04 febrer 2013

Galette de carabassa, ceba caramel·litzada i formatge de cabra



(English version below)

Sempre he pensat que no hi ha decisions incorrectes. Hi ha conseqüències positives o negatives de les decisions preses, però una decisió sempre és correcta. Una decisió és, o hauria de ser, el resultat d'haver-te pres un temps analitzant el què sents, el què vols i les possibilitats d'acció; d'haver-te compromès amb tu mateix i d'haver pres la determinació d'avançar, o fins i tot de retrocedir, en un context molt específic i no extrapolable a un altre moment. Una decisió és un procés molt conscient que fas en un moment molt concret, totalment subjectiu. Per tant, una decisió és un acte ferm a partir d'un procés molt conscient i no es pot considerar incorrecta. L'acció de decidir sempre és correcta i mai infravalorable. Ara bé, pot ser que la decisió, és a dir, el procés de decidir com a tal, hagi donat conseqüències no positives. En aquest cas, no podem fer res més que acceptar-les i tirar endavant, perquè varem ser nosaltres mateixos els que, plenament conscients, vam escollir aquest camí. 

Per contra, és probable que el que ens hagi portat a la situació desavantatjosa no sigui una decisió conscient, sinó una no-decisió. I les no-decisions sí que són perilloses. Les no-decisions fan que ens deixem portar pel camí a la voluntat de tots menys la nostra, fan que ens moguem a voluntat del context social, les costums o els discursos inconscients, portant-nos a ser no el què som, sinó el que hauríem de ser. La no-decisió és quan t'abandones a la sort, quan no fas res per redreçar el camí, quan esperes alguna recompensa imaginària sense que sigui necessària la teva voluntat, el teu esforç o la teva consciència. L'acció de no-decidir sempre, sempre, és equivocada, sempre és incorrecta i, tot i que sempre sigui còmoda perquè sents el recolzament extern del context, les tradicions i el discurs predominant, sempre t'acabes adonant de l'error, i també sempre, és massa tard per fer quelcom per solucionar-ho. 






Hi ha vegades que sents que estàs al límit de la decisió, en aquell punt on que si s'allarga gaire, ja ho podràs considerar una no-decisió i serà massa tard. Potser creus que la solució és no pensar i deixar-te portar: això ja és ben bé una no-decisió conscient. Durant aquest cap de setmana, i des de fa ja uns dies, m'he sentit així, ens hem sentit així, al límit de la no-decisió. Ja sabeu que la cuina és gairebé l'habitació de pensar, i aquesta galette, i alguna cosa més, van ser el resultat del matí de cuina  mentre estava pensant com i quan evitar la no-decisió, quan estava immersa en el procés de decisió. Ara per ara, i mentre la decisió no sigui un acte ferm, aquesta galette de carabassa serà la materialització del procés, alhora que una bona decisió... no creieu? 




Per fer aquesta galette no fa falta pensar massa ja que és un procés molt senzill, encara més si feu servir la pasta pasta brisa preparada. 

- Pasta brisa
- carabassa tallada amb quadrats petits
- una ceba
- formatge de cabra
- romer
- vinagre de mòdena
- sucre morè 

Posem el forn a escalfar a 180º mentre pelem i tallem la carabassa en quadrats petits. En una font apta per al forn, posem la carabassa a trossos, un raig d'oli i una mica de sal i ho posem al forn durant vint o vint-i-cinc minuts, o fins que la carabassa estigui tova. Deixem refredar. 

Mentrestant, posem a sofregir la ceba ben tallada durant cinc minuts o fins que comenci a fer-se tova i transparent. En aquest punt, hi afegim dues cullerades de sucre morè i un raig generós de vinagre de mòdena. Hi afegim també el romer i deixem que s'acabi de coure bé la ceba alhora que es redueix el vinagre. Abans de treure del foc hi afegim la meitat del formatge de cabra per tal que es comenci a fondre. L'altra meitat l'afegirem abans d'enfornar. 

Barregem la carabassa amb la ceba caramel·litzada i preparem la base. Agafem la pasta brisa i la desenrotllarem a sobre de la safata del forn. Escampem el farcit procurant deixar uns tres o quatre centímetres de vora. Dobleguem plegant-les sobre elles mateixes i acabem d'escampar el formatge de cabra que hem reservat. Enfornem durant vint minuts o fins que estigui la massa ben daurada.


18 comentaris:

  1. Tens raó, la cuina dóna joc a la ment, als pensaments... I si el resultat és aquesta fantástica galette, la decisió de fer-la ha estat encertada ;-)

    ResponElimina
  2. Perfecta y rica decision para hacer esta galette
    Bss

    ResponElimina
  3. Una boníssima decisió! Però quina bona pinta que té aquesta galette! Em sembla que serà la nostra recepta de diumenge a l'hora de dinar, m'ha convençut i he pres la decisió de fer-la, perquè em sembla que serà un èxit rotund!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Al final, son nuestras propias trampas. Porque no decidir es también tomar una decisión: no querer asumir las consecuencias. La trampa es pensar que si no decides las consecuencias te las encuentras, no las eliges. Solo es otro engaño, porque no decidir es decidir no hacer nada y eso también es decidir. Creo que yo también necesito encerrarme en la cocina con una galette como la tuya. Deliciosa.
    Suerte con esa decisión que no quieres tomar.

    ResponElimina
  5. M'agrada molt, Cinta! Aquesta recepta es nota feta amb amor... jo, de la galette, en dic de la creppe salada feta amb farina de fajol, perquè la vaig aprendre a França. Aquesta nova proposta també me la guardo, eh? Petons!

    ResponElimina
  6. genial!! tinc aquesta recepta de galette pendent! t'ha quedat molt apetitosa! petons

    ResponElimina
  7. Cinta sabia decision! y una deliciosa galette!!
    Peto

    ResponElimina
  8. Què bona, m'agrada la teva recepta, de fet, m'encanten les galettes. N'he fet 2 vegades i al final no he publicat cap de les dues receptes. Algun dia ho faré. M'agrada el teu blog. He vist algunes coses que em guardaré per fer aviat. Fins ben aviat!

    ResponElimina
  9. Tiene que ser una delicia con esos ingredientes y la presentación de lujo. Un abrazo, Clara.

    ResponElimina
  10. A mi la cuina m'ajuda a calmar-me i a desconnectar. Després d'un bon matí cuinant pots afrontar millor les decisions.
    Tot el que porta carbassa m'encanta!!!!

    ResponElimina
  11. Una pinta increïble. Es veu deliciosa aquesta galette.
    Jo també em fico dins la cuina per evadir-me una mica de tot, i així allunyar-me de les no-decisions. És complicat, eh? Ains...
    Petonets!!

    ResponElimina
  12. Aquesta barreja del formatge de cabra amb la carbassa es molt bona, la galette t'ha quedat molt maca.
    Petons.

    ResponElimina
  13. Un bon farcit per aquesta galette!! si senyor! Petons

    ResponElimina
  14. Molt bona decisió, maca! Aquesta galette em recorda molt a la que vam publicar pel 15 de la carbassa, i ens va encantar... o sigui que boníssima per força!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  15. Cinta,
    Amb l'edat aprens a no donar-li tants tombs a les coses. Si prens una decisió equivocada et servirà de molt: la propera vegada serà diferent i veuràs que sempre hi ha els dos resultats. De totes maneres, mentre cuinaves aquesta delícia has fet una bona cosa.
    Nani

    ResponElimina
  16. ja va sent hora que exploti més la carbassa! sempre acaba en forat crema, jajajajajaj. Molt bona reflexió. petonets

    ResponElimina

Amb els vostres comentaris, el bloc es manté viu! Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...