, ajudant-nos del corró i els dits. Aquí podeu triar si voleu la pizza normal, o una calzone com és cas. Si decidiu com nosaltres, trieu el farcit al gust i poseu-lo en una meitat de la calzone, de manera que el tomàquet no arribi immediatament a les vores. Ara, agafem l'altra meitat i la tanquem pessigant les vores, procurant no deixar res obert per on se'ns pugui escapar el farcit.
Enfornem la pizza, amb el forn sempre preescalfat, durant uns 20 o 25 minuts. La calzone estarà llesta quan s'infli una mica i es torri una mica de fora. Abans de menjar, afegiu-hi un rajolí d'oli i orenga per sobre i, sobretot, deixeu refredar abans de menjar, perquè el vapor es queda una estona a dins.
A disfrutar!
Tens tota la raó, Cinta. quan ho fas a casa ja no ho tornes a comprar, i això passa, sobretot, amb el pa i les masses! El sabor que aconsegueixes és molt millor i t'estalvies això mantegós que dius... he he (m'ha fet gràcia com ho expliques). La veritat és que em trec el barret amb aquesta calzone que has cuinat, fantàstica!
ResponEliminaM'uneixo a la teva opinió. Un cop prepares massa de pizza ja no en compres maaaaai més!
ResponEliminaA més amb el temps aplicaràs les teves pròpies tècniques per fer-la encara més deliciosa, com m'aniria de bé aquesta calzone ara mateix.....
A casa tenim robot "pizzero" deixem reposar la massa com deu mana i també en congelo...
ResponEliminaCom a casa res!!!
Petons...
Qué pinta tiene! napolitana total.
ResponEliminaSe me ha hecho la boca agua ;)
A casa tampoc en comprem, ens agrada fer-la, són molt més bones.
ResponEliminaDe vegades faig mini calzones, és més feina però queden molt monos.
Petons.