Els que em coneixeu sabeu que sóc una persona tranquil·la i poc amiga de les multituds; m'encanta el silenci quan no acaba sent incòmode, la tranquil·litat i les coses senzilles. A vegades, trobar tranquil·litat en una ciutat com Barcelona, sense haver de recórrer als barris alts i als parcs allunyats, és difícil, i encara més a l'estiu. No sé qui va dir que a l'agost Barcelona és tranquil·la, jo l'únic que he notat és menys trànsit i menys cues als supermercats; però el centre continua sent el que és durant la resta de l'any, o més, i el metro tampoc no va tant buit a primer hora del matí.
Tot i això, després d'alguns anys vivint aquí, ja tinc la llista de llocs del centre on acudir si vull estar tranquil·la i, encara de quan en quan, en vaig descobrint algun altre, com un dels dos racons que us porto avui. El primer és l'esglèsia de Santa Anna i, especialment, el seu claustre. Ja us vaig comentar fa poc que els claustres em fascinen i el romànic m'apassiona. Així que aquesta església te tots els factors per fer que sigui un racó perfecte per mi. S'hi pot accedir pel carrer Santa Anna, just abans d'arribar a Plaça Catalunya pel portal de l'àngel o encara millor, pel carrer del costat del Hard Rock Café i que jo pensava que no tenia sortida; doncs sí que en té, i fa cap just aquí. El racó de l'església i el claustre fa una placeta que no acostuma a ser gaire concorreguda, i just a molt pocs metres de Plaça Catalunya!
El segon és un descobriment molt recent i pel que es veu, és un lloc desconegut per la majoria de la gent; ara entendreu perquè. Es tracta dels jardins de la casa d'Ignacio Puig, al carrer Boqueria, a pocs metres de la rambla i enmig del gòtic. Aquest lloc és desconegut perquè per accedir-hi, s'ha d'entar a l'hotel Petit Palace Opera Garden. El vaig trobar quan estava passejant per aquest carrer i, a la façana de l'hotel, hi vaig veure la senyalització de parc públic. Com que no em vaig poder aguantar, indignada com estava perquè un hotel s'havia apropiat d'un lloc públic, hi vaig entrar. No hi havia ningú.
El jardí és petit, però té bastants llocs on asseure's i és molt acollidor. A més, pel que sembla, a la nit ha de ser un lloc genial perquè es deuen il·luminar aquestes llums llàgrima. Pel que he llegit, al carrer Aroles, hi ha l'ascensor que et porta al jardí, però no funciona, probablement prefereixen saber qui hi va i per això fan passar per dins l'hotel. És indignant. Així que des d'aquí us recomano que no dubteu en anar-hi i passar una estona tranquils, i reclamar el nostre dret a l'accessibilitat a aquests llocs públics. A això em refereixo quan dic que ens han de retornar la ciutat als ciutadans.
Es un lloc molt bonic!
ResponEliminahttp://www.quetalvasdalloteu.org/
ResponEliminaEl racó de Santa Anna el coneixia, però aquest parc públic 'segrestat' també m'ha indignat. Hi passaré per militància i per gaudir-ne també!! :)
ResponEliminaGràcies per la teva visita, per cert!! :)
Aquest parc no el conec, serà qüestió de visitar-lo...
ResponElimina