M'acabo d'adonar que aquesta ja és la tretzena proposta d'aquest agost, i encara que tinc la sensació que ha passat molt de temps des que vaig tornar de vacances (just només un mes!), aquests últims dies amb les propostes han passat prou ràpid, i m'adono que realment, la intenció d'aquest projecte, que era la d'autoentretenir-me, s'està complint. I ja tornem a ser divendres, el tercer d'agost, i divendres significa una mica més de ganes de sortir, d'entretenir-nos i de riure, sobretot. Així que la proposta d'avui és una mica més de divendres.
Alguns ja deveu saber on està aquesta terrassa i el bar, el Cafè d'estiu, altres potser no. Jo vaig descobrir aquest pati (us he dit mai que els patis i els claustres em meravellen?) un dia d'hivern i durant els mesos d'hivern no hi ha ni el bar ni la terrassa; hi vaig tornar cap al juny i ja hi era. El pati és al Museu Frederic Marés i forma part dels edificis del que era l'antic Palau Major. A banda dels arcs i les portalades precioses i la font on fan ballar l'ou per corpus, té molts bancs per poder asseure's a llegir o a prendre la fresca si no us voleu gastar ni un euro a la terrassa.
El Cafè d'estiu, doncs, és el bar que es munta durant els mesos d'estiu i que ocupa només un racó de la terrassa. Com deveu endevinar ja, no és un lloc on els preus siguin una ganga, però tampoc és especialment car per ser Barcelona. Podeu pegar-hi una mirada i si no us convenç, segur que trobareu lloc a algun dels molts bancs que hi ha per tot el pati.
El lloc és un oasi, al mig de la ciutat, i forma part del meu recorregut especial pel gòtic. Us animo a que us hi acosteu i us hi esteu una estona, o mitja tarda si us apeteix. Encara que està situat al bell mig del gòtic i a pocs metres de la catedral, no és un lloc especialment concorregut, tret dels turistes que hi treuen el cap entre explicació i explicació del guia.
I no l'oblideu a l'hivern, encara us hi trobareu més a gust, especialment als matins, quan el sol escalfa una mica i la ciutat sembla que està tota a l'oficina. Un lloc relaxant, al mig de la ciutat. Un dels molts secrets que la ciutat guarda de quan en quan.
Aquest lloc sempre m'ha encantat...
ResponEliminaNo he anat mai a fer-hi cap cafè, però sempre que hi passava pensava que algun dia m'hi havia d'aturar :-)