21 de novembre 2011

Pa de la Doris Grant





Per fi m'he decidit a fer pa aquesta temporada, ja que ara feia molts mesos que no amassava... La recepta elegida va ser aquesta que es va inventar la Doris Grant, encara que de ben segur que la meva versió no li agradaria gens, ja que vaig fer servir farina blanca, ecològica, això sí... La Doris Grant va ser una ferma defensora de la farina integral, una enemiga de l'ús abusiu de les farines refinades. Part de raó segur que té, el problema és que un diumenge al matí no podia anar a buscar farina integral ecològica enlloc, ni d'espelta com a la recepta original... Així que, com que tenia moltes ganes de provar aquesta recepta de pa sense necessitat de ser amassat, em vaig decantar per provar-lo amb la farina blanca ecològica. I sincerament, el resultat és espectacular. 


La sensació que em va quedar a mi és d'un pa amb una crosta fina per fora i una molla molt esponjosa, gairebé com de pa de motlle. A més, la cullerada de mel li dóna un sabor deliciós. I tot això, sense necessitat d'amassar els ingredients ni de deixar llevar hores i hores... El recomano per tots els que encara no heu provat de fer mai pa, ja que és molt fàcil de fer i el resultat us enganxarà completament. 

A veure si la propera vegada arribo a temps a la La recepta del 15, que sempre m'ho proposo i al final acabo fent el plat sempre fora de termini, ja que inconscientment veig receptes i receptes del mateix tipus de plat i m'entren ganes de fer-lo... i després veig que era la recepta del mes! RECTIFICO! Gràcies a les organitzadores, amb aquesta recepta participo per primera vegada en aquest projecte! Gràcies!





- 10 g de llevadura fresca de panader
- 500 g de farina ecològica.
- 250 ml d'aigua tíbia
- Sal
- 1 cullerada de mel


Posem un un bol gran la farina i la sal barrejades, fent un volcà, és a dir, amb un forat al mig. En un altre bol petit desfem la llevadura en una mica de l'aigua tíbia i hi posem també la cullerada de mel. Ho deixem reposar deu minuts. Passat aquest temps, tirem aquesta barreja líquida a la farina, juntament amb la resta d'aigua que no hem fet servir abans i comencem a barrejar, de dins cap enfora. Barregem tots els líquids amb el dits fins que quedi tota la farina integrada. Compte, per aquells que ja hem fet pa abans, ens donarà la sensació que falta farina, ja que tindrem una massa més humida del que acostumem a tenir quan fem el pa normal. Un cop tinguem els ingredients barrejats, ho posem dintre el motlle o fem la forma del pa que vulguem i deixem mitja hora de repòs mentre posem el forn a escalfar. 

Quan ja hagi passat la mitja hora i la massa hagi pujat, enfornem uns 30 o 40 minuts a 220º. Anem vigilant que no es cremi. Per saber quan està fet, el traiem del forn i li donem uns copets al cul del pa; si sona a buit, ja ho tenim, si no, ho tornem al forn. 






5 comentaris:

  1. Cinta, però que a la Recepta del 15 no tenim termini!! Com vols que no acceptem aquest super pa? Amb la pinta que té!
    Ara mateix (amb el teu permís!) et posem a l'índex!
    Petonets
    Sandra

    ResponSuprimeix
  2. Jo em pensava que s'havien de publicar el dia 15! Bé doncs perfecte, moltes gràcies! i tant que m'hi pots afegir! petons!

    ResponSuprimeix
  3. jajajja, sort que els de la Bordeta deixen les llistes obertes!!! ;P enhorabona pel teu primer pa. MOlts petonets

    ResponSuprimeix
  4. Un primer pa espectacular, es veu super esponjós! quan puja tant és inevitable que aparegui un somriure oi? Petó! :)

    ResponSuprimeix
  5. Acabo de descubrir tu blog y me gusta mucho. Un rico pan. Bss

    ResponSuprimeix

Amb els vostres comentaris, el bloc es manté viu! Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...