Quan estic sola és important donar-me algun capritx i preparar alguna cosa especial... Ja us vaig dir que preparar menjar molt elaborat per mi sola no em motiva, perquè vol dir que o he d'acabar menjant el mateix cada dia de la setmana, mítiques llenties que fas en massa i no te les acabes mai, o que hauré de passar molta estona per fer una quantitat mínima, i en termes de temps, no surt a compte. Òbviament, si fos una situació permanent no em quedaria més remei que acostumar-me, o en el pitjor dels casos, fer setmanes temàtiques d'aliments concrets, però com que es tracta d'una situació temporal, aprofito per menjar una mica més lleuger.
Tot i això, de quan en quan m'inspiro i em preparo algun capritx, com aquests calamars a la romana, que enlloc de ser un aperitiu es van convertir en dinar i que s'han convertit en proposta perquè he vist que no els havia penjat mai. Suposo que tothom els sap fer, però no aquesta proposta no és tant per ensenyar una recepta sinó per recordar-vos que és important regalar-nos alguna cosa alguna vegada. Jo em vaig regalar uns calamars a la romana.
Agafem les anelles de calamar, ja siguin congelades o fresques, les netegem i les eixuguem. Les passem per farina i les reservem. Per fer l'arrebossat necessitem cervesa, farina i sal, fins que ens quedi una mescla lleugera però no massa líquida, que s'enganxi bé al calamar. Amb un cassó amb oli de girasol, els fregim.
Us deixo un imatge del cap de setmana...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Amb els vostres comentaris, el bloc es manté viu! Moltes gràcies!