30 d’agost 2012

Agost a Barcelona, proposta 22: Descobrint nous ingredients... i un rave!





Una de les coses que acostuma a apetir quan tens molt de temps lliure, és experimentar. I aquest agost si una cosa he fet constantment, ha estat aquesta, experimentar. I es pot experimentar a tot arreu, fins i tot a l'hora d'omplir el rebost, i d'aquest munt de temps lliure ve la proposta d'avui. Fa uns dies vaig comprar uns quants ravenets, perquè no recordava haver-ne menjat mai i suposo, també, una mica empesa pel munt de receptes i fotografies gastronòmiques on havia vist aquest ingredient; tantes, que vaig acabar tement haver-me perdut una delícia, barata, durant tot el que porto de vida. 

I al sopar següent em vaig fer una amanida i n'hi vaig posar. Ostres, quin gust... que estrany... però tot i que em va sorprendre que tingués el toc picant que té, no em va desagradar, perquè la combinació que tenia l'amanida l'acabava equilibrant força bé. El fet és que per moltes amanides que m'he fet, no he aconseguit acabar-los tots, així que ahir, quan els vaig veure a la nevera, i com que m'he proposat de no llençar absolutament res a les escombraries, vaig decidir experimentar receptes i a més, practicar una mica amb les fotografies, perquè si una cosa tenen aquests raves és que són molt fotogènics. No us ho semblen?





Així que vaig començar a buscar possibles receptes per un sopar lleuger i saludable i van sortir aquestes dues: una amanida de ravenets i unes torrades amb crema de formatge, espècies i ravenets. El cert és que aquí, almenys al meu voltant, és un ingredient que s'ha subestimat una mica; a la cuina francesa, per exemple, és molt comú acompanyar aquests raves amb una mica de mantega, o rostir-los també, i crec que deu ser una bona combinació, perquè la dolçor de la mantega de contrarestar l'acidesa del rave. Però com jo no sóc gaire amant de fer servir la mantega com a acompanyament, vaig acabar variant la recepta una mica. 




Per l'amanida no fa falta que us digui els ingredients que necessitem, simplement aconsellar-vos que talleu els raves el més fins possibles i que hi tireu una mica de sal per sobre. No em direu que no fan bona pinta...




Per la segona recepta, les torrades amb formatge, espècies i raves, agafarem el formatge per untar i li afegirem una mica de pebre negre i herbes provençals, o les que us agradin més. Ho batrem una mica i hi afegirem els raves ben tallats a sobre. Molt senzilles. 






Potser no us acabarà de fer el pes el seu gust, però no perdeu res per provar coses noves... a vegades ens quedem estancats sempre amb la mateixa rutina, o la mateixa amanida, o el mateix camí cap a la feina... i, què passa si un dia canviem? I un rave??






4 comentaris:

  1. el rave per a mi és un gust que em recoda la infantesa, no m'ha agrada massa, el trobo un pèl picant! però cadacú té el seu gust!

    ResponSuprimeix
  2. El que més m'agrada és que no aparegui per enlloc la paraula carpaccio, que si fòssis una fashion-victim de la gastronomia cool segur que hagués sortit :P. Jo mateix no sé si me n'hagués estat, la verita.
    En tot cas, tens raó: el rave com més prim millor :)

    ResponSuprimeix
  3. Jajaja, doncs sí que m'hauria anat bé, no sé perquè no se'm va acudir en aquell moment!

    ResponSuprimeix
  4. Cinta,
    Els raves a l'amanida m'encanten. I ben primets! Les fotografies excel·lents!
    Nani

    ResponSuprimeix

Amb els vostres comentaris, el bloc es manté viu! Moltes gràcies!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...