Fa uns quants caps de setmana vaig tenir moltíssimes ganes de menjar tartaletes de creme frâiche amb fruites vermelles. Sí, mira... a vegades em passen coses així.... A més, considero que encara tinc un lligam fort amb el meu cos i sé que quan em demana alguna cosa en concret és perquè el meu cos necessita el que m'aporta aquest desig. L'exemple més clar és el de la Fanta de taronja. És curiós però mai demanaria una fanta de taronja si anés a prendre algo, en canvi, hi ha dies que m'entra un desig immens de fanta de taronja i la prenc; suposo que deu ser que el meu cos necessita sucre i és una de les maneres més ràpides d'aconseguir-lo.
El dia de les tartaletes, vaig correr a buscar creme frâiche i al final vaig acabar comprant tots els ingredients fets, les tartaletes i la melmelada de maduixa... cinc minuts després ja m'havia atiporrat i fins i tot cansat. Em va quedar gairebé el pot sencer de creme frâiche i no sabia ben bé què fer-ne. Així que vaig anar mirant receptes i vaig acabar amb aquests pastissos, que van acabar de mostrar-me que encara estic a anys llums de fer coses increïbles amb la rebosteria; com diuen sempre però, sucat a la llet és tot millor!
No és que tinguessin mal gust i fins i tot la xocolata de dins quedava molt bé... és simplement, que esperava alguna cosa diferent. Penjaré la recepta quan estigui millorada.
ostres, doncs mira que el títol sona molt bé! esperaré la recepta millorada!! ,) petonets
ResponEliminaA veure, tenien bon gust, però la massa no era suficientment esponjosa, sinó més aviat compacta. La xocolata i la melmelada van ser un encert. Tot i això, van volar!
ResponEliminaDoncs noia la foto enganya perquè tenen bona pinta. :)
ResponEliminaCaram quins pastissets més bons! Jo també trobo que a la foto es veuen fantàstics i també han d'estar ben i beeeen deliciosos!
ResponEliminapetonets!