Ja fa tres anys del primer pa. Crec que és un fet que no s'oblida. Vivia al barri de Sant Martí i estava sense feina, era un dia fred i plovia i no podia anar a recollir signatures pel carrer (activitat amb la qual subsistia), així que em vaig quedar al pis i vaig decidir agafar la farina. En aquell moment feia alguna massa de pizza, algun coc ràpid, cuinava el menjar de cada dia, però no tenia bloc, ni era algo que se'm passés pel cap.
El pa va quedar bé, una mica massa de gust a llevadura, però per ser el primer pa va ser tot un orgull. De fet, crec que fins i tot encara tinc una fotografia al facebook. El fet és que des d'aquell dia que he anat fent pa de quan en quan, menys del que m'agradaria, però la qualitat ha anat millorant i mai em decep. Després d'aquells pans van arribar els panets amb gustos, els de ceba i nous que podeu trobar aquí o el deliciós pa Grant aquí.
La setmana passada vaig tornar a tenir ganes de tornar a pastar, vaig començar a llegir una mica i a mirar vídeos i vaig descobrir en Richard Bertinet i la seva particular manera d'amassar. Al cap de dues hores ja tenia les mans a la massa i ja m'estava barallant amb aquesta manera d'amassar que em nego a explicar-vos-la perquè em veig completament incapaç. Us sortirà molt millor si mireu el seu vídeo una o dues vegades i us quedeu amb el moviment de les seves mans i la massa i especialment, com tanca la massa amb el punt d'unió. Us el deixo aquí. La principal diferència del seu mètode és que no va afegint farina per tal que la massa agafi consistència, sinó que ho fa a través del seu amassat, el que ens dóna com a resultat una molla amb consistència i molt, molt bona.
Jo continuaré practicant-la, perquè la veritat és que costa una mica a agafar-li els moviments si estàs acostumat a fer el mètode "d'anar afegint farina fins que la massa ja no en vulgui més", però la veritat és que em declaro fan d'aquesta manera d'amassar i serà la que faré a partir d'ara en aquest tipus de masses.
Amb els ingredients que us poso em van sortir una barra i un panet petit, que és el de la fotografia.
- 500g de farina
- 350 aigua
- 10g llevat fresc
- un pessic de sal
En un bol, posem la farina i hi afegim el llevat fresc desmollat amb les mans. Mesclem amb les mans i hi afegim el pessic de sal. Ara hi posarem l'aigua i ho anirem barrejant amb les mans, o amb la rascleta, com fa ell al vídeo. A partir d'ara, us deixo amb el vídeo per tal que veieu com la massa agafa la textura amb els cops i els moviments que fa ell. I el més important, com la plegarem i la doblegarem per tal que ens agafi el punt d'unió. Deixem reposar una hora i continuarem amb el procés de plegar la massa sobre ella mateixa, tal i com ens explica. Formem els pans i els fem les marques a sobre.
Enfornem amb el forn preescalfat a 180º durant 20 o 25 minuts. La manera de saber si està fet és pegar-li uns copets a la base, si fa el soroll de buit, el pa està bé, si no, ho deixem cinc minuts més.
No dubteu en enviar-me un mail si teniu dubtes.
Ui nena, quan en Bertinet entra a casa ja no en surt! jajajaja Té una pinta boníssima!
ResponEliminaPetonets
Sandra
No sabes cómo te entiendo. Esa sensación que da el primer pan en casa engancha para siempre. Es de lo más satisfactorio. Tiene algo especial, no hay duda.
ResponEliminaY este te ha quedado con una pinta de lujo.
un beso.
m'encanta el sègol!! aquest pa ha de ser tremenduuu!! petons
ResponEliminaLa meva experiència fent pa és molt semblant a la teva. Quan comences ja no ho pots deixar, encara que hagis de treure el temps, de tant en tant, de sota les pedres. Aquí tens els enllaços de les meves receptes de pa (el blog no és només de cuina, és de qualsevol cosa que em vingui de gust, o sigui que també de cuina), per si n'hi ha alguna que et pot interessar (o que us pot interessar, gent que llegiu aquest blog tan xulo!):
ResponEliminaPa de cervesa alemany:
http://neusnogue.blogspot.com/2010/10/les-receptes-daquest-pont.html
Pa de civada escocès:
http://neusnogue.blogspot.com/2011/03/pa-de-civada-escoces.html
Pa de la Toscana:
http://neusnogue.blogspot.com/2011/07/pa-de-la-toscana.html
Pa florentí de formatge parmesà i romaní:
http://neusnogue.blogspot.com/2011/11/pa-florenti-de-parmesa-i-romani.html
Clicant a l'etiqueta "Receptes" hi trobareu, sobretot, pastissos.
esto que nos cuentas nos pasa a lo que solemos hacer pan en casa,y este esta muy bueno
ResponEliminaLa tecnica Bertinet funciona muy bien y sale un pan muy bueno.Buena forma del pan y buenas fotos
peto
Cinta, quedar-nos a casa un dia de fred i pluja pot portar conseqüències com aquesta: que comencis a trastejar per la cuina i puguis aconseguir mica en mica progressos que t'han portat a fer un pa com aquest.
ResponEliminaQue bo!
Nani
Muy buena pinta!!
ResponEliminahttp://juegodesabores.blogspot.com.es
Ara vaig a mirar en què consisteix aquesta tècnica. Fa molt bona pinta!
ResponEliminaMarta
Fer pa a casa porta feina però és molt gratificant, oi?
ResponEliminaI amb sègol ha de quedar molt més gustós. T'ha quedat fantàstic!
Quin gran mestre el Richard Bertinet! a mi m' agrada molt fer pa, però he de confessar que sempre l' amasso a la panificadora, tot i que les receptes del Bertinet també em serveixen. T' ha quedat un pa preciós!
ResponElimina