23 de juliol 2012

Santiago de Compostel·la, vi blanc i pedra antiga


Santiago de Compostel·la és una d'aquelles ciutats que t'omple de seguida. Un cop descobreixes algun dels racons que guarda el casc antic, busques i busques fins descobrir nous racons, nous carrers que t'omplin d'aquella sensació de melangia que només les ciutats amb història et poden fer sentir. Després del primer dia a la ciutat, quan arribava amb el tren em descobria a mi mateixa intentant avançar ràpid la part de ciutat nova per arribar, com més aviat possible, a la plaça de Galícia, i des d'allà, avançar cap al rovell de l'ou travessant els carres plens de cases amb les galeries típiques de l'arquitectura gallega.

Suposo que és absurd intentar treure mèrit a la catedral com a el lloc per se de Santiago de Compostel·la i és així, però la ciutat té una existència i un caràcter independent de la catedral en el qual aquest edifici és el colofó que acaba de posar-li el toc i també els pèls de punta dels visitants testimonis de l'arribada dels peregrins i d'alguna manera partícips de l'emoció que senten aquells que, per un motiu o altre, porten centenars de kilòmetres als peus.


 


La plaça de l'Obradoiro és el rovell de l'ou de la ciutat, la Catedral a una banda, l'Ajuntament al davant, el Rectorat i un Hostal a cada un dels altres costats, un plaça imponent per la quantitat de pedra que s'hi pot trobar, un lloc especial que fa que sigui un lloc concorregut a totes hores del dia: al matí per la quantitat de peregrins que arriben i s'estenen al terra mirant la catedral; al vespre per tots aquells turistes i romàntics que busquen l'ambient que es viu un cop el sol s'amaga.  Al voltant d'aquesta plaça en trobem unes quantes més que mereixen una atenció no menys discreta que aquesta, per una banda la plaça da Quintana amb l'imponent escalinata i la porta santa, la plaça das Praterias, on es pot veure una part de la façana romànica de la catedral i que conforma una placeta petita i acollidora però difícil de descobrir sense estar acompanyat de massa gent. 



Al voltant d'aquestes places tenim els carrers més coneguts de la ciutat, la rua do Franco, la rua da Raiña i la rua do Vilar. Aquests carrers són preciosos, plens de cases antigues i de portalades plenes de columnes i farcides de bars i restaurants. Malauradament és difícil trobar tot l'encant que tenen degut a la comercialització que han sofert durant els últims anys, així que si voleu escapar de les aglomeracions i els restaurants turístics, millor que us mogueu pels carrers paral·lels. 

Però la ciutat guarda racons preciosos a qualsevol dels seus carrers, cantons i edificis que es veuen encara més bonics després de la freqüent pluja... les pedres, els carrers peatonals i els arbres prenen uns colors especials després d'una suau remullada, i és que Santiago de Compostel·la s'ha de conèixer mullada, quan els carrers es buiden i els nombrosos bars s'omplen de visitants sorpresos, o no, per la pluja sobtada.




Un dels indrets poc turístics i en el qual us podeu prendre un temps de descans és el parc de San Domingos de Bonaval, que a més de ser un parc normal hi podreu veure també el que era l'antic cementiri de la ciutat, i que ara no és més que un lloc curiós de visitar, pendents de veure què en fan en un futur proper.





Com que està a certa altura, podreu veure una bona panoràmica de la ciutat i si pegueu un passeig hi trobareu també part d'un antic claustre.



Us recomano anar descobrint cada un dels carrers i places de la ciutat, els que surten a les guies i els que no. Santiago és una ciutat per beure amb petits glops, ja que els ulls s'acostumen tant ràpid a l'arquitectura de la ciutat que deixes d'apreciar, així que de quant en quant, haurem d'entrar en un dels bars i demanar una copa de vi de la terra, la combinació de vi blanc, pedra antiga i el típic i tòpic gaiter és el record perfecte d'aquesta ciutat, almenys per mi.

Em disculpareu que deixi la crònica gastronòmica per al proper post no?






                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                    

3 comentaris:

  1. Ha ha ha, però quina casualitat! Podriem haver enllaçat les dues publicacions dels blocs ;-)

    Santiago és una ciutat ben bonita (i l'has captat perfectament amb pluja!)

    Petons!

    ResponSuprimeix
  2. No ha habido ocasión en que estuviera en Santiago que no haya llovido. Pero eso sí, es divino ;)

    ResponSuprimeix
  3. Santiago me encanta, mira que he ido veces y siempre disfruto volviendo.
    Bss Esther

    ResponSuprimeix

Amb els vostres comentaris, el bloc es manté viu! Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...