(English version below)
L'altre dia vaig sentir algú que deia que es sabia com havia anat l'alimentació setmanal quan obria la nevera a finals de setmana. Si estava buida era perquè s'havia comportat i havia seguit una alimentació saludable; si estava plena significava que o havia tirat massa de precuinats o havia menjat massa fora. Em vaig sentir totalment identificada. Quan arriba finals de setmana i em trobo la nevera buida em reconforta, sé que hem aprofitat tot el que havíem comprat i que no hem deixat que res es fes malbé. No sé si us passa, però en el meu cas crec que ja s'ha convertit en una obsessió. No només no es llença res de menjar, sinó que s'intenta aprofitar tot.
Hi ha setmanes en les quals, per falta de temps i/o ganes, et trobes a mitja setmana amb encara moltes coses que ja s'haurien d'haver utilitzat. Llavors és quan t'has d'empescar alguna recepta per aprofitar, de la millor manera possible, aquells ingredients que has deixat endarrere en la cerca de "alguna cosa ràpida per sopar", que acaba sent més sovint del que m'agradaria haver d'admetre. No obstant, hi ha vegades en les quals no només acaba resultant una recepta d'aprofitament, sinó una recepta extraordinària, com aquesta d'avui: la crema de bròquil i porro. Trobareu aquesta recepta a molts altres blocs, jo encara no l'havia provat i m'ha convençut completament. Aquesta és una d'aquelles cremes suaus i delicades, d'aqulles que aporten escalfor als dies plujosos.
Crema de bròquil i porro
- Bròquil
- Porros
- Una patata
- Oli d'oliva
- Sal i pebre
- Dues cullerades de formatge per untar o llet
- Pa torrat
En una olla, posem a escalfar un raig d'oli d'oliva, hi afegim el porro tallat a rodanxes i el deixem coure durant tres o quatre minuts, fins que s'estovi una mica. Hi afegim la patata, el bròquil a trossos petits i una mica de sal. Deixem coure durant uns minuts més, remenant perquè no s'enganxi. Hi afegim l'aigua (o brou, si voleu) fins cobrir els ingredients i deixem bullir a foc mig durant vint minuts o fins que la patata estigui tova. Deixem refredar una mica i triturem amb la batedora fins que quedi suau. Afegim les cullerades de formatge o una mica de llet i corregim de sal i pebre.
Podeu torrar o fregir pa i afegir-lo a sobre.
******************************************************************************************
(English version)
The
other day I heard a woman who said she knew if she had been eating well by the
state of the fridge at the end of the week: if empty, it had been a healthy
week; if it was full, it meant too precooked food or eating out. I totally identify
with that. I feel comfortable when I open the fridge and find nothing there; in
fact, it is almost obsessing, I don't want to throw away food.
But sometimes, especially if it has been a busy week
with not enough time to cook, I have to deal with some ingredients and try to
find the better recipe to use them. And sometimes, I find it. This recipe is
the perfect example. This soup has a smooth texture and delicate flavour, very
wintery, a warm solution for these rainy days.
Cauliflower and leek soup
- Cauliflower cut into florets
- Leeks cut into round slices.
- Sliced potato
- Olive oil
- Salt
- Water
- Milk or cream cheese.
Heat the oil in a large saucepan over medium heat.
First of all, add leeks and cook while stirring during three or four minutes
until softened. Add potato and cauliflower and cook for five more minutes before
adding the water (or stock) until covering all the ingredients. Season with
salt and simmer for twenty minutes or until potato is tender. Let it cool
slightly before beating until creamy and smoothie. You can add two tablespoons
of cream cheese or milk to soft it. Season it with salt and pepper if necessary.







Que buena pinta!!!!:)
ResponEliminabesos
A mi estas cremas me encantan, pero lo malo es que las tengo que preparar solo para mi, porque en casa aunque gusta la coliflor son unos melindrosos. Una foto preciosa. Bss
ResponEliminaVirginia "sweet and sour"
Deliciosa, Cinta. Me l'apunto.
ResponEliminajajajaja, la meva sempre està buida! i no és massa signe de menjar bé o malament, que diguem.
ResponEliminaUna crema deliciosa!!! i m'encanten les fotos!
Petonets!
Que ricas las cremas y esta es fabulosa!!! Mmmmmm
ResponEliminaUn besito Cintia,
Sandra von Cake
A mi em passa el mateix, m'encanta arribar al final de la setmana amb la nevera ben buida, senyal que hem comprat, cuinat i menjat molt bé!
ResponEliminaAquests crema em sembla sensacional, ara a l'hivern es posa divinament.
Cinta,estic amb tu quan tinc la nevera massa plena a final de setmana m'enrabio perque vol dir que la dieta que vull seguir amb molta verdureta me l'he passat pel "forro". M'apunto la teva recepta que també l'he vist molts cops però encara no l'he fet! petons
ResponEliminaBona recepta i amb aquestes fotografies més bona pareix. Ha quedat genial. Bon cap de setmana.
ResponEliminaA mi me pasa lo mismo cuando veo que la nevera está casi vacía. Cuando queda algo por ahí en una esquina y se pierde, no me gusta nada. Esta crema tiene un pinta buenísima y con los panes tostados, me encanta. Muy rica. Un besote,
ResponEliminawww.cocinaamiga.com
jo sóc feliç amb qualsevol crema, i si a sobre és d'aprofitament perfecte! que bona!
ResponEliminapetonets
Hi! I’m new follower of your blog and would like to invite you to join me at my weekly Clever Chicks Blog Hop:
ResponEliminahttp://www.the-chicken-chick.com/2013/03/clever-chicks-blog-hop-24-and-three.html
I hope you can make it!
Cheers,
Kathy Shea Mormino
The Chicken Chick