05 d’octubre 2012

Pastís fondant Estreleira amb buttercream de maduixa





Fa uns dies us vaig comentar que tenia algun pastís pendent per fer, i aquí el teniu. Es tractava del pastís d'aniversari de Pablo, que feia 28 anys, i com ja sabeu, és gallec. La veritat és que fer pastissos s'està convertint en una de les tasques que més m'agrada i disfruto mentre estic fent, i com més hores es necessitin, millor... i això que fa uns mesos pensava que no tenia cap mena d'aptitud per encarar-me a fer-los. Encara ara em sento una mica "patosa" mentre els faig. Per molt en compte que vagi, sempre acabo amb la cuina enfarinada de dalt a baix, esquitxos de massa arreu i buttercream de la cuina al menjador, però tot i que el procés continua sent igual de desastre, els resultats són bons, que és el que compta.

Aquests últims han estat amb fondant, però ara ja tinc ganes d'abandonar-lo i començar a practicar amb altres decoracions, així que em veig obligada a celebrar cadascuna de les ocasions que vagin venint... aviso als del meu voltant! Fer pastissos no és tant difícil com sembla, però crec que el secret és la organització, repartir els processos per tal de no atabalar-se massa i poder gaudir de cada un dels passos. Així que explicaré la recepta procés per processos amb els temps de duració, tot i que us he de dir que el pastís va estar fet en poc temps. 

Aquest pastís és de genovesa amb una capa de buttercream de maduixes, una de melmelada de maduixes i amb una capa de buttercream a sota del fondant. La decoració és l'estreleira, la bandera independentista gallega. No es pot deixar de ser reivindicatiu ni el dia del teu aniversari, i molt menys si és en període electoral!





 Pel pa de pessic (ja us ho vaig dir: jo, genovesa)

En l'altre pastís fondant (aquí), ja us vaig explicar perquè decidia seguir la recepta de la genovesa pel pa de pessic, i és que és un pa de pessic molt fàcil, molt esponjós i sense cap mena de greix, ni oli ni mantega, i com que aquests pastissos ja acostumen a portar mantega i sucre a dojo en la resta dels ingredients, considero que és millor equilibrar-los.

- 6 ous
- 180g de farina
- 180g de sucre
- extracte de vainilla

Muntem les clares i reservem. Posem els rovells i el sucre i ho batem, quan ho tinguem, afegim-ho a les clares, poc a poc per tal de no desmuntar-les. Comencem a afegir la farina, en tres parts i barrejant bé després de cada vegada. Hi afegim una cullerada d'extracte de vainilla.

Hi ha gent que hi posa el llevat també, però la genovesa típica no en porta. Si en poseu, una cullerada de postres serà suficient. També podeu escollir entre fer un sol motlle i després fer-les capes amb un ganivet de serra, o si teniu més d'un motlle, fer les capes una per una. El pa de pessic es pot fer en un parell de dies d'antelació o congelar-lo i després descongelar-lo a temperatura ambient.


Pel muntatge del pastís:

Si fem un pastís de fondant, és recomanable muntar el pastís (sense el fondant, clar) el dia abans, per tal que el pastís vagi agafant els sabors i reposi abans de decorar-lo. Jo, en aquest pastís vaig fer el muntatge tot en una tarda, i el pastís va reposar fins l'endemà ja amb el fondant. Això depèn del temps que tingueu, però us recomano que el munteu un dia i l'endemà feu la decoració.


Buttercream de maduixes

- 375g de mantega pomada
- 500g de sucre de llustre
- 1 cullerada de llet
- 1 cullerada de postres de pasta de maduixa


Tallem la mantega en trossos petits per tal que ens sigui més fàcil i es faci més tova per batre, la batem durant cinc minuts. Afegim la cullerada de llet i començarem a afegir el sucre, en tres vegades, mentre mesclem bé a velocitat mitjana. Quan ja tinguem tot el sucre integrat, continuem batent durant tres o quatre minuts i hi afegirem la pasta de maduixes. Batem per barrejar. Ja ho tenim. Si voleu més gust de maduixa, afegiu-hi més pasta, en compte, perquè té un gust molt concentrat.

Agafem el pa de pessic i el tallem en dues o tres capes. Tallem una cartolina o una base de cartró de la mida del pastís i hi posem una mica de buttercream a sobre per tal d'enganxar el pastís a al base. Hi posem una capa del pa de pessic i hi repartim buttercream per fer el primer farcit. Ho podeu fer amb una espàtula o amb la manega pastissera. Poseu-hi una capa prou dobla, per tal que el pastís no sigui massa dens. De fet, és millor si mulleu la capa amb almívar o melmelada abans de posar-hi la buttercream. Posem la segona capa a sobre i hi repartim melmelada al centre i farem un " dic" a la vora del pastís amb la manega de la buttercream. Hi posem la última capa. Ara es tracta de posar una fina capa de buttercream a tot el pastís per tal que el fondant s'enganxi sense problemes.


Pel fondant:

- 500g de fondant blanc
- Colorants alimentaris.

Amassem una mica el fondant per estovar-lo i posem sucre de llustre a tota la superfície de treball per tal que no se'ns enganxi. Amb l'ajuda del corró, comencem a aplanar-lo, procurant aixecar el fondant de quan en quan per comprovar que no s'enganxi. Quan el tinguem, el posem en compte a sobre del pastís i l'anem aplanant amb les mans. Retallem la part que ens sobra amb l'ajuda d'un ganivet.

Amb el fondant que ens sobra podem fer a decoració que vulguem, en aquest cas, va ser l'estreleira.

A disfrutar!



14 comentaris:

  1. Molt maco, el pastís.

    Agora ben: Non sei quen che dixo que á bandeira estrelada chámanlle "estreleira". Enganouche, fixo. E, segundo, a estrela vermella non é o elemento que diferencia a posición independentista, polo menos no caso galego. A etrela ven da mímese cos movementos de liberación nacional dos anos 60 e representa unha posición, a anticapitalista, e case exclusivamente a un partido, o benegá, onde -polo menos polas súas posicións públicas- non está claro que pulen polo independentismo.

    Saúdos.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Grazas, Etxeoquehai! Pódesme chamar simple, mais o que fago cando teño dúbidas de como teño que chamar a algunha cousa collo o google e póñome a buscar as dúas opcións, a que teña máis resultados é a que collo, e neste caso non hai dúbida. A estrela vermella ten o mesmo significado en tódalas bandeiras e é o que dis tí, pero para un pastel non me vou poñer a facer a bandeira de Castelao (é moito máis difícil)! Pásate por aquí cando queiras!

      Saúdos!

      Suprimeix
  2. Espectacular, Cinta. Cada cop veig més clar que he d'entrar al món del fondants... és una meravella, i les possibilitats són infinites!! Petons

    ResponSuprimeix
  3. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  4. Obrigadiño pola resposta. E flipado co dominio lingüístico. Xa podías darlle un par de leccións ao noso común -e recente estrela literaria- amigo Óscar, que non hai xeito (iso sí, o rapás esfórzase a eito, e iso é o que importa) :-).

    E, polo demais, eu xa quixera pasar pola túa a ver as fotiños e as receitas -son de familia de doceiros de catro xeracións- pero estou a dieta rigorosa e non teño vocación de masoquista.

    Apertas.

    ResponSuprimeix
  5. T'ha quedat de luxe, és cridaner i preciós ;)

    ResponSuprimeix
  6. t'estàs convertint en una artista Cinta!!! t'ha quedat molt be. petonets guapa i felicitats al Pablo. petonets

    ResponSuprimeix
  7. Benvinguda al món dels fondants. A mi m'agrada i són molt agraïts. Felicitats a tu i al Pablo!
    Una cucada. Bon cap de setmana Cinta!
    Nani

    ResponSuprimeix
  8. Quin pastís més bonic! I la recepta del pa de pessic la trobo molt encertada, com tu dius per a no carregar massa la dolçor que aporta el fondant...

    ResponSuprimeix
  9. Felicitats al Pablo i a tu! Aquest pastís es super xulo i amb el fondant... queda preciós. Petons

    ResponSuprimeix
  10. T'ha quedat sensacional, felicitats a tots dos!
    I la bandera gallega és perfecte ;)

    ResponSuprimeix
  11. Hola Cinta,
    t'acabo de descobrir, no sé molt bé d'on vinc que t'he trobat, i m'agrada la teva cuina i els teus dolços! Jo també he provat algun cop el findant i, com tu, he descobert que no és tan difícil de treballar i que no m'agrada (curiosament, perquè sóc la més llaminera de la família, però és que és com la pitjor de les llaminadures...).

    També m'han agradat molt els teus cupcakes; a veure si algun provo els de cervesa i t'ho explico.

    Ens veiem per aquí!

    ResponSuprimeix
  12. T'ha quedat preciós Cinta. Moltes felicitats!!

    ResponSuprimeix
  13. Espectacular!!!!!!!!!!! Moltes felicitats!!!!!!!!!!!

    ResponSuprimeix

Amb els vostres comentaris, el bloc es manté viu! Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...