Arrós amb llet de maduixa

L'arròs amb llet va entrar als Països Catalans a través dels àrabs i la primera referència documental escrita en català va ser al segle XIII. De fet, forma part d'un conjunt de receptes basades amb els mateixos ingredients i que, curiosament, podeu trobar al bloc, com la llet merengada i el menjar blanc. Tot i això, aquestes postres es fa a tot el món, variant una mica els ingredients, i el nom. Són unes postres força contundents al portar l'arròs, així que jo les prefereixo fer per un berenar o un dinar molt lleuger. 

Hi ha moltes formes de cuinar-la: uns bullen l'arròs amb aigua abans de posar-lo a la llet, els altres el bullen directament amb llet. Jo vaig agafar la recepta de la Simone Ortega, que primer es bull en aigua per tal de escurçar el temps de cocció, i després es passa a la llet amb canyella i sucre. El cert és que la recepta em va agradar perquè aconsegueix un arròs amb la quantitat de líquid que fa que estigui solt i que li aporta la lleugeresa que m'agrada. 

Tal i com us vaig dir, tinc un pastís pendent per aquests dies i vaig aprofitar que ja havia comprat els ingredients, entre ells la pasta de maduixa, per tal d'afegir-li aquest gust a maduixa que també podreu aconseguir afegint-hi puré de maduixes naturals o melmelada. 

Per sis persones (jo vaig fer-ne la meitat)

- 6 cullerades soperes d'arròs

- 3/4 de llet

- 8 cullerades de sucre

- pell de llimona

- canyella 

- aigua

- un pessic de sal

Posarem a bullir un cassó amb aigua i un pessic de sal i quan comenci l'ebullició hi tirarem l'arròs, que deixarem bullir durant deu minuts. Mentrestant, en un altre cassó, posarem a escalfar la llet, la llimona, la canyella i el sucre. Quan hagin passat els minuts de l'arrós, l'escorrerem i el posarem al cassó de la llet. El deixarem 12 minuts més bullint. Controlem si l'arròs està al punt abans de treure del foc. Retirem la pell de llimona i la canyella.

Si li voleu donar gust, hi afegim la pasta de maduixa o la melmelada i remenem fins que estigui barrejat. Deixem refredar abans de servir, de fet, pel meu gust, millora després d'unes hores de nevera!