07 de setembre 2011

Tornant de vacances (repàs gastronòmic de Bòsnia)

Ja fa uns dies que vaig tornar de la parada del mes d'agost. La veritat és que va ser un mes que em va permetre fer moltes coses, anar a molts llocs, compartir molt de temps i sobretot, tornar-me a situar de nou, acceptant i assimilant totes les coses i tots els canvis que van venir i que vénen. Ara ja he tornat a la rutina i ja torno a sentir-me bé amb el dia a dia. No obstant, després de les mudances, encara estic en procés d'habituar-me a la nova cuina, molt més àmplia i acollidora que l'anterior, però amb els fogons i el forn diferents del què estava acostumada.

Mentre teixeixo relacions amb aquesta nova cuina, aprofito per postejar una mica del que vam viure a Bòsnia i Herzegovina, especialment les vivències més aviat comestibles. No obstant, us he d'advertir que se'm va oblidar totalment fer una fotografia del seu plat més característic, el Cevapcici, un plat format per unes botifarretes de carn especiada molt gustoses i boníssimes, acompanyades de pa turc, ceba crua trossejada i un formatge fresc deliciós. Podeu googlejar-ho si voleu veure alguna foto. És un dels plats tiípics balcànics, un dels més emblemàtics, i a més, dels més barats, ja que una ració podia valer com a molt 4€.

Un dels plats típics que vam trobar, i que és herència de l'imperi otomà són els bureks. N'hi ha de tres tipus, el Sirnica farcit d'un formatge típic de la zona, el Zeljanica, farcit amb espinacs i formatge i el Krompiruša, farcit de patata. Aquest és un de patata.



Una bona opció per acompanyar els plats és amb una cervesa Sarajevsko, la cervesa de la ciutat de Sarajevo, una cervesa rossa molt fina. 

Una altra de les herències de l'imperi otomà és el cafè que serveixen a molts llocs de Sarajevo i del país en general: cafè al mode turc. A nosaltres ens el van servir per sorpresa, i la veritat és que si no ets molt cafeter millor que no el demanis. És un cafè molt fort i més espès del que estem acostumats a beure aquí, acompanyat, a més, d'una mena de llaminadura similar a una fruita confitada amb gust a roses. A més, un costum molt útil a tots els Balcans és acompanyar el cafè d'un bon got d'aigua, per beure després de prendre'l; en aquest cas ho vam agrair! 








Un dels bons records que em queden del viatge són les catximbes que ens feiem al vespre, al mig del barri turc de Sarajevo, entremig dels carreronets de l'antic basar Baščaršija. Aquesta en particular, és de poma amb la fruita natural embolicada amb el paper de plata i la brasa a sobre.


Intentaré guardar les imatges d'aquest viatge pels moments que necessiti prendre el meu cap a algun altre lloc, desconnectar i relaxar-me. Va ser un gran viatge que em va donar forces per continuar fins al proper....





4 comentaris:

  1. Quina sort! nosaltres vam estar a Croàcia i no vam veure cap plat suficientment diferent! 8( ajajajajajja. Benvinguda guapa. Petonets

    ResponSuprimeix
  2. Gràciess! Sembla que ja he tornat! Petons!

    ResponSuprimeix
  3. He avisat que venia, eh? ;-)
    Amb Bòsnia tinc una mena de lligam emocial una mica estrany. No hi he estat mai, però vaig viure tot el conflicte dels Balcans quan era adolescent i ja estava a la universitat i el setge de Sarajevo és una de les coses que més em va colpir. Per això he vingut corrents... ;-)

    No sé si la cuina bosniana també té influències eslaves, però totes les coses d'influència otomana que m'expliques em semblen molt interessants. Per cert, que la cadena "Viena" d'entrepans en tenen un que es diu Cevapcici i que suposo que deu estar inspirat en aquest. Perquè, òbviament, gaire semblant al què descrius el del Viena no és... ;-)

    Salut!

    ResponSuprimeix
  4. Doncs no ho sabia el del Viena, no sé pas si serà similar... Bosnia fa que estableixis un lligam quan la visites, suposo que també hi influeixen els records de la guerra, però especialment és per la seva gent.

    ResponSuprimeix

Amb els vostres comentaris, el bloc es manté viu! Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...