Agost a Barcelona, proposta 1: Llet Merengada (o medicina per endreçar la verga)

Agost. Agost. No teniu la sensació de densitat quan sentiu aquesta paraula? No, suposo que no, l'únic que us de venir al cap és el soroll de la remor de les onades, el grallar de les gavines i la brisa entre els arbres de la platja... pels que no tenim vacances aquest mes acostumem a tenir la primera sensació. Però positius, que per això estem aquí amb les propostes!  

Aquesta és la primera proposta que us porto per l'agost a Barcelona. Ja us vaig dir que intentaria anar variant entre receptes, llocs i activitats, així que avui us porto una recepta per disfrutar amb tranquil·litat. Llet merengada, balcó (terrassa, pels més afortunats) i un bon llibre, sense més pretensions.

Abans de començar amb la beguda, i amb el que hi ha entre parèntesis, us presento el llibre, un dels llibres, que em vaig portar de Galícia: la cuina pràctica de Picadillo. No sé si el coneixeu, jo el vaig descobrir allà i me'l vaig comprar de seguida, és genial. És un llibre de principis de segle XX, escrit per un home que va arribar a ser alcalde de la Corunya i que és exagerat i graciós com ell mateix; les receptes són d'aquelles que s'han de passar per censura i fer-te'n tu la teva pròpia versió, no perquè no siguin bones, sinó perquè l'home tenia més aviat un estòmac voluminós i  en algunes fa servir fins a vint-i-cinc ous i molta mantega. Però us el recomano, és un llibre molt, molt divertit, i les receptes són totalment utilitzables si les adaptem als nostres temps. 

Alguns suposo que ja sabreu quina relació té això que hi ha entre els parèntesis i aquesta beguda. Us he de dir que segons vaig descobrir al meravellós internet, la Llet merengada és una recepta medieval que va arribar probablement dels àrabs i de la qual en tenim constància per primera vegada a través d'un llibre medieval de sexe, Speculum al foder es deia, traduït com Manual de fotre. Segons aquest llibre, la Llet merengada o la medicina per endreçar la verga, que era el nom que tenia la beguda en aquest llibre, servia com un potent afrodisíac. Doncs au, què millor per un dia d'agost que una beguda refrescant, boníssima, fàcil i a sobre, afrodisíaca?

Aquesta és, doncs, la primera recomanació del mes... una tarda de posar-se al dia amb la lectura, i amb la tranquil·litat d'un dia d'agost a la terrassa, perquè una de les propostes del mes d'agost laboral també és trobar la calma que aquest mes es mereix, encara que sigui al mig de la ciutat.

Ingredients

- 1l de llet

- 250g de sucre (a la vostra consciència)

- canyella en rama i en pols

- pell d'una llimona. 

- dos clares d'ou

Posem la llet, el sucre, la pell de llimona i la canyella en rama en un cassó al foc. Anem remenant i quan arribi a ebullició, abaixem el foc i ho deixem un parell més de minuts. Desprès l'apartem del foc, passem pel colador per treure les restes de canyella i llimona i deixem que es refredi una mica. Mentrestant, muntem les clares a punt de neu. Quan la barreja estigui tèbia o freda, barregem les clares a punt de neu amb la llet, amb moviments suaus i ho posem al congelador. 

Si ho voleu granissat, deixeu que es faci una clapa de gel i ho remeneu ben bé, si ho voleu fresc i prou, serviu quan ja s'hagi refredat del tot. Recomanable una mica de canyella en pols per sobre.