Focaccia de romer amb tomàquets secs en oli.

(Click here for the english version)

Olor de pa, oli d'oliva del poble i tomàquets. Triumvirat gastronòmic mediterrani, per excel·lència, I també els ingredients més representatius del nostre plat, el pa amb tomàquet. Aquests tres ingredients desperten el lòbul temporal i em retornen a qualsevol sopar de pa amb tomàquet i embotit a Catalunya. Però aquí no hi ha ni rastre de fuets ni xoriços, així que ens hem de conformar amb la imaginació. Igualment, aquesta focaccia té prou poder i prou gust com per fer oblidar això i molt més. L'olor que desprenia el forn quan s'estava coent ja era suficient per tenir-nos encantats amb el cap al mediterrani. 

A simple vista, i deixant de banda els ingredients de damunt, la focaccia em recorda uns panets que feien alguns forns del poble i que fèiem servir quan anàvem d'excursió  per fer entrepans, els partidets o esclafades (xafades, al poble). Eren de mida individual, un pèl massa grossos, però, i també tenien uns clots similars als que hi fem a la focaccia amb els dits. A més, la molla era exactament igual, així que intueixo que també deuen tenir alguna connexió, amb aquesta recepta similar a Catalunya. 

La focaccia és un tipus de pa italià, pla, acopanayat amb oli i sal com a ingredients bàsics i després, complementat amb altres ingredients o herbes, com el romer, els tomàquets, ceba o simplment, oli i sal. També es comencen a versionar amb ingredients dolços, així que no hi ha res marcat. A més, també hi ha una altra versió de focaccia de formatge, que difereix d'aquesta en què no porta llevat i que podeu trobar al bloc a l'entrada de la Focaccia de formatge. 

La base de la recepta, és exactament la que faig servir per les pizzes i per alguns pans, amb la diferència que hi poso oli d'oliva i que permeto que sigui més gruixuda (les pizzes m'agraden ben cruixents). Com veieu, tenen una molla espectacular i crec que són un bon pa per fer uns entrepans, si les feu només amb oli i sal. 

Focaccia de romer amb tomàquets secs en oli. 

Per dues focaccies

- 500g de farina

- 350 d'aigua tèbia

- 7g de llevat sec 

- oli

- sal

- tomer

- tomàquets secs en oli

Barregem la farina amb la sal i hi afegim el llevat sec. Poc a poc, afegim l'aigua tèbia i un rajolí d'oli. Comencem a barrejar-ho amb la forquilla, fins que estigui ben barrejat i després, aboquem la massa a la superfície de treball, prèviament enfarinada. Amassem durant cinc o deu minuts, podem incorporar una mica de farina si la massa ens ho demana, fins que aconseguim tenir una massa fina, homogènia i fàcilment manejable sense que s'enganxi. Fem una bola i la deixem reposar a un lloc sense corrents d'aire, fins que gairebé tripliqui el volum. Jo el vaig tenir almenys una hora i mitja, ja que la temperatura aquí és bastant baixa. 

Un cop ben llevada, partim la massa en dos i enfarinem els recipients on farem la focaccia. Ara és el moment també, de preescalfar el forn a 200º. Agafem  una part de la massa i la posem al recipient, estirant-la i donant-li la forma corresponent amb els dits. Deixem reposar durant 20 minuts, fins que el forn es va escalfant. Passat aquest temps, farem uns clots a la massa amb les puntes dels dits i hi posarem un bon raig d'oli. Trossegem els ingredients i els escampem per sobre.  Enfornem durant 20 minuts o fins que estigui daurada.