Aquesta setmana el bloc està salat (i molt formatger!). Però no us penseu, eh, que a finals de setmana ja tornarem a tenir previsió de... pastissos!! He de dir que cada dia disfruto més amb la faceta dolça del bloc i si tinc pastissos per fer a la vista, com ara, encara més. Planifico, imagino i penso combinacions de sabors, ingredients i dissenys, fins al punt que crec que enlloc d'un, en faré dos, perquè no m'acabo de decidir! Només penso en no haver de fer mudances en molt de temps, perquè no paro d'acumular trastos...
Per avui però, us porto una recepta que és un aperitiu accidental. Accidental perquè pretenia fer una crosta de parmesà prou gran, amb forma de bol per només una amanida, però al final, vaig decidir que seria més còmode fer mini amanides a mode d'aperitiu per menjar d'un mos. I va ser un encert.
La recepta és molt senzilla, es tracta de fer crostons de parmesà que ens puguin servir per fer de suport a l'amanida, que quedin cruixents i daurats... si us agrada el parmesà tant com a mi, us serà un vici.
Per fer els crostons de parmesà, agafem una paella, sense posar res d'oli, i la posem al foc. Quan es comenci a escalfar, hi tirem el parmesà ratllat i deixem que es desfaci i comenci a daurar-se. Ara, podeu fer dues coses: si voleu el crostons en forma de bol, traiem el crostó de la paella i el posem damunt d'un bol, la banda torrada per fora i pressionem una mica per donar-li la forma del bol; si volem un crostó pla, quan tinguem una banda daurada, el tombem i fel fem de l'altra banda. Compte de trencar-los! Quan els tinguem refredats, preparem l'amanida i la repartim per damunt del crostó, amb els ingredients que vulgueu, jo hi vaig posar tomàquet i una mica de formatge tendre (per si no en tenia prou!)...
I ara, les 11 respostes! Resulta que la Lídia de Va de teca (si no la coneixeu, us recomano que li feu una visita!), m'ha atorgat un premi, que serveix per donar a conèixer els blocs amb menys de 100 seguidors i que tracta d'explicar 11 coses sobre mi, respondre les 11 preguntes que m'ha fet la Lídia i triar 11 blocs per que responguin les preguntes. Déu n'hi do quina feinada... a veure:
Les regles del premi són:
- explicar 11 coses sobre tu.
- respondre les 11 preguntes sobre tu.
- triar 11 blocs i nomenar-los al post.
- seguir a la persona que t'ha nomenat.
- visitar tres dels blocs nomenats.
11 coses sobre mi:
- Sóc politòloga (encara que això ja ho sabeu si heu llegit el " Sobre mi"
- Una de les meves passions és viatjar, molt, tot el que puc.
- La meva segona vocació és escriure guies de viatge. (ejem, s'accepten ofertes!)
- La vocació frustrada (per ara) és ser periodista.
- Una de les coses que més m'agraden, avui en dia, és sentir com la meva fillola el toca els cabells.
- Sóc tímida, reservada, i tendeixo a ser massa responsable.
- M'agrada llegir. De fet, llegeixo fins i tot els pots de xampú.
- M'agradaria tenir mil i una teles de roba i objectes de decoració per les fotos, però per qüestió d'espai i diners, no puc.
- Em continua agradant més la cuina de la mare que no pas la meva... sempre.
- El meu record culinari preferit és el plat de macarrons que em feia la iaia... i que ja fa molts anys que no provo.
- A vegades sento que la ciutat em comença a cansar, i molt.
Les respostes a les 11 preguntes que em fan:
- Com et definiries?
Mmm... com una persona amant de les coses senzilles i els petits moments, alegre i forta.
- Quin és el teu plat preferit?
Les croquetes de la mare (però una bona pizza de quatre formatges també!)
- Prefereixes cuinar o que et cuinin?
Crec que cuinar gairebé sempre, però en moments puntuals, necessito que em cuinin.
- Quines són les teves postres preferides?
Maduixes amb nata... (hi ha coses que no canvien mai)
-Si t'haguessis de quedar amb un ingredient, quin seria?
Les cebes. Les poso a tot arreu.
- Quin és el millor viatge que has fet?
Uff... Crec que repetiria sense pensar-m'ho Nova York i Irlanda.
- Quin és el millor restaurant en el que has menjat?
Probablement a casa els meus pares.... sí, no sóc gaire de restaurants (o no me'ls puc permetre...)
- T'agrada més la carn o el peix?
Doncs en menjo poc de les dos...però potser m'agrada una mica més el peix, ja... (m'estic fent gran, ja ho veig)
- Quin és el teu formatge preferit?
Pregunta trampa, TOTS els formatges són els meus preferits.
- Xocolata negra o amb llet?
Si és per prendre sola, amb llet; si és per cuinar, negra.
- Quin és el pitjor plat que has provat mai?
Doncs no sóc capaç de recordar-ne cap ara mateix....
Els 11 blocs als qui atorgo el premi:
Les 11 preguntes que faig són les mateixes que jo he respost!
Us animeu?
Ostres! quina sorpresa! bé, dues sorpreses! el plat, que sembla de restaurant!!! felicitats! i el premi! mèrci per pensar en mi! ara a pensar 11 blocs i respondre preguntes! si tardo uns quans dies no en facis cas! serà una feinada, que m'encantarà fer! que et donguin un premi sempre fa il·lusió!
ResponEliminaMoltes gràcies guapa!
Sí que és una feinada sí... Tranquil·la!
EliminaCinta, m'agrada haver-te conegut una mica més bé! I aquesta recepta que ens proposes és fantàstica. Amb un pim-pam tens un aperitiu per a llepar-se'n els dits! Fins aviat! I felicitats per a les premiades!
ResponEliminaEeeeei! Quina gràcia, és un bon premi perquè a més a més és molt participatiu. Gràcies per pensar en nosaltres :)
ResponEliminaLa recepta és molt original ens ha agradat molt :)
Moltíssimes gràcies Cinta!!!!! Quina il.lusió rebre un premi! Venint d'una persona amb un bloc amb tan bon gust i receptes tan exquisides com el teu és tot un honor! I a més és un premi molt bonic perquè es tracta de conèixer-nos i compartir experiènces! Petonets!!!!!
ResponEliminaOstres, moltes gràcies Carme! Sí, a vegades val la pena conèixer qui hi ha al darrera de cada bloc!
EliminaOstres Cinta!! això si que és una sorpresa!!
ResponEliminaNo cal que et digui que és el 1r premi que rebem, així que ni et pots imaginar la il.lusió que ens arriba a fer!!
I el mateix et diem, tot un honor venint de tú!! que tens un blog fabulós!!
Moltíssimes gràcies!!
Petons!!
Ja tenim ganes de veure tots aquests pastissos :)
ResponEliminaM'agrada la idea d'aquestes amanides de mossegada, gustoses i ideals per un aperitiu original i de luxe.
M'encanten les receptes que poses, m'encanta la presentacií m'encanten les fotos!!!
ResponEliminaEm quedaré a seguir-te.
Un pato!
http://www.lamevaprimeracuina.blogspot.com.es/
Moltes gràcies Ester!
EliminaMoltes gràcies pel premi Cinta!! quan comences sempre fa il·lusió que pensin en tu. Petons :)
ResponEliminaEt defineixes molt bé. Ara ja sabem una miqueta més de tu.
ResponEliminaUna abraçada,
Nani
Ah, les fotos cada dia millor.
Gràcies pels vostres comentaris! com m'agraden!
ResponEliminaQue original!!! M'encanta la idea d'aquesta presentació de l'amanida. Me l'emporto...
ResponEliminaPetons
Ostres!! Moltissimes gracies per pensar en mi...i quina feinada!! M'ho haig de pensar be tot aixo, aixi k potser trigo una miqueta a publicar-ho!!! Moltissimes gracies un altre cop x pensar en mi!!!
ResponEliminaai Cinta! Ja sé com he vingut a parar a tu! Em vas trobar tu a mi! jaja!
ResponEliminaMoltes gràcies pel premi!
Quan publiqui la pròxima recepta respondré les preguntes!
Fins aviat!
Cintia!!! He visto tu foto de presentación y que sorpresa... Ni no meto la apsa es en A Guarda, de fondo está Portugal y tu desde la cima del Monte Tecla!!!
ResponEliminaUn besito,
Sandra von Cake
Que guay!!! Ya me tienes de seguidora a tu blog que lo poco que he visto me encanta!!!
EliminaUn besito y me quedo por aquí guapa!!
Ens encanta el teu bloc, per les receptes, que són una font d'inspiració,i per les fotografies.
ResponEliminaEnhorabona!! T'anirem seguint el rastre...
quina gràcia!! t'has definit d'una manera molt semblant a mi!! (ets la germana gran??), jo també soc timida i forta i alegra a la vegada, m'encanta viatjar i repetiría amb NY i Irlanda....llegar sobre tu m'ha fet recordar a mi! quina gràcia! bé, només t'ho volia dir! petonets
ResponElimina