28 de setembre 2011

Moussaka


Sempre m'ha agradat la combinació de beixamel amb carn i tomàquet, i de fet, tenim un munt de receptes similars com la lasanya, els macarrons al forn, el pastis de carn, la pizza, les albergínies farcides de carn amb beixamel....i també aquesta, la Moussaka. Aquesta recepta  té formes i gustos tant dispars com els seus cuiners, però la base general és aquest muntatge d'albergínia amb capa de carn i tomàquet, acabada amb salsa beixamel; o potser és el que ens ha arribat a nosaltres, qui sap.

Segons he llegit es tracta d'un plat comú a tots els països balcànics amb petites diferències. Aquesta és la versió grega.

Per donar-li un to especial hi vaig posar canella al sofregit, tot és provar!

Ingredients:
- Albergínia 
- Carn picada
- Tomàquet fregit casolà.
- Ceba, porro.
- Espècies, sal.
- Vi blanc.

Per la beixamel:
- Farina.
- Llet
- Nou moscada.

Elaboració:

Tallem l'albergínia de forma allargada, la passem per la farina i la fregim. Si no voleu afegir calories, la podem fer al forn o fins i tot a la planxa, jo la vaig fer d'aquesta última manera. Mentrestant, posem a sofregir la ceba (jo també hi vaig posar un porro que tenia per la nevera), quan tinguem la ceba ben dorada, hi afegim la carn. Jo hi vaig afegir també una mica de vi blanc quan la carn ja es començava a daurar per fora, després ja hi vaig afegir la tomata fregida casolana i vaig deixar reduir la salsa fins que la carn es cogués. Rectifiquem de sal i afegim les espècies que vulguem, en aquest cas hi vaig afegir pebre negre i canyella. 

Per fer la beixamel, posem llet a escalfar en una paella. Agafem un got i diluïm bé la farina amb una mica de llet, evitant tots els grumolls. Quan la llet de la paella estigui a punt d'arrancar el bull, tirem el got amb la farina i la llet i remenem sense parar. Rectifiquem de sal i posem la nou moscada. 

Ara només queda muntar la moussaka. Fem una capa d'albergínia a una font per al forn. A sobre, hi posem una capa de carn, tornem a posar albergínia, una altra capa de carn, ho tapem amb la última capa d'albergínia i per sobre, hi afegim la beixamel. Tirem una mica de formatge ratllat i ho posem al forn a gratinar. 

23 de setembre 2011

Croissants (primera prova)



Aquests són els primers croissants que provo de fer. A la cuina cada dia es presenten nous reptes i cada vegada t'animes a fer alguna cosa més complicada que l'anterior que has fet; els croissants i aquest tipus de masses de fulls en són un exemple. Per ser la primera vegada van quedar força bé, per la següent miraré de canviar alguns punts de la recepta per tal que quedin més mollosos i tous. Tot i això, aconseguir fer la recepta i, tenir prou paciència per fer-la, em va omplir d'orgull.

Sincerament, els croissants demanen molt de temps. Potser les següents vegades ja vagi agafant un ritme diferent, o aprofiti un dia de pluja dels que no surts de casa per posar-m'hi. En tot cas, has de tenir clar que invertiràs ben bé 7 o 8 hores fins que no et posaràs el primer croissant a la boca.

L'elaboració, a base d'anar plegant i estirant la massa i deixant-la reposar al congelador, és entretinguda. En aquest intent la vaig plegar tres vegades. A l'elaboració us comento com ho vaig fer; si no us queda clar, a la xarxa podeu trobar mil i un llocs on us mostren i, fins i tot, dibuixen com fer-ho.

Continuaré intentant la recepta perfecta pel meu gust, mentrestant, seguiré menjant algun croissant de la Hofmann de tant en tant...

Ingredients (per uns 12-15 croissants mitjans)

- 500grs de farina (jo la vaig fer servir normal, però la propera vegada serà de força)
- 1/4 aigua
- Sal
- 50 g de sucre
- 20 g de llevadura fresca
- 200 g de mantega


Per la massa mare:
- 100 g de farina
- 100 ml d'aigua
- un pessic de sal

- 5 g de llevadura fresca


Elaboració:

Abans que res, recomano llegir la recepta un parell de vegades per tenir-la esquematitzada, jo crec que em vaig despistar més d'una vegada entre anar fent la massa i tornant a llegir... Primer hem de fer la massa mare, dissolem la llevadura amb l'aigua tíbia i hi afegim la sal i la farina, poc a poc, mentre amassem. Quan la tenim ben homogènia, la reservem en un bol tancat amb paper transparent durant un mínim de dues hores. Si ho preferiu, la podeu deixar tota la nit. 

Quan hagi reposat farem la resta de la massa. Agafem un altre bol i dissolem la llevadura amb aigua, tirarem la sal i el sucre i seguidament, començarem a incorporar la farina, poc a poc i amassant bé. Com sempre, el procés d'amassar ha de ser pacienciós! Ara l'hem de deixar reposar fins que dobli el volum, que acostumen a ser ben bé tres quarts d'hora. 

L'agafem i l'estenem en forma de rectangle. Hem de fer el mateix amb la mantega, l'estenem amb ajuda del paper transparent fins que sigui un rectangle una mica més petit que la massa. Els ajuntem, un damunt de l'altre. Ara sí, comencem a doblegar. Hem de tenir el rectangle horitzontal i hem de doblegar els cantons cap endins, de manera que formi un rectangle més petit o gairebé un quadrat. Ara, haurem de doblegar els cantons del quadrat que no hem doblegat abans, és a dir, el costat de dalt i el de baix cap endins, com si fos un sobre. 

Ara el deixem reposar, pero haurà de ser dins del congelador, perquè la mantega no ha d'arrbar a ser líquida en cap moment del procés. Mitja hora més. Quan el traiem, el tornem a aplanar amb el corró i tornem a doblegar de la manera que hem dit abans. Mitja hora més al congelador.

Hi ha moltes receptes que el dobleguen més vegades, jo aquí ja vaig parar, però la propera vegada en faré un més, com vegeu. Si voleu parar, estenem la massa fins arribar a fer un rectangle de pocs mil·limetres; podeu separar la massa en dos parts si us és difícil de fer. Tallem els triangles per als croissants, que siguin més o menys de la mateixa mida (jo ho vaig fer amb un tallador de pizza i va ser molt còmode).

Si voleu fer croissants amb forma de cranc, agafem el triangle i  a la base més ampla, li fem un tallet de dos cm just al centre. Estirem una mica cada una de les bandes (això són les puntes) i anem enrotllant. Si us serveixen en forma de caragola, enrotlleu directament sense fer el tallet, de la part ampla a l'estreta.

I ara, cap al forn. Els podeu mullar amb una glaça de sucre o simplement, podeu ensucrar-los després; també podeu afegir-hi xocolata dins junts abans de plegar-los. Això ja va al vostre gust!


20 de setembre 2011

Pollastre Tikka Masala



Feia dies que tenia ganes de tornar a menjar aquest pollastre amb salsa Tikka Masala i l'altre dia vaig trobar la salsa a un dels apartats de productes de fora d'un supermercat. Ja sé que no queda bé dir-vos que he comprat la salsa feta, però sincerament, el Tikka Masala porta un munt d'ingredients que si els haguès comprat, ara mateix ocuparien tot el rebost i, a més, de la majoria d'ells no sabria què fer-ne. La meva principal funció al plat va ser condimentar la salsa per deixar-la apta pel meu estòmac, ja que era bastant forta.

El pollastre Tikka Masala és un plat típic Indi, encara que diuen que es més britànic que indi, ja que es va fer famós amb la immigració índia al país anglès i els propis indis se'n desdiuen una mica. Suposo que deu ser com la majoria de receptes que ens arriben aquí, que ben bé són més invencions "comercials" que no pas receptes típiques; l'arròs tres delícies o els rollitos de primavera, per exemple. En tot cas, no renegaré d'aquesta recepta gustosa, que a més, acompanyada d'un bon pa per sucar, és un dels millors regals que et pots trobar un migdia famolenc.

El més comú és acompanyar-lo d'una mica d'arròs llarg o salvatge, a banda del pa...

Ingredients:

- Pollastre tallat a trossets.
- Tikka Masala (podeu fer servir la pasta, la salsa o el conjunt d'espècies, condimenteu depenent del cas)
- Nata de cuina.
- Tomàquet fregit casolà.
- Cebes


Elaboració:

Poseu a sofregir la ceba ben tallada a una paella amb oli. Quan estigui dorada, afegiu el pollastre fins que es rossegi una mica. Afegiu la salsa Tikka Massala i una mica de tomàquet fregit, casolà a poder ser... Deixeu que faci xup-xup fins que es redueixi l'aigua. Per suavitzar la salsa jo vaig afegir una mica de nata de cuina, el típic és afegir-hi llet de coco, però a mi no m'agrada. Deixeu que es redueixi una mica la salsa i comproveu que el pollastre està cuit.

15 de setembre 2011

Mini pastissos de creme frâiche amb cor de xocolata i melmelada.






Fa uns quants caps de setmana vaig tenir moltíssimes ganes de menjar tartaletes de creme frâiche amb fruites vermelles. Sí, mira... a vegades em passen coses així.... A més, considero que encara tinc un lligam fort amb el meu cos i sé que quan em demana alguna cosa en concret és perquè el meu cos necessita el que m'aporta aquest desig. L'exemple més clar és el de la Fanta de taronja. És curiós però mai demanaria una fanta de taronja si anés a prendre algo, en canvi, hi ha dies que m'entra un desig immens de fanta de taronja i la prenc; suposo que deu ser que el meu cos necessita sucre i és una de les maneres més ràpides d'aconseguir-lo. 

El dia de les tartaletes, vaig correr a buscar creme frâiche i al final vaig acabar comprant tots els ingredients fets, les tartaletes i la melmelada de maduixa... cinc minuts després ja m'havia atiporrat i fins i tot cansat. Em va quedar gairebé el pot sencer de creme frâiche i no sabia ben bé què fer-ne. Així que vaig anar mirant receptes i vaig acabar amb aquests pastissos, que van acabar de mostrar-me que encara estic a anys llums de fer coses increïbles amb la rebosteria; com diuen sempre però, sucat a la llet és tot millor!

No és que tinguessin mal gust i fins i tot la xocolata de dins quedava molt bé... és simplement, que esperava alguna cosa diferent. Penjaré la recepta quan estigui millorada.




09 de setembre 2011

Fideus xinesos amb verdures



Aquesta recepta és una barreja de cuina japonesa, xinesa i una mica índia; de la xina tenim els fideus o noodles, del Japó la salsa de soja i de la Índia, el curry. No acostumo a cuinar aquest tipus de receptes, ja que la cuina xinesa no és de les meves favorites, ni de ben lluny. Però l'altre dia vam passar per un súper on hi ha secció de productes estrangers i vam agafar els fideus sense saber ben bé què fer-ne; no havia cuinat mai amb ells. Així que ahir, de camí cap a casa vaig estar pensant com els podia fer i em va sortir la recepta més típica i fàcil per fer amb ells: fideus amb verdures, d'aquesta manera ja em treia de sobre alguna cosa de la nevera també. 


Sincerament, el resultat va ser molt millor del què ens pensàvem, la idea de posar-li curry amb el típic rajolí de salsa de soja, va ser tot un encert. Quan vam fer la primera forquillada (els palets són només decoratius...) no ens podíem creure que fos tant bo. I a més a  més, una recepta senzilla.






Ingredients:

- Fideus xinesos
- Porro
- Carlotes
- Pebrot verd
- Salsa de soja
- Curry, sal i oli.

Tallem el porro, el pebrot i les carlotes (aquestes en forma de juliana, ja que així no costaran tant de coure's), posem una paella (o wok millor, si en teniu) amb una mica d'oli i ho sofregim tot. Mentrestant, bullim els fideus durant 4 minuts, els escorrem i els reservem. Quan les verduretes estiguin toves, comprovem la sal i hi tirem el rajolí de soja i la cullerada de curry. 

Posem els fideus a la paella de les verdures i els deixem sofregir una mica. Quan estiguin els fideus rossos, ja ho tenim. A disfrutar!


07 de setembre 2011

Tornant de vacances (repàs gastronòmic de Bòsnia)

Ja fa uns dies que vaig tornar de la parada del mes d'agost. La veritat és que va ser un mes que em va permetre fer moltes coses, anar a molts llocs, compartir molt de temps i sobretot, tornar-me a situar de nou, acceptant i assimilant totes les coses i tots els canvis que van venir i que vénen. Ara ja he tornat a la rutina i ja torno a sentir-me bé amb el dia a dia. No obstant, després de les mudances, encara estic en procés d'habituar-me a la nova cuina, molt més àmplia i acollidora que l'anterior, però amb els fogons i el forn diferents del què estava acostumada.

Mentre teixeixo relacions amb aquesta nova cuina, aprofito per postejar una mica del que vam viure a Bòsnia i Herzegovina, especialment les vivències més aviat comestibles. No obstant, us he d'advertir que se'm va oblidar totalment fer una fotografia del seu plat més característic, el Cevapcici, un plat format per unes botifarretes de carn especiada molt gustoses i boníssimes, acompanyades de pa turc, ceba crua trossejada i un formatge fresc deliciós. Podeu googlejar-ho si voleu veure alguna foto. És un dels plats tiípics balcànics, un dels més emblemàtics, i a més, dels més barats, ja que una ració podia valer com a molt 4€.

Un dels plats típics que vam trobar, i que és herència de l'imperi otomà són els bureks. N'hi ha de tres tipus, el Sirnica farcit d'un formatge típic de la zona, el Zeljanica, farcit amb espinacs i formatge i el Krompiruša, farcit de patata. Aquest és un de patata.



Una bona opció per acompanyar els plats és amb una cervesa Sarajevsko, la cervesa de la ciutat de Sarajevo, una cervesa rossa molt fina. 

Una altra de les herències de l'imperi otomà és el cafè que serveixen a molts llocs de Sarajevo i del país en general: cafè al mode turc. A nosaltres ens el van servir per sorpresa, i la veritat és que si no ets molt cafeter millor que no el demanis. És un cafè molt fort i més espès del que estem acostumats a beure aquí, acompanyat, a més, d'una mena de llaminadura similar a una fruita confitada amb gust a roses. A més, un costum molt útil a tots els Balcans és acompanyar el cafè d'un bon got d'aigua, per beure després de prendre'l; en aquest cas ho vam agrair! 








Un dels bons records que em queden del viatge són les catximbes que ens feiem al vespre, al mig del barri turc de Sarajevo, entremig dels carreronets de l'antic basar Baščaršija. Aquesta en particular, és de poma amb la fruita natural embolicada amb el paper de plata i la brasa a sobre.


Intentaré guardar les imatges d'aquest viatge pels moments que necessiti prendre el meu cap a algun altre lloc, desconnectar i relaxar-me. Va ser un gran viatge que em va donar forces per continuar fins al proper....





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...