Avui us porto una recepta molt senzilla, d'aquelles que es considera un fons de rebost de cuina. M'he adonat que tot i que el faig servir moltíssim, mai havia publicat la recepta, així que per si de cas encara hi ha algú que no sap com es fa (cosa bastant difícil perquè és una recepta molt popular), aquí us la deixo.
Alguna vegada us he dit que sóc fanàtica del pesto? Però ja gairebé obssesiva? Els que estan al meu voltant avorreixen el pesto quan estan amb mi. I jo, en menjo cada setmana, almenys una vegada. La pasta amb pesto és com un refugi per mi; tant se val com em trobi ni on estigui, sé que si bullo pasta i em compro pesto, sempre se'm posa bé.
Sí, habitualment el compro... no és el cas de fer publicitat, però he aconseguit trobar el pesto preferit, el més natural possible i a un preu reduït, i el compro. Amb el ritme que en menjo hauria de fer-ne cada setmana i el problema és que si en tinc a la nevera, en menjo a diari: ara a la pasta, ara en una amanida, ara amb formatge de cabra... no pararia mai.
Però, de quan en quan, em poso a fer-lo a casa i és boníssim i molt ràpid de fer. No tingueu por de fer-ne massa, es pot congelar o amb un pot i amb oli, a la nevera us aguantarà ben bé més de dues setmanes. Tampoc no us puc assegurar quant de temps, perquè a mi no em dura gens....
50g de pinyons
100g de parmesà
150ml d'oli d'oliva
2 grans d'all
sal
Podem fer el pesto amb un morter a mà, o també ho podem fer tot a la picadora. Ja sé que la segona opció us tempta més que la primera, però no sé perquè quan ho fas a mà té un gust diferent. Jo trio una o l'altra depenent del temps que tingui a cada moment.
Agafem els pinyons, els alls i la sal i ho comencem a picar o triturar. Anem afegint les fulles d'alfàbrega fresca a la mescla, procurant picar-les ben bé. Quan tinguem les fulles,posem el parmesà i hi comencem a afegir l'oli d'oliva mentre anem barrejant. Si ho conservem a la nevera, poseu-li una altra capa d'oli a sobre perquè es conservi en condicions òptimes. A disfrutar!
I tant!! un bàsic essencial a la cuina!!
ResponEliminaxo està mlt bé q hagis pensat a publicar-ho.
Fa mlt q seguim el teu blog i tb desde facebook!
Bna feina!!
Ptns!!
Boníssim, el pesto. Jo també el faig a casa. El guardo a la nevera per assegurar que duri més, a mi sí que m'aguanta, però perquè sóc sola... entenc que el teu desapareix volant? hi hi Petonets!
ResponEliminaa mi em vola!
EliminaGuapa, tens un regalet! Passa pel meu blog a buscar-lo! Petons
ResponEliminaTinc una filla que a vegades és una figa-flor a l'hora de menjar. Té unes quantes manies, i una és el tomàquet cuit, en sofregit, quan fem pasta només no rondina si li poso la pasta amb pesto, per que del sofregit no en vol sentir parlar. A casa, també en mengem bastant, sovint, i el fem igual!!
ResponEliminaHola Cinta, no coneixia el teu blog fins avui, gràcies al premi primavera de la Marina. Tens una nova seguidora desde Mallorca, ens anam llegint!!!
ResponEliminaPer cert, el pesto m'encanta i estic d'acord amb tú, fet a mà és molt més bò.
Una abraçada.
tu també en tens una altra ja!
EliminaCinta,
ResponEliminaNo hi ha res com fer-lo a mà, però el temps ens tira enrere. Però a la cuina el temps no ens ha d'importar si volem qualitat.
Bon cap de setmana,
Nani
A mi també m'encanta el pesto!
ResponEliminaI clar, posats a triar, molt millor fet a casa ;)
Ja som dues de fanàtiques! Si no existís se l´haurien d´inventar.
ResponEliminaPues mira, puedo decirte que un mes en la nevera en un frasco esterilizado aguanta un mes sin problemas. Siempre tengo varios ya que tengo muchas hierbas en el jardín que crecen como salvajes así que suelo tener más hierbas de las que puedo guardar. Del genovés también soy fanática y para no comerlo siempre con pasta o con arroz a veces lo hago con patatas hervidas y bien de lasquitas de parmesano... glorioso!
ResponEliminaEso sí, a mano ni loca. Mis huesos me matarían:-) Me encanta todo lo que veo:-)
BEsos