25 de novembre 2013

Pizza amb massa de coliflor (o com cuinar i menjar sense esperar a les fotografies)



Comprenc que a vegades pot ser exasperant esperar per dinar perquè abans has de fer les fotografies del bloc. Si es tracta de coses dolces, pans o altres que necessiten un temps de repòs o que, fins i tot, milloren amb les hores, no hi ha problema, els cuino, espero, fotografio i menjo. Però hi ha vegades que esperar per fer tot el muntatge per la fotografia fa que el plat perdi totalment les qualitats. I quin sentit té, doncs, cuinar i fer fotografia si després el plat és incomestible? Amb el fred que tenim aquí, cada vegada que posem algo sobre la taula, tarda menys de dos minuts en gelar-se. I la pizza és un plat que si es refreda, ja no val res. 

Per altra banda, podeu pensar perquè tant d'enrenou per una pizza. Però no. Aquesta pizza la volia documentar perquè no és una pizza corrent, és una pizza amb la massa feta amb coliflor i no amb farina. Així doncs, com que volíem menjar/la pizza es gelava i la recepta era prou interessant com per fotografiar-la, la recepta d'avui té les fotografies ràpides, poc curoses i complementades. Però la pizza era deliciosa i molt interessant. Sí, massa de coliflor, sense farina ni gluten, si, ho heu sentit bé. 





Es tracta d'una recepta senzilla, sense massa feina i amb un resultat molt gustós que segur que no us decep. La pizza queda ben sòlida, és a dir que es pot menjar amb les mans i no es trenca, si escorreu ben bé la massa. És una bona solució si teniu nens per casa que es neguen amb el bròquil o si teniu problemes de celiaquia. 





Massa de pizza de coliflor

- Una coliflor petita 
- 1 ou
- 50g de formatge ratllat
- sal i pebre

Preescalfem el forn a 200º. Amb la picadora elèctrica, piquem la coliflor fins que quedi com petites volves de neu i la posem al microones durant 4 minuts a màxima potència. Un cop cuita, l'hem d'escorrer tot el que puguem, i ho farem posant-la dins un drap de cuina net i pressionant fins que surti l'aigua, tot el que puguem. Veureu com almenys en surten tres dits.

Quan la tinguem ben escorreguda, la posem en un bol i hi afegim l'ou batut i el formatge ratllat. La quantiat pot variar segons si la coliflor era més o menys gran. El formatge ens ha de donar consistència a la massa. Ho mesclem tot i en fem una bola. A sobre d'un paper de forn i amb l'ajuda dels dits, l'aplanem fins formar la forma de la pizza, amb compte de no trencar la barreja. Ho posem al forn fins que el formatgi sigui daurada.
La traiem del forn i hi posem els ingredients que vulgueu a sobre. Nosaltres la varem fer ben senzilla: salsa de tomàquet i formatge emmental.

Torneu a enfornar fins que estigui el formatge daurat i ben desfet.

A veure si la propera vegada puc treure una mica de tems per millorar les fotografies... o potser, no, ja veurem!















14 comentaris:

  1. Quina pizza més original m'encanta la idea, però primer cous la massa, i després afegeixes els ingredients???? i llavors la tornes a posar perquè es fongui el formatge emmental?

    Gràcies

    Lídia

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si Lidia, ja ho he posat! M'havia descuidat. Primer la massa al forn fins que quedi ben daurada del formatge ratllat que porta la pròpia massa i agafi consistència i després hi posem els ingredients i tornem a enfornar! Petons!

      Suprimeix
  2. Jo la tinc pendent de fa dies!!! I cada cop que la veig se'm fa la boca aigua... que bona deu estar!! petons

    ResponSuprimeix
  3. jo veig unes fotos perfectes, i comparteixo el que comentes del temps d´espera entre fotos i menjar... a casa la pizza que les faig per sopar, impossible fer fotos, ja que de nit a casa surt un xurro.... ha d´estar ben bona aquesta masa de pizza, la faré!!! petons,

    ResponSuprimeix
  4. Unes fotografíes maquíssimes, com sempre espectaculars!
    La massa de coliflor, dir-te que m'ha apassionat! La provaré!
    Petons

    ResponSuprimeix
  5. una massa lleugera i plena de vitamines i sabor! M'encnta la proposta! Petons

    ResponSuprimeix
  6. Tens raó, Cinta, hi ha vegades que odio haver-me de posar a fer les fotos, a preparar els llums, l'escena....... I tota la família és a taula impacient per menjar, jo la primera. Aquesta pizza té un aspecte molt apetitós I les fotos ho transmeten prou bé. Vas fer ben fet de menjar-la de pressa, una pizza freda perd tot l'encant. Petons.

    ResponSuprimeix
  7. T'entenc molt bé amb això de les fotos :)
    Quina pizza més original, no havia sentit mai una recepta així... serà qüestió de provar-la!

    ResponSuprimeix
  8. Doncs les fotos estan molt bé! Si més no, fan venir ganes de clavar queixalada a la pizza! Molt original, a tenir en compte. Gràcies!
    Marta

    ResponSuprimeix
  9. Ja l'havia vist algun altre cop i em sembla genial això de la coliflor, i més encara que sigui sense farina! me l'apunto perquè fa una pinta tremenda, i no pateixis per les fotos perquè no semblen pas fetes amb pressa! un petó!

    ResponSuprimeix
  10. Quina massa més original...una pizza d'allò més sana!

    ResponSuprimeix
  11. Hola Cinta, com va la vida? Suposo que estaràs gaudint d'ella encara que sigui amb molt de fred. Em fa gracia tot això que dius de les fotos. És veritat que el menjar no llueix igual, però intenten fer el que podem. De totes maneres ho has presentat molt bé, una pizza ben bona i sana.
    Una abraçada, també amb bastant de fred des de Tarragona,
    Nani

    ResponSuprimeix
  12. Vaig a probar-la! I les fotos genials.

    ResponSuprimeix

Amb els vostres comentaris, el bloc es manté viu! Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...