Us vaig dir que ja s'havien acabat les receptes de Nadal, i us vaig enganyar o bé, almenys sí que s'havien acabat les del Nadal modern, però encara quedava aquesta recepta tant especial del Nadal de tota la vida. Aquest plat de borranyes eren, juntament amb les figues arrebossades, les postres del Nadal al meu poble i a bona part de les Terres de l'Ebre. I és que en uns territoris on el creixement econòmic no ha estat mai igualat al d'altres, aquestes postres simbolitzen la forma de vida i la manera de fer de les nostres terres: aprofitar els productes locals i tot allò que ens dóna la terra. Per si no ho sabeu, el meu poble és el principal productor de mel de Catalunya, i la mel del Perelló és bastant coneguda per la seva qualitat. Essent així, aquest ingredient és present a la majoria de postres típiques del poble.
La borranya, borraina o borratja, és una planta que creix en terres baixes i assolellades i forma part de la gastronomia tradicional catalana, tot i que gairebé ha desaparegut dels mercats i les cuines tret de llocs específics on la cuinem com a postres, o fins i tot com a verdura. Abans el seu conreu era molt habitual i és per això que en algunes zones, al meu poble per exemple, n'hi ha per tot arreu, ja que són restes d'aquests conreus antics.
La veritat és que tot i l'estrany que pugui semblar als que no n'heu menjat mai, aquestes fulles arrebossades amb mel són una delícia només superada, per mi, per les flors de carabassó amb sucre. Tot i la seva aparença, les fulles estan recobertes d'uns pèls que punxen i donen la sensació de ser una mica dures per menjar crues. Tot això desapareix a l'arrebossar-les i segons diuen també, si les bulls i les menges com a verdura.
Les borranyes eren, i són encara, unes postres molt barates i fàcils de fer i eren el recurs dolç de qualsevol festa important, ja fos Nadal o Sant Antoni, les festes majors del Perelló i que comencen d'aquí pocs dies. Segur que no falten borranyes a cap casa durant aquests dies.
Si us hi fixeu en aquesta fotografia, podreu apreciar els pelets de les fulles.
La recepta és molt senzilla i no té cap mena de dificultat. Els ingredients són els mínims: aigua, farina, anís i pell de taronja. Tot i això, és important que tingueu una bona mel per degustar aquestes postres, ja que aquest serà l'ingredient que predominarà a la boca. A mi em fa esgarrifar quan veig algú que compra mel del supermercat, tant líquida com si fos aigua de les vegades que l'han reescalfada. Hi ha un abisme entre les mels comercials i les mels de qualitat, proveu-ho.
Abans de res, us he de dir que no posaré quantitats d'ingredients, ja que tot depèn del vostre gust.
Ingredients:
- Fulles de borranya
- Aigua
- Pell de taronja
- Matafaluga (anís en gra)
- Anís
- Farina
- Mel de qualitat (del Perelló)
Abans de començar, netegem bé les fulles i les eixuguem. Mentrestant, fem una infusió amb l'aigua, la pell de taronja i la matafaluga.
A l'aigua infusionada, hi afegim una raig més d'anís i hi anem afegint farina remenant per tal que no es facin grumolls. Ha de quedar una barreja suau i no massa sòlida, com si fos per tempura. Escalfem oli en una paella i quan estigui ben calent, hi tirem les fulles. Anem tombant-les per tal que no se'ns cremin massa i quan estiguin, les posem en una safata amb paper de cuina perquè deixin les restes d'oli.
Just abans de menjar-les, hi afegim la mel o el sucre, al vostre gust. Genials. Bones festes de Sant Antoni a totes les persones del poble!
Quina tradició més curiosa!tens tota la raò que a cada zona hi han coses particulars, jo que sóc d'Osona el que has explicat em queda molt lluny! però m'encanta que no es perdin les tradicions!
ResponEliminapetonets
Jo no n'he menjat mai però n'he sentit a parlar als meus pares.
ResponEliminaGràcies!
ostres doncs deuen ser ben bones!! quina pinta....
ResponEliminaquina llepolia, no? mmm
ResponEliminani idea què era!!!!! molts petonets i bon any guapa
ResponEliminaAquestes entrades m'enamoren! Mira que les borranyes les he vist vegades, però mai n'he menjat. Me l'apunto, que ha de ser una delícia
ResponEliminaPetonets guapa
Sandra
Molt ben explicat!!! i molt bones!!!
ResponEliminano ho he probat mai però té una pinta...i el tortell de reis espectacular, feliç any!!!bsts
ResponEliminaHola! He trobat aquest blog a través del de la Marina.
ResponEliminaMai havia sentit a parlar d'aquesta recepta però em quedo amb les ganes de provar-la!
Em quedo com a seguidora!
Una abraçada!
http://www.lamevaprimeracuina.blogspot.com.es/2013/01/mousse-de-castanyes.html#comment-form
Quina recepta més original... o tradicional :)
ResponEliminaI es menja de postres o de primer plat?
De postres, Gemma!
EliminaCinta, quina delicia de recepta. Saps que no n'he menjat mai? Oh oh, me'n menjaria ara mateix.
ResponEliminaNani
Hola Cinta, nunca he probado la borraja, pero desde luego que como la has preparado seguro que me encanta, pues la miel me vuelve loca
ResponEliminabesos
Pues sabes que nunca las he probado? He ido a mi abuelo muchas veces hablar de ellas pero nunca he tenido la oportunidad. Me gusta tu propuesta :)
ResponEliminaMolt original aquesta recepta! I amb mel... boníssima! Tens tota la raó quan parles de la qualitat de la mel, res a veure una bona mel amb les del súper. Jo sóc de les que se la menja a culledares i es nota ;-)
ResponElimina